Edifici projectat per Llu�s Dom�nech i Montaner en un estil que barreja Modernisme i Noucentisme (estil que va succeir al Modernisme a Catalunya entre 1910 i 1930) i constru�t l�any 1911.
Es un t�pic edifici dels que combinen la casa dels propietaris en els pisos superiors i els espais industrials en els baixos. 
L�estructura de les fa�anes es b�sicament Noucentista amb formes s�bries pr�pies d�aquest estil, per� el Modernisme hi es present en la decoraci�, especialment per l'utilitzaci� de la cer�mica i el ferro forjat.
 

Aquesta casa es una obra d�art de l�arquitecte Llu�s Dom�nech i Montaner, constru�da l�any 1900.
El projecte d�aquesta casa va ser encarregat pel notari Pere Rull i Trilla  en un per�ode de gran expansi� del Modernisme.  
Les fa�anes d�aquesta casa son un exemple de combinaci� de pedra i amo. La l�nia de connexi� entre fa�anes est� especialment ben resolta amb una columna de pedra de gran efecte decoratiu. En el primer pis una balconada excepcional amb decoraci� floral a la barana. Portes i finestres de inspiraci� g�tica i els merlets que coronen l�edifici li donen una aparen�a molt luxosa. 
Les fa�anes estan ben conservades, el interior es completament diferent de la seva decoraci� original i est� ocupat per l'Institut Municipal d'Acci� cultural de Reus.

Edifici projectat per l�arquitecte Joan Rubi� i Bellver i constru�t l�any 1924.
El propietari Antoni Serra i P�mies era parent de Rubi� i li va encarregar no solament aquesta casa, sin� tamb� la reconstrucci� d�una resid�ncia rural anomenada "el mas d�en Perdiu" a Botarell (1910) i el Xalet Serra (1912).
Aquesta casa pertany a un per�ode en que el Modernisme ja comen�ava a ser substitu�t per el Noucentisme i es un edifici amb certa semblan�a a les tend�ncies anglosaxones de l'Art Nouveau. Malgrat tot, algunes formes neog�tiques o els merlets de la teulada son t�pics del Modernisme. 
La fa�ana est� constru�da amb pedra, l'interior es Art Dec�.

Es tracta d�un petit edifici projectat per l�arquitecte Joan Rubi� i Bellver l�any 1926 dintre del per�ode final del Modernisme.
Rubi� va rebre l�enc�rrec de l'Ajuntament de Reus juntament amb la "Mancomunitat de Catalunya" de portar a terme aquest edifici sanitari.
L�edifici es de fet un annex de l'Hospital de Sant Joan per, en el temps de la seva construcci�, el tractament de malalties relacionades amb la tuberculosi.
De fet, l�edifici ens mostra un estil neocl�ssic amb columnes de pedra i un sostre esglaonat a la fa�ana. 
Rubi� i Bellver va ser un arquitecte entusiasta del Modernisme, per� en els seus �ltims treballs manifesta ja una influencia del Noucentisme i aquest es el cas d�aquest edifici que presenta una influencia acad�mica. 

Edificada l�any 1910 per l�arquitecte Pere Caselles i Tarrats.
La casa tamb� es coneguda com a Casa del Bar� de Llorach, ja que la fam�lia del primer propietari Miquel Grau Cabr�, n�havia estat tamb� en un passat lluny� del castell de Llorach. 
Aquest fet es present en la casa a on son freq�ents decoracions en forma de branques de llorer. 
Dos medallons ens recorden les inicials del propietari "MG" i l�any de construcci�.
Totes les obertures estan enquadrades en arcs semicirculars amb decoraci� floral una mica seguint l�estil de l'Art Nouveau belga. 
L�edifici est� coronat per una estructura que recorda els bra�os d�una creu grega.

Edifici projectat i constru�t l�any 1908 per l�arquitecte Pere Casellas i Tarrats.
Aquesta casa es contigua a la Casa Nav�s. Es tracta d�una casa de ve�ns de planta i tres pisos d�al�ada i d�amplada important ja que cont� tres porteries diferents i naturalment tres escales.
Casa constru�da en ple esplendor del Modernisme, aquest estil es manifesta clarament en tota la fa�ana, amb una decoraci� amb motius vegetals omnipresents i la decoraci� en ferro forjat de les baranes bombades dels balcons.
Les portes d�entrada de les escales son de fusta esculpida i tenen picaportes de ferro forjat de gran qualitat.

Constru�da l�any 1896 per l�arquitecte Pere Caselles i Tarrats.
Es un exemple de Modernisme primitiu que es present a Reus en diversos edificis del mateix arquitecte (veure m�s avall). 
La fa�ana ens mostra diferents elements d�arquitectura g�tica i isl�mica. La segona planta es especialment interessant amb les finestres esglaonades.
Les baranes dels balcons del primer i segon pis estan realitzades en ferro forjat amb formes t�piques del Modernisme.

Constru�da l�any 1909 per l�arquitecte Pere Caselles i Tarrats.
La planta baixa i l�entresol - amb baranes ondulades - tenen un aspecte molt diferenciat dels tres pisos superiors. 
Aquesta casa est� constru�da seguint l�estil floral t�pic de Reus.
Uns elements ben especials son les cares femenines als extrems del balc� del primer pis. La barana d�aquest balc� est� decorada amb suaus formes ondulades asim�triques.

Constru�da l�any 1900 per l�arquitecte Pere Caselles i Tarrats.
Es un exemple del primer Modernisme que tamb� es present a Reus en d�altres edificis del mateix arquitecte. 
L�edifici va ser inicialment propietat de la fam�lia Iglesias, malgrat que el nom amb que se la coneix actualment sigui el d�una farm�cia anomenada Punyed que es trobava a la planta baixa.
La fa�ana neog�tica es potser una de les m�s reeixides de l�arquitecte i inclou una s�rie de cares grotesques en les m�nsules del primer pis i que corresponen a un rei cristi�, un �rab i un xin�s. En el tercer pis i al coronament de la fa�ana hi han varis s�mbols catalans com les quatre barres.
Els arcs de la planta baixa son un t�pic exemple de Modernisme.
 

Constru�da l�any 1911 per l�arquitecte Pere Caselles i Tarrats, ja al final del per�ode Modernista.
El grup escolar est� constitu�t per dos cossos d�edificis rectangulars que estan units per un petit cos, tots ells amb teulades decorades a dues aig�es i amb brillants colors verd, beig i marron.
Les fa�anes dels edificis, tamb� bellament decorades, son d�obra vista amb les zones principals i remats en pedra esculpida.
Algunes parts de les fa�anes estan tamb� decorades amb quatre plafons cer�mics obra de Francesc Labarta. Aquest plafons representen escenes de la infantesa de Jes�s. Altres plafons presenten temes ornamentals fets amb cer�mica de Manises.
Pere Casellas va tenir molt en compte els requeriments arquitect�nics necessaris perqu� la funci� pedag�gica d�aquests edificis pogu�s desenvolupar-se amb el m�xim de comoditats. Per aix�, es tracta d�edificis molt lluminosos i saludables, ja que els espa�s reservats a patis  eren i son ben airejats i arbrats.
A m�s dels mencionats m�s amunt, entre els motius decoratius hi podem trobar la rosa de Reus, els escuts de Catalunya i Tarragona i nombroses refer�ncies a motius naturals b�sicament vegetals.
Les Escoles Prat de la Riba continuen encara avui al cap de quasi cent anys de la seva construcci�, assegurant les mateixes funcions educatives que realitzaven en el seu origen. Nom�s l�entorn ha canviat i tamb� naturalment les condicions interiors dels edificis que s�han hagut d�adaptar a les necessitats educatives modernes.

Edifici projectat i constru�t l�any 1903 per l�arquitecte Josep Lubietas arquitecte de qui no tenim cap informaci�.
La fa�ana mostra una s�rie d�alt relleus. La planta baixa est� ocupada per una tenda t�xtil molt ben integrada en l�estil de la fa�ana. 
Un cert aspecte medieval est� remarcat per la decoraci� geom�trica i el coronament amb merlets de la fa�ana que ens recorden un castell i li donen molta personalitat al conjunt.

Casa projectada per l�arquitecte Pau Mongui� i Segura, constru�da l�any 1904.
Es un edifici constru�t en un solar molt estret amb una fa�ana que mostra una gran varietat de materials i de t�cniques constructives amb un encant especial. 
L�ornamentaci� es basa en una barreja de motius geom�trics i florals que introdueix elements modernistes dintre de criteris ecl�ctics. 
El material b�sic es la cer�mica juntament amb la pedra i el ferro forjat per a la barana del  balc�.
Les inicials del primer propietari Sixte Laguna apareixen en dos medallons fets amb cer�mica a cada costat de la porta principal.