Obra:
M�sica per a orquestra:
-Scherzo
sobre un tema popular (La filadora) (1897)
-M�dona,
poema simf�nic (1899)
-R�v�rie,
schumaniana per a violoncel i orquestra (1901)
-Solidaritat
de les flors, sardana (1907)
-Hisp�niques
II: Catalunya, suite (1913)
-Cants populars
espanyols (1914)
-Hisp�niques
I: Andalusia, suite (1924)
-Tema i
variacions per a contrabaix i orquestra (ca.1946)
M�sica
per a orquestra i veu:
-La
Nit de Nadal, oratori (1902)
-Poema
rom�ntich (C�ntich d'Amor i de Dolor), per a bar�ton i orquestra
Lieder i can�ons:
-Dues
can�ons de Contrallum (1898)
-Funeral
(1898)
-L'�ngel
de la son (1898)
-Melodies
(1898-1907) (Algunes incompletes i d�altres escrit nom�s les indicacions
de les partitures)
-Sis
can�ons de Violetes (1901-1904)
-�ntima
(1904-1907)
-Tres
poemes per a soprano i orquestra (1904-na.1924)
-Quan
jo ja ser� mort (1905)
-Prec
de Madonna Elisenda (1906-1907)
-Oraci�
de merc�s (1914)
-Ros
ton cabell, blau ton vestit (?)
-Uns
llavis molls de la fresca rosada (?)
M�sica esc�nica:
�pera
-Imogina,
quadre dram�tic (1894)
-L'Angelo,
Escena per a bar�ton i orquestra (1899)
-Hesperia
(1906)
M�sica l�rica
-En
todas partes cuecen habas o La romer�a del santo (La
romeria del sant 1895)
-Pares
y nones (Parells i senars 1895)
-Soledad:
Acte 1er (Solitut
1895)
-Las
siete palabras (Les set paraules 1896)
-Los
antrop�fagos (Els antrop�fags 1896)
-La
Perla del Avapi�s,{sic} (La perla del Avapi�s ?)
-Un
mill�n (Un mili� ?) Incompleta
Veu i piano:
-Can�ons
catalanes (1896-1897)
-Violetes
1901-1904)
-Passioneres
(1901-1906)
-Recull
d�obres per a veu i piano (1904-1907) Moltes incompletes. Amb freq��ncia
es tracta de
transcripcions dels lieder per a veu i orquestra.
Transcripcions per a Banda:
-D�obres de
multitud d�autors, des d'Alb�niz fins a Weber, passant per obres del mateix Lamote.
|
Biografia:
Inf�ncia i primers estudis:
Neix a Barcelona el 7 de juliol de 1872. Els
seus pares, d�ascend�ncia francesa, s�n Llu�s Lamote de Grignon i Lebiay i
Elena Bocquet.
De molt petit, la fam�lia pass� a residir a Tortosa, on posse�en terres,
fet pel que Joan aconsegu� el t�tol de Batxillerat a l'Institut de
Tarragona el 1887. Alhora adquir� els primers coneixements musicals de la
m� de Josep Abarcat, per� sentint una molt forta inclinaci� vers la m�sica es
trasllad� a Barcelona i es matricul� al Conservatori del Liceu, que era
l��nic que hi havia en aquells temps.
All� conegu� a Antoni Nicolau, que fou el seu mestre de composici�, aix�
com a T. G�ell, Gabriel Balart (viol�) i B. Tintor� (piano). Destac� en
aquest instrument d�una manera significativa, i amb el temps va arribar a
ser nomenat successivament professor de piano (1890), i m�s endavant
professor de solfeig superior, auxiliar d�harmonia i responsable de
conjunt instrumental al mateix Conservatori del Liceu.
Dinamisme de joventut i matrimoni:
Paral�lelament a aquests esdeveniments,
es cas� amb Florentina Ribas i Mallol el 31 de juliol de 1893 que li don�
un �nic fill, Ricard, nascut el 23 de setembre de 1899, que estava
destinat a col�laborar �ntimament amb el seu pare com a continuador de la
seva labor, especialment en la direcci� orquestral. �s sabut que el nom
escollit ho va ser a causa de la seva admiraci� vers Richard Wagner. Per
aquestes dates, sempre que l�activitat concert�stica li ho permet, es
dedica a la composici�. �s l��poca de la Gavota en re major, Sis
can�ons catalanes, Imogina i L'Angelo, alguna d�elles estrenades al
Teatre L�ric.
Si b� l�activitat musical de Lamote es va estendre durant un per�ode molt
llarg, la seva formaci� ideol�gica i musical, es va consolidar durant la
�poca en que va triomfar el Modernisme que el va influir poderosament.
El canvi de segle ens presenta a un din�mic Joan amb maduresa per a la
composici� d�obres m�s ambicioses. Ens trobem amb el poema simf�nic
M�dona (estrenat al Liceu el 22 de mar� de 1900), l�oratori La Nit
de Nadal (1902) i el poema l�ric Hesperia (estrenat al Liceu el
25 de gener de 1907.
Tamb� l�any 1902 fou el de la seva presentaci� p�blica com a director
d�orquestra, escollit per L'Associaci� Musical de Barcelona, (que ja li
havia concedit anteriorment el primer premi en el "I Certamen Musical de
Barcelona"), al capdavant d�una orquestra no titular en el sentit que
entenem ara, ja que els m�sics eren contractats per un nombre determinat de
concerts, per� que en el seu moment constitu�a una tribuna art�stica ideal
per a posar a prova les dots del jove Lamote.
Al capdavant d�aquesta orquestra no solament assol� un gran prestigi que
el va portar a ser
conegut pel gran p�blic, sin� que a m�s va donar a con�ixer obres de molts diferents estils i compositors en
primeres audicions, va apropar-se a int�rprets tan catalans i espanyols com
estrangers, creant un caliu fins aleshores inexistent i, en
definitiva, va col�laborar en despertar permanentment
l�inter�s per la m�sica.
En aquesta tasca fou ajudat per pianistes com
Granados, Malats, Faur�,
Saint-Sa�ns, Batalla; violinistes com Heermann, Thibaud, Man�n, Massi�,
violoncel�listes com Pau Casals, i molts d�altres.
Repertoris variats:
Repassant algunes de les obres
interpretades en aquest per�ode, trobem cantates de Bach, concerts
de H�ndel, Crist al mont Olivet i la primera audici� de la
Missa solemnis de Beethoven (interpretada segons costum de
l��poca seccionadament en tres concerts), l�oratori Les B�atitudes
de C�sar Franck, la primera audici� de Catal�nia d'Alb�niz,
seleccions simf�niques d�obres de Wagner (comptant amb la pres�ncia per
l�esdeveniment de Sigfried Wagner, fill del compositor)� En aquest aspecte
en Lamote assoleix una import�ncia cabdal en coadjuvar a la consolidaci�
del repertori tan cl�ssic com contemporani, atorgant a la seva acci� un
equilibri entre art i pedagogia, que va ser una caracter�stica de tota la
seva vida.
La Banda
Municipal i l'Escola Municipal de M�sica de Barcelona:
L�alcalde Rius i Taulet cre� el 1886 un
cos fix de plantilla per a la Banda Municipal de Barcelona, que fins
aleshores funcionava de la mateixa manera que hem explicat per a
les orquestres, amb contractes
per temporada, en un intent de consolidar l�entitat i propiciar una
maduresa i regularitat de les seves actuacions.
Els inicialment 60
professors de la plantilla foren posats sota la direcci� de Josep Rodoreda
i Santig�s. L'Ajuntament tamb� cre� l'Escola Municipal de M�sica amb
vistes a formar bons professionals per al conjunt, de tal manera que les
dues institucions estaven lligades com un element pedag�gic
indispensable, doncs el mateix Rodoreda era el responsable de les dues
entitats.
Tots els comen�aments s�n dif�cils, i malgrat la seva dedicaci�
indiscutible, Rodoreda no aconsegu� imposar-se davant la indisciplina i la
deixadesa de molts m�sics. Aix�, unit a l�altre responsabilitat de
direcci� de l'Escola el du a presentar la seva dimissi� (1896). En un desig
t�cit d�evitar el buit de poder es fa efectiu
simult�niament la dimissi� de Rodoreda i el nomenament
d'Antoni Nicolau, home de gran prestigi musical i amb les dots de fermesa
i d�organitzaci� necess�ries per acabar amb la crisi.
Aquest es dedic�
priorit�riament a la direcci� de l'Escola Municipal de M�sica, i encarreg�
la direcci� efectiva de la Banda a Celest� Sadurn� i Gurgu�, fins
aleshores sotsdirector, amb el t�tol de M�sic Major, reservant-se Nicolau
la direcci� jur�dica de la instituci�. Sadurn� va fer una tasca
excepcional en aquell delicat moment, que restitu� el cr�dit art�stic i
ciutad� de la Banda, fins a la seva mort (1910).
Anunciada la vacant per a la pla�a, Joan Lamote es present� com a candidat
junt amb d�altres, i no va tenir cap dubte el jurat, que estava format pel
director de l'Escola Antoni Nicolau, Lluis Millet i Eusebi Daniel, en
decantar-se un�nimement cap a ell com a nou director,
no sense crispacions de determinats regidors i picabaralles entre alguns
components del m�n musical del moment. Malgrat la seva v�lua i esser triat
per un jurat d�experts, l�oposici� municipal aconsegu� imposar-se davant
la l�gica art�stica, i despr�s de turbulentes accions, escrits,
contra escrits, influ�ncies i amenaces, el regidor Jaussens for�� que es
fes una nova votaci� pel candidat per ell proposat, Teodoro San Jos�. El
fet �s que el resultat final de la votaci� fou el de divuit a favor i onze
en contra, amb la qual cosa l�esmentat San Jos�, esdevingu� el nou
director de la Banda.
L'Orquestra Simf�nica de Barcelona:
L�esdeveniment deix� a Lamote molt
decebut doncs en el seu cap bullien una quantitat de projectes per a la
Banda que ara es veien truncats, i si m�s no, haurien d�esperar com a
m�nim fins a una nova oportunitat. Per� l�abatiment no dur� gaire, ja que
al cap de poc temps decid� fundar una orquestra, comptant amb l�ajut de
L'Associaci� Musical de Barcelona, i amb l�experi�ncia pr�via que havia
assolit com a director gr�cies a la confian�a en ell dipositada per
aquella entitat. L'Associaci� reaccion� favorablement a la seva proposta i
li don� suport immediat. Tan es aix�, que la presentaci� oficial de la
nova Orquestra Simf�nica de Barcelona tingu� lloc el dia 13 de novembre de
1910 al Palau de la M�sica Catalana, que feia poc m�s de dos anys
que s�havia
inaugurat.
El criteri per la programaci� dels concerts va ser la mateixa que instaur�
en l'Orquestra de l'Associaci�, �s a dir recerca d�un p�blic fidel,
consolidaci� d�un repertori, i voluntat educadora.
En aquelles dates el
p�blic barcelon� era relativament nou en el repertori simf�nic, malgrat
que per Barcelona ja havien passat aleshores, i sobretot en la primera
d�cada del segle XX, importants conjunts musicals i artistes qualificats
de fama reconeguda.
Ens havien visitat l'Orquestra Filham�nica de Berlin dirigida per Arthur
Nikisch (1901) i per Richard Strauss (1908), l'Orquestra dels Concerts
Lamoreux de Paris per Camille Ch�villard (1902 i 1905), la Sinf�nica de
Madrid per E.Fern�ndez Arb�s (1909 i 1910), i solistes de piano com
Joaquim Nin, Raoul Pugno, Joaquim Malats, Isaac Alb�niz, Alfred Cortot,
Enric Granados, Ignaz Paderewsky; de viol� com Mathieu Crickboom, Joan
Man�n, Hugo Heermann, Eug�ne Ysa�e, Jacques Thibaud, i el violoncel�lista
Pau Casals, molt sovint aquests dos �ltims.
Va dur a terme una tasca eloq�ent en la
presentaci� de compositors novells del pa�s, que el p�blic barcelon�s
desconeixia totalment en aquell moment o almenys la seva obra no formava
part del repertori amb l�assidu�tat que fora desitjable. Aquesta
iniciativa l�anomen� "Primera Manifestaci� Simf�nica d'Autors Ib�rics".
Paral�lelament a la tasca inacabable de director i als corresponents
assaigs per anar polint cada cop m�s la seva OSB, no abandon� la vessant
de compositor, malgrat el que va fer-lo m�s fam�s era la popularitat que
va assolir com a director tota la seva vida, al capdavant de la orquestra.
No solament es va limitar a la nostra ciutat doncs curiosament en aquesta
primera etapa, de 1910 a 1916, hi
hagueren concerts a moltes capitals i pobles importants de Catalunya, tamb�
va fer una considerable quantitat de concerts Espanya. Fins a seixanta-tres concerts
repartits entre localitats com Tarragona, Girona,
Sabadell, Terrassa, Reus, Manresa, Tortosa i Val�ncia, Saragossa,
Madrid, Bilbao, San Sebasti�, Saragossa,
Granada, etc., la qual cosa f�u dir a Oriol Martorell que l'OSB
havia estat "una de les formacions simf�niques catalanes m�s
viatgeres".
Majorit�riament els concerts es feren al Palau de la M�sica Catalana, en
cicles curts, com 6 concerts a la temporada de Quaresma i 4 concerts a la
Tardor, a m�s de puntuals esdeveniments, com la vegada que l'estrena
de la
Missa en si menor de J. S. Bach, junt amb l'Orfe� Catal� i Albert
Schweitzer a l�orgue, i concerts a benefici del Temple de la Sagrada
Fam�lia de Gaud�, o pel monument a moss�n Cinto Verdaguer.
Un fet de cabdal import�ncia:
El 18 de maig de 1914, per una resoluci�
governativa, fou declarada nul�la la decisi� municipal de 4 d�agost de
1910, per la qual Joan Lamote de Grignon no havia pogut accedir a la
direcci� de la Banda Municipal. El batlle Joan Pich i Pon restabl� el que
quatre anys abans havia guanyat per m�rits propis. Des d�aleshores la
principal preocupaci� de Lamote torn� a ser la Banda, en la qual tantes
il�lusions havia dipositat anys enrere, per� sense descuidar l'OSB, per b�
que ja no hi hagu� pr�cticament m�s despla�aments. El mestre prefer�
dedicar el conjunt als concerts populars, b�sicament per al p�blic de
Barcelona.
No obstant, paulatinament, i com a conseq��ncia d�aquest fet, L'Associaci�
no veia amb bons ulls aquesta acumulaci� de feina, i la vella alian�a amb
el mestre comen�a a fer aig�es cada vegada m�s. Tant es aix� que el febrer
de 1922, despr�s d�haver ofert gratu�tament el concert n� 200 de l'OSB a
la pla�a de Sant Jaume, L'Associaci� suspengu� la seva col�laboraci�
econ�mica, i aix� port� greus problemes per a la superviv�ncia de
l�entitat. Des d�aleshores nom�s podia comptar-se amb els recursos
ingressats per taquilla, del tot insuficients.
Malgrat aix�, Lamote enmig de mil entrebancs i tota classe de dificultats,
aguant� un temps.
La seva const�ncia per capejar
els esculls, el saber resoldre amb intel�lig�ncia determinades situacions,
reorganitzacions del cicles, etc., va fer seguir endavant l�orquestra,
per� a canvi de minvar cada vegada m�s en nombre de concerts que es podien
oferir. Els darrers que ofer� l'OSB foren un d�extraordinari de
benefic�ncia al Teatre Eldorado el 13 d�abril de 1924, i un altre a
l'Olympia l'11 de gener de 1925, dirigit aquest per C. Slavinski
d'Agreneff.
Molt s�ha especulat si en tot l�afer hi tingu�s a veure el fet que el 1920
fund�s Pau Casals l'Orquestra que porta el seu nom. Certament, aquesta
tingu� des del primer moment una solidesa econ�mica i art�stica que
d�altres institucions barcelonines d�aquell temps no tenien. El prestigi
que arreu del m�n havia assolit el seu fundador com a virtu�s del
violoncel, el nombre mateix de m�sics que hi havia a Barcelona,
insuficient per omplir les plantilles de les cinc orquestres del moment i
les millors condicions laborals i econ�miques, va fer que tan m�sics com
institucions es decantessin cap a la nova proposta del mestre d'El
Vendrell. El cert es que les relacions entre ells foren sempre bones, i no
es ressentiren pas a causa d�aquests fets. Lamote va ser cridat varies
vegades a dirigir la Orquestra Pau Casals, i en una ocasi� el mateix
Casals va tocar la part de violoncel solista de l�obra Andalusia en
un concert d�homenatge el juny de 1929, dirigit pel mateix autor i format
tot per obres de Lamote.
La Banda Municipal, segona etapa:
Des del primer moment va tenir clara una cosa. La Banda Municipal de
Barcelona havia de renovar-se sens falta, per tal de treure-li els vicis i
la forma rutin�ria que estava arrossegant, labor que ja portava in
mente des del 1910 al presentar la seva fallida candidatura. Potser
les mateixes paraules del mestre extretes d�una confer�ncia llegida a
l'Institut Franc�s de Barcelona el maig del 1935 ens resumeixen i ens
aclareixen la posici� en que es va trobar en haver de renunciar a l'OSB.
"�un cop l'Orquestra Simf�nica de Barcelona redu�da al silenci, em va
caldre trobar el mitj� de continuar, intensificant-lo, el que considerava
com un deure ineluctable: l�educaci� art�stica del nostre poble.
I l�acabament de l'Orquestra Simf�nica ha donat naixement a l'Orquestra
d�instruments de Vent.
Si amb la primera havia d�esperar que el poble vingu�s
als nostres concerts, amb la segona, puc portar els concerts al poble".
Ultra les reformes internes dels diferents blocs instrumentals com a fons,
tamb� entr� en el terreny de la forma, com �s el
fet de que les tradicionals audicions de la Banda els diumenges al mat�,
que es feien a la cru�lla de la Gran Via de les
Corts Catalanes amb el Passeig de Gracia, passessin a llocs m�s adients,
com per exemple la Pla�a del Rei o la Pla�a de San Jaume quan eren a
l�aire lliure, o al Palau de les Belles Arts en un local tancat. En
efecte, l�espai m�s redu�t donava opci� a sentir millor els matisos de la
formaci�, que podien f�cilment passar desapercebuts en un espai tan obert
com era el de la ubicaci� anterior.
De la m� de Richard Strauss:
El mar� de 1925 Richard Strauss es
trobava a Barcelona, per a dirigir una s�rie de concerts a la Temporada de
Quaresma del Teatre del Liceu, i el dia 15 va tenir ocasi� d�escoltar a la
Pla�a del Rei la versi� transcrita per a la Banda feta pel mestre Llu�s
Oliva, del seu poema simf�nic Mort i transfiguraci�. Corpr�s per la
qualitat de la versi�, deman� de poder dirigir el conjunt, petici� que va
�sser immediatament concedida com un gran honor. L�audici� va tenir lloc
al mat� del 19 a la Pla�a de Sant Jaume, per tal que hi pogu�s cabre m�s
gent. L��xit va ser apote�sic. L�alcalde que aleshores era el bar� de
Viver va cridar Richard Strauss a saludar des del balc� de l'Ajuntament
a la multitud entusiasmada.
Per� aix� no �s tot. El compositor austr�ac manifest� el desig d�endur-se
la Banda a Alemanya perqu� serv�s de model per a altres conjunts, el que
demostra la qualitat de la labor feta per Lamote i la seva Orquestra
d�instruments de Vent. I aix� va ser, doncs l�agost de 1927 en el marc
de l'Exposici� Internacional de Frankfurt, que amb el t�tol "Die Musik im
Leben des V�lker" se celebr� del 20 al 28, torn� Strauss a dirigir la
Banda en el darrer concert, interpretant-hi el seu poema simf�nic Don
Juan, en la transcripci� de Joan Lamote. Van completar la sortida de
la Banda les ciutats de Wiesbaden, Bad Nabhein, Stuttgart, Ginebra i Li�.
Una
labor que ni l�esclat de la guerra pot aturar:
Ara ens trobem en els anys de major fecunditat
del mestre, en que, assolida la seva v�lua i admirat arreu, veu poc a poc
c�m el resultat del seu esfor� �s reconegut cada vegada m�s pel m�n
musical i per la gent que �s addicte a les audicions, que aviat creen un
referent en a la cultura popular del moment. I quan diem popular no ens
referim a les obres m�s o menys "f�cils", que tradicionalment s�associen a
les bandes tan nombroses en la nostra geografia. Amb perspic�cia, molt
s�viament va anar renovant paulatinament el repertori fins que don� a
con�ixer un seguit de peces que, gr�cies a la seva encertada transcripci�
per a banda, aconsegu� fer-les populars. Nom�s caldria mirar les
hemeroteques i els programes de m� per confirmar-ho.
Anotem com a fites la participaci� fonamental en a la Exposici�
Internacional de Barcelona l�any 1929, en que actu� en nombrosos concerts
extraordinaris, tal com reclamava un fet d�aquesta magnitud. Tamb�
destaquem el viatge que amb Robert Gerhard van fer a Amsterdam el 1933 i a
Praga el 1935, per interessar per a Barcelona la participaci� del XIV
Festival de la SIMC (Societ� Internationale de la Musique Contemporaine),
candidatura enfrontada a la de Berl�n. S�aconsegu� la fita, i la setmana
del 18 al 25 d�abril de 1936, convert� la ciutat en el punt de m�xim
inter�s mundial del mon de la m�sica. Val a dir que l�adveniment temps
enrere de la rep�blica l�abril de 1931 atorg� al pa�s un r�gim de
llibertats i de projecci� mundials desconeguts fins aleshores.
Despr�s de les Jornades Internacionals del mes d�abril, continu� amb els
concerts populars fins el darrer de la temporada el dia 9 de juliol, per�
l�esclat de la guerra va interrompre la activitat musical barcelonina.
L'Orquestra Pau Casals rest� desfeta, i la Banda Municipal es convert� en
l'�nica instituci� que amb regularitat acomplia amb el seu p�blic. Durant
el transcurs de la guerra, no dubtava d�anar all� on la situaci� social i
patri�tica els demanava. Els concerts minvaren els anys 1937 i 1938 quan
els bombardeigs feien matances de civils innocents i molta gent, aquells
que tenien un lloc, s�allunyava de la capital cap els pobles per tal d'evitar-los.
L'Orquestra
Municipal de Val�ncia:
Amb el nou r�gim al poder, arribava
l�hora de les venjances i les repres�lies. Un informe datat el juny de
1939 i sense signar, acusava ignominiosament a Joan Lamote de Grignon i al
seu fill Ricard, d�haver dut a terme una s�rie d�accions infamants, que
comportaren l'obertura d�un expedient de
depuraci� per col�laboraci� amb l�enemic. El redactat, en un estil
directe, vexant i venjatiu, clarament allunyat de les f�rmules jur�diques,
duia l�empremta visible de una revenja personal. Trista hist�ria, ja que
l'Ajuntament de Barcelona, que hauria pogut esmenar el tort, es limit� a
corroborar la destituci� en el ple del 29 d�agost. Anteriorment ja havia
nomenat un "director accidental" en la persona de Ramon Bonell i Chanut.
Ara ens trobem a un home de 67 anys abatut, desorientat, patint com molts
altres conciutadans i intel�lectuals el llarg calvari de la inf�mia. Pare
i fill que tan havien lluitat per l'ideari del m�n musical passaren un
llarg per�ode silenciats per la bogeria dels temps que corrien.
Per� mans amigues obrirem el cam�. A Val�ncia, com a tants altres llocs,
coneixien sobradament la qualitat de Lamote, i el seu Ajuntament volgu�
fundar una orquestra, pel que va ser cridat el desembre de 1942. Ell nom�s
pos� una condici�, que el seu fill fos el sotsdirector. Aix� va ser, (a
despit que primerament hi havia a la llista Josep Manuel Izquierdo), i al
mes seg�ent ja comen�aren les proves per a l�admissi� del m�sics.
D�aquesta manera el p�blic valenci� pogu� gaudir de tot el bagatge d�una
personalitat en el moment m�s gran de la seva maduresa humana i art�stica
(tenia ja 71 anys) dirigint una formaci� pensada i estructurada
personalment com les seves estimades OSB i Banda Municipal. El seu fill
Ricard dirig� tamb� en aquesta etapa gran nombre
de concerts, i ambd�s
foren coneguts i admirats si m�s no pel p�blic que anava a escoltar l'Orquestra Simf�nica de Val�ncia, ja que existia una vessant de ranc�nia
i d�enveja relacionades amb elements sectorials addictes al tarann�
pol�tic del moment. No era aix� a l'Ajuntament, on all� gaudia d�un entorn
favorable sobretot en les persones de l�alcalde Juan Antonio G�mez Tr�nor,
comte de Tr�nor, i el regidor Mart�n Dom�nguez Barber�.
Durant aquests cinc anys de treball a Val�ncia, mor� el 4 de desembre de
1944 la seva esposa Florentina Ribas. Dos anys m�s tard torn� a refer la
seva vida, casant-se amb Marcela Duran i Paulin, antiga col�laboradora
seva en les tasques administratives de la Banda Municipal.
En acabar-se el contracte l'Ajuntament li ofer�
la possibilitat de renovar-lo, per� ell ho refus�, adduint que necessitava
una temporada de descans. Tenia aleshores 75 anys. El seu fill Ricard
accept� de continuar amb les tasques de sotsdirector, al costat del mestre
Hans von Benda. Se li renov� contracte per quatre anys el mar� de 1948,
amb una cl�usula de rescissi� o ren�ncia volunt�ria de qualsevol de les
dues parts durant els primers sis mesos. El fet es que de sobte el 25
d�agost del mateix any el Ple de l'Ajuntament de Val�ncia rescind� el
contracte a Ricard Lamote, sense consultar-ho pr�viament a l�autoritat
pol�tica, ni musical, ni, per descomptat demanar l�opini� de
l'interessat.
�ltimes activitats en el retorn a Barcelona:
La ciutat era en aquells moments, humana
i musicalment, una ombra del passat. Arreu es
respiraven les estretors i les angoixes pel present i pel futur.
El temor i la por de dir en veu alta el que es pensava
en veu baixa, formava part de la vida ciutadana; on era l�esplendor que
ell havia conegut? Malgrat tot, era la seva ciutat. I s�hi enfront�.
Trob� altra vegada el caliu necessari per seguir, i va participar en el
I Curset d�instrumentaci� per a cobla, organitzat per la
"Instituci� Musical Juli Garreta". Agosarada iniciativa per a l��poca, com
es despr�n de la discreci� on les set lli�ons a c�rrec de Joaquim Serra es
dugueren a terme (sis al London Club a la
Gran Via, 615 i una al Foment de les
Arts Decoratives, a la c�pula del Coliseum), per� que representaven un
segell d�identitat en el emmudit fet catal� del moment. A la cloenda en
Lamote va dur a terme una dissertaci� sobre el tema "Les possibilitats
futures dels instruments de pla�a i de la cobla".
Barcelona havia creat la seva "Orquestra Municipal de Barcelona",
al capdavant de la qual hi havia col�locat Eduard Toldr�, de innegable
v�lua. Malgrat que l�expedient sancionador de 1939 s�havia sobresegut el
febrer de 1943, era impensable que ell pogu�s tornar-la a dirigir en
aquell moment, quan encara les ranc�nies es feien evidents i el dolor de
incomptables ferides suraven somortament en la quotidianitat. Hagu� de ser
amb una altra orquestra, la Filharm�nica creada per C�sar Mendoza Lasalle,
on torn� a retrobar el caliu del Palau de M�sica i a molts del m�sics
d�anys anteriors que amb ell havien col�laborat, que havien tocat o b� en
a la Orquestra Pau Casals o a la OSB. Amb ells el 27 de febrer de 1949
dirig� el que seria el darrer concert, actuant Alicia de Larrocha com a
solista al piano. Per impossibilitat f�sica ja no pogu� dirigir un nou
concert amb la Novena de Beethoven que pocs dies despr�s estava
anunciat.
Mor� a Barcelona l'11 de mar� de 1949. El silenci de les institucions
denot� un desagra�ment inapropiat vers una persona que s�havia entregat en
cos i �nima amb tanta noblesa i dedicaci� a l�engrandiment musical de la
ciutat. Per� el poble de Barcelona i tota la professi� musical enfervorida
s� rend� silenci�s homenatge al vell mestre, acompanyant les seves
despulles en el darrer trajecte del seu pas per la terra. Al mateix any,
sis mesos m�s tard mor� Richard Strauss, que va creure en ell. En aquell
any la mort feu passar a la posteritat dos grans
m�sics. |