Teatre:

Apel·les Mestres explica que amb set anys ja havia escrit el seu primer drama teatral on acabaven morint tots. En la seva infantesa, també li agradava construir teatrets en miniatura,  dibuixar els decorats i dissenyar els figurins.

Malgrat tot, de gran, a causa de la por escènica que li produïa la presència del públic en directe, estigué molts anys sense decidir-se a escriure obres de teatre.

Com a precedent trobem que amb dinou anys va escriure una sarsuela amb música de Porcell que havia de representar-se al teatre Tívoli. Tanta era l’angoixa que això li provocava que el propi Apel·les va retirar l’obra abans de l’estrena.

En realitat, Apel·les Mestres mai no va viure allunyat dels escenaris, ja que els seus poemes, musicats, eren presentats al públic en concerts. El seu recull de poemes “Coros” del 1.884 no és més que un aplec de diversos poemes musicats per E. Obiols, C. Ribera, i J. Rodoreda, que en els anys precedents havien format part dels Concerts de la Coral Euterpe, entitat fundada pel propi Anselm Clavé, com per exemple La Cançó de l’Armer estrenada el 1.876. D’aquí que per a Mestres, anys més tard, resultés més fàcil iniciar-se en el món escènic sota la forma  del teatre líric.

Frederic Soler (Pitarra) desitjava que Mestres escrigués per al teatre, i el va intentar convèncer sense èxit, amb l’argument que les seves obres poètiques ja contenien la llavor teatral, perquè Apel·les Mestres acostumava a fer una descripció de l’ambientació i dels personatges, i a desplegar una trama escènica plena de diàlegs.

Apel·les Mestres, amb l’excepció de les presentacions de poemes musicats com La Nit al Bosch estrenada el 1.883 en forma d’òpera musicada per Rodoreda, La Cigala i la Formiga del 1.896 que es va representar en homenatge a mossèn Cinto Verdaguer, i el 1.897 la sarsuela La flor de la Vall amb música de Goula, Però a excepció de les obres citades, Mestres s’havia resistit a crear obres teatrals fins que el 1.901, en l’anomenat Teatre Líric Català, impulsat pel seu amic Ignasi Iglesias, davant la manca de títols, el mestre Enric Morera, va demanar-li una obra per musicar. Aquella mateixa nit, el poeta, escenificant un dels seus Poemes de Mar, va escriure La Rosons que es va estrenar amb notable èxit al teatre Tívoli.

El mateix 1.901, estava previst estrenar Margaridó musicat per Vives al Tívoli, però es va suspendre.

Poc després escriuria Picarol (1.901) per a Enric Granados, i La Barca (1.903) també per en Morera.

El 1.903, al Gran Teatre del Liceu, es va estrenar Follet, drama líric en tres actes, musicat per Granados. Va ser una representació única en sessió privada, però va obtenir un notable ressò mediàtic, ja que es trencava per primera vegada l’hegemonia de la llengua italiana en aquest local emblemàtic.

El 1.906, a petició de Lluís Graner que organitzava la segona temporada de Visions Musicals al Teatre Principal, Apel·les Mestres, amb la intenció de renovar el repertori del local, escriu La nit de Reis - Qüento a la vora del Foch -, una obra còmica en dos actes, aprofitant l’argument del conte El Caramillo, publicat prèviament a Hojas Selectas. Enric Morera es va encarregar de la partitura. Aquesta obra arribaria a les 160 representacions en una sola temporada, alternant-se amb Gaziel (1.906), música de Granados i Pierrot Lladre (1.906) música de Sadurní. D’aquesta manera, Apel·les Mestres, va esdevenir un dels participants assidus als anomenats Espectacles Audicions Graner.

El 1.906 al Romea es va estrenar Sirena, obra en principi lírica, a la que Apel·les Mestres va preferir donar un caire dramàtic prescindint per primera vegada de la música. Malgrat la fredor de la crítica, el públic la va acollir amb tant entusiasme que en vida de l’autor ja s’havien assolit les 6.000 representacions.

La producció mestresiana, que en moltes ocasions recorria a escenificar els seus propis poemes, va trobar el màxim exponent en les marines on, gràcies a les seves estades a Caldetes, va poder retratar amb gran perfecció la vida dels pescadors. A més de l’esmentada Sirena, en són un bon exemple: La Rosons, La Barca, La Presentalla estrenada al Romea el 1.908, La Senyoreta premiada  al centre de Lectura de Reus el 1.909, L’Avi (1.909),  La Barca dels Afligits (1.916), A l’Aigua, premiada al Jocs Florals de La Habana el 1.923, La Gropada (1.925), o La Barca Vella (1.927).

Una altra vessant pròpia d’Apel·les Mestres, són les obres per a tots els públics, especialment per als infants. En aquest àmbit trobem Nit de Reis amb partitura de E. Morera i estrenada el 1.906, En Joan de l’Ós del 1.907, Conte de Nadal del 1.907 musicat per Morera, o La Viola d’Or - Rondalla Bosquetana - també amb música d’Enric Morera i figurins del propi Mestres, representada el 30 d’agost de 1.914, en plena natura, al Bosc de Can Terrés de La Garriga.

Tot i les seves especialitzacions, Apel·les Mestres també fa aportacions al teatre més convencional amb títols com Niu d’Àligues (1.917), Els Faritzeus, o Una Vegada era un Príncep (1.934), la seva darrera estrena.

El 1.909 al Romea es representa Els Sense Cor, i el 1.913 Justícia, obres amb una crítica latent als noucentistes que tant l’havien arraconat.

Més endavant, Apel·les Mestres participaria amb freqüència a les Sessions Selectes de la Companyia Belluguet, dirigides pel seu amic, l’orfebre Lluís Masriera. Les obres es representaven en l’anomenat Studium Teatre, situat en el local que abans havia servit de taller a la família d’artistes, l’original Temple Taller Masriera. Corresponen a aquestes sessions L’home dels Arços (1.913) musicat pel propi Apel·les o Blanc sobre Blanc (1.924).

Altres títols d’Apel·les Mestres van ser: Monòlechs publicat el 1.901 amb 13 títols, La Rondalla de l’Amor - trilogia - (1.910), Petrarca, La Rosella de caràcter bucòlic, i Liliana (1.911), tots tres en col·laboració amb Granados, La Presó de Xauxa (1.910) amb Música de Borràs de Palau, L’honor (1.909), Ceguera, Mascarada, L’Estiuet de Sant Martí (1.912), L’Avi Xena  - Monòleg - (1.912); Tres i no Res (1.918); Trista Soledat: Eva; La Noia, l’idil·li Sota un Salze, Una Vegada era un Rey (1.924) amb Música de C. Casademont, El Rei i el Pastor; Els Dos Cresos; La Barca Vella; Entre Cel i Terra; o Els inseparables, etc.

La seva producció se situa més enllà de les 60 obres i una quinzena de monòlegs. Algunes d’aquestes creacions no es van arribar a estrenar o bé han restat inèdites.