Hist�ria i descripci� general:

Un conjunt de al voltant de 50 impressionants edificis - que anirem presentant successivament - per a usos agr�coles va ser constru�t a Catalunya durant el primer ter� del segle XX per diversos arquitectes, per�, especialment per C�sar Martinell i Brunet i Pere Dom�nech i Roure. Degut a la seva magnific�ncia, aquest edificis son coneguts com Catedrals del Vi. 
Aquest edificis son una demostraci� del desenvolupament del moviment cooperatiu promogut per la Mancomunitat de Catalunya a la vegada que es realitzava un progr�s significatiu en aspectes t�cnics. Aquest progr�s es va consolidar gr�cies al dinamisme rural ajudat per t�cniques introdu�des i adaptades a les necessitats rurals catalanes per C�sar Martinell. Finalment la utilitzaci� de t�cniques i materials arquitect�nics tradicionals va representar una gran ajuda en la construcci� d'aquests edificis. Un altre aspecte buscat es el de la conjunci� entre treball i bellesa.
Alguns dels elements incorporats a aquests edificis es basaven en l'estudi de les necessitats de la ind�stria del vi i en especial van ser la conseq��ncia de la col�laboraci� entre C. Martinell i l'enginyer Isidre Campllonch. Aquests principis es basaven en naus de gran volum ben airejades, dip�sits de vi amb cambres d'aireaci� per evitar la transmissi� de la calor, obertures per assegurar l'evacuaci� del �cid carb�nic i altres. 
Altres caracter�stiques comuns d'aquests edificis son:
  En termes de producci�: Disseny molt acurat per assegurar els millors resultats de les activitats proposades.  
  Arquitect�nicament: Projecci� vertical, us intens del ma�, arc parab�lics amb columnes de ma� assegurant una gran
  resist�ncia estructural, grans finestres per a assegurar la il�luminaci�, freq�ent presencia de dip�sits d'aigua elevats,
  construcci� d'estil Modernista freq�entment combinada amb l'estil Noucentista. 
Aquests edificis continuen complint eficientment les seves funcions malgrat el llarg per�ode de temps transcorregut des de la seva construcci� i les vicissituds patides com per exemple la guerra civil espanyola 1936-1939 i continuen en bones condicions - alguns d'ells recentment restaurats -. Nom�s una petita part es troben, malauradament en males condicions, encara que, en general, continuen fent el servei per el que van ser projectats.

 

Edifici projectat per l'arquitecte C�sar Martinell i Brunet i constru�t l'any 1918.
Aquest es el primer edifici d'utilitzaci� agr�cola que va dissenyar Martinell.
El projecte inicial comprenia la nau central amb dues l�nies de tines cil�ndriques de vi, dues altres l�nies de tines cil�ndriques de vi, m�s una altre nau transversal per a les operacions d'elaboraci�. Posteriorment es van afegir en etapes diferents dues naus m�s els anys 1930 i 1948 per� de tines rectangulars per aprofitar millor l'espai i seguint el mateix estil entre Modernista i Noucentista de la nau inicial. 
Martinell va usar arcs equilibrats, no sense problemes, ja que els operaris no estaven massa d'acord amb la estructura perqu� els hi semblava massa lleugera per poder suportar l'edifici.  
La nau constru�da el 1948 es m�s ample que les altres dues i es la que t� el dip�sit d'aigua elevat. 
El celler de Rocafort de Queralt es va construir amb una estructura i uns conceptes que van servir de base per l'edificaci� de la majoria d'edificis d'utilitzaci� agr�cola de C�sar Martinell: Naus amb arcs equilibrats, fa�anes monumentals, gran finestrals constru�ts amb totxo per assegurar una bona il�luminaci� i base de l'edifici de pedra.  

Links: http://www.coac.net/martinell/imatges/rocafort_queralt/fitxa_rocafort_celler.html
Amplia informaci� arquitect�nica i imatges  

Projecte de l'arquitecte C�sar Martinell i Brunet basat en estudis previs realitzats per l'arquitecte Joan Rubi� i Bellver i l'enginyer Isidre Campllonch, construcci� de l'any 1919.
L'edifici t� dues naus en les que les tines estan alineades per sobre i per sota del nivell de la planta. 
La porta principal esta situada al centre de la nau principal i presenta un gran finestral amb cinc finestrons allargats m�s quatre m�s de cecs, dos a cada banda. El conjunt de finestres mencionat es troba entre la porta i un gran arc tamb� de ma� i est� coronat per un front� triangular amb un r�fec decorat. 
La Cooperativa que segueix ocupant l'edifici es molt activa i el mant� en bones condicions. 

Links:
http://www.coopvila-rodona.com/index.html Web de la Cooperativa
http://www.coac.net/martinell/imatges/vila_rodona/fitxa_vilarodona_celler.html
Amplia informaci� arquitect�nica i imatges

Projectat per l'arquitecte C�sar Martinell i Brunet i constru�t als voltants de 1914.
Aquest edifici es un exemple d'una petita cooperativa i obviament no te l'aspecte d'una catedral. Malgrat tot serveix com a mostra d'edifici agr�cola de petites dimensions ben adaptat a les necessitats d'una petita poblaci� per� a la vegada segueix la mateixa filosofia de les altres grans cooperatives d'aquesta pagina. 
Els materials usats tamb� son ben senzills per� comuns a les altres edificacions de Martinell, es a dir pedra a la base estuc a les parets i totxo al voltant de les finestres. La pedra tamb� s'utilitza a l'arc de la porta. 

Projectat per l'arquitecte C�sar Martinell i Brunet i constru�t el 1911. Ampliat l'any 1917 pel mateix arquitecte sota el patronatge de la Mancomunitat de Catalunya.
La fa�ana mostra una agradable combinaci� de pedra - a la base -, estuc, cer�mica i ma� al voltant de les finestres, donant-li un aspecte molt harm�nic. 

Projectat per l'arquitecte C�sar Martinell i Brunet i constru�t al voltant de l'any 1920 per a una Cooperativa fundada el 1912.
Es tracta d'un petit edifici que actualment no s'utilitza com a celler, la fa�ana per� es d'una gran bellesa i mostra una combinaci� molt treballada de pedra, cer�mica i totxo b�sicament al voltant de la porta i les finestres.
Els dos grans panells cer�mics a cada banda de la porta ens recorden la funci� de l'edifici.
La estructura interna es similar a la d'altres edificis de C. Martinell.

Projectat per l'arquitecte C�sar Martinell i Brunet i acabat l'any 1919.
Martinell va rebre l'enc�rrec del Sindicat Agr�cola de Pira - fundat el 1917 - de desenvolupar aquest projecte seguint els mateixos criteris d'altres edificis rurals similars.
La capacitat inicial del celler era de 10.000 hl. que m�s tard va ser ampliada. 
L'edifici te una nau central que allotja les dues l�nies centrals de tines i dues naus laterals m�s petites amb una l�nia de tines cada una i que serveixen tamb� per la ventilaci� i la il�luminaci� assegurades principalment per els gran finestrals frontals. Sota els dos passadissos tamb� hi ha enterrada una altra l�nia de tines a cada un.  
Al darrera d'aquestes naus, n'hi ha una altra transversal de forma irregular que es dedica a la elaboraci�. 
La fa�ana es sim�trica amb dues portes de pedra que s'obren a cada un dels passadissos i un conjunt de finestrals funcionals i ornamentals a la vegada constru�ts en totxo i que li donen una gran bellesa. 

Links:
http://www.coac.net/martinell/imatges/pira/fitxa_pira_celler.html Amplia informaci� arquitect�nica i imatges  

Projectat per l'arquitecte C�sar Martinell i Brunet i constru�t als voltants de 1920 sota el patronatge de la Mancomunitat de Catalunya..
Malauradament la fa�ana est� parcialment tapada per la caseta d�una b�scula. La base de la fa�ana incloses les dues entrades est� constru�da amb pedra que a la vegada que serveix d�adorn, realitza una funci� de suport de l�edifici. La part superior est� constru�da amb estuc i ma� per ressaltar les finestres i la estructura creant un efecte de verticalitat d�una gran bellesa.  

Aquesta "Cooperativa Agr�cola" va ser constru�da l'any 1913 per Pere Dom�nech i Roura (el fill de Llu�s Dom�nech i Montaner).
L'edifici es una barreja entre els estils Modernista i Noucentista - Noucentisme es l'estil que va succeir en al temps al Modernisme i que es va desenvolupar entre 1910 i 1930. -
Aquest edifici mant� l'activitat per la que va ser projectat que es combina amb el citat Museu del Vi.

Projectat per l'arquitecte C�sar Martinell i Brunet i constru�t cap a 1919.
L'edifici es divideix en tres naus, dues de tines amb sis l�nies i una l�nia central de columnes de suport. Una altre nau s'utilitza per l'elaboraci�.  
Aquestes naus estan il�luminades per l�nies de finestres. La porta principal es l'�nica resta de la pres� g�tica que hi havia al mateix lloc i que va ser enderrocada per fer-hi el Sindicat. 
La fa�ana que dona a la carretera (veure foto) es molt senzilla i presenta com a originalitat un dip�sit d'aigua elevat en el seu centre.
L'edifici es un exemple de Modernisme industrial. 

Links: http://www.coac.net/martinell/imatges/montblanc/fitxa_montblanc_celler.html
Amplia informaci� arquitect�nica i imatges