GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives / Apel·les Mestres - El dibuix com a obra d'art: Humorista -

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especial Catedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti'ns   Dades d'audiència

APEL·LES MESTRES I OÑÓS
El dibuix com a obra d'art: Humorista

 
Sobre Apel·les Mestres:  Biografia:  Naixement i primers anys  Cap a la maduresa  Matrimoni i amics  Treball i vida social  Ideari polític, homenatges  Home polifacètic  El rei de les hortènsies  Últims anys
Obra:  El dibuix com a obra d'art Orígens  Capdavanter en noves tecnologies  Humorista  Dissenyador  Il·lustrador comercial  Encàrrecs editorials   Il·lustrador Prerafaelita   Poeta de la transició:  Apel·les Mestres i els Jocs Florals  Poesia Antibel·licista   Teatre   Músic popular   Liliana
Fonts i informació complementaria:  Bibliografia   Links   Llibreria de temes Modernistes   Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Català
 

Apel·les Mestres: Acudit Polític a La Campana de Gràcia (1.880).

Apel·les Mestres: Capçalera de La Campana de Gràcia.

Apel·les Mestres: Anunci de Cuentos Vivos - El Conde Tal

Apel·les Mestres: Anunci de Cuentos Vivos –La Sonda- i –Cuatro Hombres y un Cabo-.

Apel·les Mestres: Il·lustrador a El Sombrero de Don Adolfo (1.887).

Apel·les Mestres: Historieta muda.

         

                 Humorista:    

Els inicis d’Apel·les Mestres com a il·lustrador van ser en el món de l’humorisme gràfic, ja que des del 1.875, com hem vist, va col·laborar esporàdicament a la revista La Campana de Gràcia, i més endavant també ho feu a la Llumenera de Nova York 1.876 (Publicació catalana feta en aquesta ciutat americana), a L’Esquella de la Torratxa (1.879), o al Almanaque Sudamericano, publicat a Buenos Aires. Les seves primeres aportacions van ser caricatures polítiques i dibuixos satírics destinats a un públic preexistent que estava acostumat a consumir un humor poc refinat. En aquesta època el dibuixos d’Apel·les Mestres s’ajustaven a la demanda d’acudits anticlericals i d’actualitat política que no s’adeien massa amb el seu estil més subtil i irònic. Justament una caricatura seva de Cánovas del Castillo, va determinar que a instàncies d’aquest polític es clausurés La Campana de Gràcia durant quinze dies. Fet aquest que va motivar el naixement de L'Esquella de la Torratxa.

En altres treballs, es pot apreciar com despunta, des de ben aviat, la seva empremta personal que es manifesta en auques i vinyetes sense la rigidesa estructural dels seus coetanis i predecessors.

El 1.880 publica Granizada on desenvolupa tota l’originalitat que tant el caracteritza, introduint una revolució conceptual que va ser molt imitada.

A més de les revistes citades, van ser moltíssimes les seves aportacions regulars o esporàdiques a altres revistes de l’època com Gato Negro, Hojas Selectas, La Ilustración Artística, o tot un reguitzell de publicacions de menor tiratge.

La seva obra humorística més popular van ser els Cuentos Vivos,1.882, amb els que es manifesta com un gran creador i innovador. A la frescor de les seves històries s’hi ha d’afegir l’originalitat del dibuix, amb estructures que s’adapten al servei d’un traç impregnat de dinamisme. Basats en un humor grotesc i desenfadat, destaquen per la gran llibertat expressiva. Els Cuentos Vivos, per la seva originalitat, per les seves seqüències de vinyetes, i pel seu moviment implícit, foren un clar precursor del còmic, tal com es va entendre anys més tard. De Cuentos Vivos en sortiria un segon volum, Mas Cuentos Vivos el 1.891, i el 1.918 apareixerien dues sèries destinades al públic infantil, i que havien estat dibuixades en els darrers anys de visió. Durant anys se’n farien varies reedicions en diversos idiomes.

Entre les produccions pròpies trobem Mujeres del Mañana (1.884) i Què Será (1.885), obres de petit format que expressen tendresa, un gran poder d’observació i una fina ironia.

On Apel·les Mestres se sentia més còmode era en l’acudit diari que va publicar des del 1.896 fins el 1.906 a La Nota del Día en el diari La Publicidad, on preval el to de crítica social. També col·laboraria al diari El Liberal.

L’humor d’Apel·les Mestres sorgeix espontani, fins i tot inesperadament en il·lustracions serioses, tot d’una poden aparèixer elements irònics o dissonants, autèntics estirabots, o notes macabres que Apel·les no pot evitar, com un reflex dels personatges irreverents que s’amaguen en els capitells medievals que tant havien marcat la seva infantesa.

 Precisament una de les vessants que Apel·les més domina, és el tema medieval que aflora periòdicament en el decurs de la seva carrera. En són un exemple Danza Macabra (1.884), Garí - Tradició Catalana (1.898), La Brívia (1.902) escrit en un castellà medievalitzat i deforme, La Espada del Cuento Semanal (1.907), o El Conde Arnaldo de Chocolates Amatller.

Pel seu humor absurd, també és digne d’esment el llibre Mis Vacaciones -Notas de Viaje- (1.901), (un viatge delirant per diferents països, on ell mateix és el protagonista junt al periodista Daniel Ortiz (Doys)  i Pompeu Gener.

En altres ocasions, el seu art es posà també al servei d’altres humoristes com a Un Adulterio en Juicio Oral (1.885) i Un Puñado de Chistes (1.878) de A. Llanas, i el 1.879, 24 Mujeres Desgraciadas, ¿Porqué? del mateix autor, a Candideces de la Punta (1.890) de J. Borràs; o a Chirigotas (1.901) de D. Ortiz

L’humor Mestresià brollava com una necessitat vital, un contrapès imprescindible per poder suportar la seva incomoditat amb la societat establerta, i poder també amorosir la gran seriositat d’alguns aspectes de la seva vida.

En la línia humorística de Mujeres del Mañana, podem citar Servicio Obligatorio, aparegut el 1.899, una crítica antimilitarista, amb grans il·lustracions de factura artística que ens mostren la seva extraordinària qualitat de dibuixant.

En alguna ocasió se l’ha comparat amb els dibuixos de Raudon o amb el gran humorista alemany W. Busch pel seu dinamisme, però els recursos de Mestres eren diferents, i l’estil que aquest emprava, sense pretendre-ho, potser era més proper a l’incipient cinematògraf.

 

Apel·les Mestres: Portada de Granizada.
 
Apel·les Mestres: Il·lustrador a Un Puñado de Chistes.
 
Apel·les Mestres: Ombres xineses a La Campana de Gràcia (1.889).
 
Apel·les Mestres: Nota política a Hojas Selectas (1.902).
 
Apel·les Mestres: Seqüència de moviment per a El Gato Negro.
 
Apel·les Mestres: Dibuix per a la revista Joventut (1.908).
 
Apel·les Mestres: Un acudit de La Nota del Dia a La Publicidad.
 
Apel·les Mestres: Dibuix de Cuatro Hombres y un Cabo de Cuentos Vivos.
 

 Text de Xavier Jové i Lagunas.
 Imatges procedents de Col·leccions particulars.

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI