GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives / Apel·les Mestres - Poeta de la transició: Apel·les Mestres Poesia Antibel·licista -

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especial Catedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti'ns   Dades d'audiència

APEL·LES MESTRES
Poeta de la transició: Poesia Antibel·licista

 
Sobre Apel·les Mestres:  Biografia:  Naixement i primers anys  Cap a la maduresa  Matrimoni i amics  Treball i vida social  Ideari polític, homenatges  Home polifacètic  El rei de les hortènsies  Últims anys
Obra:  El dibuix com a obra d'art Orígens  Capdavanter en noves tecnologies  Humorista  Dissenyador  Il·lustrador comercial  Encàrrecs editorials   Il·lustrador Prerafaelita   Poeta de la transició:  Apel·les Mestres i els Jocs Florals  Poesia Antibel·licista   Teatre   Músic popular   Liliana
Fonts i informació complementaria:  Bibliografia   Links   Llibreria de temes Modernistes   Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Català

 

Apel·les Versió musicada del No Passareu - Canço dels Invadits - editada a la Catalunya Nord, en la Primera Guerra Mundial.

Apel·les Mestres: Flors de Sang 1.917.

Apel·les Mestres: Postal d'època amb la imatge del monument existent a la població d'Illa (Catalunya Nord) amb el lema "No Passareu".

Apel·les Mestres: "No Passareu!" Pamflet distribuït per la resistència republicana, en la Guerra 1936-1939, després de la mort d'Apel·les Mestres.

Apel·les Mestres: L'Última Guerra, 1.922.


Poeta de la transició. Poesia antibel·licista:
Apel·les Mestres va escriure el seu famós poema La Cançó dels Invadits més conegut per “No Passareu”, a rel de la invasió de Bèlgica per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial.

El 1915, el recull de poemes Flors de Sang va ser distingit amb l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona. Posteriorment, el 1917, es va publicar ampliat, allà ja hi figurava el poema La Cançó dels Invadits, junt a d’altres poemes antibel·licistes que havien anat apareixent en diverses publicacions. El mateix 1917 publicaria el recull de poemes èpics Atila, inspirats en bona part per la indignació que li havia causat la pèrdua del seu gran amic Enric Granados, que va morir el 1916 al Canal de la Mànega, en ser torpedinat per un submarí alemany el vaixell “Sussex” en el que viatjava el genial músic que retornava de Nova York, on havia estrenat la versió escènica de Goyescas, i havia endarrerit el seu retorn per tal d’atendre la sol·licitud d’oferir un concert a la Casa Blanca.

(No confondre aquest vaixell amb un homònim seu de bandera britànica, enfonsat a causa d’una tempesta el 1694 prop de Gibraltar.)

La Cançó dels Invadits, va ser presa per bandera tant pels voluntaris catalans aliats, com per la resistència francesa, assolint una gran popularitat. Com a testimoni, podem trobar a la plaça de la població rossellonenca d’Illa (Ylle sur Tet) un monument amb la inscripció “No Passareu”.

El 1916, Apel·les Mestres junt a d’altres personalitat barcelonines, participà convidat en un gran míting a Perpinyà, on recità el “No Passareu” acollit amb un entusiasme sense precedents per part dels congregats. Una versió del “No Passareu” per a veu i piano, musicada pel propi Apel·les Mestres es va publicar a França.

El 1920, Apel·les Mestres, al seu domicili del passatge Permanyer de Barcelona, va rebre la visita del Mariscal Jofre, en representació del president de la República Francesa, per tal de distingir-lo com a cavaller de la Legió d’Honor, pel seu poema La Cançó dels Invadits. Pel mateix motiu fou també guardonat amb les Palmes Acadèmiques de França.

El 19 de juliol de 1936, moria Apel·les Mestres, el mateix dia que Barcelona era envaïda per les tropes franquistes. La resistència republicana va rescatar el poema "No Passareu", adoptant-lo com a bandera, i fent-ne una distribució en forma de pamflets, assolint de nou una gran, però lamentablement efímera, popularitat.

 

 

La Cançó dels Invadits

 

No passareu! Y si passeu,

serà demunt un clap de cendra;

les nostres vides les prendreu,

nostre esperit no l’heu de prendre.

Més no serà! Per més que feu,

no passareu!

 

No passareu! Y si passeu

quan tots haurem deixat de viure,

sabreu de sobres a quin preu

s’abat un poble digne i lliure.

Mes, no serà! Per mes que feu,

no passareu!

 

No passareu! Y si passeu

decidirà un cop més la història,

entre el sayó que clava en creu

y el just que hi mor, de qui és la glòria.

Mes, no serà! Per mes que feu,

no passareu!

 

A sang i a foch avançareu

de fortalesa en fortalesa,

però ¿què hi fa, si queda en peu

quelcom més fort: nostra fermesa!

Per xo cantem: ”Per mes que feu,

no passareu!”

 
Text de Xavier Jové i Lagunas.
Imatges procedents de Col·leccions particulars.

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI