Poeta de la transició: Apel·les Mestres i els Jocs Florals

Les distincions aconseguides per Apel·les Mestres en la diversitat de Jocs Florals que se celebraven paral·lelament als de Barcelona, va ser nombrosa. Però en els Jocs Florals de Barcelona, considerats com els jocs oficials, Apel·les Mestres obtingué la seva primera distinció el 1.876 quan presentà un recull de Faules que van ser reconegudes amb un premi extraordinari.

El 1.883, en l’efemèride dels vint-i-cinc anys de la restauració dels Jocs Florals, el poema La cigala i la Formiga va guanyar la Flor Natural als Jocs de Barcelona. Apel·les, en correspondència a l’estimació que professava per la seva àvia, la designaria com a Reina dels Jocs. Posteriorment, el poema seria publicat dins el recull d’Idil·lis del 1.889.

En la següent edició dels Jocs Florals de Barcelona (1.884), el seu poema Los dos Cresos és distingit amb la Viola d’Or i Argent.

El 1.885 aconsegueix tant el primer com segon accèssit a la Flor Natural, pels poemes L’Hereu de l’Hivern i L’Anyell de Pascua.

El 1.887 va presentar el poema Margaridó que no va ser premiat.

El 1.888 el poema La Bufetada, publicat posteriorment a Idil·lis-II (1.900), va ser distingit amb un premi especial. Tot i així, sobretot a causa de la decepció pel seu poema Margaridó de l’edició passada, que no havia estat premiat, no es presentaria als jocs Florals durant 20 anys. Per contra, Margaridó assoliria el reconeixement del públic, i el 1.888 seria premiat als Jocs Florals de l’Ateneu Barcelonès.

El 1.908, quan es celebrava el cinquantenari dels Jocs Florals, animat pels seus amics, es va tornar a presentar amb el poema Els Pins amb el que va aconseguir l’Englantina d’Or, proclamant-se Mestre en Gay Saber.

El 1.915, un recull de poemes que junt a d’altres es publicaria el 1.917 amb el títol de Flors de Sang, rebia l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona. Aquest premi despertà gran controvèrsia, a favor i en contra, entre la premsa republicana i la tradicional.

El 1.926 Apel·les Mestres va presidir l’edició dels Jocs Florals, en una cerimònia íntima celebrada a casa seva a causa de la dictadura de Primo de Rivera.