GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / M´┐Żsica / Alb´┐Żniz

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti´┐Żns   Dades d´┐Żaudi´┐Żncia

ISAAC ALB´┐ŻNIZ I PASCUAL   (1860-1909)

 [English] [Fran´┐Żais] [Castellano]
´┐Ż Sobre Isaac Alb´┐Żniz:  BiografiaNaixement d´┐Żun nen prodigi  Una inf´┐Żncia molt moguda  Contactes d´┐Żalt nivell  Alb´┐Żniz compositor  Alb´┐Żniz, m´┐Żsic Modernista?  Matrimoni i maduresa  Contractes de composici´┐Ż  L´┐Żentorn i els primers s´┐Żmptomes de la malaltia  La malaltia mortal  L´┐Żestada al balneari de Cambo-les-bains i la mort
´┐Ż Obra M´┐Żsica simf´┐Żnica M´┐Żsica concertant M´┐Żsica de cambra M´┐Żsica instrumental  Obra esc´┐Żnica  M´┐Żsica incidental  M´┐Żsica vocal
´┐Ż Fonts i informaci´┐Ż addicional: 
La m´┐Żsica d'Alb´┐Żniz, una s´┐Żntesi d´┐Żestils   Epitafi de Frederic Garc´┐Ża Lorca    Comentaris sobre la vida i l´┐Żobra d'Alb´┐Żniz   Comentaris i elogis necrol´┐Żgics   Museu Isaac Alb´┐Żniz a Camprodon   Llibres sobre Alb´┐Żniz   M´┐Żsica (Discs - Gravacions) d'Isaac Alb´┐Żniz   Links    Bibliografia   Altres M´┐Żsics Modernistes Catalans 
 

Isaac AlbÚniz als tretze anys

Isaac Alb´┐Żniz als tretze anys

 

Isaac AlbÚniz a l'edat de disset anys

Alb´┐Żniz als disset anys

 

Isaac Albeniz als dinou anys

Isaac Alb´┐Żniz als dinou anys

 

Isaac AlbÚniz cap a 1880

Isaac Alb´┐Żniz cap a 1880

 

Isaac AlbÚniz cap a 1890

Isaac Alb´┐Żniz cap a 1890

 

Retrat d'Isaac AlbÚniz en Úpoca de plenitud al piano

Plenitud d'Alb´┐Żniz al piano

 

AlbÚniz cap a 1905, ja amb signes de la malaltia al rostre

Alb´┐Żniz cap a 1905, ja amb signes de la malaltia al rostre

 
AlbÚniz ja fortament tocat per la malaltia cap a 1908

Alb´┐Żniz ja fortament tocat per la malaltia cap a 1908

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Obra:

M´┐Żsica simf´┐Żnica:
-Suite caracter´┐Żstica per a orquestra (ca.1886)
-Escenes simf´┐Żniques catalanes (1888-1889)
-La Alhambra (1896-1897)
-Petit Suite ´┐ŻS´┐Żr´┐Żnade Lorraine (1898)
-Raps´┐Żdia Almog´┐Żver (1899)
-Catalonia, suite popular per orquestra en tres parts (1899)

M´┐Żsica concertant:
-Raps´┐Żdia espanyola per a piano i orquestra Opus 70 (1887)
-Primer concert per a piano i orquestra -Concert fant´┐Żstic Opus 78 (1885-1887)
-Segon concert per a piano i orquestra (inacabat 1892)

M´┐Żsica de cambra:
-Suite de concert per a sextet (1883)
-Berceuse per a viol´┐Ż i piano (1890)

M´┐Żsica instrumental:
Per a piano
-Marxa militar (1869)
-Pavana f´┐Żcil per a mans petites Opus 83 (1881)
-Serena
ta napolitana (1882)
-Pavana-caprici Opus 12 (1882)
-Estudi - impromptu Opus 56 (1882)
-Barcarola Opus 23 (1883)
-Sis petits valsos Opus 25 (1884)
-Sonata n´┐Ż 1 Opus 28 (1884)
-Estudi de concert Opus 29 (1885, 3 de juliol)
-Serenata ar´┐Żbiga (ca.1885)
-Suite morisca (ca.1884)
-Estudi de concert en Mi menor Opus 21 (1885)
-Desig, estudi de concert Opus 40 (1885) "A la meva dona"
-Primera suite antiga Opus 54 (ca.1885)
-Sis masurques de sal´┐Ż Opus 66 (ca.1885)
-Primera suite espanyola Opus 47 (1883-1894)
-Angoixa, roman´┐Ża sense paraules (1996)
-Segona suite antiga Opus 64 (1886)
-Set estudis en els tons naturals majors Opus 65 (1886)
-Minuet en Sol menor (1886)
-Tercer minuet (1886)
-Raps´┐Żdia cubana en Sol major Opus 66 (1886)
-Sis danses espanyoles (1886)
-Tercera suite antiga (1886)
-Raps´┐Żdia espanyola per a dos pianos Opus 70 (1886)
-Raps´┐Żdia espanyola Opus 70 (1887)
-Records de viatge Opus 71 (1886-1887)
-Sonata n´┐Ż 4 en La major Opus 72 (1887)
-Records, masurca Opus 80 (1887)
-Masurca de sal´┐Ż en mi bemoll major Opus 81 (1887)
-Sonata n´┐Ż 5 en Sol bemoll major Opus 82 (1887)
-Vals champagne, vals de sal´┐Ż (1888)
-Dotze peces caracter´┐Żstiques Opus 92 (1888)
-Amalia, masurca de sal´┐Ż Opus 95 (1888)
-Ricordatti, masurca de sal´┐Ż Opus 96 (1888)
-Segona suite espanyola Opus 97 (ca.1889)
-Serenata espanyola Opus 181 (1889)
-C´┐Żdiz-gaditana (ca.1889)
-Dues danses espanyoles Opus 164 (ca.1889)
-Espanya: Sis fulles d´┐Ż´┐Żlbum Opus 165 (1890)
-L'Automme Vals Opus 170 (1890)
-Zambra granadina en Re menor (ca.1890)
-Mallorca, barcarola Opus 202 (1890)
-R´┐Żves Opus 201 (Somnis 1890-1891)
-Zorzico en Mi menor (1891)
-Les Saisons (Tamb´┐Ż conegut com "Album of Miniatures" (1892)
-Chants d'Espagne Opus 232 (1891-1894)
-Espagne: Souvenirs (1896-1897)
-La Vega (1897)
-Tres improvisacions en Fa sostingut menor (1903)
-Iberia, "12 nouvelles impressions en quatre cahiers" (1905-1908)
-Navarra (1907)
-Azulejos (Acabada per Enric Granados 1909)

Obra esc´┐Żnica:
´┐Żpera
-The Magic Opal (1892-1893)
-Poor Jonathan (1893)
-Henry Clifford (1893-1895)
-Pepita Jim´┐Żnez (1895)
-Mar i cel (
Inacabada 1897)
-La S´┐Żr´┐Żnade (
Esbossada 1899)
-Merlin (1897-1902)
-Launcelot (1902-1904)
-Guenevere (Esbossada)
-La morena (
Esbossada 1905)
Sarsuela
-Cuanto m´┐Żs viejo´┐Ż (1881-1882)
-Catalans de Gracia (1882)
-Sant Antoni de la Florida (1894)
-La real hembra (
Inacabada 1902)

M´┐Żsica incidental
-Po´┐Żmes d'amour (1892)
-The Song of Songs (
Esbossada 1905)

M´┐Żsica vocal:
Veu i piano
-Cinq rimes de B´┐Żcquer Opus 7 (1886)
-Sis balades sobre texts de la marquesa de Bola´┐Żos (1887)
-Chanson de Barberine (ca.1889)
-A Nelli, sis can´┐Żons per cant i piano (1896)
-Has marxat per sempre, Elena? (1896)
-Seras meva? (1896)
-Separats! (1896)
-Dos fragments en prosa (1897)
-Succeeix amb l´┐Żamor (1897)
-L'asamblea de les rates (
Incomplet ca.1897)
-Els dons dels deus (1897)
-L'oruga (1903)
-Quatre can´┐Żons (1908)
M´┐Żsica coral
-El Crist (Manuscrit ilocalitzat ca.1885)
-Domine ne in furore, Salm VI del Ofici de Difunts (1885)
-Lo Llacs´┐Ż (
Esbossat 1896)

 

 


 

 

Biografia:

Naixement d´┐Żun nen prodigi:
Isaac Alb´┐Żniz va n´┐Żixer a Camprodon (Ripoll´┐Żs) el 29 de maig de 1860.
El seu pare ´┐Żngel Alb´┐Żniz era funcionari de duanes de l´┐Żestat desti
nat a aqPrimer piano d'AlbÚniz. A sobre una fotografia d'AlbÚniz als dos anys d'edat amb la seva mare i les seves germanes. Conjunt situat al Museu Isaac AlbÚniz de Camprodonuesta poblaci´┐Ż, la seva mare era Dolors Pascual originaria de Figueres.
Aut´┐Żntic nen prodigi doncs ja als quatre anys va apar´┐Żixer al teatre Romea de Barcelona, on els seus pares van passat a residir a poc d´┐Żhaver nascut, interpretant una fantasia sobre les "I vespri Siciliani - Vespres sicilianes" de Verdi .
El seu primer mestre va ser Narc´┐Żs Oliveras. M´┐Żs endavant, a Par´┐Żs als sis anys cursava estudis amb Antoine Fran´┐Żois Marmontel primer i m´┐Żs endavant en el Conservatori. A vuit anys donava concerts a moltes ciutats i poblacions catalanes.
Amb vocaci´┐Ż clara de pianista des del primer moment, la seva m´┐Żsica la
trobem als repertoris dels grans int´┐Żrprets, que l´┐Żhan triat com a una clara refer´┐Żncia de la m´┐Żsica  popular andalusa per a aquest instrument.
Els motius d´┐Żinspiraci´┐Ż andalusa ocupen una part important de la seva producci´┐Ż com a compositor - malgrat el seu naixement a Catalunya, la seva producci´┐Ż de m´┐Żsica d´┐Żinspiraci´┐Ż catalana no es tant abundant -. Aix´┐Ż no es obstacle a que Alb´┐Żniz fos un home eminentment catal´┐Ż, d´┐Żaquells que podr´┐Żem dir-ne "catal´┐Ż universal"
.

Una inf´┐Żncia molt moguda:
El fet de ser el seu pare ´┐Żngel Alb´┐Żniz funcionari de l´┐Żestat va produir que ja de petit an´┐Żs a raure a diversos llocs de la geografia espanyola. Va n´┐Żixer a Camprodon perqu´┐Ż└ngel AlbÚniz, pare d'Isaac aleshores hi estava destinat el seu pare. Al cap de tres anys el destinen a Sitges, i despr´┐Żs de nom´┐Żs pocs mesos, a Barcelona. Anys despr´┐Żs ´┐Żs represaliat i va a parar a la oficina de duanes del port d'Almeria, lloc que perd per les seves implicacions pol´┐Żtiques i la fam´┐Żlia torna cap a Barcelona, malgrat que Alb´┐Żniz (que t´┐Ż vuit anys) ´┐Żs aleshores a Madrid (on aprovar´┐Ż l´┐Żexamen de primer de solfeig en el conservatori de la capital). El mes de juliol, nou canvi de domicili, ara cap a C´┐Żceres.
Va de C´┐Żceres a Madrid regularment fins que se li acaba el dest´┐Ż al seu pare, per tal d´┐Żassistir a les classes de solfeig de Feliciano Primo, i de piano per Manuel Mendiz´┐Żbal. Amb deu anys, dona recitals amb entusiasme a tots el llocs on li ´┐Żs adient, mentre no deixa d´┐Żestudiar.
Torna a ser destinat el pare a Madrid, i all´┐Ż va tota la fam´┐Żlia. Es l´┐Ż´┐Żpoca en que es dona a con´┐Żixer amb recitals a Valladolid, Salamanca, Palencia, Le´┐Żn, Oviedo, ´┐Żvila, El Escorial, un ampli recorregut per Andalusia, en fi, un reguitzell de pobles i poblets on ja comen´┐Ża a ser demanada la presencia del jove pianista.
Quan t´┐Ż catorze anys la seva germana Blanca es su´┐Żcida al Parc del Retiro de Madrid, on era membre del cor del teatre de la Sarsuela.
L´┐Żany 1875 el seu pare, ´┐Żngel Alb´┐Żniz, es nomenat "Interventor general de correus" a Puerto Rico i La Habana, novament l´┐Żany seg´┐Żent tornar´┐Ż a perdre aquest treball el que el far´┐Ż retornar a Madrid. Per´┐Ż per a Isaac totes aquestes circumst´┐Żncies no son res m´┐Żs que una genial manera de donar-se a con´┐Żixer i de visitar un nou pa´┐Żs. Durant aquest per´┐Żode actu´┐Ż a ciutats com San Juan de Puerto Rico, Santiago de Cuba, aix´┐Ż com a locals diversos de La Habana.

Contactes d´┐Żalt nivell:
A l´┐Żany seg´┐Żent (1876) el prestigi d'Alb´┐Żniz es difon dintre dels cercles aristocr´┐Żtics de MadRetrat del Comte Morphyrid. En aquest fet hi t´┐Ż una intervenci´┐Ż cabdal la figura de Guillermo Morphy Ferris, (Comte de Morphy secretari particular d'Alfons XII), que entusiasmat pel seu talent li obr´┐Ż les portes de la Cort. Aquest personatge influ´┐Ż perqu´┐Ż li fos atorgada una pensi´┐Ż reial per a estudiar al Conservatoire Royal de Brussel´┐Żles, a on perfeccion´┐Ż els estudis de solfeig i piano.
En aquell moment podem dir ja, que Alb´┐Żniz inicia la seva singladura vital independent dels destins de treball paterns.
Home de una imaginaci´┐Ż inesgotable, ultrapassa el camp de la pr´┐Żpia m´┐Żsica, fins i tot li fa inventar-se situacions i an´┐Żcdotes, com la suposada trobava amb Franz Listz, que en el seu diari data el 18 d' agost de 1880 a Budapest, cosa impossible segons sembla, ja que Listz estava a Weimar aleshores. L´┐Żexhibicionisme de nen prodigi devia influir-li, com quan tocava amb els ulls enbenats, o d´┐Żesquena al piano, o amb amb un drap sobre les tecles per dificultar-ho m´┐Żs. Per aix´┐Ż en el seu diari, per be que indubtablement ens ajuda en el estudi del personatge, no es menys cert que hi trobem moltes situacions descrites que les hem d´┐Żagafar amb molta cautela, o si m´┐Żs no, saber-les interpretar.

Alb´┐Żniz compositor:
A la d´┐Żcada dels vuitanta, es a dir amb 20 anys complerts, aprofundeix decisivament en la composici´┐Ż, sense deixar de passejar el seu virtuosisme per moltes poblacions europees.
Durant diverses ´┐Żpoques donava classes als seus deixebles (va arribar a tenir una important clientela d´┐Żextracci´┐Ż arist´┐Żcrata), i al final del dia, malgrat el cansament acumulat, es posava a compondre p´┐Żgines i p´┐Żgines de m´┐Żsica, ja que amb l´┐Żeditor Romero i And´┐Ża havien firmatUn ex-libris d'Isaac AlbÚniz un contracte pel que aquest li pagava cinc pessetes de l´┐Ż´┐Żpoca per p´┐Żgina in´┐Żdita. Romero es pensava que havia fet un bon negoci, per´┐Ż Alb´┐Żniz era tan prol´┐Żfic que aviat el mateix editor li suplic´┐Ż de rescindir el contracte, ja que Alb´┐Żniz se les enginyava per oferir-li di´┐Żriament dotzenes de p´┐Żgines, que era m´┐Żs del que l´┐Żeditor estava disposat a pagar.
Hem de fer refer´┐Żncia a la gran quantitat de manuscrits actualment perduts, dels
quals tenim noticia per cartes, documents, manifestacions de gent propera i estudiosos de la seva figura. Igualment ens trobem amb gran quantitat de obres comen´┐Żades, a vegades simples esbossos, d´┐Żuna o dues planes d´┐Żescriptura del que hagu´┐Żs pogut esser.
Aix´┐Ż ens dona una idea de l´┐Żexuber´┐Żncia del seu car´┐Żcter, de la permanent inquietud que el marc´┐Ż i de l´┐Żambici´┐Ż per abra´┐Żar l´┐Żexpressi´┐Ż musical.
Un vast cat´┐Żleg de la seva producci´┐Ż exposat amb tota mena de detalls a m´┐Żs d´┐Żuna discografia recomanada el trobem en el recent llibre "Alb´┐Żniz" del music´┐Żleg Justo Romero.
L´┐Żany 1883 va ´┐Żsser molt important en la vida d'Alb´┐Żniz.
En tornar d´┐Żun viatge per Sud Am´┐Żrica va establir-se novament a Barcelona a on va con´┐Żixer Felip Pedrell un dels m´┐Żs grans m´┐Żsics i compositors catalans i gran estudi´┐Żs de la m´┐Żsica antiga, que el va conv´┐Żncer de la necessitat de desenvolupar un estil musical profundament nacional.

Alb´┐Żniz, m´┐Żsic Modernista?:
Alb´┐Żniz viu de ple el per´┐Żode ´┐Żlgid del Modernisme que es desenvolupa b´┐Żsicament entre 1890 i 1910.
Encara que en m´┐Żsica es dif´┐Żcil parlar a Catalunya d´┐Żuna escola modernista pr´┐Żpiament dita (en el mateix sentit que a Fran´┐Ża, per exemple, podem parlar de Claude Debussy o Eric Satie), es ben clar que les caracter´┐Żstiques de la seva m´┐Żsica s´┐Żinclouen en aquest moviment, molt orientat a una visi´┐Ż popular de les arts i de la m´┐Żsica i a una llibertat de creaci´┐Ż que trencava amb la rigidesa acad´┐Żmica que havia imperat fins a l´┐Żeclosi´┐Ż del Modernisme i que ja s´┐Żhavia comen´┐Żat a manifestar en l´┐Żobra de Felip Pedrell.
En aquest aspecte representa un pas important en la investigaci´┐Ż del Modernisme musical a Catalunya, l´┐Żobra de Xos´┐Ż Avi´┐Żoa i en particular els seus llibres "La m´┐Żsica i el Modernisme" i "Modernisme i Modernistes - M´┐Żsica i Modernisme: Definici´┐Ż i Per´┐Żode -" (veure Bibliografia).

Matrimoni i maduresa:
Es casa amb la seva alumna Rosina Jordana el 23 de juny de 1883 a l´┐Żesgl´┐ŻsiaAlbÚniz amb la seva muller Rosina Jordana de la Mare de D´┐Żu de la Merc´┐Ż, a Barcelona. D´┐Żaquest matrimoni naixeran cinc fills, quatre noies (dues d´┐Żelles mortes a curta edat) i un noi.
El 1885 el matrimoni es trasllada a viure a Madrid
En l'Exposici´┐Ż Universal de Barcelona de l´┐Żany 1888 hi realitza una s´┐Żrie de concerts que el catapulten vers a un major prestigi art´┐Żstic. El fet es que el 13 de juny de l´┐Żany seg´┐Żent, despr´┐Żs d´┐Żun fabul´┐Żs acolliment, actua en la Prince's Hall, a Londres, on rep grans elogis per part de la premsa brit´┐Żnica; tan es aix´┐Ż que resta al Regne Unit on dona m´┐Żs concerts - a Saint James Hall, Steinway Hall i al Crystal Palace - durant tot aquell any.
Ja no hi ha cap dubte sobre el reconeixement de la v´┐Żlua del nostre m´┐Żsic, que tamb´┐Ż per aquestes dates decideix instal´┐Żlar-se a Barcelona, per b´┐Ż que no ser´┐Ż ni molts menys d´┐Żuna manera estable ja que en aquella ment no hi ha res definitiu, per´┐Ż queIsaac AlbÚniz al centre a darrere, amb la seva famÝlia amb nosaltres hi
retroba el cosmopolitisme que havia anat descobrint en el seus viatges de joventut.
La seva carrera com a pianista arriba al seu zenit  durant els anys 1889-92 en que a m´┐Żs dels concerts citats a la Gran Bretanya, en celebra d´┐Żaltres a Alemanya, a ´┐Żustria, B´┐Żlgica i Fran´┐Ża.
A m´┐Żs de Londres i Barcelona, tamb´┐Ż visqu´┐Ż a Par´┐Żs (on va ensenyar a l'Schola Cantorum), Brussel´┐Żles, Ni´┐Ża i Leipzig, entre d´┐Żaltres. Per´┐Ż va ´┐Żsser a Andalusia on capt´┐Ż l´┐Żess´┐Żncia de les melodies del lloc, on en cre´┐Ż un reguitzell que van fer que popularment don´┐Żs m´┐Żs la sensaci´┐Ż de haver-hi nascut que no pas en un altre lloc.

La m´┐Żsica d'Alb´┐Żniz, sintesi d´┐Żestils:
Segons Yale Fineman, Alb´┐Żniz introdueix en la seva m´┐Żsica molts elements procedents del sud de la pen´┐Żnsula Ib´┐Żrica, b´┐Żsicament d'Andalusia en les seves composicions. Transporta al piano l´┐Żidioma de la guitarra.Partitura de la Suite Espanyola d'Isaac AlbÚniz
Si comparem els seus primers treballs en que la guitarra es l´┐Żins
trument base, amb un dels ´┐Żltims, la Suite Ib´┐Żria, constatem que aquesta es molt m´┐Żs clarament pian´┐Żstica. Tamb´┐Ż les diferencies son notables pel que fa a la seva construcci´┐Ż formal alternant al final les formes de la sonata amb les de la copla i aquesta amb interludis i danses.
Amb Ib´┐Żria, suite d´┐Żuna extraordin´┐Żria complexitat t´┐Żcnica, Alb´┐Żniz fa entrar la seva m´┐Żsica en el segle XX. Enriqueix el seu vocabulari musical que es fa molt m´┐Żs interessant no nom´┐Żs pels mel´┐Żmans, sin´┐Ż pel p´┐Żblic en general.
Alb´┐Żniz es capa´┐Ż de combinar elements de la m´┐Żsica europea contempor´┐Żnia  amb l´┐Żidioma musical Andal´┐Żs i amb la m´┐Żsica popular Catalana, malgrat tenir aquests elements estrangers, la seva m´┐Żsica ser´┐Ż entusi´┐Żsticament acceptada per la seva gent.

Contractes de composici´┐Ż:
Entre els anys 1890 i 1893, Alb´┐Żniz va viure preferentment a Londres. En aquest per´┐Żode, a m´┐Żs de continuar la composici´┐Ż per a piano i la realitzaci´┐Ż de concerts al mateix Londres i altres ciutIsaac AlbÚniz i el banquer Francis Money-Coutts (Lord Latymer)ats europees, va escriure algunes operetes i can´┐Żons d´┐Ż´┐Żxit que li van permetre ser temporalment contractat com a compositor principal i director al Teatre Pr´┐Żncep de Gales. L´┐Żany 1893, li van oferir de fer definitiu aquest nomenament, per´┐Ż Alb´┐Żniz va preferir tornar a Barcelona i posteriorment a Paris.
Aleshores Alb´┐Żniz ja es punt d´┐Żobservaci´┐Ż per gent que volen rendibilitzar el geni. Hi ha uns estires i arronses entre diversos empresaris, banquers i poetes anglesos que, li fan ofertes econ´┐Żmiques substancioses, perqu´┐Ż posi m´┐Żsica a poemes i drames anglesos. Finalment contacta un ric banquer angl´┐Żs Francis Money-Coutts (Lord Latymer) que tenia la afici´┐Ż d´┐Żescriure drames po´┐Żtics als que volia posar m´┐Żsica.  Estableixen un contracte, que era atractiu per Albeniz perqu´┐Ż li permetia aconseguir una estabilitat financera per a ell i la seva fam´┐Żlia.
Aquesta obligaci´┐Ż te dues vessants: per una part li porta tranquil´┐Żlitat econ´┐Żmica que ell aprecia molt despr´┐Żs de les justeses d´┐Żanys passats, per´┐Ż per altre banda compleix els contractes sense la iIsaac AlbÚniz llegint el diarinspiraci´┐Ż i el sentiment que havia sentit a l´┐Żhora de composar peces anteriors que eren art´┐Żsticament molt apreciades per ell. Qui sap si enyora els moments en que li van sortir del cor les petites joies per a piano que tan popular el van fer, encara que tinguessin una poca o nul´┐Żla rendibilitat, malgrat ser ara un dels m´┐Żsics m´┐Żs ben pagats del moment.
No li resultaren f´┐Żcils aquest enc´┐Żrrecs. En la m´┐Żsica orquestral no troba la m´┐Żgia sonora d´┐Żun piano sol, i la seva composici´┐Ż es debat entre les formalitats a que l´┐Żobliguen els diversos instruments i la inspiraci´┐Ż que s´┐Żha de buscar a preu fet. Potser pecava d´┐Żautodidacta, a falta d´┐Żun academicisme aconseguit massa a la for´┐Ża.
A aquest per´┐Żode correspon l'Opera Pepita Jimenez basada en l´┐Żobra de Juan Valera, que va obtenir un notable ´┐Żxit, essent representada a
Barcelona (1896), Praga (1897), Brussel´┐Żles (1905) i Paris (Opera-Comique, 1923).

L´┐Żentorn i els primers s´┐Żmptomes de la malaltia:
En les tert´┐Żlies amb els seus amics m´┐Żsics (Faur´┐Ż, Dukas, Granados, Malats, Breton entreAlbÚniz interpretant una peša al piano amb un grup d'amics d´┐Żaltres) demanava sempre el seu parer, els hi preguntava la seva opini´┐Ż sobre aquest o aquell detall, tot i sent ell ja una personalitat reconeguda. El brillant pianista sempre volia aprendre, sempre aprendre; aprendre m´┐Żs per arribar a composar per a orquestra amb igual sensibilitat i lleugeresa que ho feia per piano.
Al music no li es ali´┐Ż l´┐Żentorn que li toca viure. T´┐Ż una visi´┐Ż negativa del seu temps que es reflexa en la correspond´┐Żncia que mant´┐Ż amb la seva germana Clementina durant la seva estada al balneari de Plombi´┐Żres l´┐Żestiu de 1898, segurament deguda a la que la seva salut ja comen´┐Żava a manifestar signes de deteriorament.
Efectivament coincidint amb els trenta-set anys llegim en el seu diari un llarg par´┐Żgraf que reflexa la situaci´┐Ż d´┐Żun home encara jove, per´┐Ż cansat ja per la maduresa viscuda i adquirida en la seva traject´┐Żria vital, reflexionant sobre s´┐Ż mateix, sobre si ha fet b´┐Ż o no les coses, en el reconeixement dels temors que tota persona sent en la seva solitud, ja apagada la remor dels aplaudiments i els elogis mundans. Aquest redactat est´┐Ż fet a l´┐Żhotel on es trobava a Praga, mentre s´┐Żestava assajant la seva obra Pepita Jim´┐Żnez.

La malaltia mortal:
Malgrat pass´┐Ż molts anys amb la seva malaltia torturant-lo, no per aix´┐Ż deix´┐Ż de composarAlbÚniz amb Francis Money-Coutts i altres amics amb tota la for´┐Ża de voluntat del m´┐Żn. Gaireb´┐Ż durant dotze anys pat´┐Ż el Mal de Brigth (nefritis cr´┐Żnica), passant etapes de crisis agudes, tan es aix´┐Ż que durant una estada a Anglaterra en que caigu´┐Ż greument malalt, s´┐Żescamp´┐Ż el rumor ´┐Ż infundat - de la seva mort, que aviat qued´┐Ż desmentit. Aleshores el cronista de l'Heraldo de Madrid, Louis Bonafoux, escriv´┐Ż: "Alb´┐Żniz esta amb els ronyons trencats, per´┐Ż conserva tota la seva innata for´┐Ża vital i l´┐Żoptimisme, que el porten tossudament a seguir vivint, i, el que es m´┐Żs greu, a treballar!". No podia aquest catal´┐Ż de socarrell fer altre cosa que treballar mentre el cos aguant´┐Żs.
Amb aquest esperit, deix´┐Ż el mon de la interpretaci´┐Ż i es dedic´┐Ż plenament a la composici´┐Ż.
Multitud d´┐Żobres de major o menor envergadura es van quedar en esbossos, moltes es van completar, com es el cas, entre d´┐Żaltres, de "Merlin", "La real hembra" l´┐Żany 1902, "Launcelot" l´┐Żany 1904 i les dotze peces de "Iberia" l´┐Żany 1906.
Torna a viatjar arreu malgrat el seu patiment f´┐Żsic. Per´┐Ż tot te un l´┐Żmit.

L´┐Żestada al balneari de Cambo-les-bains i la mort:
Per recomanaci´┐Ż dels metges, el 1 d´┐ŻAbril de 1909, abandona Par´┐Żs on aleshores vivia, i amb tota la fam´┐Żlia s´┐Żinstal´┐Żla al balneari de Cambo-les-Bains (Pa´┐Żs Basc), en busca d´┐Żun clima m´┐Żs adequat.
Es va fent present que el final s´┐Żacosta i les autoritzades dosis de morfina que se li administren, amb prous feines minven el seu patiment.
Un emocionant encontre va tenir lloc a primers de maig, en rebre la visita del seu apreciat Enric Granados, portant-li noves de bona part dels seus amics. Efectivament, Debussy, Dukas, Faur´┐Ż, d'Indy i el mateix Granados havien demanat al govern franc´┐Żs la Gran Creu de la Legi´┐Ż d'Honor per a ell, condecoraci´┐Ż que aviat anaven a coXalet a Cambo les Bains a on va morir AlbÚnizncedir-li. Tot aix´┐Ż escrit en una carta que li entreg´┐Ż al moribund. Llavors s´┐Żabra´┐Żaren - segons testimonis directes - i cap dels dos era capa´┐Ż de dir res transformats per l´┐Żemoci´┐Ż i els plors, fins que el mateix metge fent valer la seva autoritat va separar-los per que no seguissin deixant-se guanyar per l´┐Żemoci´┐Ż.
Despr´┐Żs s´┐Żesplaiaren en una llarga i c´┐Żlida conversa en la que Granados li don´┐Ż compte dels darrers fets musicals, comenta el seu proper viatge a Estats Units per donar a con´┐Żixer la seva obra. Alb´┐Żniz li demana que toqu´┐Żs alguna cosa al piano. Granados seu al piano, i es posa a interpretar "La maja i el ruise´┐Żor", in´┐Żdita en aquelles dates, i mentre ho feia, li volgu´┐Ż donar una sorpresa a l´┐Żamic, i, sense dir res, va parar la seva m´┐Żsica i va comen´┐Żar a tocar la barcarola "Mallorca", que era una petita pe´┐Ża concebuda durant un viatge per ells dos a les Balears, una mena de recordar sense dir res.
Aquest dia que va transc´┐Żrrer en companya de Granados va ser dels darrers que Alb´┐Żniz es mantingu´┐Ż l´┐Żcid. Mori cap a les 8 de la tarda del dia 18 d´┐Żaquell mes de Maig de 1909 faltant pocs dies perqu´┐Ż compl´┐Żs 49 anys.
Tomba d'Isaac AlbÚniz al Cementiri de Montju´c de Barcelona
La seva mort va ser molt sentida. Les restes d'Alb´┐Żniz van estar encara uns dies a Cambo, on s´┐Żhi adre´┐Ż´┐Ż el prefecte dels Baixos Pirineus a retre-li homenatge i col´┐Żlocar sobre
el f´┐Żretre la Gran Creu de la Legi´┐Ż d'Honor.
La comitiva part´┐Ż cap a Barcelona, on arribaren en tren el dia 5 de juny a un quart de vuit del vespre a l´┐Żestaci´┐Ż de Fran´┐Ża. Se li tribut´┐Ż una solemne cerim´┐Żnia de rebu
da, que es perllong´┐Ż fins l´┐Żendem´┐Ż. La Banda Municipal de Barcelona toc´┐Ż la marxa f´┐Żnebre del Capvespre dels deus de Wagner, l'Orfe´┐Ż Catal´┐Ż cant´┐Ż diversos passatges del R´┐Żquiem de Faur´┐Ż, s´┐Żinterpret´┐Ż la "Marxa f´┐Żnebre" de la sonata n´┐Ż 2 de Chopin´┐Ż
Despr´┐Żs dels solemnes funerals, la comitiva recorregu´┐Ż els carrers engalanats amb banderes catalanes a mig pal, i va fer una emocionant parada davant del Liceu. Centenars de persones s´┐Żuniren al condol. M´┐Żs tard
va ser ente
rrat al cementiri de Montju´┐Żc.
Es ineludible preguntar-se on hagu´┐Żs arribat aquest catal´┐Ż universal si hagu´┐Żs tingut una m´┐Żs llarga vida.

Epitafi a Isaac Alb´┐Żniz (Federico Garc´┐Ża Lorca):

Catal´┐Ż Original en Castell´┐Ż
Aquesta pedra que veiem aixecada
sobre herbes de mort i fang fosc
guarda lira d´┐Żombra, sol madur,
urna de cant sola i vessada.

Des de la sal de Cadis a Granada
que aixeca en aigua un mur perpetu
en cavall andal´┐Żs de dur accent
la teva ombra gemega per la llum daurada.

Oh dol´┐Ż mort de m´┐Ż petita!
Oh m´┐Żsica i bondat entreteixida!
Oh pupila d'astor, cor sa!.

Dorm cel infinit neu estesa
Somia hivern de foc, gris estiu
Dorm en oblit de la teva vella vida!

Esta piedra que vemos levantada
sobre hierbas de muerte y barro oscuro
guarda lira de sombra, sol maduro,
urna de canto sola y derramada.

Desde la sal de C´┐Żdiz a Granada
que erige en agua un perpetuo muro
en caballo andaluz de acento duro
tu sombra gime por la luz dorada.

´┐ŻOh dulce muerto de peque´┐Ża mano
´┐ŻOh m´┐Żsica y bondad entretegida
´┐ŻOh pupila de azor, corazon sano.

Duerme cielo sin fin nieve tendida
Sue´┐Ża invierno de lumbre, gris verano
´┐ŻDuerme en olvido de tu vieja vida!

14 de Desembre de 1935

Comentaris sobre la vida i l´┐Żobra d'Alb´┐Żniz:
´┐Ż D'un llarg treball publicat per Claude Debussy quatre anys despr´┐Żs de la seva mort, referint-se a autors ib´┐Żrics, podem entreseguir-ne: "´┐Ż retinguem entre ells el nom d'Isaac Alb´┐Żniz, incomparable virtu´┐Żs primer, adquir´┐Ż despr´┐Żs un coneixement meravell´┐Żs de "m´┐Żtier" musical´┐Ż va saber treure partit de la gran melangia, de l'humor especial del seu pa´┐Żs d´┐Żorigen (ell era catal´┐Ż)´┐Ż a "El Albaic´┐Żn" es on podem trobar l´┐Żatmosfera de les tardes d'Espanya amb olors d´┐Żaiguardent i clavells´┐Ż llunyans sons de guitarra que de nit es queixa´┐Ż sense copiar amb exactitud els temes populars, els ha escoltat, ha begut en ells i els traspassa a la seva m´┐Żsica, sense que puguem distingir la l´┐Żnea que separa lo popular de la invenci´┐Ż pr´┐Żpia´┐Ż"
´┐Ż Felip Pedrell deia que "Albeniz sent la m´┐Żsica per la telepatia del teclat del piano". El mateix compositor,
en la Revista musical catalana escriu "Temperaments com el seu no son ensenyables, ells porten tot el que els hi toca veure, son nom´┐Żs digeribles i aix´┐Ż amb certa mesura, per no contenir ni fer malb´┐Ż l´┐Żh´┐Żlit de l´┐Żaigua cristal´┐Żlina de la seva innata intu´┐Żci´┐Ż".
´┐Ż Un pianista de la talla de Francis Plant´┐Ż opinava d'ell: "Existeixen els grans pianistes´┐Ż I el gran pianista Isaac Alb´┐Żniz".
´┐Ż Artur Rubinstein assegurava que "He trobat l´┐Żautor que em fa dar lo millor de mi com a int´┐Żrpret´┐Ż Des d'aleshores, els meus grans ´┐Żxits van inseparablement units al nom il´┐Żlustre i estimat d'Isaac Alb´┐Żniz".
´┐Ż Turina deia d'ell " Catal´┐Ż emmotllat en andal´┐Żs".

Comentaris i elogis necrol´┐Żgics:
La mort d'Alb´┐Żniz va remoure el mon musical de l´┐Ż´┐Żpoca, i les mostres de lloan´┐Ża vers la seva persona es multiplicaren. En recollim unes quantes.
´┐Ż Tom´┐Żs Bret´┐Żn el conegu´┐Ż for´┐Ża b´┐Ż a la d´┐Żcada dels vuitanta. Van ser els anys d´┐Żestada a Madrid. "Ha mort un gran artista, alhora que un home bo. Aquell era m´┐Żs conegut que aquest´┐Ż jo no he conegut un cor m´┐Żs bell que el d'Isaac Alb´┐Żniz´┐Ż" escrivia en un article necrol´┐Żgic el 21 de maig de 1909, tres dies despr´┐Żs del dec´┐Żs, i l´┐Żacabava amb un sospir: "Pobre Isaac! D´┐Żu li doni la gloria que, en opini´┐Ż dels que el varem estimar i admirar, es mereix."
´┐Ż Manuel de Falla, en una carta a Felip Pedrell datada a Par´┐Żs el 29 de Desembre del 1909 "Quina gran p´┐Żrdua hem sofert amb la mort d'Alb´┐Żniz i quin artista m´┐Żs gran era!".
´┐Ż El seu col´┐Żlega i amic D´┐Żodat de S´┐Żverac, que conclu´┐Ż la inacabada Navarra, impactat per la nova de la seva mort public´┐Ż al Courrier Musical: "´┐Ż no podies apropar-te a ell sense adorar-lo, perqu´┐Ż era la generositat, la lleialtat i l´┐Żamistat viva´┐Ż totes les coses boniques, ja fossin poesia, m´┐Żsica, pintura, escultura, l´┐Żemocionaven fins lo m´┐Żs profund del cor´┐Ż(la seva m´┐Żsica) es seductora com una flor del taronger, i tamb´┐Ż tan ardent com el sol d' Espanya´┐Ż"

Museu Isaac Alb´┐Żniz a Camprodon:
La poblaci´┐Ż a on Alb´┐Żniz va n´┐Żixer, honora la figura del seu il´┐Żlustre fill amb un petit per´┐Ż interessant Museu que cont´┐Ż objectes personals, abundant documentaci´┐Ż entre la que hi trobem el seu certificat de naixement, manuscrits originals, llibres dedicats a Alb´┐Żniz de la
 

seva biblioteca particular i un facs´┐Żmil de la versi´┐Ż manuscrita de la Suite Ib´┐Żria. Tamb´┐Ż hi trobem nombrosos elements personals com el llit que duia en els seus viatges. S´┐Żhi troben tamb´┐Ż el seu primer piano - que podeu veure fotografiat a dalt de tot a la dreta - el piano de cua que Francis Money-Coutts va regalar-li a la seva filla amb motiu del seu casament, pintures relacionades amb Alb´┐Żniz i moltes fotografies.
El Museu celebra a m´┐Żs anualment un important festival musical amb destacats int´┐Żrprets.
 

Adre´┐Ża:  Carrer Sant Roc, 22
17867 Camprodon
Tel´┐Żfon: (+34) 972 74 11 66
e-mail:        [email protected]
Visites: Concertades i guiades
Horari:      Dilluns a Divendres:

Dimarts tancat.
Dissabtes i festius:

Diumenges tarda tancat.

Matins de 11h. a 14h.
Tardes de  16 h. a 19h.

Matins de 11h. a 14h.
Tardes de 16h. a 19h.

Preu:  Bitllet normal:  2,40 Euros.
Menys de 18 anys i jubilats:  1,50 Euros.
Estudiants amb carnet:  1,50 Euros.
Grups de m´┐Żs de 20 persones:  1,50 Euros.
Menys de 10 anys: No paguen.
Botiga: S´┐Żhi venen records, postals, partitures, discs, etc.

Text de Ricard Comas i Figueras
Fotografies publicades amb l´┐Żautoritzaci´┐Ż del Museu Isaac Alb´┐Żniz de Camprodon
Agra´┐Żm la seva col´┐Żlaboraci´┐Ż a l'Ajuntament de Camprodon, la Direcci´┐Ż del Museu i a la Senyora Marta Alberich.

LINKS seleccionats a altres webs sobre Isaac Alb´┐Żniz i Pascual

-The Life of Isaac Albeniz  Una extensa web sobre Isaac Alb´┐Żniz. 
-Isaac Albeniz - an overview of the classical composer Interessant web sobre Alb´┐Żniz que inclou la interpretaci´┐Ż d´┐Żalgunes composicions.  
-Isaac Alb´┐Żniz i Pascual - Viquip´┐Żdia  Isaac Alb´┐Żniz a Wikip´┐Żdia  
   i altres lleng´┐Żes.
-Classical Music Dictionary - Free MP3 Algunes composicions d'Alb´┐Żniz. 
-
ALBENIZ, ISAAC Biografia d'Alb´┐Żniz. 

 

Bibliografia especifica sobre Isaac Alb´┐Żniz i Pascual

T´┐Żtol Autor Publicat per Any
Isaac Alb´┐Żniz: Portrait of a Romantic Aaron Clark, Walter Oxford UP   New York

Isaac Alb´┐Żniz, un catal´┐Ż universal

Amat Cortes, Joan Cevagraf, SCCL   Barcelona 1998
Alb´┐Żniz Avi´┐Żoa, Xos´┐Ż Edicions Daimon   Tarragona 1986
La m´┐Żsica i el Modernisme Avi´┐Żoa, Xos´┐Ż Curial 1985
Modernisme i Modernistes - Musica i Modernisme: Definici´┐Ż i Per´┐Żode - Avi´┐Żoa, Xos´┐Ż Lunwerg editores 2001

Alb´┐Żniz

Gauthier, Andr´┐Ż Espasa Calpe   Madrid 1978
Isaac Alb´┐Żniz. Notas cr´┐Żtico-biogr´┐Żficas de tan eminente pianista Guerra y Alarc´┐Żn, Antonio Fundaci´┐Żn Isaac Alb´┐Żniz   Madrid 1990
Vida de Alb´┐Żniz Heras, Antonio de las Ediciones Patria   Barcelona 1942
Spanish Music in the Twentieth Century Marco, Thomas 1993
S´┐Żntesi hist´┐Żrica de la m´┐Żsica catalana Martorell, Oriol / Valls, Manel Els llibres de la frontera   Sant Cugat del Vall´┐Żs 1985

Alb´┐Żniz, Espa´┐Ża en "suite"

Montero Alonso, Jos´┐Ż Editorial Silex   Madrid 1988
Concierto de Alb´┐Żniz Pedrell, Felip Fundaci´┐Żn Isaac Alb´┐Żniz   Madrid 1990
Alb´┐Żniz-Arb´┐Żs, historia de una amistad Reverter, Arturo Scherzo   Madrid 1989
Alb´┐Żniz Romero, Justo Edicions Pen´┐Żnsula   Barcelona 2002

Isaac Alb´┐Żniz

Ruiz Alb´┐Żniz, Victor Comisar´┐Ża General de M´┐Żsica   Madrid 1948
Isaac Alb´┐Żniz y los albores del renacimiento musical en Espa´┐Ża Salazar, Adolfo Revista de Occidente   Madrid 1926
Retrats de Ramon Casas Sempronio Edicions Pol´┐Żgrafa, S.A.   Barcelona 1970
Imagen distanciada de un compositor-pianista Villalba, Luis Fundaci´┐Żn Isaac Alb´┐Żniz   Madrid 1990
 

Llibreria sobre Isaac Alb´┐Żniz

 
 

M´┐Żsica (Discs - Gravacions) d'Isaac Alb´┐Żniz

 

 
   
 
Altres M´┐Żsics Modernistes Catalans:

Isaac ALB´┐ŻNIZ i Pascual  Enric GRANADOS i Campi´┐Ża  Joan LAMOTE DE GRIGNON i Bocquet  Antoni Laporta i Astort  APEL´┐ŻLES MESTRES i O´┐Ż´┐Żs  Llu´┐Żs MILLET i Pag´┐Żs  Enric MORERA i Viura  Antoni NICOLAU i Parera  Jaume Pahissa i Jo  Felip Pedrell i Sabat´┐Ż  Josep Ribas i Gabriel  Amadeu Vives i Roig 

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI