GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Passeig / Poblacions / Lleida

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     �rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

Modernisme a LLEIDA

[English] [Fran�ais] [Castellano]
 Edificis:  Antic Cinema Vinyes  Aqu�rium  Casa Bar� (La Vin�cola)  Casa Berg�s  Casa Mag� Llorens  Casa Melcior  Casa Xammar  Cases Balasch  Edifici Pal�les  Escorxador  Farinera La Meta  Mercat del Pla  Caves Raimat     Cliqueu sobre les imatges per veure-les en format gran
 Passejant a trav�s del Modernisme a Lleida 
 Informaci� general de Lleida 
 Links a d'altres webs sobre Modernisme a Lleida
 Altres poblacions amb interessants obres Modernistes
 
Lleida: Antic Cinema Vinyes

 

Antic Cinema Vinyes
Adre�a:  Avinguda de Blondel,   Lleida  (Segri�)

Aquest edifici va ser constru�t l'any 1920 essent un del primers cinemes de Lleida.
Es va projectar amb una barreja d�estils, entre modernista i noucentista.
Actualment l�edifici ha estat restaurat i presenta una fa�ana molt espectacular que dona un aspecte colorista a la zona de l�Avinguda Blondel en que es troba.

 

Lleida: Aqurium

 

Aqu�rium
Adre�a:  Parc dels Camps Elisis   Lleida  (Segri�)

Petit edifici modernista constru�t per l�arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell amb totxo vist adornat a l�exterior amb cer�mica vidriada. Les portes i finestres mostren la t�pica disposici� esglaonada tant freq�ent en el modernisme.
L'interior, malauradament espatllat degut a la seva actual utilitzaci�, encara conserva unes interessants bigues gravades. 
Edifici en males condicions de conservaci�

 

Lleida: Casa Bar (La Vincola)  *

 

Casa Bar� (La Vin�cola)
Adre�a: Avinguda Blondel 88, cantonada Av. Catalunya 6 i Carrer Paloma   Lleida  (Segri�)

Edifici projectat per Joan Berg�s del que es l�immoble m�s significatiu, data de l�any 1921.
Es situa en una �poca de transici� en que els esquemes modernistes s�utilitzen de manera circumstancial.
Element �nic del modernisme a Lleida per les seves caracter�stiques formals en els tractaments compositius de la fa�ana amb els miradors del xamfr� i el singular tractament dels forats, tot refor�at amb la qualitat crom�tica de l�arrebossat. 
Son de remarcar els dintells ondulats i el teixit de l�arrebossat de la fa�ana, amb esgrafiats de formes geom�triques.
Durant la seva rehabilitaci� van apar�ixer al soterrani les restes de la antic Portal de Sant Antoni (segle XVII). Es tracta d�una de les portes d�entrada a la ciutat que fou ampliada amb una nova muralla.
Es conegut popularment com La Vin�cola ja que durant molts anys la seva planta baixa fou una bodega amb aquest nom.

         

*

Lleida: Casa Bergs  *
Casa Berg�s 
Adre�a:   Pla�a de la Sal, 11. Cantonada amb el Clot de les Monges  Lleida  (Segri�)

Edifici d�estil modernista projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell
Fou constru�t entre 1906 i 1910 i porta aquest nom ja que sembla que hi va viure un dels m�s prestigiosos arquitectes lleidatans, Joan Berg�s. 
Conserva una interessant representaci� arquitect�nica de balcons i motllures molt t�pics de l�Art Nouveau
Un dels seus valors es la bellesa del treballat de la forja i l��s de motius ornamentals modernistes de tipus floral i geom�tric. 
Hist�ricament, fa a refer�ncia un moment cultural de gran puixan�a en el que l�edificaci� de car�cter burg�s era tractada amb gran cura i un cert grau d�il�lustraci�.
En un balc� de la casa annexa, la hist�rica Llibreria Fregola, hi ha la figura de la Verge del Pilar i el nen Jes�s. �s una reproducci� de l�any 1740, d�estil barroc, d�una talla de fusta del segle XII, que s�il�lumina cada 12 d�octubre per venerar a la Verge. 

         

*

Lleida: Casa Mag Llorens Tribuna

 Lleida: Casa Mag Llorens  Capitells i balc 

Lleida: Casa Mag Llorens   Faana lateral

 

Casa Mag� Llorens 
Adre�a:  Carrer Major, 74 i 76 cantonada amb Cavallers   Lleida  (Segri�)

Edifici erigit segons projecte de l'arquitecte Francesc Lamolla i Morante, els primers pl�nols del qual consten a l'Ajuntament amb data de l'any 1898. Edificat en ple modernisme tot i que el seu estil no pot ser ben be qualificat de modernista. Destaca pel seu tractament art�stic de la fa�ana, en la qual destaquen els forjats dels balcons, els motius florals de pedra de la planta baixa o la tribuna envidriada. 
Fou vivenda del banquer de Lleida que li dona nom encara que popularment �s coneix com la Pedrera lleidatana per la seva quantitat i qualitat d�elements art�stics.
Tot i que a la part mes alta de la casa es pot veure la data de 1905, en realitat no fou bastida fins al 1907 i els primers pl�nols consten a l�Ajuntament amb data de l�any 1898.
L�any 1998 fou comprat per una empresa de construcci� per tal de reconvertir-lo en un edifici de vivendes, mentre que la desaparici� del Bulevard Vict�ria possibilit� reconvertir part dels baixos en dos modernes botigues. Les obres van permetre recuperar la fa�ana a finals de l�any 1999 mentre que a la tardor del 2000 l�edifici, amb 35 pisos, ja va comen�ar a ser habitat.
Son de destacar les pintures de l'interior del portal d'acc�s.
La dilatada hist�ria de la casa en un lloc tan c�ntric ha fet que fou seu de entitats tant diverses com l�impremta de Joventut Republicana de Lleida, la Creu Roja o la Organizaci�n Juvenil Espa�ola (OJE). Tamb� hi va viure el poeta Mag� Morera i Galicia.
La seva planta baixa tingu� al 1908 una de les primeres sales de cinema de la ciutat, el Porfoliograph, m�s conegut com el Porfolio.
La hist�ria d�aquest edifici ha estat motiu d�un estudi de la historiadora de T�rrega, Camila Minguell Cardenyes.

         

*

 

Lleida: Casa Melcior *

 

Casa Melcior 
Adre�a:  Avinguda de Blondel cantonada amb pla�a Sant Francesc     Lleida  (Segri�)

Immoble d'estil modernista projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell
Data de l�any 1910. 
Tractament de pell plana, balcons en volad�s i tribuna en el primer i segon pis amb vidrieres policromades del mateix estil. 
Destaca la gran riquesa crom�tica, l�estucat amb pedra, la fusteria i la forja amb corbes modernistes. 
La seva estructura interna mant� pilars de fundici�, escala de fusta i rajola de Val�ncia. 
L�edificaci� revalua la pla�a Sant Francesc contrastant amb les altres edificacions pel seu valor crom�tic.
Els baixos han sofert modificacions per adaptacions a nous usos.

         

*

Lleida: Casa Xammar  *

 

Casa Xammar 
Adre�a:  Avinguda de Blondel, 9  Lleida  (Segri�)

Edifici modernista de l�any 1920 projectat per l�arquitecte Francesc de P. Morera i Gatell.
L�edifici que tenia dues plantes d�al�ada, fou remuntat respectuosament l�any 1950 segons projecte de Mari� Gom�. Aquest afegit est� fet amb la sensibilitat suficient perqu� la fa�ana tingui un aspecte unitari. 
Tenen certa qualitat els detalls d�ornamentaci� del pati interior de la planta baixa. 
La porta d�entrada original - alterada ja que en un costat es va obrir una coneguda cafeteria - donava acc�s als carruatges a un pati que s�allargava fins gaireb� el final de la planta.

         

*

Lleida:  Cases Balash  *

 

Cases Balasch 
Adre�a:  Rambla d�Arag�, 31-33-35   Lleida  (Segri�)

Edifici d�estil modernista, projectat per l�arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, �s un conjunt de tres edificis alineats i esglaonats que data de l�any 1914. 
Destaquen les dues plantes amb tribuna i portals amb arrimadors de marbre esgrafiat, escales i paviment de marbre, fusteria modernista a la porteria i baranes, i estucats florals.
Es pot visitar quan hi ha representacions teatrals.
 
         

*

Lleida: Edifici Pal.les  *

 

Edifici Pal�les 
Adre�a:  Avinguda de Blondel,    Lleida  (Segri�)

Edifici projectat i constru�t entre els anys 1912 i 1915 per l�arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, per enc�rrec d'Eduard Aun�s per ser utilitzat com a hotel.
De fa�ana molt sumptuosa amb profusa decoraci�. Les columnes s�aixequen fins a dos templets que coronen l�edifici.
Recentment, s�ha procedit a una remunta, que ha canviat substancialment l�aspecte de l�edifici, malgrat que s�ha respectat la fa�ana original.

 

Lleida:  Escorxador  *

Lleida:  Escorxador detall  *

 

Escorxador 
Adre�a: C/ Llu�s Companys, n.22 i a la pla�a de l�escorxador  Lleida  (Segri�)

Edifici d�estil modernista, projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell. Data de l�any 1918. 
L�edifici es compon de dues naus disposades perpendicularment, d�estructura senzilla i unides per un element cil�ndric amb una c�pula enrajolada. 
L�entrada principal est� formada per dues portes de construcci� monumental.
Tal com el seu nom indica, va servir per a les seves funcions de escorxador des de la seva construcci� l�any 1918 fins que a l'any 1984 es procedeix a la seva restauraci� i remodelaci� per convertir-lo en equipament cultural. 
Actualment �s el teatre municipal de Lleida.

         

*

Lleida: Farinera La Meta  *

 

Farinera La Meta
Adre�a: C/Princep de Viana, 14   Lleida  (Segri�)

Edifici industrial modernista de planta rectangular i estructura compacta i elegant, projectat per l�arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.
La fa�ana mostra alguns dels t�pics elements decoratius del modernisme, com som la construcci� combinada en pedra i ma� vist que s�intercalen harm�nicament. La cer�mica tamb� hi es present especialment com a element de separaci� vertical de les finestres.

 

Lleida: Mercat del Pla  *

 

Mercat del Pla
Adre�a: C/ Sant Mart�, 2   Lleida  (Segri�)

Constru�t entre els anys 1920 i 1922 segons projecte de Joaquim Porqueres i sota la direcci� de Francesc de Paula Morera i Gatell.
Edificaci� t�pica del modernisme amb una senzilla per� elegant fa�ana culminada per un front� d'original disseny que combina el ma� vist, especialment en els elements de suport, amb l'arrebossat de les parets.
Les finestres esglaonades son tamb� un component molt habitual de les edificacions modernistes.
L'edifici ha acollit des de la seva construcci� un mercat municipal que continua actiu.
Ocupa els terrenys de l'antiga Universitat de Lleida i les casernes de cavalleries.
         

*

Raimat (Lleida): Caves Raimat  *

 

Caves Raimat 
Adre�a:  Les Afores, s/n 25111 Raimat (Segri�).
Visites:
Dissabtes i Diumenges, a les 10.30, 11.30, i 12.30 h.
Informaci�:  Telf: 973 72 40 00 Fax: 973 72 40 61 

Caves d�estil modernista projectades per l�arquitecte Joan Rubio i Bellver. Data dels anys 1918-24. Les ampliacions posteriors han estat projectades per Domingo Triay.
Anomenat la Catedral del Vi, - denominaci� tamb� emprada pels edificis rurals de l�arquitecte C�sar Martinell - fou absolutament innovador per la seva estructura d�amples arcades, per la utilitzaci� de nous materials, com el ciment armat. 
S�rie de magatzems adossats per darrera al lateral de la gran nau principal. 
Es pot destacar la soluci� per a�llar la coberta de l'interior mitjan�ant aigua entollada, actualment substitu�da per materials a�llants s�lids. Tot aix�, est� il�luminat per petits feixos de llum que penetren en petites finestres vidrades.
La seva nova estructura, est� perfectament connectada amb l�antiga zona del celler. Aquest nou espai s�ha guanyat al tur� i s�ha adaptat perfectament amb el paisatge. Popularment es denomina pir�mide i data de l�any 1988.
Dintre del conjunt de l�explotaci� vin�cola, es troba un altre interessant edifici, aquest d�una antiguitat molt m�s gran, el Castell de Raimat del que trobem les primeres refer�ncies datades al segle XI, encara que ha patit diferents ampliacions, pel que els historiadors el situen com a conjunt consolidat al 1627. Ubicat sobre un puig que domina la poblaci�. El car�cter d�aquest castell �s m�s residencial que defensiu, per la qual cosa es torna a reestructurar interiorment el 1914. Les l�nies de la fortificaci� s�n molt austeres. 
Actualment s�utilitza com vivenda o resid�ncia pels convidats de la fam�lia Ravent�s.
Hi han altres elements arquitect�nics m�s moderns per� molt interessants, com el tur� que va ser buidat per instal�lar-hi a dintre els nous cellers, plantant-hi despr�s una hect�rea de cabernet sauvignon.
Dins de l�edifici modern podem observar una pir�mide de 3.000 quilos que va ser traslladada amb gel i es va deixar fondre per fixar la posici� d�aquesta figura geom�trica.
Els vins d�aquesta explotaci�, son d�una gran qualitat, per aix� es serveixen al sopar de gala del Premis Nobel a Su�cia.

         

*

Imatges i texts senyalats amb un  * cedits per "Turisme de Lleida", Organisme aut�nom de la Paeria - Ajuntament de Lleida

Links a d'altres Webs sobre Modernisme a Lleida

http://www.paeria.es/turisme/  Pagina de l'oficina de Turisme de Lleida sobre Modernisme a la ciutat

Altres poblacions amb interessants obres Modernistes:
Barcelona   Aiguam�rcia   Ali�   Argentona   Cabra del Camp   Caldes de Malavella   Camprodon   Canet de Mar   Celr�   L'Ametlla del Vall�s   La Garriga   L'Espluga de Francol�   Lleida   Matar�   Montblanc   Nulles   Pinell de Brai   Pira   Reus   Rocafort de Queralt  Sant Joan Desp�   Santa Coloma de Cervell�   Sitges   Vila-rodona   Vistabella (La Secuita)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI