Es tracta d'una senzilla però bonica casa d'estiueig construïda per l'arquitecte Joaquim Manuel Raspall i Mallol l'any 1907.
La seva gran originalitat es troba en que tot l'exterior es fet de pedra (un material no molt comú per a aquests tipus de edificis en els països Mediterranis). Només els pilars de maó a les cantonades i al voltant de les finestres representen una variació en l'utilització dels materials si exceptuem els estrictament decoratius. Potser degut a aquesta austeritat i als elements citats, l'edifici es d'un gust especial en relació a d'altres obres de Raspall. 
El plafó amb dos pinacles de la façana sud dona un toc de color a l'exterior amb el seu acabat de trencadís que presenta dibuixos geomètrics i vegetals i inclou la data de construcció - Any 1907 -.
A sobre de la porta principal hi ha un balcó, sostingut per mènsules esglaonades, que fa l'ofici d'una marquesina el sostre de la qual - el sota del balcó - es cobert de trencadís amb dibuixos florals. 
El sostre cobert amb teula àrab té quatre vessants. La part més alta es una torre quadrada amb dues xemeneies simètriques.
Els elements exteriors de fusta son d'una estructura curiosa, especialment a les finestres i en menor mesura a la tanca exterior. La part superior d'aquesta tanca de fusta es recolza sobre una base de pedra. Els coronaments dels pilars son decorats amb ceràmica dibuixada. 
Casa de propietat privada, no se’n pot visitar l’interior. 

Casa d’estiueig construïda per l'arquitecte Joaquim Manuel Raspall i Mallol l'any 1910 dintre de la zona que envolta el Passeig que es l'àrea d'estiueig de La Garriga.
L'estil d'aquesta casa es Modernista amb influencies barroques. 
La casa es troba en males condicions de conservació, malgrat el que, es pot admirar, a la façana que dona al carrer Guinardó on es troba el cos principal de la casa, un frontó amb quatre pinacles coronat per una sanefa de trencadís que segueix la forma del coronament.
El sostre es cobreix amb teules de ceràmica vidrada amb dibuixos geomètrics. 
Els altres dos cossos de la casa estan coberts per terrasses, la de l'esquerra està adornada amb una pèrgola i la de la dreta es situa sobre una porta de ferro forjat amb dues columnes cobertes de mosaic i dos plafons amb dibuixos vegetals de Lluís Brú. 
Les finestres estan protegides per reixes de ferro forjat amb dibuixos modernistes en forma de "coup de fouet".
Casa de propietat privada, no se'n pot visitar l'interior. 

Casa construïda per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet l'any 1909.
L'edifici recorda l'estil de Josep Puig i Cadafalch però reflexa la personalitat del seu arquitecte Lluís Planas, es tracta d'una típica casa d'estiueig Modernista. 
Construïda fora tant del casc antic de la població, com de la zona d'estiueig, la seva ubicació es malgrat tot comuna en les cases d'estiueig d'aquest període, a prop de l'estació del tren en una zona tranquil·la que convida al descans. 
Les parets exteriors estan arrebossades en color blanc amb esgrafiats florals al voltant de les finestres i sanefes de botons ceràmics sobre les especials i elegants finestres de la part frontal de la planta baixa i també entre la segona i tercera planta del cos principal de l'edifici.
La teulada, coberta de teules ceràmiques de color verd i dibuixos geomètrics, sobrepassa amplament les parets de l'edifici amb un ràfec sostingut per mènsules que també tenen dibuixos geomètrics entre elles.  
La torre es l'estructura que conté l'escala.
L'interior es també interessant i mostra elements com vitralls decorats, arrambadors de ceràmica blanca i blava i una llar de foc. 
La casa es troba en bones condicions de conservació. 
Actualment es troba ocupada per una institució educativa i no es possible de visitar-ne l'interior. 

Construït l'any 1913 per l'arquitecte Josep Sala i Comas
Es tracta d'un petit edifici urbà que cobreix diferents funcions socials. El més interessant es la façana d'estil Modernista tardà amb elements d'estil renaixement especialment a la part alta. 
Sobre les tres finestres centrals trobem dos dibuixos d'escuts d'armes en les laterals i l'any de construcció de l'edifici en el centre.
Actualment s'utilitza únicament com a cafè-bar i sala de festes.