Modernisme a LA GARRIGA
|
Casa
Llorens xxxxx
(1
sobre 5)
Adre�a: Passeig, 11 / C. Blancafort / C. Raspall La
Garriga (Vall�s Oriental)
|
Es tracta d'una
senzilla per� bonica casa d'estiueig constru�da per l'arquitecte Joaquim
Manuel Raspall i Mallol l'any 1907.
La seva gran originalitat es troba en que tot l'exterior es fet de
pedra (un material no molt com� per a aquests tipus de edificis en
els pa�sos Mediterranis). Nom�s els pilars de ma� a les cantonades
i al voltant de les finestres representen una variaci� en
l'utilitzaci� dels materials si exceptuem els estrictament
decoratius. Potser degut a aquesta austeritat i als elements
citats, l'edifici es d'un gust especial en relaci� a d'altres obres
de Raspall.
El plaf� amb dos pinacles de la fa�ana sud dona un toc de color a
l'exterior amb el seu acabat de
trencad�s que presenta dibuixos
geom�trics i vegetals i inclou la data de construcci� - Any 1907 -.
A sobre de la porta principal hi ha un balc�, sostingut per m�nsules
esglaonades, que fa l'ofici d'una marquesina el sostre de la qual - el
sota del balc� - es cobert de trencad�s amb dibuixos florals.
El sostre cobert amb teula �rab t� quatre vessants. La part m�s
alta es una torre quadrada amb dues xemeneies sim�triques.
Els elements exteriors de fusta son d'una estructura curiosa,
especialment a les finestres i en menor mesura a la tanca exterior. La part superior
d'aquesta tanca de fusta es recolza sobre una base de pedra. Els
coronaments dels pilars son decorats amb cer�mica dibuixada.
Casa de propietat privada, no se�n pot visitar l�interior.
|
|
Casa
d�estiueig constru�da per l'arquitecte Joaquim
Manuel Raspall i Mallol l'any 1910 dintre de la zona que envolta el
Passeig que es l'�rea d'estiueig de La Garriga.
L'estil d'aquesta casa es Modernista amb
influencies barroques.
La casa es troba en males condicions de conservaci�, malgrat el que, es
pot admirar, a la fa�ana que dona al carrer Guinard� on es troba el
cos principal de la casa, un front� amb quatre pinacles coronat per una
sanefa de trencad�s que segueix la forma del coronament.
El sostre es cobreix amb teules de cer�mica vidrada amb dibuixos
geom�trics.
Els altres dos cossos de la casa estan coberts per terrasses, la de
l'esquerra est� adornada amb una p�rgola i la de la dreta es situa
sobre una porta de ferro forjat amb dues columnes cobertes de
mosaic i
dos plafons amb dibuixos vegetals de Llu�s
Br�.
Les finestres estan protegides per reixes de ferro forjat amb dibuixos
modernistes en forma de "coup de fouet".
Casa de propietat privada, no se'n pot visitar l'interior. |
|
|
Casa constru�da per
l'arquitecte Llu�s Planas i Calvet l'any 1909.
L'edifici recorda l'estil de Josep Puig i Cadafalch
per� reflexa la personalitat del seu arquitecte Llu�s Planas, es
tracta d'una t�pica casa d'estiueig Modernista.
Constru�da fora tant del casc antic de la poblaci�, com de la zona
d'estiueig, la seva ubicaci� es malgrat tot comuna en les cases
d'estiueig d'aquest per�ode, a prop de l'estaci� del tren en una
zona tranquil�la que convida al descans.
Les parets exteriors estan arrebossades en color blanc amb esgrafiats
florals al voltant de les finestres i sanefes de botons cer�mics
sobre les especials i elegants finestres de la part frontal de la
planta baixa i tamb� entre la segona i tercera planta del cos
principal de l'edifici.
La teulada, coberta de teules cer�miques de color verd i dibuixos
geom�trics, sobrepassa amplament les parets de l'edifici amb un
r�fec sostingut per m�nsules que tamb� tenen dibuixos geom�trics
entre elles.
La torre es l'estructura que cont� l'escala.
L'interior es tamb� interessant i mostra elements com vitralls
decorats, arrambadors de cer�mica blanca i blava i una llar de
foc.
La casa es troba en bones condicions de conservaci�.
Actualment es troba ocupada per una instituci� educativa i no es
possible de visitar-ne l'interior. |
|
|
Constru�t
l'any 1913 per l'arquitecte Josep Sala i Comas
Es tracta d'un petit edifici urb� que cobreix diferents funcions
socials. El m�s interessant es la fa�ana d'estil Modernista
tard� amb elements d'estil renaixement especialment a la part
alta.
Sobre les tres finestres centrals trobem dos dibuixos d'escuts d'armes
en les laterals i l'any de construcci� de l'edifici en el centre.
Actualment s'utilitza �nicament com a caf�-bar i sala de
festes. |
|