Poesia
POESIES (1895)
   Excelsior
   La vaca cega
   Les minves del gener
   L'Oda infinita
   Paternal

VISIONS I CANTS (1900)
   Cant de Novembre
   Despr�s de la tempestat
   El cant de la senyera
   El comte Arnau
   El poeta
   Els tres cants de la guerra
      Oda a Espanya
   La fi d'en Serrallonga
   La sardana
   L'esposa parla

LES DISPERSES (1904)
   Haid�
   L'Ametller
   Soleiada

ENLL� (1906)
   Vistes al mar

SEQ�ENCIES (1911)
   Cant espiritual
   El mar
   El comte Arnau
   La fageda d'en Jord�
   Oda nova a Barcelona
   Seguit de les vistes al mar

Articles
La patria Nueva (1902)
Articulos (1904)
La ciutat del perd� (1909)
L'esgl�sia cremada (1909)

Po�mes
El mal ca�ador
Joan Gar�
La ginesta
L'Empord�
Nodreix l'amor
Pirinenques

Assaigs
Elogi de la paraula (1903)
Elogi de la poesia (1909)

Lectura infantil
Tria (1909)

Teatre
Nausica

Biografia:
Neix a Barcelona el 10 d'octubre de l'any 1860, essent el quart fill i �nic noi d'una fam�lia benestant.
Un cop acabat el batxillerat i en contra del desig del seu pare, va rebutjar incorporar-se a la ind�stria t�xtil familiar.
L'obra b�sica de Maragall est� escrita en catal�, per� tamb� va escriure en castell�.
El 1881 guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Badalona amb una poesia titulada "Dins sa cambra".
L'any 1884 va obtenir la llicenciatura en Dret, iniciant-se a partir d'aqu� una crisi entre la seva vocaci� liter�ria i la pressi� de l'entorn familiar que l'orientava cap a una vida m�s convencional d'acord amb els criteris de la burgesia. 
L'any 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui va tenir 13 fills.
A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de modernitat. Aix� es manifesta en les seves col�laboracions a les revistes capdavanteres del Modernisme - l'Aven�, Catalonia i Luz -, aix� com al "Diario de Barcelona" i "La veu de Catalunya". Tamb� participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusi�ol organitza a Sitges i a diverses  prestigioses tert�lies, com la de l'Ateneu Barcelon�s del que va arribar a ser president.
L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La sardana" guanyant l'Englantina. A "Poesies", que publica l'any seg�ent, s'hi nota el seu vessant decadentista, que tamb� es veu reflexat als poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que m�s tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de Nietzche.
El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Glosa, essent proclamat Mestre en Gai Saber, a m�s de guanyar la Flor Natural. 
La pressi� del noucentisme naixent, liderat per Eugeni d'Ors, l'obliga a fer una profunda reflexi�, que acabar� despr�s de la Setmana Tr�gica amb un retorn a la posici� combativa que manifestava en la seva joventut. Malgrat tot, es mostra autocritic procedint a una profunda revisi� de la seva obra "Tria" criticada per d'Ors, de la que en sortir� molt millorada fins al punt de provocar la rectificaci� d'Ors. 
Maragall s'identificava m�s aviat amb un nacionalisme de caire tradicionalista i cat�lic, proper a l'ideari de la Lliga Regionalista, per� mai va voler entrar en pol�tica i va rebutjar les ofertes que li van fer Enric Prat de la Riba i Francesc Camb� perqu� es present�s a les eleccions de diputats a corts. Aquesta tend�ncia conservadora, ben reflexada en el seu estil literari, fa que se'l classifiqui dintre d'un grup d'escriptors modernistes - V�ctor Catal�, Prudenci Bertrana, Puig i Ferrater - que situen la seva obra en ambients tradicionals i rurals. 
L'any 1906 va intervenir en el Congr�s de la Llengua Catalana i posteriorment va ser membre fundador de la Secci� Filol�gica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Arran de la Setmana Tr�gica, va adoptar una posici� critica amb la burgesia catalana, per la responsabilitat que entenia que tenia en aquells fets. Aquesta postura es manifesta en la seva �ltima obra "Seq�encies".   
L'any 1910 va guanyar el premi Fastenrath en els Jocs Florals de Barcelona amb "Enll�". L'any 1911, el darrer de la seva vida, va publicar "Seq�encies" en que manifesta una exaltaci� vitalista amb el que retorna a posicions heterodoxes, suavitzades en anteriors escrits. En aquesta obra inclou el "Cant espiritual".
El seu treball com traductor, es molt important. Va traduir autors grecs com Homer i Pindar, autors alemanys com Goethe, Novalis, Nietzche, Schiller, Reinick i Wagner i autors francesos com Daudet i Lamartine. 
Joan Maragall mort a Barcelona el 20 de desembre de l'any 1911.