GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / M´┐Żsica / Lamote de Grignon

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti´┐Żns   Dades d´┐Żaudi´┐Żncia

JOAN LAMOTE DE GRIGNON I BOCQUET   (1872-1949)

 [English] [Fran´┐Żais] [Castellano]
  Sobre Joan Lamote de Grignon:  Biografia:  Inf´┐Żncia i primers estudis  Dinamisme de joventut i matrimoni  Repertoris variats  La Banda Municipal i l'Escola Municipal de M´┐Żsica de Barcelona  L'Orquestra Simf´┐Żnica de Barcelona  Un fet de cabdal import´┐Żncia  De la m´┐Ż de Richard Strauss  Una labor que ni l'esclat de la guerra pot aturar  L'Orquestra Municipal de Val´┐Żncia  ´┐Żltimes activitats en el retorn a Barcelona
  Obra M´┐Żsica per a orquestra  M´┐Żsica per a orquestra i veu  Lieder i can´┐Żons  M´┐Żsica esc´┐Żnica   Veu i piano   Transcripcions per a Banda
  Fonts i informaci´┐Ż addicional:  Bibliografia   Altres M´┐Żsics Modernistes Catalans 
 
Obra:

M´┐Żsica per a orquestra:
-Scherzo sobre un tema popular (La filadora) (1897)
-M´┐Żdona, poema simf´┐Żnic (
1899)
-R´┐Żv´┐Żrie, schumaniana per a violoncel i orquestra (1901)
-Solidaritat de les flors, sardana (1907)
-Hisp´┐Żniques II: Catalunya, suite (1913)
-Cants populars espanyols (1914)
-Hisp´┐Żniques I: Andalusia, suite (1924)
-Tema i variacions per a contrabaix i orquestra (ca.1946)

M´┐Żsica per a orquestra i veu:
-La Nit de Nadal, oratori (1902)
-Poema rom´┐Żntich (C´┐Żntich d'Amor i de Dolor), per a bar´┐Żton i orquestra

Lieder i can´┐Żons:
-Dues can´┐Żons de Contrallum (1898)
-Funeral (1898)
-L'´┐Żngel de la son (1898)
-Melodies (1898-1907) (Algunes incompletes i d´┐Żaltres escrit nom´┐Żs les indicacions de les partitures)
-Sis can´┐Żons de Violetes (1901-1904)
-´┐Żntima (1904-1907)
-Tres poemes per a soprano i orq
uestra (1904-na.1924)
-Quan jo ja ser´┐Ż mort (1905)
-Prec de Madonna Elisenda (1906-1907)
-Oraci´┐Ż de merc´┐Żs (1914)
-Ros ton cabell, blau ton vestit (?)
-Uns llavis molls de la fresca rosada (?)

M´┐Żsica esc´┐Żnica:
´┐Żpera
-Imogina, quadre dram´┐Żtic (1894)
-L'Angelo,
Escena per a bar´┐Żton i orquestra (1899)
-Hesperia (1906)
M´┐Żsica l´┐Żrica
-En todas partes cuecen habas o La romer´┐Ża del santo (La romeria del sant 1895)
-Pares y nones (
Parells i senars 1895)
-Soledad: Act
e 1er (Solitut 1895)
-Las siete palabras (
Les set paraules 1896)
-Los antrop´┐Żfagos (
Els antrop´┐Żfags 1896)
-La Perla del Avapi´┐Żs,{sic} (
La perla del Avapi´┐Żs ?)
-Un mill´┐Żn (
Un mili´┐Ż ?) Incompleta

Veu i piano:
-Can´┐Żons catalanes (1896-1897)
-Violetes 1901-1904)
-Passioneres (1901-1906)
-Recull d´┐Żobres per a veu i piano (1904-1907) Moltes incompletes. Amb freq´┐Ż´┐Żncia es tracta de transcripcions dels lieder per a veu i orquestra.

Transcripcions per a Banda:
-D´┐Żobres de multitud d´┐Żautors, des d'Alb´┐Żniz fins a Weber, passant per obres del mateix Lamote.



 

 


 

 

Retrat de Joan Lamote de Grignon

Biografia:

Inf´┐Żncia i primers estudis:
Neix a Barcelona el 7 de juliol de 1872. Els seus pares, d´┐Żascend´┐Żncia francesa, s´┐Żn Llu´┐Żs Lamote de Grignon i Lebiay i Elena Bocquet.
De molt petit, la fam´┐Żlia pass´┐Ż a residir a Tortosa, on posse´┐Żen terres, fet pel que Joan aconsegu´┐Ż el t´┐Żtol de Batxillerat a l'Institut de Tarragona el 1887. Alhora adquir´┐Ż els primers coneixements musicals de la m´┐Ż de Josep Abarcat, per´┐Ż sentint una molt forta inclinaci´┐Ż vers la m´┐Żsica es trasllad´┐Ż a Barcelona i es matricul´┐Ż al Conservatori del Liceu, que era l´┐Ż´┐Żnic que hi havia en aquells temps.
All´┐Ż conegu´┐Ż a Antoni Nicolau, que fou el seu mestre de composici´┐Ż, aix´┐Ż com a T. G´┐Żell, Gabriel Balart (viol´┐Ż) i B. Tintor´┐Ż (piano). Destac´┐Ż en aquest instrument d´┐Żuna manera significativa, i amb el temps va arribar a ser nomenat successivament professor de piano (1890), i m´┐Żs endavant professor de solfeig superior, auxiliar d´┐Żharmonia i responsable de conjunt instrumental al mateix Conservatori del Liceu.

Dinamisme de joventut i matrimoni:
Paral´┐Żlelament a aquests esdeveniments, es cas´┐Ż amb Florentina Ribas i Mallol el 31 de juliol de 1893 que li don´┐Ż un ´┐Żnic fill, Ricard, nascut el 23 de setembre de 1899, que estava destinat a col´┐Żlaborar ´┐Żntimament amb el seu pare com a continuador de la seva labor, especialment en la direcci´┐Ż orquestral. ´┐Żs sabut que el nom escollit ho va ser a causa de la seva admiraci´┐Ż vers Richard Wagner. Per aquestes dates, sempre que l´┐Żactivitat concert´┐Żstica li ho permet, es dedica a la composici´┐Ż. ´┐Żs l´┐Ż´┐Żpoca de la Gavota en re major, Sis can´┐Żons catalanes, Imogina i L'Angelo, alguna d´┐Żelles estrenades al Teatre L´┐Żric.
Si b´┐Ż l´┐Żactivitat musical de Lamote es va estendre durant un per´┐Żode molt llarg, la seva formaci´┐Ż ideol´┐Żgica i musical, es va consolidar durant la ´┐Żpoca en que va triomfar el Modernisme que el va influir poderosament.
El canvi de segle ens presenta a un din´┐Żmic Joan amb maduresa per a la composici´┐Ż d´┐Żobres m´┐Żs ambicioses. Ens trobem amb el poema simf´┐Żnic M´┐Żdona (estrenat al Liceu el 22 de mar´┐Ż de 1900), l´┐Żoratori La Nit de Nadal (1902) i el poema l´┐Żric Hesperia (estrenat al Liceu el 25 de gener de 1907.
Tamb´┐Ż l´┐Żany 1902 fou el de la seva presentaci´┐Ż p´┐Żblica com a director d´┐Żorquestra, escollit per L'Associaci´┐Ż Musical de Barcelona, (que ja li havia concedit anteriorment el primer premi en el "I Certamen Musical de Barcelona"), al capdavant d´┐Żuna orquestra no titular en el sentit que entenem ara, ja que els m´┐Żsics eren contractats per un nombre determinat de concerts, per´┐Ż que en el seu moment constitu´┐Ża una tribuna art´┐Żstica ideal per a posar a prova les dots del jove Lamote.
Al capdavant d´┐Żaquesta orquestra no solament assol´┐Ż un gran prestigi que el va portar a ser conegut pel gran p´┐Żblic, sin´┐Ż que a m´┐Żs va donar a con´┐Żixer obres de molts diferents estils i compositors en primeres audicions, va apropar-se a int´┐Żrprets tan catalans i espanyols com estrangers, creant un caliu fins aleshores inexistent i, en definitiva, va col´┐Żlaborar en despertar permanentment
l´┐Żinter´┐Żs per la m´┐Żsica.
En aquesta tasca fou ajudat per pianistes com Granados, Malats, Faur´┐Ż, Saint-Sa´┐Żns, Batalla; violinistes com Heermann, Thibaud, Man´┐Żn, Massi´┐Ż, violoncel´┐Żlistes com Pau Casals, i molts d´┐Żaltres.

Repertoris variats:
Repassant algunes de les obres interpretades en aquest per´┐Żode, trobem cantates de Bach, concerts de H´┐Żndel, Crist al mont Olivet i la primera audici´┐Ż de la Missa solemnis de Beethoven (interpretada segons costum de l´┐Ż´┐Żpoca seccionadament en tres concerts), l´┐Żoratori Les B´┐Żatitudes de C´┐Żsar Franck, la primera audici´┐Ż de Catal´┐Żnia d'Alb´┐Żniz, seleccions simf´┐Żniques d´┐Żobres de Wagner (comptant amb la pres´┐Żncia per l´┐Żesdeveniment de Sigfried Wagner, fill del compositor)´┐Ż En aquest aspecte en Lamote assoleix una import´┐Żncia cabdal en coadjuvar a la consolidaci´┐Ż del repertori tan cl´┐Żssic com contemporani, atorgant a la seva acci´┐Ż un equilibri entre art i pedagogia, que va ser una caracter´┐Żstica de tota la seva vida.

La Banda Municipal i l'Escola Municipal de M´┐Żsica de Barcelona:
L´┐Żalcalde Rius i Taulet cre´┐Ż el 1886 un cos fix de plantilla per a la Banda Municipal de Barcelona, que fins aleshores funcionava de la mateixa manera que hem explicat per a les orquestres, amb contractes per temporada, en un intent de consolidar l´┐Żentitat i propiciar una maduresa i regularitat de les seves actuacions.
Els inicialment 60 professors de la plantilla foren posats sota la direcci´┐Ż de Josep Rodoreda i Santig´┐Żs. L'Ajuntament tamb´┐Ż cre´┐Ż l'Escola Municipal de M´┐Żsica amb vistes a formar bons professionals per al conjunt, de tal manera que les dues institucions estaven lligades co
m un element pedag´┐Żgic indispensable, doncs el mateix Rodoreda era el responsable de les dues entitats.
Tots els comen´┐Żaments s´┐Żn dif´┐Żcils, i malgrat la seva dedicaci´┐Ż indiscutible, Rodoreda no aconsegu´┐Ż imposar-se davant la indisciplina i la deixadesa de molts m´┐Żsics. Aix´┐Ż, unit a l´┐Żaltre responsabilitat de direcci´┐Ż de l'Escola el du a presentar la seva dimissi´┐Ż (1896). En un desig t´┐Żcit d´┐Żevitar el buit de poder
es fa efectiu simult´┐Żniament la dimissi´┐Ż de Rodoreda i el nomenament d'Antoni Nicolau, home de gran prestigi musical i amb les dots de fermesa i d´┐Żorganitzaci´┐Ż necess´┐Żries per acabar amb la crisi.
Aquest es dedic´┐Ż priorit´┐Żriament a la direcci´┐Ż de l'Escola Municipal de M´┐Żsica, i encarreg´┐Ż la direcci´┐Ż efectiva de la Banda a Celest´┐Ż Sadurn´┐Ż i Gurgu´┐Ż, fins aleshores sotsdirector, amb el t´┐Żtol de M´┐Żsic Major, reservant-se Nicolau la direcci´┐Ż jur´┐Żdica de la instituci´┐Ż. Sadurn´┐Ż va fer una tasca excepcional en aquell delicat moment, que restitu´┐Ż el cr´┐Żdit art´┐Żstic i ciutad´┐Ż de la Banda, fins a la seva mort (1910).
Anunciada la vacant per a la pla´┐Ża,
Joan Lamote es present´┐Ż com a candidat junt amb d´┐Żaltres, i no va tenir cap dubte el jurat, que estava format pel director de l'Escola Antoni Nicolau, Lluis Millet i Eusebi Daniel, en decantar-se un´┐Żnimement cap a ell com a nou director, no sense crispacions de determinats regidors i picabaralles entre alguns components del m´┐Żn musical del moment. Malgrat la seva v´┐Żlua i esser triat per un jurat d´┐Żexperts, l´┐Żoposici´┐Ż municipal aconsegu´┐Ż imposar-se davant la l´┐Żgica art´┐Żstica, i despr´┐Żs de turbulentes accions, escrits, contra escrits, influ´┐Żncies i amenaces, el regidor Jaussens for´┐Ż´┐Ż que es fes una nova votaci´┐Ż pel candidat per ell proposat, Teodoro San Jos´┐Ż. El fet ´┐Żs que el resultat final de la votaci´┐Ż fou el de divuit a favor i onze en contra, amb la qual cosa l´┐Żesmentat San Jos´┐Ż, esdevingu´┐Ż el nou director de la Banda.

L'Orquestra Simf´┐Żnica de Barcelona:
L´┐Żesdeveniment deix´┐Ż a Lamote molt decebut doncs en el seu cap bullien una quantitat de projectes per a la Banda que ara es veien truncats, i si m´┐Żs no, haurien d´┐Żesperar com a m´┐Żnim fins a una nova oportunitat. Per´┐Ż l´┐Żabatiment no dur´┐Ż gaire, ja que al cap de poc temps decid´┐Ż fundar una orquestra, comptant amb l´┐Żajut de L'Associaci´┐Ż Musical de Barcelona, i amb l´┐Żexperi´┐Żncia pr´┐Żvia que havia assolit com a director gr´┐Żcies a la confian´┐Ża en ell dipositada per aquella entitat. L'Associaci´┐Ż reaccion´┐Ż favorablement a la seva proposta i li don´┐Ż suport immediat. Tan es aix´┐Ż, que la presentaci´┐Ż oficial de la nova Orquestra Simf´┐Żnica de Barcelona tingu´┐Ż lloc el dia 13 de novembre de 1910 al Palau de la M´┐Żsica Catalana, que feia poc m´┐Żs de dos anys que s´┐Żhavia inaugurat.
El criteri per la programaci´┐Ż dels concerts va ser la mateixa que instaur´┐Ż en l'Orquestra de
l'Associaci´┐Ż, ´┐Żs a dir recerca d´┐Żun p´┐Żblic fidel, consolidaci´┐Ż d´┐Żun repertori, i voluntat educadora.
En aquelles dates el p´┐Żblic barcelon´┐Ż era relativament nou en el repertori simf´┐Żnic, malgrat que per Barcelona ja havien passat aleshores, i sobretot en la primera d´┐Żcada del segle XX, importants conjunts musicals i artistes qualificats de fama reconeguda.
Ens havien visitat l'Orquestra Filham´┐Żnica de Berlin dirigida per Arthur Nikisch (1901) i per Richard Strauss (1908), l'Orquestra dels Concerts Lamoreux de Paris per Camille Ch´┐Żvillard (1902 i 1905), la Sinf´┐Żnica de Madrid per E.Fern´┐Żndez Arb´┐Żs (1909 i 1910), i solistes de piano com Joaquim Nin, Raoul Pugno, Joaquim Malats, Isaac Alb´┐Żniz, Alfred Cortot, Enric Granados, Ignaz Paderewsky; de viol´┐Ż com Mathieu Crickboom, Joan Man´┐Żn, Hugo Heermann, Eug´┐Żne Ysa´┐Że, Jacques Thibaud, i el violoncel´┐Żlista Pau Casals, molt sovint aquests dos ´┐Żltims.

Va dur a terme una tasca eloq´┐Żent en la presentaci´┐Ż de compositors novells del pa´┐Żs, que el p´┐Żblic barcelon´┐Żs desconeixia totalment en aquell moment o almenys la seva obra no formava part del repertori amb l´┐Żassidu´┐Żtat que fora desitjable. Aquesta iniciativa l´┐Żanomen´┐Ż "Primera Manifestaci´┐Ż Simf´┐Żnica d'Autors Ib´┐Żrics". Paral´┐Żlelament a la tasca inacabable de director i als corresponents assaigs per anar polint cada cop m´┐Żs la seva OSB, no abandon´┐Ż la vessant de compositor, malgrat el que va fer-lo m´┐Żs fam´┐Żs era la popularitat que va assolir com a director tota la seva vida, al capdavant de la orquestra. No solament es va limitar a la nostra ciutat doncs curiosament en aquesta primera etapa, de 1910 a 1916, hi hagueren concerts a moltes capitals i pobles importants de Catalunya, tamb´┐Ż va fer una considerable quantitat de concerts Espanya. Fins a seixanta-tres concerts repartits entre localitats com Tarragona, Girona, Sabadell, Terrassa, Reus, Manresa, Tortosa i Val´┐Żncia, Saragossa, Madrid, Bilbao, San Sebasti´┐Ż, Saragossa, Granada, etc., la qual cosa f´┐Żu dir a Oriol Martorell que l'OSB havia estat "una de les formacions simf´┐Żniques catalanes m´┐Żs viatgeres".
Majorit´┐Żriament els concerts es feren al Palau de la M´┐Żsica Catalana, en cicles curts, com 6 concerts a la temporada de Quaresma i 4 concerts a la Tardor, a m´┐Żs de puntuals esdeveniments, com la vegada que
l'estrena de la Missa en si menor de J. S. Bach, junt amb l'Orfe´┐Ż Catal´┐Ż i Albert Schweitzer a l´┐Żorgue, i concerts a benefici del Temple de la Sagrada Fam´┐Żlia de Gaud´┐Ż, o pel monument a moss´┐Żn Cinto Verdaguer.

Un fet de cabdal import´┐Żncia:
El 18 de maig de 1914, per una resoluci´┐Ż governativa, fou declarada nul´┐Żla la decisi´┐Ż municipal de 4 d´┐Żagost de 1910, per la qual Joan Lamote de Grignon no havia pogut accedir a la direcci´┐Ż de la Banda Municipal. El batlle Joan Pich i Pon restabl´┐Ż el que quatre anys abans havia guanyat per m´┐Żrits propis. Des d´┐Żaleshores la principal preocupaci´┐Ż de Lamote torn´┐Ż a ser la Banda, en la qual tantes il´┐Żlusions havia dipositat anys enrere, per´┐Ż sense descuidar l'OSB, per b´┐Ż que ja no hi hagu´┐Ż pr´┐Żcticament m´┐Żs despla´┐Żaments. El mestre prefer´┐Ż dedicar el conjunt als concerts populars, b´┐Żsicament per al p´┐Żblic de Barcelona.
No obstant, paulatinament, i com a conseq´┐Ż´┐Żncia d´┐Żaquest fet, L'Associaci´┐Ż no veia amb bons ulls aquesta acumulaci´┐Ż de feina, i la vella alian´┐Ża amb el mestre comen´┐Ża a fer aig´┐Żes cada vegada m´┐Żs. Tant es aix´┐Ż que el febrer de 1922, despr´┐Żs d´┐Żhaver ofert gratu´┐Żtament el concert n´┐Ż 200 de l'OSB a la pla´┐Ża de Sant Jaume, L'Associaci´┐Ż suspengu´┐Ż la seva col´┐Żlaboraci´┐Ż econ´┐Żmica, i aix´┐Ż port´┐Ż greus problemes per a la superviv´┐Żncia de l´┐Żentitat. Des d´┐Żaleshores nom´┐Żs podia comptar-se amb els recursos ingressats per taquilla, del tot insuficients.
Malgrat aix´┐Ż, Lamote enmig de mil entrebancs i tota classe de dificultats, aguant´┐Ż un temps.
La seva const´┐Żncia per capejar els esculls, el saber resoldre amb intel´┐Żlig´┐Żncia determinades situacions, reorganitzacions del cicles, etc., va fer seguir endavant l´┐Żorquestra, per´┐Ż a canvi de minvar cada vegada m´┐Żs en nombre de concerts que es podien oferir. Els darrers que ofer´┐Ż l'OSB foren un d´┐Żextraordinari de benefic´┐Żncia al Teatre Eldorado el 13 d´┐Żabril de 1924, i un altre a l'Olympia l'11 de gener de 1925, dirigit aquest per C. Slavinski d'Agreneff.
Molt s´┐Żha especulat si en tot l´┐Żafer hi tingu´┐Żs a veure el fet que el 1920 fund´┐Żs Pau Casals l'Orquestra que porta el seu nom. Certament, aquesta tingu´┐Ż des del primer moment una solidesa econ´┐Żmica i art´┐Żstica que d´┐Żaltres institucions barcelonines d´┐Żaquell temps no tenien. El prestigi que arreu del m´┐Żn havia assolit el seu fundador com a virtu´┐Żs del violoncel, el nombre mateix de m´┐Żsics que hi havia a Barcelona, insuficient per omplir les plantilles de les cinc orquestres del moment i les millors condicions laborals i econ´┐Żmiques, va fer que tan m´┐Żsics com institucions es decantessin cap a la nova proposta del mestre d'El Vendrell. El cert es que les relacions entre ells foren sempre bones, i no es ressentiren pas a causa d´┐Żaquests fets. Lamote va ser cridat varies vegades a dirigir la Orquestra Pau Casals, i en una ocasi´┐Ż el mateix Casals va tocar la part de violoncel solista de l´┐Żobra Andalusia en un concert d´┐Żhomenatge el juny de 1929, dirigit pel mateix autor i format tot per obres de Lamote.

La Banda Municipal, segona etapa:
Des del primer moment va tenir clara una cosa. La Banda Municipal de Barcelona havia de renovar-se sens falta, per tal de treure-li els vicis i la forma rutin´┐Żria que estava arrossegant, labor que ja portava in mente des del 1910 al presentar la seva fallida candidatura. Potser les mateixes paraules del mestre extretes d´┐Żuna confer´┐Żncia llegida a l'Institut Franc´┐Żs de Barcelona el maig del 1935 ens resumeixen i ens aclareixen la posici´┐Ż en que es va trobar en haver de renunciar a l'OSB. "´┐Żun cop l'Orquestra Simf´┐Żnica de Barcelona redu´┐Żda al silenci, em va caldre trobar el mitj´┐Ż de continuar, intensificant-lo, el que considerava com un deure ineluctable: l´┐Żeducaci´┐Ż art´┐Żstica del nostre poble. I l´┐Żacabament de l'Orquestra Simf´┐Żnica ha donat naixement a l'Orquestra d´┐Żinstruments de Vent. Si amb la primera havia d´┐Żesperar que el poble vingu´┐Żs als nostres concerts, amb la segona, puc portar els concerts al poble".
Ultra les reformes internes dels diferents blocs instrumentals com a fons, tamb´┐Ż entr´┐Ż en el terreny de la forma, com
´┐Żs el fet de que les tradicionals audicions de la Banda els diumenges al mat´┐Ż, que es feien a la cru´┐Żlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el Passeig de Gracia, passessin a llocs m´┐Żs adients, com per exemple la Pla´┐Ża del Rei o la Pla´┐Ża de San Jaume quan eren a l´┐Żaire lliure, o al Palau de les Belles Arts en un local tancat. En efecte, l´┐Żespai m´┐Żs redu´┐Żt donava opci´┐Ż a sentir millor els matisos de la formaci´┐Ż, que podien f´┐Żcilment passar desapercebuts en un espai tan obert com era el de la ubicaci´┐Ż anterior.

De la m´┐Ż de Richard Strauss:
El mar´┐Ż de 1925 Richard Strauss es trobava a Barcelona, per a dirigir una s´┐Żrie de concerts a la Temporada de Quaresma del Teatre del Liceu, i el dia 15 va tenir ocasi´┐Ż d´┐Żescoltar a la Pla´┐Ża del Rei la versi´┐Ż transcrita per a la Banda feta pel mestre Llu´┐Żs Oliva, del seu poema simf´┐Żnic Mort i transfiguraci´┐Ż. Corpr´┐Żs per la qualitat de la versi´┐Ż, deman´┐Ż de poder dirigir el conjunt, petici´┐Ż que va ´┐Żsser immediatament concedida com un gran honor. L´┐Żaudici´┐Ż va tenir lloc al mat´┐Ż del 19 a la Pla´┐Ża de Sant Jaume, per tal que hi pogu´┐Żs cabre m´┐Żs gent. L´┐Ż´┐Żxit va ser apote´┐Żsic. L´┐Żalcalde que aleshores era el bar´┐Ż de Viver va cridar Richard Strauss a saludar des del balc´┐Ż de l'Ajuntament a la multitud entusiasmada.
Per´┐Ż aix´┐Ż no ´┐Żs tot. El compositor austr´┐Żac manifest´┐Ż el desig d´┐Żendur-se la Banda a Alemanya perqu´┐Ż serv´┐Żs de model per a altres conjunts, el que demostra la qualitat de la labor feta per Lamote i la seva Orquestra d´┐Żinstruments de Vent. I aix´┐Ż va ser, doncs l´┐Żagost de 1927 en el marc de l'Exposici´┐Ż Internacional de Frankfurt, que amb el t´┐Żtol "Die Musik im Leben des V´┐Żlker" se celebr´┐Ż del 20 al 28, torn´┐Ż Strauss a dirigir la Banda en el darrer concert, interpretant-hi el seu poema simf´┐Żnic Don Juan, en la transcripci´┐Ż de Joan Lamote. Van completar la sortida de la Banda les ciutats de Wiesbaden, Bad Nabhein, Stuttgart, Ginebra i Li´┐Ż.

Una labor que ni l´┐Żesclat de la guerra pot aturar:
Ara ens trobem en els anys de major fecunditat del mestre, en que, assolida la seva v´┐Żlua i admirat arreu, veu poc a poc c´┐Żm el resultat del seu esfor´┐Ż ´┐Żs reconegut cada vegada m´┐Żs pel m´┐Żn musical i per la gent que ´┐Żs addicte a les audicions, que aviat creen un referent en a la cultura popular del moment. I quan diem popular no ens referim a les obres m´┐Żs o menys "f´┐Żcils", que tradicionalment s´┐Żassocien a les bandes tan nombroses en la nostra geografia. Amb perspic´┐Żcia, molt s´┐Żviament va anar renovant paulatinament el repertori fins que don´┐Ż a con´┐Żixer un seguit de peces que, gr´┐Żcies a la seva encertada transcripci´┐Ż per a banda, aconsegu´┐Ż fer-les populars. Nom´┐Żs caldria mirar les hemeroteques i els programes de m´┐Ż per confirmar-ho.
Anotem com a fites la participaci´┐Ż fonamental en a la Exposici´┐Ż Internacional de Barcelona l´┐Żany 1929, en que actu´┐Ż en nombrosos concerts extraordinaris, tal com reclamava un fet d´┐Żaquesta magnitud. Tamb´┐Ż destaquem el viatge que amb Robert Gerhard van fer a Amsterdam el 1933 i a Praga el 1935, per interessar per a Barcelona la participaci´┐Ż del XIV Festival de la SIMC (Societ´┐Ż Internationale de la Musique Contemporaine), candidatura enfrontada a la de Berl´┐Żn. S´┐Żaconsegu´┐Ż la fita, i la setmana del 18 al 25 d´┐Żabril de 1936, convert´┐Ż la ciutat en el punt de m´┐Żxim inter´┐Żs mundial del mon de la m´┐Żsica. Val a dir que l´┐Żadveniment temps enrere de la rep´┐Żblica l´┐Żabril de 1931 atorg´┐Ż al pa´┐Żs un r´┐Żgim de llibertats i de projecci´┐Ż mundials desconeguts fins aleshores.
Despr´┐Żs de les Jornades Internacionals del mes d´┐Żabril, continu´┐Ż amb els concerts populars fins el darrer de la temporada el dia 9 de juliol, per´┐Ż l´┐Żesclat de la guerra va interrompre la activitat musical barcelonina. L'Orquestra Pau Casals rest´┐Ż desfeta, i la Banda Municipal es convert´┐Ż en l'´┐Żnica instituci´┐Ż que amb regularitat acomplia amb el seu p´┐Żblic. Durant el transcurs de la guerra, no dubtava d´┐Żanar all´┐Ż on la situaci´┐Ż social i patri´┐Żtica els demanava. Els concerts minvaren els anys 1937 i 1938 quan els bombardeigs feien matances de civils innocents i molta gent, aquells que tenien un lloc, s´┐Żallunyava de la capital cap els pobles per tal d'evitar-los.

L'Orquestra Municipal de Val´┐Żncia:
Amb el nou r´┐Żgim al poder, arribava l´┐Żhora de les venjances i les repres´┐Żlies. Un informe datat el juny de 1939 i sense signar, acusava ignominiosament a Joan Lamote de Grignon i al seu fill Ricard, d´┐Żhaver dut a terme una s´┐Żrie d´┐Żaccions infamants, que comportaren l'obertura d´┐Żun expedient de depuraci´┐Ż per col´┐Żlaboraci´┐Ż amb l´┐Żenemic. El redactat, en un estil directe, vexant i venjatiu, clarament allunyat de les f´┐Żrmules jur´┐Żdiques, duia l´┐Żempremta visible de una revenja personal. Trista hist´┐Żria, ja que l'Ajuntament de Barcelona, que hauria pogut esmenar el tort, es limit´┐Ż a corroborar la destituci´┐Ż en el ple del 29 d´┐Żagost. Anteriorment ja havia nomenat un "director accidental" en la persona de Ramon Bonell i Chanut.
Ara ens trobem a un home de 67 anys abatut, desorientat, patint com molts altres conciutadans i intel´┐Żlectuals el llarg calvari de la inf´┐Żmia. Pare i fill que tan havien lluitat per l'ideari del m´┐Żn musical passaren un llarg per´┐Żode silenciats per la bogeria dels temps que corrien.
Per´┐Ż mans amigues obrirem el cam´┐Ż. A Val´┐Żncia, com a tants altres llocs, coneixien sobradament la qualitat de Lamote, i el seu Ajuntament volgu´┐Ż fundar una orquestra, pel que va ser cridat el desembre de 1942. Ell nom´┐Żs pos´┐Ż una condici´┐Ż, que el seu fill fos el sotsdirector. Aix´┐Ż va ser, (a despit que primerament hi havia a la llista Josep Manuel Izquierdo), i al mes seg´┐Żent ja comen´┐Żaren les proves per a l´┐Żadmissi´┐Ż del m´┐Żsics.
D´┐Żaquesta manera el p´┐Żblic valenci´┐Ż pogu´┐Ż gaudir de tot el bagatge d´┐Żuna personalitat en el moment m´┐Żs gran de la seva maduresa humana i art´┐Żstica (tenia ja 71 anys) dirigint una formaci´┐Ż pensada i estructurada personalment com les seves estimades OSB i Banda Municipal. El seu fill Ricard dirig´┐Ż tamb´┐Ż en aquesta etapa gran nombre
El fill de Joan Lamote, Ricard Lamote de Grignon i Ribasde concerts, i ambd´┐Żs foren coneguts i admirats si m´┐Żs no pel p´┐Żblic que anava a escoltar l'Orquestra Simf´┐Żnica de Val´┐Żncia, ja que existia una vessant de ranc´┐Żnia i d´┐Żenveja relacionades amb elements sectorials addictes al tarann´┐Ż pol´┐Żtic del moment. No era aix´┐Ż a l'Ajuntament, on all´┐Ż gaudia d´┐Żun entorn favorable sobretot en les persones de l´┐Żalcalde Juan Antonio G´┐Żmez Tr´┐Żnor, comte de Tr´┐Żnor, i el regidor Mart´┐Żn Dom´┐Żnguez Barber´┐Ż.
Durant aquests cinc anys de treball a Val´┐Żncia, mor´┐Ż el 4 de desembre de 1944 la seva esposa Florentina Ribas. Dos anys m´┐Żs tard torn´┐Ż a refer la seva vida, casant-se amb Marcela Duran i Paulin, antiga col´┐Żlaboradora seva en les tasques administratives de la Banda Municipal.
En acabar-se el contracte l'Ajuntament li
ofer´┐Ż la possibilitat de renovar-lo, per´┐Ż ell ho refus´┐Ż, adduint que necessitava una temporada de descans. Tenia aleshores 75 anys. El seu fill Ricard accept´┐Ż de continuar amb les tasques de sotsdirector, al costat del mestre Hans von Benda. Se li renov´┐Ż contracte per quatre anys el mar´┐Ż de 1948, amb una cl´┐Żusula de rescissi´┐Ż o ren´┐Żncia volunt´┐Żria de qualsevol de les dues parts durant els primers sis mesos. El fet es que de sobte el 25 d´┐Żagost del mateix any el Ple de l'Ajuntament de Val´┐Żncia rescind´┐Ż el contracte a Ricard Lamote, sense consultar-ho pr´┐Żviament a l´┐Żautoritat pol´┐Żtica, ni musical, ni, per descomptat demanar l´┐Żopini´┐Ż de l'interessat.

´┐Żltimes activitats en el retorn a Barcelona:
La ciutat era en aquells moments, humana i musicalment, una ombra del passat. Arreu es respiraven les estretors i les angoixes pel present i pel futur. El temor i la por de dir en veu alta el que es pensava en veu baixa, formava part de la vida ciutadana; on era l´┐Żesplendor que ell havia conegut? Malgrat tot, era la seva ciutat. I s´┐Żhi enfront´┐Ż.
Trob´┐Ż altra vegada el caliu necessari per seguir, i va participar en el I Curset d´┐Żinstrumentaci´┐Ż per a cobla, organitzat per la "Instituci´┐Ż Musical Juli Garreta". Agosarada iniciativa per a l´┐Ż´┐Żpoca, com es despr´┐Żn de la discreci´┐Ż on les set lli´┐Żons a c´┐Żrrec de Joaquim Serra es dugueren a terme (sis al London Club
a la Gran Via, 615 i una al Foment de les Arts Decoratives, a la c´┐Żpula del Coliseum), per´┐Ż que representaven un segell d´┐Żidentitat en el emmudit fet catal´┐Ż del moment. A la cloenda en Lamote va dur a terme una dissertaci´┐Ż sobre el tema "Les possibilitats futures dels instruments de pla´┐Ża i de la cobla".
Barcelona havia creat la seva "Orquestra Municipal de Barcelona", al capdavant de la qual hi havia col´┐Żlocat Eduard Toldr´┐Ż, de innegable v´┐Żlua. Malgrat que l´┐Żexpedient sancionador de 1939 s´┐Żhavia sobresegut el febrer de 1943, era impensable que ell pogu´┐Żs tornar-la a dirigir en aquell moment, quan encara les ranc´┐Żnies es feien evidents i el dolor de incomptables ferides suraven somortament en la quotidianitat. Hagu´┐Ż de ser amb una altra orquestra, la Filharm´┐Żnica creada per C´┐Żsar Mendoza Lasalle, on torn´┐Ż a retrobar el caliu del Palau de M´┐Żsica i a molts del m´┐Żsics d´┐Żanys anteriors que amb ell havien col´┐Żlaborat, que havien tocat o b´┐Ż en a la Orquestra Pau Casals o a la OSB. Amb ells el 27 de febrer de 1949 dirig´┐Ż el que seria el darrer concert, actuant Alicia de Larrocha com a solista al piano. Per impossibilitat f´┐Żsica ja no pogu´┐Ż dirigir un nou concert amb la Novena de Beethoven que pocs dies despr´┐Żs estava anunciat.
Mor´┐Ż a Barcelona l'11 de mar´┐Ż de 1949. El silenci de les institucions denot´┐Ż un desagra´┐Żment inapropiat vers una persona que s´┐Żhavia entregat en cos i ´┐Żnima amb tanta noblesa i dedicaci´┐Ż a l´┐Żengrandiment musical de la ciutat. Per´┐Ż el poble de Barcelona i tota la professi´┐Ż musical enfervorida s´┐Ż rend´┐Ż silenci´┐Żs homenatge al vell mestre, acompanyant les seves despulles en el darrer trajecte del seu pas per la terra. Al mateix any, sis mesos m´┐Żs tard mor´┐Ż Richard Strauss, que va creure en ell. En aquell any la mort feu
passar a la posteritat dos grans m´┐Żsics.

 

Text de Ricard Comas i Figueras

Fotografies publicades amb l´┐Żautoritzaci´┐Ż de l´┐ŻAcad´┐Żmia Marshall de Barcelona

 

Bibliografia especifica sobre Joan Lamote de Grignon

T´┐Żtol Autor Publicat per Any
La Banda Municipal de Barcelona. 1886-1944 Almacellas i D´┐Żez, Josep Maria Arxiu Municipal de Barceona, 2006
125 anys de la Banda Municipal de BArcelona Almacellas i D´┐Żez, Josep Maria Quaderns de l'Auditori (Q11), Barcelona 2010
La m´┐Żsica i el Modernisme Avi´┐Żoa, Xos´┐Ż Biblioteca de cultura catalana. Barcelona 1985

Joan Lamote de Grignon

Bonastre i Bertran, Francesc Generalitat de Catalunya i Edicions Proa
La Banda Municipal de Barcelona. Cent anys de m´┐Żsica ciutadana Bonastre i Bertran, Francesc Barcelona 1989

La M´┐Żsica "Oficial" de la Ciudad de Barcelona. Apuntes para la historia de la Banda Municipal

Caball´┐Ż Clos, T. Barcelona 1946
Historia de la m´┐Żsica contempor´┐Żnea valenciana Climent, J. Valencia 1978
Barcelona filarm´┐Żnica. La evoluci´┐Żn musical de 1875 a 1925 Lama´┐Ża, L. Elzeviriana i Libr. Cam´┐Ż, S.A.. Barcelona 1927
La m´┐Żsica a Catalunya Lamote de Grignon Confer´┐Żncia mecanografiada ca.1937. Arxiu Sra. Empar Ranch, Valencia. ca. 1937
Musique et musiciens fran´┐Żais a Barcelone, musique et musiciens catalans ´┐Ż Paris Lamote de Grignon Confer´┐Żncia mecanografiada, llegida a l'Institut Franc´┐Żs de Barcelona el 9-5-1935 1935
Quasi un segle de simfonisme a Barcelona. Vol I: De l´┐Żorquestra Pau Casals a l'Orquestra Ciutat de Barcelona Martorell, Oriol Barcelona 1995
S´┐Żntesi hist´┐Żrica de la m´┐Żsica catalana Martorell, Oriol i Valls Manel Els llibres de la frontera. Sant Cugat del V.

Hist´┐Żria de la M´┐Żsica Catalana

Valls, M. Editorial T´┐Żber. Barcelona 1969
 
Altres M´┐Żsics Modernistes Catalans
Isaac ALB´┐ŻNIZ i Pascual  Enric GRANADOS i Campi´┐Ża  Joan LAMOTE DE GRIGNON i Bocquet  Antoni Laporta i Astort  Apel´┐Żles Mestres i O´┐Ż´┐Żs  Llu´┐Żs MILLET i Pag´┐Żs  Enric MORERA i Viura  Antoni NICOLAU i Parera  Jaume Pahissa i Jo  Felip Pedrell i Sabat´┐Ż  Josep Ribas i Gabriel  Amadeu Vives i Roig
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI