Es tracta d'un edifici allargat que ocupa el centre de la Pla�a Gran amb tendes a banda i banda. El projecte inicial de construcci� d'aquest mercat va ser fet per l'arquitecte Emili Cabanyes el 1891. L'any 1893, Josep Puig i Cadafalch va reformar la teulada amb una nova decoraci� de ferro forjat i de cer�mica.

Edifici projectat per l'arquitecte i mestre d'obres Jeroni Boada i constru�t als voltants de 1870.
Recentment restaurat, l'edifici t� alguns elements arabitzants i la fa�ana exhibeix una gran fantasia. A cada cantonada hi ha una petita torre rodona amb columnes que suporten un sostre de teules �rabs. La casa est� coberta amb varies teulades i el conjunt es coronat amb una c�pula amb un mirador a quatre vessants. De fet, aquest edifici va ser constru�t abans del per�ode Modernista, per� mostra alguns dels elements que mes tard va adoptar aquest estil.
 

Constru�da l'any 1894 segons projecte de Josep Puig i Cadafalch, aquesta casa es una de les primeres que mostren el geni de l'arquitecte modernista.
L'edifici est� coronat per un conjunt d'escultures neo-gotiques atribu�des a Eusebi Arnau, i presenta a la fa�ana balcons de ferro forjat
Els esgrafiats de la fa�ana mostren flors i altres motius vegetals sobre una imitaci� de ma� vist.

L�arquitecte d�aquesta casa es desconegut, per� alguns elements interiors de l�edifici es classifiquen dintre del Modernisme. 
La decoraci� sota el r�fec recorda l�estil rom�nic llombard.

Es tracta probablement de la primera casa projectada per Josep Puig i Cadafalch l�any 1891 en que va obtenir el t�tol d�arquitecte.
Es un edifici molt senzill edificat amb la intenci� del seu propietari de dedicar-lo a lloguer. Te dos nivells i un pati posterior. La part mes interessant es la decoraci� cer�mica especialment sobre les finestres de la planta superior. 
El primer propietari va ser el metge quir�rgic Ernest de Sisternes i Bruguera, tamb� m�sic i compositor.
Visites no autoritzades a l'interior.
 

Aquest conjunt d'edificis projectat per l'arquitecte Melcior de Palau i Sim�n l'any 1914 va ser ja dissenyat com a escorxador. 
El conjunt te tres naus unides per porxos, corrals, una casa del guardi� i un dip�sit elevat d'aigua, tots ells constru�ts en estil Modernista. 
Aquest es un interessant exemple de Modernisme industrial, que actualment es conserva per dedicar-lo a magatzem municipal. 
El dibuix de les naus es senzill amb columnes constru�des amb ma�, parets estucades amb finestres acuradament dissenyades i incorporant una lleugera decoraci� cer�mica. 
El tancament de ferro forjat es molt interessant especialment al voltant de la porta d'entrada. 
El dip�sit d'aigua elevat de planta octogonal tamb� est� decorat amb dibuixos de cer�mica amb series de tres finestres constru�des en ma� a cada un dels vuit costats, en total vint-i-quatre finestres, estant el conjunt cobert amb teules �rabs. 
A causa de la seva utilitzaci� com a dip�sit municipal, les visites no son permeses a l'interior.

L'ajuntament de Matar� es un edifici anterior al Modernisme, per� el sostre de la Sala de Sessions va ser dissenyat per Puig i Cadafalch l'any 1893, durant el per�ode en que va ser arquitecte municipal de Matar�. 
Aquest enteixinat del sostre est� adornat amb s�mbols nacionals catalans, escuts i sanefes.

Edifici projectat com a escola per l�arquitecte Eduard Ferr�s i Puig l�any 1906 i acabat el 1912.
Aquest bonic edifici te tres pisos i s�utilitza actualment com a resid�ncia de la tercera edat. La decoraci� realitzada b�sicament amb cer�mica i ferro forjat es t�pica del Modernisme. 
Els esgrafiats en les parets exteriors que envolten les finestres son d�una gran originalitat amb diferencies amb els dissenys Modernistes mes freq�ents. 
El sostre sobrevola les parets amb un r�fec suportat per m�nsules lleugerament decorades.