GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives / Apel·les Mestres - Poeta de la transició: Apel·les Mestres i els Jocs Florals -

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especial Catedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti'ns   Dades d'audiència

APEL·LES MESTRES
Poeta de la transició: Apel·les Mestres i els Jocs Florals

 
Sobre Apel·les Mestres:  Biografia:  Naixement i primers anys  Cap a la maduresa  Matrimoni i amics  Treball i vida social  Ideari polític, homenatges  Home polifacètic  El rei de les hortènsies  Últims anys
Obra:  El dibuix com a obra d'art Orígens  Capdavanter en noves tecnologies  Humorista  Dissenyador  Il·lustrador comercial  Encàrrecs editorials   Il·lustrador Prerafaelita   Poeta de la transició:  Apel·les Mestres i els Jocs Florals  Poesia Antibel·licista   Teatre   Músic popular   Liliana
Fonts i informació complementaria:  Bibliografia   Links   Llibreria de temes Modernistes   Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Català

 

Apel·les Mestres, quan es va proclamar Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona l'any 1908

 

Poeta de la transició: Apel·les Mestres i els Jocs Florals

Les distincions aconseguides per Apel·les Mestres en la diversitat de Jocs Florals que se celebraven paral·lelament als de Barcelona, va ser nombrosa. Però en els Jocs Florals de Barcelona, considerats com els jocs oficials, Apel·les Mestres obtingué la seva primera distinció el 1.876 quan presentà un recull de Faules que van ser reconegudes amb un premi extraordinari.

El 1.883, en l’efemèride dels vint-i-cinc anys de la restauració dels Jocs Florals, el poema La cigala i la Formiga va guanyar la Flor Natural als Jocs de Barcelona. Apel·les, en correspondència a l’estimació que professava per la seva àvia, la designaria com a Reina dels Jocs. Posteriorment, el poema seria publicat dins el recull d’Idil·lis del 1.889.

En la següent edició dels Jocs Florals de Barcelona (1.884), el seu poema Los dos Cresos és distingit amb la Viola d’Or i Argent.

El 1.885 aconsegueix tant el primer com segon accèssit a la Flor Natural, pels poemes L’Hereu de l’Hivern i L’Anyell de Pascua.

El 1.887 va presentar el poema Margaridó que no va ser premiat.

El 1.888 el poema La Bufetada, publicat posteriorment a Idil·lis-II (1.900), va ser distingit amb un premi especial. Tot i així, sobretot a causa de la decepció pel seu poema Margaridó de l’edició passada, que no havia estat premiat, no es presentaria als jocs Florals durant 20 anys. Per contra, Margaridó assoliria el reconeixement del públic, i el 1.888 seria premiat als Jocs Florals de l’Ateneu Barcelonès.

El 1.908, quan es celebrava el cinquantenari dels Jocs Florals, animat pels seus amics, es va tornar a presentar amb el poema Els Pins amb el que va aconseguir l’Englantina d’Or, proclamant-se Mestre en Gay Saber.

El 1.915, un recull de poemes que junt a d’altres es publicaria el 1.917 amb el títol de Flors de Sang, rebia l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona. Aquest premi despertà gran controvèrsia, a favor i en contra, entre la premsa republicana i la tradicional.

El 1.926 Apel·les Mestres va presidir l’edició dels Jocs Florals, en una cerimònia íntima celebrada a casa seva a causa de la dictadura de Primo de Rivera.
 

 Text de Xavier Jové i Lagunas.
 Imatges procedents de Col·leccions particulars.

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI