GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / M´┐Żsica / Granados

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti´┐Żns   Dades d´┐Żaudi´┐Żncia

ENRIC GRANADOS I CAMPI´┐ŻA   (1867-1916)

 [English] [Fran´┐Żais] [Castellano]
  Sobre Enric Granados:  Biografia:  Els primers anys  L´┐ŻAcad´┐Żmia Pujol  Treball per subsistir  L´┐Żetapa Parisenca  Fam´┐Żlia Granados-Gal  La capacitat did´┐Żctica de Granados  La plenitud vital  L´┐Żestrena de Goyescas, la Gran guerra i les seves conseq´┐Ż´┐Żncies
  Obra M´┐Żsica per a piano  M´┐Żsica de cambra  M´┐Żsica per a orquestra  M´┐Żsica vocal   M´┐Żsica esc´┐Żnica
  Fonts i informaci´┐Ż addicional:  Comentaris sobre la vida i l´┐Żobra de Granados   Honors i condecoracions   Llibres sobre Granados   Links   Bibliografia   Altres M´┐Żsics Modernistes Catalans 
 


Retrats d'Enric Granados

Retrat de jove d'Enric Granados amb dedicatoria
 

 
Retrat d'Enric Granados amb dedicatoria a Franck Marshall
 
 
Retrat d'Enric Granados
 

 

Retrat d'Enric Granados amb dedicatoria a Franck (Marshall)
 
 


 

Obra:  

M´┐Żsica per a piano:
-Clotilde (masurca)
-Elvira (masurca)
-A la antigua (A l´┐Żantiga - bourr´┐Że)
-Carta d'amor
-Valsos po´┐Żtics
-Carezza (Car´┐Żcia - vals)
-Valse de concert (Vals de concert)
-Exquise (Exquisida vals gitano)
-Minuetto de la felicidad (Minuet de la felicitat)
-El amor de la Virgen (L´┐Żamor de la Verge)
-Impressions de viatge
-Seis marchas militares (Sis marxes militars - de les que dues son per a quatre mans)
-Rapsodia aragonesa (Raps´┐Żdia aragonesa)
-Capricho espa´┐Żol (Caprici espanyol)
-A la cubana
-Moresca
-Danza lenta (Dansa lenta)
-J´┐Żcara (dansa)
-En la aldea (A l´┐Żaldea - vuit pe´┐Żes per a quatre mans)
-Danza gitana (Dansa gitana)
-Canci´┐Żn y danza (Can´┐Ż´┐Ż i dansa)
-Danzas para cantar y bailar (Danses per a cantar i ballar)
-Doce danzas espa´┐Żolas (Dotze danses espanyoles - 1890 - Per a piano, tres orquestrades per Joan Lamote de Grignon):
   ´┐ŻGalante (Galant)
   ´┐ŻOrientale (Oriental)
   ´┐ŻFandango (Fandango)
   ´┐ŻVillanesca (Vilanesca)
   ´┐ŻAndaluza (Andalusa)
   ´┐ŻRondalla aragonesa (Rondalla
aragonesa)
   ´┐ŻValenciana
   ´┐ŻSardana
   ´┐ŻRom´┐Żntica (Rom´┐Żntica)
   ´┐ŻMelanc´┐Żlica (Malenconiosa)
   ´┐ŻArabesca (Arabesca)
   ´┐ŻBolero (Bolero)
-Seis piezas sobre cantos populares espa´┐Żoles (Sis peces sobre cants populars espanyols)
-Escenas rom´┐Żnticas (Escenes rom´┐Żntiques - 1903 - vuit peces):
 
´┐ŻMazurca (Masurca)
  ´┐ŻBerceuse (Can´┐Ż´┐Ż de bressol)
  ´┐ŻAlegretto
  ´┐ŻMazurca (Masurca)
  ´┐ŻAllegro appassionato
  ´┐ŻEp´┐Żlogo (Ep´┐Żleg)

-Escenas po´┐Żticas (Escenes po´┐Żtiques - dues series)
-Libro de horas (Llibre d'hores)
-Bocetos (Esbossos) - 1912):
 
´┐ŻDespertar del cazador (Despertar del ca´┐Żador)
  ´┐ŻEl hada y el ni´┐Żo (La fada i el nen)
  ´┐ŻVals muy lento (Vals molt lent)
  ´┐ŻLa campana de la tarde (La campana de la tarda)

-Cuentos de la juventud (Contes de la joventut)
-Escenas infantiles (Escenes infantils)
-Allegro de concierto (Allegro de concert - 1903)
-Allegro apassionato
-Fantasia
-Paisaje (Paisatge)
-Romeo y Julieta (Romeu i Julieta)
-Goyescas (1911 - Suite per a piano - sis peces m´┐Żs tard orquestrades):
 
´┐ŻLos requiebros (Les galanteries)
  ´┐ŻColoquio en la reja (Col´┐Żloqui a la reixa)
  ´┐ŻDuo de amor (Duo d'amor)
  ´┐ŻQuejas o La maja y el ruise´┐Żor (Queixes o La maja i el rossinyol)
  ´┐ŻEl amor y la muerte (L'amor i la mort - balada)
  ´┐ŻEp´┐Żlogo, serenata del espectro (Ep´┐Żleg i serenata de l´┐Żespectre)

-Obras f´┐Żciles para la educaci´┐Żn del sentimiento (Obres f´┐Żcils per a l´┐Żeducaci´┐Ż del sentiment)
-Seis estudios expresivos en forma de piezas f´┐Żciles (Sis estudis expressius en forma de peces f´┐Żcils)
-Dos impromptus
-Impromptu y barcarola (Impromptu i barcarola)
-El pelele (El titella)
-A la pradera (A la prada)
-El crep´┐Żsculo (El crepuscle)
-Ni as´┐Ż la distingue (Ni aix´┐Ż la distingeix)
-El tango de los ojos verdes
(El tango dels ulls verds)

M´┐Żsica de cambra:
-Sonata per a viol´┐Ż i piano
-Sonata per a violoncel i piano
-Trio per a piano, viol´┐Ż i violoncel
-Quartet per a dos violins, viola i violoncel
-Romanza (quartet de corda)
-Serenata (dos violins i piano)
-Quintet per a piano i corda
-Andante (viol´┐Ż i piano)
-Primera romanza (viol´┐Ż i piano)
-Madrigal (violoncel i piano)
-Trova (violoncel i piano)
-Oriental (obo´┐Ż i corda)
-Escena religiosa (viol´┐Ż, orgue, piano i timbal)
-Tres preludios (Tres preludis)

M´┐Żsica per a orquestra:
-Dante o La Divina Comedia (Dant o la Divina com´┐Żdia - 1908 - poema simf´┐Żnic)
-La nit del mort (1912 - suite)
-Elisenda (1912 - suite)
-Navidad (Nadal)
-Suite oriental
-Suite sobre cantos gallegos (Suite sobre cants gallecs - cinc temps)
-Llegenda de la fada
-Marcha de los vencidos (Marxa dels ven´┐Żuts)
-Torrijos
-Danza gitana (Dansa gitana)
-Serenata
-Esbossos de dos concerts i una simfonia
-Interludi de Goyescas (1916 - darrera obra)

M´┐Żsica vocal:
-Canciones amatorias (Can´┐Żons amat´┐Żries - 1915 - per a veu i piano - text, F. Periquet):
  ´┐ŻDesc´┐Żbrase el secreto (Descobreixis el secret)
  ´┐ŻMa´┐Żanica era (Era mat´┐Ż)
  ´┐ŻMira que soy ni´┐Ża (MIra que soc nena)
  ´┐ŻGracia m´┐Ża (Gr´┐Żcia meva)
  ´┐ŻIban al pinar (Anaven al pinar)
  ´┐ŻNo llor´┐Żis ojuelos (Ullets, no ploreu)
-Tonadillas (Petites tonades - 1910):
  ´┐ŻAmor y odio (Amor i odi)
  ´┐ŻCallejeo (Vagareig)
  ´┐ŻEl majo discreto (El majo discret)
  ´┐ŻEl majo t´┐Żmido (El majo t´┐Żmit)
  ´┐ŻEl mirar de la maja (El mirar de la maja)
  ´┐ŻEl tra-la-la y el punteado (El tra-la-la i el puntejat)
  ´┐ŻLa maja de Goya
  ´┐ŻLa Maja Dolorosa I, II, III
  ´┐ŻAy majo de mi vida! (Ay majo de la meva vida)
  ´┐ŻOh muerte cruel (O mort cruel)
  ´┐ŻDe aquel majo amante (D´┐Żaquell majo amant)
  ´┐ŻLas currutacas modestas (Les ostentoses modestes)
  ´┐ŻSi al retiro me llevas (Si em portes al retiro)
  ´┐ŻEl majo olvidado (El majo oblidat)
-Boires baixes
-L'ocell profeta (text: Comtessa del
Castell´┐Ż)
-Elegia eterna i Lo rey y'l juglar (text: Apel´┐Żles Mestres)
-Can´┐Żoneta
-Canci´┐Żn del pestill´┐Żn (Can´┐Ż´┐Ż del pestill´┐Żn)
-Can´┐Ż´┐Ż de Janer
-Cant de les estrelles (cor, orgue i piano)

M´┐Żsica esc´┐Żnica:
-Maria del Carmen (1898 - Opera - text: Josep Feliu i Codina)
-Goyescas (1916 - Opera - text: F. Periquet)
-Ovillejos
-Miel de la Alcarria (Mel de l'Alcarria)
-Blancaflor (text: Adri´┐Ż Gual)
-Petrarca
-Picarol (1901)
-Follet (1903)
-Gaziel (1906)
-Liliana, (1911 - text: Apel´┐Żles Mestres)


Biografia:

Els primers anys:
Neix a Lleida el 27 de Juliol de 1867. Els seus pares foren Calixto Granados i Enriqueta Campi´┐Ża. Ell era capit´┐Ż de l´┐Żex´┐Żrcit, d´┐Żorigen cub´┐Ż, que poc temps despr´┐Żs d´┐Żhaver nascut l´┐ŻEnric, va ser nomenat governador militar a Santa Cruz de Tenerife. Aix´┐Ż fa que el primer entorn d´┐Żinfantesa del futur mestre, tal com li agradava recordar molts anys despr´┐Żs, fos un petit hort de tarongers i llimoners que veia des de la finestra de casa seva i la flaire de la flor de tarongina. Solia dir d´┐Żaquests primers anys que aleshores vivia en un veritable parad´┐Żs.
Un dia el pare pat´┐Ż una caiguda del cavall mentre cavalcava i all´┐Ż port´┐Ż com a conseq´┐Ż´┐Żncia que la fam´┐Żlia es trasllad´┐Żs a Barcelona. Estem a l´┐Żany 1874 i el petit Enric en fa set.
Els seus pares ja s´┐Żhavien adonat que el noi reaccionava d´┐Żuna manera especial en sentir m´┐Żsica i gaudia amb ella d´┐Żuna manera inusual en una persona de la seva edat. Un company del seu pare era el capit´┐Ż Josep Junceda, que en comentar-li el fet, es va oferir a donar-li les primeres lli´┐Żons de solfeig. El noi va progressar r´┐Żpidament i aviat es va fer palesa la necessitat de cercar-li un professor de piano doncs el petit Granados demostrava una vocaci´┐Ż innata per la m´┐Żsica. Formava part llavors de l´┐ŻEscolania de la Merc´┐Ż i all´┐Ż el mestre Francesc Xavier Jurnet s´┐Żaven´┐Ż a donar-li classes. Al cap de ben poc temps, en Jurnet estava tot cofoi del aven´┐Żos que el seu alumne feia durant el seu mestratge durant el qual va ensenyar-li absolutament tot el que sabia.
Potser la mort recent del seu pare (que caus´┐Ż un gran desconsol en el menut) despert´┐Ż en ell la responsabilitat, al ser un dels caps de la nombrosa fam´┐Żlia, i l´┐Żestimul´┐Ż per donar tot el que pogu´┐Żs de s´┐Ż mateix. El fet ´┐Żs que estudiava fins a deu hores di´┐Żries, amb la seva mare fent-li costat, repassant una vegada i una altra totes les peces que Jurnet li havia pogut ensenyar. Tamb´┐Ż sovint tocava pels amics i coneguts que els visitaven per sentir al "nen prodigi", tal com l´┐Żanomenava un jove pianista anomenat Pic´┐Ż, que venia molt ass´┐Żduament. Va ser aquest qui parl´┐Ż a la seva mare de les qualitats que veia en el petit Granados i li va fer veure la necessitat imperiosa d´┐Żanar a visitar el mestre Pujol.

L'Acad´┐Żmia Pujol:
En aquella ´┐Żpoca Joan Baptista Pujol era considerat el millor professor de piano de Barcelona. Amb el seu mestratge estudiaren, entre d´┐Żaltres, Alb´┐Żniz, Malats i Vidiella. Amb el temps, entre aquests tres i Granados arrel´┐Ż una profunda amistat i admiraci´┐Ż compartides. "L´┐ŻAcad´┐Żmia Pujol" era la forja d´┐Żaquesta escola catalana per a pianistes i all´┐Ż s´┐Żhi presenta un bon dia la senyora Granados amb el seu fill per veure el director. Aquest va demanar al jove Granados que toques alguna pe´┐Ża. No sabem qu´┐Ż va tocar el jove Granados, per´┐Ż devia fer-ho molt b´┐Ż, perqu´┐Ż no va caldre insistir m´┐Żs perqu´┐Ż immediatament Pujol acced´┐Ż a tenir-lo sota el seu mestratge.
Entre professor i alumne va n´┐Żixer una total compenetraci´┐Ż.
Granados aprengu´┐Ż tot i m´┐Żs amb una avidesa i unes dots innates que no passaren desapercebudes pel mestre. Pujol pens´┐Ż immediatament en la presentaci´┐Ż de l'avantatjat alumne a un dels famosos concursos de l'Acad´┐Żmia per a pianistes novells, una de les fites per a joves revelacions. Digu´┐Ż al seu pupil que s´┐Żaprengu´┐Żs la Sonata en sol menor de Schumann, per a la qual cosa Granados treball´┐Ż en cos i ´┐Żnima. Era l´┐Żany 1882 i tenia quinze anys al presentar-se al concurs. Com no podia ser d´┐Żaltra manera, li atorgaren el primer premi. Segons solia comentar amb posterioritat aquesta Sonata era la primera obra "decent" que interpretava.

Treball per subsistir:
Per tal d´┐Żajudar a casa seva, Granados es busc´┐Ż feina, i aconsegu´┐Ż un lloc de pianista en el "Caf´┐Ż de les del´┐Żcies", que m´┐Żs tard canvi´┐Ż el nom pel de "Lion d'Or", entretenint amb m´┐Żsica als clients, cosa que s´┐Żestilava bastant en els locals elegants de la ciutat. Guanyava cent pessetes al mes. Tot ajudava al manteniment de les deu persones queMÓscara mortuoria de Beethoven propietat de Granados estaven a c´┐Żrrec de la seva mare, entre fills i n´┐Żts.
Tamb´┐Ż treball´┐Ż un temps en un caf´┐Ż del carrer Hospital, el "Caf´┐Ż Filipino", on havia d´┐Żacompanyar els espontanis que sortien a cantar o a tocar instruments diversos, com podien ser el viol´┐Ż, trompeta, etc.
M´┐Żs endavant, a m´┐Żs, don´┐Ż classes als fills d'Eduard Conde, que era el propietari dels magatzems "El Siglo", gr´┐Żcies a la intervenci´┐Ż del seu germ´┐Ż Zoe que va fer de mitjancer, i a la Sonata de Schumann, que interpret´┐Ż a manera de prova pel Sr. Conde, i que, va quedar impressionat per la genialitat del jove mestre.
Paral´┐Żlelament, escriu les seves primeres composicions. Les seves famoses Dotze danses espanyoles daten de 1883, fet que li agradava recalcar anys despr´┐Żs quan van ser conegudes pel p´┐Żblic.
Aquest mateix any t´┐Ż una import´┐Żncia transcendental per a la seva carrera de compositor, ja que aprofundeix els seus coneixements musicals de la m´┐Ż de Felip Pedrell, el music´┐Żleg i pedagog m´┐Żs important del moment a Catalunya. Finalment havia trobat el gran mestre que la seva personalitat reclamava per a llan´┐Żar-se amb els m´┐Żs s´┐Żlids coneixements a la fama i reconeixements que l´┐Żestaven esperant en tots els ambients musicals.

L´┐Żetapa Parisenca:
El Sr. Eduard Conde era, a m´┐Żs, un bon mel´┐Żman, que vei´┐Ż des del primer moment la v´┐Żlua de Granados, autoproclamant-se mecenes seu incondicionalment, i pens´┐Ż que li feia falta una estada a Par´┐Żs, inexcusable en aquells temps per estar al corrent de les noves tend´┐Żncies musicals. Conde que es feu c´┐Żrrec del despla´┐Żament i dePlaca de bronze amb el perfil de Granados totes les despeses pel temps que calgu´┐Żs, i aix´┐Ż fou com Granados amb vint anys es situa a Par´┐Żs.
All´┐Ż va passar de tot. Poc temps despr´┐Żs d´┐Żarribar va contraure unes febres tifoides, de les quals va trigar ben b´┐Ż tres mesos a guarir-se totalment. Aix´┐Ż va impedir-li matricular-se al Conservatori, per´┐Ż ell va estudiar com a lliure al curs Schaller. ´┐Żs molt possible que aquest aparent inconvenient result´┐Żs a la llarga benefici´┐Żs, ja que d´┐Żaquesta manera el seu temperament d´┐Żartista no estava subjecte a horaris inoportuns.
A Par´┐Żs va coincidir amb el que seria gran pianista Ricard Vi´┐Żes, tamb´┐Ż lleidat´┐Ż, excompany de "l´┐ŻAcad´┐Żmia Pujol". Van conviure molta part de la seva estada a "l'Hotel de Cologne et d'Espagne". Gracies a Vi´┐Żes coneixem moltes an´┐Żcdotes d´┐Żaquest temps. Un altre company inseparable d´┐Żaquells temps era Malats, cap dels tres no es perdien les lli´┐Żons de Charles de B´┐Żriot, que seguien amb verdadera vehem´┐Żncia. Per´┐Ż despr´┐Żs, com a bon jovent, venia fer la gresca tot el que es pogu´┐Żs. Els escrits de Vi´┐Żes donen const´┐Żncia de que aquells temps foren el m´┐Żs feli´┐Żos de la joventut dels tres.
El alumnes del Conservatori donaven les seves audicions a la Salle Erard, i all´┐Ż Granados i Vi´┐Żes tocaren junts p´┐Żblicament per primera vegada, o b´┐Ż peces per a dos pianos, o peces de Chopin, Schumann, Grieg, Bizet. Malgrat que estudiaven moltes hores al dia, tamb´┐Ż freq´┐Żentaven els Concerts Lamoreux, la Com´┐Żdie Fran´┐Żaise, i pedalaven per Par´┐Żs amb una inversemblant mena de tricicle que havien llogat.
Tamb´┐Ż Granados s´┐Żaficion´┐Ż a la pintura, ja que sopava els diumenges a casa d´┐Żen Francesc Miralles, molt cotitzat ja, (havien estat ve´┐Żns de petits a la Rambla de Catalunya), on tafanejava les pintures i els cavallets. M´┐Żs endavant, aquestes incursions servirien per idear alguns esbossos per les seves obres.
Aquesta etapa s´┐Żacab´┐Ż el juliol de 1889. Musicalment, amb tota seguretat Granados va aprendre en aquest per´┐Żode tot el que li faltava saber per acabar de desenvolupar la seva personalitat, que ja des d´┐Żaleshores eclosiona sense limitacions i el fa creador d´┐Żobres de major envergadura per les que havia de ser conegut pel gran p´┐Żblic.
A partir de la tornada a Barcelona ´┐Żs ja un gran pianista, i es dedica igualment a la composici´┐Ż.

La fam´┐Żlia Granados-Gal:
Professionalment, Granados don´┐Ż el primer concert important al "Teatro L´┐Żrico" el 19 d´┐Żabril de 1890, el primer d´┐Żuna s´┐Żrie de recitals que tenien com a finalitat donar-se a con´┐Żixer. Empr´┐Żn una gira per una s´┐Żrie de ciutats de Catalunya i tamb´┐Ż a Madrid, amb molt bon peu. Per´┐Ż aviat don´┐Ż a la seva vida un tomb especial. Coneix a Empar Gal Llobera, que era filla d´┐Żun petit industrial. Granados no va perdre massa temps, perqu´┐Ż el juny de 1893 es casaren a l'Esgl´┐Żsia de la Merc´┐Ż de Barcelona i pel juliol de l´┐Żany seg´┐Żent va n´┐Żixer el seu primer fill, a qui posaren el nom d´┐ŻEduard en honor del seu benefactor el Sr. Eduard Conde. Despr´┐Żs en vingueren m´┐Żs, Solita, Enric, V´┐Żctor, Nat´┐Żlia i Paquito el darrer, que nasqu´┐Ż l´┐Żany 1901. Una colla que Granados estimava ferventment.
Aleshores ha de compaginar la vida familiar amb la professional. Les fam´┐Żlies m´┐Żs vinculades des de sempre als Granados, foren especialment els Conde, els Mir´┐Ż, els Pi i Sunyer, i els Andreu, que foren els seus segons mecenes. Les filles d´┐Żaquest
´┐Żltim, Carme, Madronita i Paquita foren deixebles avantatjades en la carrera de piano. Dedic´┐Ż bona part del temps a la composici´┐Ż i a la fam´┐Żlia, perqu´┐Ż estigu´┐Ż un llarg per´┐Żode sense donar concerts. Franck Marshall, deixeble de Granados i continuador de la seva obra a travÚs de l'AcadŔmia Marshall
En aquest per´┐Żode treballa en l´┐Ż´┐Żpera Maria del Carmen, (estrenada en el Teatro Circo de Parish de Madrid el 1898), la Serenata per a dos violins, un Trio para violi, violoncel i piano, la Carta de amor, dedicada a Amparo, i la suite Valses Po´┐Żticos, dedicada a Joaquim Malats.
Pel que fa a la seva obra m´┐Żs popular Goyescas, en principi foren un recull de peces inspirades en Goya i el seu entorn, interpretades durant molt de temps com una suite pian´┐Żstica. En vista de l´┐Ż´┐Żxit que tenien arreu, el seu amic Ernest Schelling li sugger´┐Ż fer-ne una versi´┐Ż per ´┐Żpera, per´┐Ż no ser´┐Ż fins el 1913 que quedar´┐Ż enllestida, quan el mestre estava en el esgla´┐Ż m´┐Żs alt  de la fama. Durant un llarg per´┐Żode de temps, Granados viu la vida familiar, que alterna amb la composici´┐Ż, prodigant-se menys en oferir concerts.
Apareix novament cara al p´┐Żblic el novembre de 1895, on toca la Rapsodia espa´┐Żola del mestre Alb´┐Żniz, en un concert especialment regionalista, a m´┐Żs que memorable per la quantitat de personalitats que va aplegar. Hi havia entre d´┐Żaltres Alb´┐Żniz, Nicolau i Morera. Podem situar en aquest moment la consagraci´┐Ż definitiva del mestre. Entre els anys 1896 i 1897 dona unes audicions de sonates amb el violinista belga Mathieu Crickboom, on s´┐Żintegr´┐Ż en el quartet del mateix nom, fundat pel violinista. Junt amb Casals foren els primers virtuosos convidats.
Tamb´┐Ż funda el 1899 la "Societat de Concerts Cl´┐Żssics". L´┐Żintensa activitat se´┐Żn ressent´┐Ż una temporada, i li imped´┐Ż acabar unes oposicions a una pla´┐Ża de professor del conservatori de Madrid.

La capacitat did´┐Żctica de Granados:Portada del Reglament de l'AcadŔmia Granados
El 1901 crea "l'Acad´┐Żmia Granados", primer al carrer Fontanella i posteriorment al carrer Girona xamfr´┐Ż Casp. Aix´┐Ż caus´┐Ż un gran disgust a Crickboom, doncs la col´┐Żlaboraci´┐Ż de Granados en el seu quartet se´┐Żn ressent´┐Ż, en emprar Granados for´┐Ża temps a la doc´┐Żncia. Les peculiaritats de l´┐Żescola eren l´┐Żatenci´┐Ż a vigilar des del primer dia la posici´┐Ż del bra´┐Ż, el canell i els dits, atenci´┐Ż especial en el pedal (del que va arribar a escriure el quadern did´┐Żctic "M´┐Żtodo te´┐Żrico pr´┐Żctico para el uso de los pedales del piano"), evitar que s´┐Żadquir´┐Żs el m´┐Żs petit vici i si l´┐Żalumne procedia d´┐Żuna altra escola, comen´┐Żar des d´┐Żun bon principi. Tamb´┐Ż els Exercicis per a cinc dits, de B´┐Żriot, els feia repetir insistentment als seus deixebles, doncs els considerava ideals com a preescalfament, i ell mateix deia que els practicava sempre abans de tocar. Persona molt sensible, ensenyava amb paci´┐Żncia, mirava de no enfadar-se, massa complaent segons Boladeres. M´┐Żs d´┐Żuna vegada en plena lli´┐Ż´┐Ż, demanant disculpes a l´┐Żalumne, anotava una idea o un passatge que en aquell moment li havia vingut al cap o fins i tot l´┐Żinterpretava.
Aquesta labor aviat va ser coneguda arreu i traspass´┐Ż fronteres, doncs Granados era molt v´┐Żlid per la doc´┐Żncia. Sobre aquesta q´┐Żesti´┐Ż, anotem el que diu Henri Collet a "Les Maitres de la Musique": "El doble talent de Granados per ensenyar virtuosisme i composici´┐Ż s´┐Żengrand´┐Ż i es desenvolup´┐Ż de t
La pianista Alicia de Larrocha, brillant interpret de la m˙sica de Granadosal manera, que va ´┐Żsser el coronament preco´┐Ż d´┐Żuna gloria realment mundial". De l'Acad´┐Żmia sortiren gran quantitat d'artistes de la talla de Merc´┐Ż Moner, Anna March, Paquita Madriguera (m´┐Żs tard la dona d'Andr´┐Żs Segovia), Ferran Via, Franck Marshall, Juli Pons, Baltasar Samper, Ricard Vives, Josep i Empar Iturbi, Josep Caminals, i un llarg etc´┐Żtera.
Amb la prematura mort de Granados el 1916, no s´┐Żacab´┐Ż ni molt menys l'Acad´┐Żmia, doncs Franck Marshall n´┐Żassum´┐Ż amb ´┐Żxit la direcci´┐Ż definitiva, ja que Eduard, un fill del mestre, hi estigu´┐Ż nom´┐Żs tres anys al capdavant. Malauradament mor´┐Ż als trenta-quatre anys d´┐Żunes febres tifoides. Nom´┐Żs llavors pass´┐Ż a de
nominar-se "Acad´┐Żmia Marshall" (nom que mant´┐Ż actualment). Aquest sapigu´┐Ż transmetre perfectament als seus alumnes el mateix que Granados li havia ensenyat. Noms com Alicia de Larrocha, Rosa Sabater, Mar´┐Ża Vilardell, Carlota Garriga, Joan Torra i molts d´┐Żaltres, beveren en les fonts que el mestre havia obert. De l'"Acad´┐Żmia Granados", sorg´┐Ż el que posteriorment s´┐Żanomen´┐Ż "Escola Granados", doncs per la t´┐Żcnica i els plantejaments que ensenyava podem dir que, juntament amb Isaac Alb´┐Żniz, fou el creador de l´┐Żescola catalana moderna de piano.

La plenitud vital:
L´┐Żactivitat musical de Granados coincid´┐Ż amb el triomf del modernisme. La seva harmonia refinada estava al servei d´┐Żuna est´┐Żtica rom´┐Żntica amb influ´┐Żncies de Schumann i de Listz. La seva m´┐Żsica est´┐Ż impregnada d´┐Żun quefer senyor´┐Żvol i una eleg´┐Żncia desbordant, sense fissures. Interpretant al piano era sobri, sense cap arrog´┐Żncia en el gest ni en la figura, lluny d´┐Żamaneraments, sense innecessaris balancejos sobre el teclat, sin´┐Ż que romania recte i seri´┐Żs amb el cap ben alt. La seva sensibilitat personal la transportava al piano. Un recull d´┐Żopinions sobre la personalitat de Granados est´┐Ż reflectit al final del treball.
El seu amic i mecenes, el doctor Andreu, el 1912 li finan´┐Ż´┐Ż la sala de concerts, a l´┐Ż
Avinguda del Tibidabo 18, que era on feia que els seus alumnes tinguessin el seu primer contacte cara al p´┐Żblic.
Entre les seves alumnes hi havia Conxita Badia, una jove que en principi estudi´┐Ż el piano amb for´┐Ża llu´┐Żment, per´┐Ż enConxita Badia, pianista i cantant intŔrpret de Granados la que Granados va descobrir unes dots extraordin´┐Żries pel cant. Consider´┐Ż ineludible que deix´┐Żs el piano i es dediqu´┐Żs exclusivament al seu estudi, doncs vei´┐Ż que seria imperdonable no fer-ho. L´┐Żalumna va fer cas del mestre i arrib´┐Ż a desenvolupar una extraordin´┐Żria carrera musical.
L'1 d´┐Żabril de 1911 s´┐Żestren´┐Ż a la Salle Pleyel de Par´┐Żs Goyescas que encara era una suite per a piano, amb un gran ´┐Żxit. El Sr. Pleyel li deman´┐Ż repetir el concert quatre dies despr´┐Żs, on l´┐Ż´┐Żxit torn´┐Ż a repetir-se. Entusiasmat, li regal´┐Ż el piano de gran cua on havia tocat els dos concerts. Aquest piano es conserva al Centre de Documentaci´┐Ż Musical de la Generalitat de Catalunya.
Des d´┐Żaquell moment Goyescas acapar´┐Ż especial atenci´┐Ż en els ´┐Żmbits musicals. Joaquim Malats, Alfred Cortot, Edouard Risler i altres artistes la mencionen en la seva correspond´┐Żncia. En una carta dirigida a Joaqu´┐Żm Malats, Granados hav´┐Ża resenyat: "Goyescas es el pago a mis esfuerzos por llegar; dicen que he llegado. En Goyescas he encontrado toda mi personalidad; me enamor´┐Ż de la psicolog´┐Ża de Goya y de su paleta, por tanto de su maja, se´┐Żora; de su majo aristocr´┐Żtico, de ´┐Żl y de la duquesa de Alba; de sus pendencias, de sus amores, de sus requiebros. Aquel blanco rosa de sus mejillas, contrastando con las blondas y terciopelo negro con alamares´┐Ż aquellos cuerpos de cintura cimbreante, manos de n´┐Żcar y carm´┐Żn posadas sobre azabaches; me han transtornado, Joaqu´┐Żn. En fin tu ver´┐Żs si mi m´┐Żsica suena a color de aquel".
Ernest Schelling ja feia temps que li havia suggerit la posada en escena de l´┐Żobra. Tot plegat va fer que finalment Granados madur´┐Żs la idea, i es decid´┐Żs a fer-ho, posant-se a orquestrar d´┐Żimmediat. Paral´┐Żlelament, s´┐Żencarreg´┐Ż el llibret a Fernando Periquet, antic col´┐Żlaborador amb el text de les can´┐Żons de Tonadillas.
Sabem que l´┐Żobra va ser orquestrada entre Barcelona i Vilassar de Mar, en una casa que havia llogat. A finals del 1913 qued´┐Ż l´┐Żobra llesta. Fets els pertinents tr´┐Żmits, l´┐Żobra s´┐Żhavia d´┐Żestrenar a l'´┐Żpera de Par´┐Żs en els primers mesos del 1915, tal com confirmava entusiasmat el seu director M. Jacques Roucher en una missiva de data 22 de juny de 1914. Aquella estrena havia de ser la consagraci´┐Ż mundial de l'artista. Tot anava sobre rodes.

L´┐Żestrena de Goyescas, la Gran guerra i les seves conseq´┐Ż´┐Żncies:
Per´┐Ż esclat´┐Ż la guerra europea en el mateix any, i all´┐Ż va causar una enorme repercussi´┐Ż en els esdeveniments de molt´┐Żssima gent, i tamb´┐Ż canviava els plans que hi havia tra´┐Żats sobre l´┐Żestrena de Goyescas, que ja no podia ser a Par´┐Żs tal com estava programat. Llavors Schelling es mogu´┐Ż r´┐Żpidament i buscant el moment oport´┐Ż i les persones adequades, essent ell part interessada, i sempre sol´┐Żl´┐Żcit amb el seu amic, aconsegu´┐Ż que el Metropolitan Opera House de Nova York, la inclogu´┐Żs en el seu programa per la temporada 1915-1916. A m´┐Żs coincidiria all´┐Ż amb Pau Casals, a qui se li havia demanat que en ser-hi abans, fes els primers assajos amb l´┐Żorquestra. Visqu´┐Ż amb nerviosisme el canvi de plans, doncs efectivament no era el moment m´┐Żs apropiat per fer-se a la mar. "En aquest viatge hi deixar´┐Ż la pell", havia exclamat en broma en algun moment.
Finalment Granados i
Empar salpen del moll de Barcelona el novembre de 1915 en el vaixell "Montevideo" on hi va
Programa d'un concert de Granadostamb´┐Ż el guitarrista Miguel Llovet, cosa que els permetr´┐Ż fer la travessia m´┐Żs entretinguda parlant de coses de Barcelona. Fan escala a Cadis, i el 30 del mateix mes surten definitivament cap a alta mar. Per una carta que Granados va escriure als seus fills en arribar a Nova York, sabem que els va aturar un creuer de guerra franc´┐Żs, el "Cassard", incident que no va tenir cap import´┐Żncia, per´┐Ż que aconsegu´┐Ż intranquil´┐Żlitzar el passatge. Un cop passat el moment de nerviosisme, Granados exclam´┐Ż amb el seu proverbial sentit del humor: "Si ens tornen a aturar, baixo!". En a la mateixa carta descriu el viatge: "´┐Żhi haviem d´┐Żestar 10 dies, i n'hem estat 15. Unes quantes hores de calma i la resta un temporal que no s´┐Żacabava mai. Cr´┐Żiem que no os tornar´┐Żem a veure. Una tarda, la vostra mare i jo, ens abra´┐Żarem i res´┐Żrem perqu´┐Ż D´┐Żu os gui´┐Żs´┐Ż". Arribaren a Nova York el 15 de desembre.
R´┐Żpidament comen´┐Ża els assajos amb l´┐Żorquestra, amb la qual com estava previst Pau Casals ja havia treballat. Abans de l´┐Żestrena, el 23 de gener dona un concert amb el fam´┐Żs violoncel´┐Żlista a la societat "The friends of Music". Troba temps per gravar nou rotlles de pianola per a la companyia Aeolian, a m´┐Żs d´┐Żacudir a tots els llocs on ´┐Żs convidat. El fet de tenir un artista europeu en aquell moment a Nordam´┐Żrica era un luxe, i l´┐Żomplien d´┐Żafalacs. Pocs dies abans de l´┐Żestrena troba l´┐Żempresari que a la obra li falta un interludi, i aix´┐Ż li comenta a Granados. En una nit escriu el compositor el que havia de ser la seva darrera obra i una de les m´┐Żs conegudes, per´┐Ż no el deixa massa satisfet. Li ho comenta a Casals: "He fet una cosa de mala fe, vulgar, de cara al p´┐Żblic. M´┐Żha sortit una jota!" La resposta de Casals el tranquil´┐Żlitza: "Perfecte ´┐Żli diu-. No era aragon´┐Żs, Goya?".
Joan Alavedra escriur´┐Ż m´┐Żs endavant: "´┐Ż cada vegada que Casals toca aquest interludi, amb aquell sospir de tristesa que acaba l´┐Żobra, sembla que digui "Adeu!" al seu amic".
Finalment arriba el tan esperat dia de l´┐Żestrena. Dirigeix l´┐Żorquestra el mestre Gaetano Bavagnoli, el cor Giulio Setti i
el vestuari i decorats van a c´┐Żrrec de Antonio Rovescalli. Els aplaudiments es perllonguen aquella nit, per´┐Ż l´┐Żendem´┐Ż part de la cr´┐Żtica es llan´┐Ża sobre ell, acusant-lo de presuntu´┐Żs i menyspreant l´┐Żobra, que m´┐Żs que una ´┐Żpera, diuen, resulta un poema simf´┐Żnic "amb una part de cant m´┐Żs o menys feli´┐Ż, adaptat a un llibret pobre". D´┐Żaltres parlant del "´┐Żnervi, de la poesia, l´┐Żenc´┐Żs misteri´┐Żs, la riquesa i el color , el moviment, l´┐Żhabilitat en la composici´┐Ż polif´┐Żnica, les estrid´┐Żncies´┐Ż". El cas ´┐Żs que Goyescas es va representar tan sols cinc vegades. Econ´┐Żmicament va resultar catastr´┐Żfic, per´┐Ż aix´┐Ż no va treure protagonisme al personatge. Fins i tot va ser convidat pel president Wilson a la Casa Blanca.
Per atendre la invitaci´┐Ż es veu obligat a canviar els passatges cap a Europa. Per la pressa de tornar amb els fills, que fa tres mesos que no els veuen, prenen passatges en dos vaixells: El "S.S. Rotterdam" (holand´┐Żs), per anar de Nova York fins a Falmouth, i el "Sussex" (brit´┐Żnic), de Folkestone a Dieppe. El dia 7 de mar´┐Ż dona el concert a la Casa Blanca i l´┐Żendem´┐Ż hi ha un dinar a l'Ambaixada espanyola. All´┐Ż l´┐Żambaixador Juan Ria´┐Żo li fa veure que es una temeritat viatjar en un vaixell bel´┐Żligerant. Hi ha intents per canviar els bi
tllets, per´┐Ż ja no hi ha temps i aix´┐Ż fou com
Foto de Granados al piano dedicada a Franck Marshall poc despr´┐Żs, el dia 11 de mar´┐Ż el matrimoni Granados salpa de Nova York.
El comiat al moll fou impressionant Molts amics i artistes van ser-hi, entre ells Shelling, Kreisler i Paderewski. Li fan entrega d´┐Żuna copa d´┐Żargent commemorativa de l´┐Żesdeveniment, en la qual hi ha gravades les signatures de tots ells i un passatge de Goyescas, amb quatre mil cent d´┐Żlars a dins.
Arriben a Falmouth el dia 19, i visiten Londres. El dia 24 surten de Folkestone amb el vaixell "Sussex", de la Companyia de Ferrocarrils de l'Estat Franc´┐Żs a les 13,15 hores. Fatalitat o dest´┐Ż?
. Dues hores despr´┐Żs el vaixell es torpedinat per un submar´┐Ż alemany.
A tenor del que es pot llegir en el "Bolet´┐Żn de informaci´┐Żn para Espa´┐Ża y Am´┐Żrica del Sur" del mes de juny de 1916, eren les 14,50 en parar-se els rellotges d
e bord, el que sembla indicar l´┐Żhora de la cat´┐Żstrofe. El vaixell va ser partit per la meitat, i la part davantera va desapar´┐Żixer r´┐Żpidament mentre la part del darrera quedava a la deriva, i posteriorment va ser remolcada fins a Boulogne. Tot aix´┐Ż segons explicaren els supervivents.
El nombre de morts s´┐Żestima en uns vuitanta, entre ells el matrimoni Granados, les despulles dels quals no s´┐Żhan trobat mai. A la part remolcada que no es va enfonsar hi havia la cabina del matrimoni, amb tot l´┐Żequipatge. Tot fa pensar que, d´┐Żhaver estat all´┐Ż en el moment de
l
'impacte, les coses haguessin anat diferents.
Joan Alavedra explica que de tots els homenatges que se li feren, ´┐Żs especialment emotiu el que organitz´┐Ż Pau Casals en el mateix Metropolitan on Granados havia saludat al p´┐Żblic dies abans. Actuaren junt amb ell, Kreisler, Paderewsyi, Maria Barrientos, Julia Culp i el tenor McCormack. Com a comiat, amb gran respecte i tothom a peu dret, Paderewski toc´┐Ż a la mem´┐Żria de Granados la Marxa f´┐Żnebre de Chopin, amb tots els llums del teatre apagats, i amb nom´┐Żs un canelobre enc´┐Żs prop del piano.
Granados va morir pocs mesos abans de complir 49 anys. El seu gran amic Alb´┐Żniz pocs dies abans.

Comentaris sobre la vida i l'obra de Granados:
´┐Ż Ricard Vi´┐Żes, company d´┐Żestudis i gran amic diu: "El car´┐Żcter de l´┐ŻEnric era d´┐Żun optimisme i d´┐Żuna alegria tal, queFoto de Granados amb text aut˛graf de seguida l´┐Żencomanava als qui l´┐Żenvoltaven, degut als seus acudits i fortes rialles".
´┐Ż Diu Joan Alavedra: "Jo he cregut sempre que Granados fou un home feli´┐Ż. I no em refereixo als ´┐Żxits que tingu´┐Ż, sin´┐Ż a les emocions que li causava una receptivitat excepcional que en ell es tradu´┐Ża tot seguit en m´┐Żsica´┐Ż li flueix naturalment´┐Ż amb els seus gran ulls somniadors, va pel carrer escoltant m´┐Żsica fins el punt que, sovint s´┐Żha d´┐Żaturar i escriure compassos als punys blancs de la seva camisa".
´┐Ż Diu el seu mestre Felip Pedrell en un escrit a "La Vanguardia": "Les nostres lli´┐Żons, de lli´┐Żons en tenien ben poc; eren converses, o menys encara, xerrades entre companys amb m´┐Żs humor que consells. Jo sentia que quan parl´┐Żvem de problemes t´┐Żcnics un xic complicats, es tancava en s´┐Ż mateix molt encaboriat; i en adonar-me que la regla seca i freda no tenia cabuda en la seva intel´┐Żlig´┐Żncia, vaig decidir no parlar-li mai m´┐Żs de regles, resolucions i jeroglifics t´┐Żcnics, sin´┐Ż de gust delicat i cultivat, no preocupant-me de res m´┐Żs, nom´┐Żs de dirigir tan excepcional intel´┐Żlig´┐Żncia."
´┐Ż Conxita Badia deia: "Hi ha una manera de tocar, un estil Granados".
´┐Ż El cr´┐Żtic parisenc G. Jean Aubry escriu al fer la cr´┐Żtica del concert donat a la Sala Pleyel el dia 5 d'abril de 1911: "Granados interpreta les seves obres de manera desesperant per als millors pianistes, i amb una intenci´┐Ż tal, que ning´┐Ż no les coneix ben b´┐Ż si no les hi ha sentitr tocar a ell. Estic conven´┐Żut que ens trobem amb el millor que la m´┐Żsica de piano ha produit a Espanya des de la mort d'Alb´┐Żniz."
´┐Ż El pianista Edouard Risler parla de la "´┐Żintenci´┐Ż de cada frase, el mat´┐Żs de cada accent sense perdre mai la linea expressiva, l'ample contorn de l'obra´┐Ż"
´┐Ż Claude Debussy digu´┐Ż d'ell: "Duia d'una manera gentil una testa genial que hom no pot oblidar f´┐Żcilment".
´┐Ż El m´┐Żsic i amic Joaquim Nin era gran admirador de Granados: "´┐Ż i em va seduir la seva exuberant imaginaci´┐Ż, el seu desconcert improvisat, la seva noblesa´┐Ż, els seus grans ulls sempre a punt de plorar, de riure, admirar-se o sorprendre's de tot´┐Ż" recull Henri Collet en el seu llibre Alb´┐Żniz et Granados.

Honors i condecoracions que li foren atorgats:
´┐Ż
La creu de la L´┐Żgion d'Honneur. (Fran´┐Ża)
´┐Ż Les Palmes de l'Acad´┐Żmia. (Fran´┐Ża)
´┐Ż La Placa de Comendador de l'Orde Civil d'Alfons XII. (Espanya)
´┐Ż La Creu de Caballer de l'Orde de Carles III. (Espanya)
´┐Ż La medalla d´┐Żargent de les arts i de les lletres de The Hispanic Society of Am´┐Żrica, a Nova York abans de l´┐Żestrena de Goyescas el 16 de gener de 1916. (U.S.A.)

 

Text de Ricard Comas i Figueras

Fotografies publicades amb l´┐Żautoritzaci´┐Ż de l´┐ŻAcad´┐Żmia Marshall

 

LINKS seleccionats a altres webs sobre Enric Granados i Campi´┐Ża

-Classical Music Dictionary - Free MP3  Web amb alguns arxius musicals reprodu´┐Żbles.
-
Enric Granados : : El Poder de la Palabra  Web amb alguns arxius musicals reprodu´┐Żbles.
 
-Enric Granados - Biografia  Biografia de Granados.    

-Enrique Granados - Wikipedia, the free encyclopedia  Biografia i obres de Granados   
    i altres lleng´┐Żes.

 

Bibliografia especifica sobre Enric Granados i Campi´┐Ża

T´┐Żtol Autor Publicat per Any
 La m´┐Żsica i el Modernisme  Avi´┐Żoa, Xos´┐Ż  Biblioteca de cultura catalana. Barcelona 1985
 Gran enciclopedia catalana  Varis autors  Enciclopedia catalana, S.A.

 Granados

 Antoni Carreras i Granados  Ed.de Nou Art Thor, Barcelona 1988
 Barcelona filarm´┐Żnica. La evoluci´┐Żn musical de 1875 a 1925  Lama´┐Ża, L.  Elzeviriana i Libr. Cam´┐Ż, S.A.. Barcelona 1927
 La m´┐Żsica a Catalunya  Lamote de Grignon  Confer´┐Żncia mecanografiada ca.1937. Arxiu Sra. Empar Ranch, Valencia. ca. 1937
 Musique et musiciens fran´┐Żais a Barcelone, musique et musiciens catalans ´┐Ż Paris  Lamote de Grignon  Confer´┐Żncia mecanografiada, llegida a l'Institut Franc´┐Żs de Barcelona el 9-5-1935 1935
 Quasi un segle de simfonisme a Barcelona. Vol I: De l´┐Żorquestra Pau Casals a L'Orquestra Ciutat de Barcelona  Martorell, Oriol  Barcelona 1995
 S´┐Żntesi hist´┐Żrica de la m´┐Żsica catalana  Martorell, Oriol i Valls Manel  Els llibres de la frontera. Sant Cugat del V.
 El rossinyol abatut. Enric Granados (1876-1916 una vida apassionada  Milton, John W.  Pag´┐Żs editors - Lomarraco 2005
 Acad´┐Żmia Granados-Marshall: 100 anys d´┐Żescola pian´┐Żstica a Barcelona  Pag´┐Żs Santacana, M´┐Żnica  Taller editorial Mateu 2000

 Hist´┐Żria de la M´┐Żsica Catalana

 Valls, M.  Editorial T´┐Żber. Barcelona 1969
 Gran enciclop´┐Żdia catalana  Varis autors  Enciclop´┐Żdia catalana, S.A.
 

Llibres sobre Enric Granados

 


 
 
Altres M´┐Żsics Modernistes Catalans:
Isaac ALB´┐ŻNIZ i Pascual  Enric GRANADOS i Campi´┐Ża  Joan LAMOTE DE GRIGNON i Bocquet  Antoni Laporta i Astort  Apel´┐Żles Mestres i O´┐Ż´┐Żs  Llu´┐Żs MILLET i Pag´┐Żs  Enric MORERA i Viura  Antoni NICOLAU i Parera  Jaume Pahissa i Jo  Felip Pedrell i Sabat´┐Ż  Josep Ribas i Gabriel  Amadeu Vives i Roig
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI