|
[English]
[Fran�ais]
[Castellano] |
|
|
|
Edificis:
Hotel Rigat
Cinema Rigat
Can Sur�s (Casa de les
Monges)
Can Brandia Can Blanch
La Palanca o Can Vila (Antic edifici de Tel�fons)
Can Roig
Can Cabot
Pastisseries Antiga Casa Sala i
Can Travessa |
|
Passejant
a trav�s del Modernisme a
Camprodon |
|
Informaci�
general sobre Camprodon |
|
Links a altres webs sobre Modernisme
a Camprodon
|
|
Bibliograf�a
sobre Camprodon |
|
Altres poblacions amb interessants obres
Modernistes
|
|
|
 |
Constru�t l�any 1914, l'Hotel Rigat
segueix actiu amb les mateixes funcions que quan va ser constru�t,
contribuint al coneixement de la bellesa natural de la zona i al
desenvolupament del turisme com a important activitat de la poblaci�.
El va dissenyar l�arquitecte Juli Mari Fossas i Martinez.
L�edifici correspon a un estil Modernista tard� amb aspectes
historicistes que contrasta, a la vegada que s�integra amb gracia al seu
entorn. Ajuda a aquest equilibri l�edifici del Cinema Rigat situat al
seu costat i del que parlem a continuaci�.
Consta d�una planta baixa i tres pisos, el tercer dels quals es en forma
de mansarda amb un cos central que trenca les vessants de la teulada i
que li confereix una fesomia especial. La teulada amb importants r�fecs
amb suports de fusta es t�pica de zones de muntanya.
Les obertures dels dos pisos centrals tenen balconades amb baranes de
ferro forjat amb t�pics dibuixos Modernistes, amb certa inspiraci� en la
Sezession austr�aca.
Al tractar-se d�un establiment hoteler, es pot visitar l�exterior i
l'interior, malgrat que aquest ha estat sensiblement modificat.
|
|
Edifici de planta baixa i dos
pisos constru�t al voltant de 1914.
Com l�edifici
anterior, el disseny es de l�arquitecte Juli Mari Fossas i Martinez.
L�edifici correspon
a un estil Modernista tard�, amb un estil
que recorda les primeres construccions de Puig
i Cadafalch, per la seva imaginativa fa�ana.
Sorpr�n la diferent conformaci� de les obertures que son arcs adovellats a
la planta baixa, obertures quadrades al primer pis i arcs rom�nics en forma
de galeria al segon i �ltim. Les finestres del primer pis estan, a m�s a
m�s, cobertes per unes marquesines protegides per teulades, essent la
del balc� la m�s gran. La barana es de fusta.
Nom�s es pot veure l�exterior.
|
|
|
Interessant construcci� de tres fa�anes en mal estat
de conservaci� (actualment en fase de restauraci�). La fa�ana davantera
dona al carrer principal de la poblaci� i la posterior al riu, essent la
fa�ana lateral que dona a un carrer estret la menys interessant.
Edifici de dues plantes constru�t a principis del segle XX per
l�arquitecte Josep Renom i Costa.
Correspon a una est�tica Modernista - historicista - neo-barroca.
Esta b�sicament constru�da amb pedra i la fa�ana mostra alguna decoraci�
cer�mica que trenca la uniformitat de la pedra i que es prolonga
longitudinalment al llarg de la fa�ana principal. La planta baixa de
estructura sim�trica t� un gran finestral amb una arcada sostinguda
tamb� per quatre columnes de pedra dividides per la mencionada decoraci�
cer�mica de color verd. El pis t� cinc obertures amb tres balcons amb
baranes decorades de ferro forjat, dels quals el central, m�s important,
engloba les tres obertures centrals.
La fa�ana posterior mostra al rev�s que la principal una variaci� de
volums amb una part central lleugerament bombada i dos cossos laterals
asim�trics. La part m�s baixa mostra tres obertures per il�luminaci� i
ventilaci� del soterrani protegides amb reixes de ferro lleugerament
decorades.
Casa particular, nom�s es pot veure la part exterior.
|
|
|
Casa de principis
del segle XX, reformada els anys 1914-1915
No tenim informaci� sobre l�arquitecte que la va construir ni del que la va
modificar.
Es tracta d�un interessant edifici de planta baixa i tres pisos, actualment
en proc�s de restauraci�.
La planta baixa no t� cap inter�s particular, per� el primer pis t� una
tribuna central coberta en part per teulada i en part per un balc� amb
barana de pedra que dona sortida a l�obertura central del segon pis. El
tercer pis mostra una galeria a cada costat d�un peculiar cos central amb un
gran finestral i dos finestres laterals de formes que contrasten amb les
citades galeries, aquest conjunt est� coronat per un front� neo-barroc amb
esgrafiats. Les galeries estan cobertes per teulades amb r�fecs t�pics de l�arquitectura
de muntanya.
Nom�s es pot veure l�exterior.
|
|
Edifici en un xamfr� del carrer m�s comercial de la poblaci�.
Arquitecte desconegut.
Es un edifici d�estil ecl�ctic anterior per tant al Modernisme, que ha
anat perdent algunes de les seves caracter�stiques m�s interessants -
recentment, per exemple, la porta d�acc�s -, per� conserva a l�angle de
la cantonada un original balc� de fusta coronat per un emblema cer�mic,
en el que s�hi pot trobar algun tret pre-modernista
|
|
Constru�t a
principis del segle XX, aquest edifici va ser durant anys la seu de la
Telef�nica a la poblaci�. Per aquesta ra� se�l coneix popularment com
Tel�fons.
El va dissenyar l�arquitecte Antoni Coll i Fort.
L�edifici correspon a un estil Modernista.
Consta d�una planta baixa i tres pisos, el primer dels quals te a
l�angle una vistosa tribuna coronada per un balc�, conjunt que contrasta
notablement amb la resta de l�edifici i que es potser la part m�s
caracter�sticament modernista. Les obertures del primer i segon pis
tenen balcons amb baranes de ferro forjat, no aix� el tercer pis que
nom�s t� finestres. La coronaci� de l�angle de l�edifici que uneix les
dues fa�anes, es un pinacle esglaonat molt peculiar.
Com es t�pic a les construccions de muntanya, l�edifici est� cobert amb
teulada que acaba en r�fecs de considerable amplada.
�nicament
l�exterior t� un inter�s arquitect�nic.
|
 |
Can Roig
Adre�a:
Carrer Freixenet, 21 (Cantonada a C/. Moss�n Cinto)
Camprodon
(Ripoll�s) |
Impressionant casa de dimensions
i caracter�stiques que m�s aviat permeten parlar d�un palau, constru�da
entre els anys 1900 - 1901, lamentablement en estat totalment ru�n�s.
L�arquitecte Sim� Cordom� i Carrera va dibuixar un edifici d�un aspecte
grandi�s en que va combinar el Modernisme en la seva variant neog�tica com
a estil b�sic amb una torre quadrada principal que ens recorda algunes
construccions de la primera �poca de Puig i
Cadafalch.
La porta principal de l�edifici avui desapareguda, d�un g�tic molt
ornamentat, estava coberta per una esp�cie de l�gia d�arcades rom�niques
coronades per merlets. Encara ara es pot veure algun element de la
riqu�ssima decoraci� exterior amb peces escult�riques en pedra que ens
permeten imaginar la magnific�ncia del conjunt. L'interior es totalment
ru�n�s, ja que la majoria de les teulades s�han ensorrat.
|
|
|
Casa constru�da entre els anys
1900 i 1905 pel prestigi�s arquitecte Enric
Sagnier i Villavecchia.
Es tracta d�un xalet unifamiliar tradicional d�estil
Modernista composat de planta baixa, pis i
golfes. La fa�ana, sense balcons i d�estructura molt senzilla i d�obertures
amb arcs, trenca lleugerament la seva l�nea a les golfes en que tres
estretes obertures permeten assegurar-ne la il�luminaci� i ventilaci�.
La teulada es elegant i es prolonga en un r�fec sostingut per bigues i
suports de fusta
Casa particular, nom�s
visible exteriorment.
|
|
|
Comer� dedicat a pastisseria que
presenta una decoraci� modernista.
Arquitecte o decorador Permanyer.
Comer� dedicat a pastisseria que
presenta una decoraci� modernista
|
