Isaac Alb�niz als tretze anys

Alb�niz als disset anys

Isaac Alb�niz als dinou anys

Isaac Alb�niz cap a 1880

Isaac Alb�niz cap a 1890

Plenitud d'Alb�niz al piano

Alb�niz cap a 1905, ja amb signes de la malaltia al rostre

Alb�niz ja fortament tocat per la malaltia cap a 1908

Obra:

M�sica simf�nica:
-Suite caracter�stica per a orquestra (ca.1886)
-Escenes simf�niques catalanes (1888-1889)
-La Alhambra (1896-1897)
-Petit Suite �S�r�nade Lorraine (1898)
-Raps�dia Almog�ver (1899)
-Catalonia, suite popular per orquestra en tres parts (1899)

M�sica instrumental:
Per a piano
-Marxa militar (1869)
-Pavana f�cil per a mans petites Opus 83 (1881)
-Serenata napolitana (1882)
-Pavana-caprici Opus 12 (1882)
-Estudi - impromptu Opus 56 (1882)
-Barcarola Opus 23 (1883)
-Sis petits valsos Opus 25 (1884)
-Sonata n� 1 Opus 28 (1884)
-Estudi de concert Opus 29 (1885, 3 de juliol)
-Serenata ar�biga (ca.1885)
-Suite morisca (ca.1884)
-Estudi de concert en Mi menor Opus 21 (1885)
-Desig, estudi de concert Opus 40 (1885) "A la meva dona"
-Primera suite antiga Opus 54 (ca.1885)
-Sis masurques de sal� Opus 66 (ca.1885)
-Primera suite espanyola Opus 47 (1883-1894)
-Angoixa, roman�a sense paraules (1996)
-Segona suite antiga Opus 64 (1886)
-Set estudis en els tons naturals majors Opus 65 (1886)
-Minuet en Sol menor (1886)
-Tercer minuet (1886)
-Raps�dia cubana en Sol major Opus 66 (1886)
-Sis danses espanyoles (1886)
-Tercera suite antiga (1886)
-Raps�dia espanyola per a dos pianos Opus 70 (1886)
-Raps�dia espanyola Opus 70 (1887)
-Records de viatge Opus 71 (1886-1887)
-Sonata n� 4 en La major Opus 72 (1887)
-Records, masurca Opus 80 (1887)
-Masurca de sal� en mi bemoll major Opus 81 (1887)
-Sonata n� 5 en Sol bemoll major Opus 82 (1887)
-Vals champagne, vals de sal� (1888)
-Dotze peces caracter�stiques Opus 92 (1888)
-Amalia, masurca de sal� Opus 95 (1888)
-Ricordatti, masurca de sal� Opus 96 (1888)
-Segona suite espanyola Opus 97 (ca.1889)
-Serenata espanyola Opus 181 (1889)
-C�diz-gaditana (ca.1889)
-Dues danses espanyoles Opus 164 (ca.1889)
-Espanya: Sis fulles d��lbum Opus 165 (1890)
-L'Automme Vals Opus 170 (1890)
-Zambra granadina en Re menor (ca.1890)
-Mallorca, barcarola Opus 202 (1890)
-R�ves Opus 201 (Somnis 1890-1891)
-Zorzico en Mi menor (1891)
-Les Saisons (Tamb� conegut com "Album of Miniatures" (1892)
-Chants d'Espagne Opus 232 (1891-1894)
-Espagne: Souvenirs (1896-1897)
-La Vega (1897)
-Tres improvisacions en Fa sostingut menor (1903)
-Iberia, "12 nouvelles impressions en quatre cahiers" (1905-1908)
-Navarra (1907)
-Azulejos (Acabada per Enric Granados 1909)

Obra esc�nica:
�pera
-The Magic Opal (1892-1893)
-Poor Jonathan (1893)
-Henry Clifford (1893-1895)
-Pepita Jim�nez (1895)
-Mar i cel (Inacabada 1897)
-La S�r�nade (Esbossada 1899)
-Merlin (1897-1902)
-Launcelot (1902-1904)
-Guenevere (Esbossada)
-La morena (Esbossada 1905)
Sarsuela
-Cuanto m�s viejo� (1881-1882)
-Catalans de Gracia (1882)
-Sant Antoni de la Florida (1894)
-La real hembra (Inacabada 1902)

M�sica incidental
-Po�mes d'amour (1892)
-The Song of Songs (Esbossada 1905)

M�sica vocal:
Veu i piano
-Cinq rimes de B�cquer Opus 7 (1886)
-Sis balades sobre texts de la marquesa de Bola�os (1887)
-Chanson de Barberine (ca.1889)
-A Nelli, sis can�ons per cant i piano (1896)
-Has marxat per sempre, Elena? (1896)
-Seras meva? (1896)
-Separats! (1896)
-Dos fragments en prosa (1897)
-Succeeix amb l�amor (1897)
-L'asamblea de les rates (Incomplet ca.1897)
-Els dons dels deus (1897)
-L'oruga (1903)
-Quatre can�ons (1908)
M�sica coral
-El Crist (Manuscrit ilocalitzat ca.1885)
-Domine ne in furore, Salm VI del Ofici de Difunts (1885)
-Lo Llacs� (Esbossat 1896)

 

Biografia:

Naixement d�un nen prodigi:
Isaac Alb�niz va n�ixer a Camprodon (Ripoll�s) el 29 de maig de 1860.
El seu pare �ngel Alb�niz era funcionari de duanes de l�estat destinat a aquesta poblaci�, la seva mare era Dolors Pascual originaria de Figueres.
Aut�ntic nen prodigi doncs ja als quatre anys va apar�ixer al teatre Romea de Barcelona, on els seus pares van passat a residir a poc d�haver nascut, interpretant una fantasia sobre les "I vespri Siciliani - Vespres sicilianes" de Verdi .
El seu primer mestre va ser Narc�s Oliveras. M�s endavant, a Par�s als sis anys cursava estudis amb Antoine Fran�ois Marmontel primer i m�s endavant en el Conservatori. A vuit anys donava concerts a moltes ciutats i poblacions catalanes.
Amb vocaci� clara de pianista des del primer moment, la seva m�sica la trobem als repertoris dels grans int�rprets, que l�han triat com a una clara refer�ncia de la m�sica  popular andalusa per a aquest instrument.
Els motius d�inspiraci� andalusa ocupen una part important de la seva producci� com a compositor - malgrat el seu naixement a Catalunya, la seva producci� de m�sica d�inspiraci� catalana no es tant abundant -. Aix� no es obstacle a que Alb�niz fos un home eminentment catal�, d�aquells que podr�em dir-ne "catal� universal".

Una inf�ncia molt moguda:
El fet de ser el seu pare �ngel Alb�niz funcionari de l�estat va produir que ja de petit an�s a raure a diversos llocs de la geografia espanyola. Va n�ixer a Camprodon perqu� aleshores hi estava destinat el seu pare. Al cap de tres anys el destinen a Sitges, i despr�s de nom�s pocs mesos, a Barcelona. Anys despr�s �s represaliat i va a parar a la oficina de duanes del port d'Almeria, lloc que perd per les seves implicacions pol�tiques i la fam�lia torna cap a Barcelona, malgrat que Alb�niz (que t� vuit anys) �s aleshores a Madrid (on aprovar� l�examen de primer de solfeig en el conservatori de la capital). El mes de juliol, nou canvi de domicili, ara cap a C�ceres.
Va de C�ceres a Madrid regularment fins que se li acaba el dest� al seu pare, per tal d�assistir a les classes de solfeig de Feliciano Primo, i de piano per Manuel Mendiz�bal. Amb deu anys, dona recitals amb entusiasme a tots el llocs on li �s adient, mentre no deixa d�estudiar.
Torna a ser destinat el pare a Madrid, i all� va tota la fam�lia. Es l��poca en que es dona a con�ixer amb recitals a Valladolid, Salamanca, Palencia, Le�n, Oviedo, �vila, El Escorial, un ampli recorregut per Andalusia, en fi, un reguitzell de pobles i poblets on ja comen�a a ser demanada la presencia del jove pianista.
Quan t� catorze anys la seva germana Blanca es su�cida al Parc del Retiro de Madrid, on era membre del cor del teatre de la Sarsuela.
L�any 1875 el seu pare, �ngel Alb�niz, es nomenat "Interventor general de correus" a Puerto Rico i La Habana, novament l�any seg�ent tornar� a perdre aquest treball el que el far� retornar a Madrid. Per� per a Isaac totes aquestes circumst�ncies no son res m�s que una genial manera de donar-se a con�ixer i de visitar un nou pa�s. Durant aquest per�ode actu� a ciutats com San Juan de Puerto Rico, Santiago de Cuba, aix� com a locals diversos de La Habana.

Contactes d�alt nivell:
A l�any seg�ent (1876) el prestigi d'Alb�niz es difon dintre dels cercles aristocr�tics de Madrid. En aquest fet hi t� una intervenci� cabdal la figura de Guillermo Morphy Ferris, (Comte de Morphy secretari particular d'Alfons XII), que entusiasmat pel seu talent li obr� les portes de la Cort. Aquest personatge influ� perqu� li fos atorgada una pensi� reial per a estudiar al Conservatoire Royal de Brussel�les, a on perfeccion� els estudis de solfeig i piano.
En aquell moment podem dir ja, que Alb�niz inicia la seva singladura vital independent dels destins de treball paterns.
Home de una imaginaci� inesgotable, ultrapassa el camp de la pr�pia m�sica, fins i tot li fa inventar-se situacions i an�cdotes, com la suposada trobava amb Franz Listz, que en el seu diari data el 18 d' agost de 1880 a Budapest, cosa impossible segons sembla, ja que Listz estava a Weimar aleshores. L�exhibicionisme de nen prodigi devia influir-li, com quan tocava amb els ulls enbenats, o d�esquena al piano, o amb amb un drap sobre les tecles per dificultar-ho m�s. Per aix� en el seu diari, per be que indubtablement ens ajuda en el estudi del personatge, no es menys cert que hi trobem moltes situacions descrites que les hem d�agafar amb molta cautela, o si m�s no, saber-les interpretar.

Alb�niz compositor:
A la d�cada dels vuitanta, es a dir amb 20 anys complerts, aprofundeix decisivament en la composici�, sense deixar de passejar el seu virtuosisme per moltes poblacions europees.
Durant diverses �poques donava classes als seus deixebles (va arribar a tenir una important clientela d�extracci� arist�crata), i al final del dia, malgrat el cansament acumulat, es posava a compondre p�gines i p�gines de m�sica, ja que amb l�editor Romero i And�a havien firmat un contracte pel que aquest li pagava cinc pessetes de l��poca per p�gina in�dita. Romero es pensava que havia fet un bon negoci, per� Alb�niz era tan prol�fic que aviat el mateix editor li suplic� de rescindir el contracte, ja que Alb�niz se les enginyava per oferir-li di�riament dotzenes de p�gines, que era m�s del que l�editor estava disposat a pagar.
Hem de fer refer�ncia a la gran quantitat de manuscrits actualment perduts, dels quals tenim noticia per cartes, documents, manifestacions de gent propera i estudiosos de la seva figura. Igualment ens trobem amb gran quantitat de obres comen�ades, a vegades simples esbossos, d�una o dues planes d�escriptura del que hagu�s pogut esser.
Aix� ens dona una idea de l�exuber�ncia del seu car�cter, de la permanent inquietud que el marc� i de l�ambici� per abra�ar l�expressi� musical.
Un vast cat�leg de la seva producci� exposat amb tota mena de detalls a m�s d�una discografia recomanada el trobem en el recent llibre "Alb�niz" del music�leg Justo Romero.
L�any 1883 va �sser molt important en la vida d'Alb�niz.
En tornar d�un viatge per Sud Am�rica va establir-se novament a Barcelona a on va con�ixer Felip Pedrell un dels m�s grans m�sics i compositors catalans i gran estudi�s de la m�sica antiga, que el va conv�ncer de la necessitat de desenvolupar un estil musical profundament nacional.

Alb�niz, m�sic Modernista?:
Alb�niz viu de ple el per�ode �lgid del Modernisme que es desenvolupa b�sicament entre 1890 i 1910.
Encara que en m�sica es dif�cil parlar a Catalunya d�una escola modernista pr�piament dita (en el mateix sentit que a Fran�a, per exemple, podem parlar de Claude Debussy o Eric Satie), es ben clar que les caracter�stiques de la seva m�sica s�inclouen en aquest moviment, molt orientat a una visi� popular de les arts i de la m�sica i a una llibertat de creaci� que trencava amb la rigidesa acad�mica que havia imperat fins a l�eclosi� del Modernisme i que ja s�havia comen�at a manifestar en l�obra de Felip Pedrell.
En aquest aspecte representa un pas important en la investigaci� del Modernisme musical a Catalunya, l�obra de Xos� Avi�oa i en particular els seus llibres "La m�sica i el Modernisme" i "Modernisme i Modernistes - M�sica i Modernisme: Definici� i Per�ode -" (veure Bibliografia).

Matrimoni i maduresa:
Es casa amb la seva alumna Rosina Jordana el 23 de juny de 1883 a l�esgl�sia de la Mare de D�u de la Merc�, a Barcelona. D�aquest matrimoni naixeran cinc fills, quatre noies (dues d�elles mortes a curta edat) i un noi.
El 1885 el matrimoni es trasllada a viure a Madrid
En l'Exposici� Universal de Barcelona de l�any 1888 hi realitza una s�rie de concerts que el catapulten vers a un major prestigi art�stic. El fet es que el 13 de juny de l�any seg�ent, despr�s d�un fabul�s acolliment, actua en la Prince's Hall, a Londres, on rep grans elogis per part de la premsa brit�nica; tan es aix� que resta al Regne Unit on dona m�s concerts - a Saint James Hall, Steinway Hall i al Crystal Palace - durant tot aquell any.
Ja no hi ha cap dubte sobre el reconeixement de la v�lua del nostre m�sic, que tamb� per aquestes dates decideix instal�lar-se a Barcelona, per b� que no ser� ni molts menys d�una manera estable ja que en aquella ment no hi ha res definitiu, per� que amb nosaltres hi retroba el cosmopolitisme que havia anat descobrint en el seus viatges de joventut.
La seva carrera com a pianista arriba al seu zenit  durant els anys 1889-92 en que a m�s dels concerts citats a la Gran Bretanya, en celebra d�altres a Alemanya, a �ustria, B�lgica i Fran�a.
A m�s de Londres i Barcelona, tamb� visqu� a Par�s (on va ensenyar a l'Schola Cantorum), Brussel�les, Ni�a i Leipzig, entre d�altres. Per� va �sser a Andalusia on capt� l�ess�ncia de les melodies del lloc, on en cre� un reguitzell que van fer que popularment don�s m�s la sensaci� de haver-hi nascut que no pas en un altre lloc.

La m�sica d'Alb�niz, sintesi d�estils:
Segons Yale Fineman, Alb�niz introdueix en la seva m�sica molts elements procedents del sud de la pen�nsula Ib�rica, b�sicament d'Andalusia en les seves composicions. Transporta al piano l�idioma de la guitarra.
Si comparem els seus primers treballs en que la guitarra es l�instrument base, amb un dels �ltims, la Suite Ib�ria, constatem que aquesta es molt m�s clarament pian�stica. Tamb� les diferencies son notables pel que fa a la seva construcci� formal alternant al final les formes de la sonata amb les de la copla i aquesta amb interludis i danses.
Amb Ib�ria, suite d�una extraordin�ria complexitat t�cnica, Alb�niz fa entrar la seva m�sica en el segle XX. Enriqueix el seu vocabulari musical que es fa molt m�s interessant no nom�s pels mel�mans, sin� pel p�blic en general.
Alb�niz es capa� de combinar elements de la m�sica europea contempor�nia  amb l�idioma musical Andal�s i amb la m�sica popular Catalana, malgrat tenir aquests elements estrangers, la seva m�sica ser� entusi�sticament acceptada per la seva gent.

Contractes de composici�:
Entre els anys 1890 i 1893, Alb�niz va viure preferentment a Londres. En aquest per�ode, a m�s de continuar la composici� per a piano i la realitzaci� de concerts al mateix Londres i altres ciutats europees, va escriure algunes operetes i can�ons d��xit que li van permetre ser temporalment contractat com a compositor principal i director al Teatre Pr�ncep de Gales. L�any 1893, li van oferir de fer definitiu aquest nomenament, per� Alb�niz va preferir tornar a Barcelona i posteriorment a Paris.
Aleshores Alb�niz ja es punt d�observaci� per gent que volen rendibilitzar el geni. Hi ha uns estires i arronses entre diversos empresaris, banquers i poetes anglesos que, li fan ofertes econ�miques substancioses, perqu� posi m�sica a poemes i drames anglesos. Finalment contacta un ric banquer angl�s Francis Money-Coutts (Lord Latymer) que tenia la afici� d�escriure drames po�tics als que volia posar m�sica.  Estableixen un contracte, que era atractiu per Albeniz perqu� li permetia aconseguir una estabilitat financera per a ell i la seva fam�lia.
Aquesta obligaci� te dues vessants: per una part li porta tranquil�litat econ�mica que ell aprecia molt despr�s de les justeses d�anys passats, per� per altre banda compleix els contractes sense la inspiraci� i el sentiment que havia sentit a l�hora de composar peces anteriors que eren art�sticament molt apreciades per ell. Qui sap si enyora els moments en que li van sortir del cor les petites joies per a piano que tan popular el van fer, encara que tinguessin una poca o nul�la rendibilitat, malgrat ser ara un dels m�sics m�s ben pagats del moment.
No li resultaren f�cils aquest enc�rrecs. En la m�sica orquestral no troba la m�gia sonora d�un piano sol, i la seva composici� es debat entre les formalitats a que l�obliguen els diversos instruments i la inspiraci� que s�ha de buscar a preu fet. Potser pecava d�autodidacta, a falta d�un academicisme aconseguit massa a la for�a.
A aquest per�ode correspon l'Opera Pepita Jimenez basada en l�obra de Juan Valera, que va obtenir un notable �xit, essent representada a Barcelona (1896), Praga (1897), Brussel�les (1905) i Paris (Opera-Comique, 1923).

L�entorn i els primers s�mptomes de la malaltia:
En les tert�lies amb els seus amics m�sics (Faur�, Dukas, Granados, Malats, Breton entre d�altres) demanava sempre el seu parer, els hi preguntava la seva opini� sobre aquest o aquell detall, tot i sent ell ja una personalitat reconeguda. El brillant pianista sempre volia aprendre, sempre aprendre; aprendre m�s per arribar a composar per a orquestra amb igual sensibilitat i lleugeresa que ho feia per piano.
Al music no li es ali� l�entorn que li toca viure. T� una visi� negativa del seu temps que es reflexa en la correspond�ncia que mant� amb la seva germana Clementina durant la seva estada al balneari de Plombi�res l�estiu de 1898, segurament deguda a la que la seva salut ja comen�ava a manifestar signes de deteriorament.
Efectivament coincidint amb els trenta-set anys llegim en el seu diari un llarg par�graf que reflexa la situaci� d�un home encara jove, per� cansat ja per la maduresa viscuda i adquirida en la seva traject�ria vital, reflexionant sobre s� mateix, sobre si ha fet b� o no les coses, en el reconeixement dels temors que tota persona sent en la seva solitud, ja apagada la remor dels aplaudiments i els elogis mundans. Aquest redactat est� fet a l�hotel on es trobava a Praga, mentre s�estava assajant la seva obra Pepita Jim�nez.

La malaltia mortal:
Malgrat pass� molts anys amb la seva malaltia torturant-lo, no per aix� deix� de composar amb tota la for�a de voluntat del m�n. Gaireb� durant dotze anys pat� el Mal de Brigth (nefritis cr�nica), passant etapes de crisis agudes, tan es aix� que durant una estada a Anglaterra en que caigu� greument malalt, s�escamp� el rumor � infundat - de la seva mort, que aviat qued� desmentit. Aleshores el cronista de l'Heraldo de Madrid, Louis Bonafoux, escriv�: "Alb�niz esta amb els ronyons trencats, per� conserva tota la seva innata for�a vital i l�optimisme, que el porten tossudament a seguir vivint, i, el que es m�s greu, a treballar!". No podia aquest catal� de socarrell fer altre cosa que treballar mentre el cos aguant�s.
Amb aquest esperit, deix� el mon de la interpretaci� i es dedic� plenament a la composici�.
Multitud d�obres de major o menor envergadura es van quedar en esbossos, moltes es van completar, com es el cas, entre d�altres, de "Merlin", "La real hembra" l�any 1902, "Launcelot" l�any 1904 i les dotze peces de "Iberia" l�any 1906.
Torna a viatjar arreu malgrat el seu patiment f�sic. Per� tot te un l�mit.

L�estada al balneari de Cambo-les-bains i la mort:
Per recomanaci� dels metges, el 1 d�Abril de 1909, abandona Par�s on aleshores vivia, i amb tota la fam�lia s�instal�la al balneari de Cambo-les-Bains (Pa�s Basc), en busca d�un clima m�s adequat.
Es va fent present que el final s�acosta i les autoritzades dosis de morfina que se li administren, amb prous feines minven el seu patiment.
Un emocionant encontre va tenir lloc a primers de maig, en rebre la visita del seu apreciat Enric Granados, portant-li noves de bona part dels seus amics. Efectivament, Debussy, Dukas, Faur�, d'Indy i el mateix Granados havien demanat al govern franc�s la Gran Creu de la Legi� d'Honor per a ell, condecoraci� que aviat anaven a concedir-li. Tot aix� escrit en una carta que li entreg� al moribund. Llavors s�abra�aren - segons testimonis directes - i cap dels dos era capa� de dir res transformats per l�emoci� i els plors, fins que el mateix metge fent valer la seva autoritat va separar-los per que no seguissin deixant-se guanyar per l�emoci�.
Despr�s s�esplaiaren en una llarga i c�lida conversa en la que Granados li don� compte dels darrers fets musicals, comenta el seu proper viatge a Estats Units per donar a con�ixer la seva obra. Alb�niz li demana que toqu�s alguna cosa al piano. Granados seu al piano, i es posa a interpretar "La maja i el ruise�or", in�dita en aquelles dates, i mentre ho feia, li volgu� donar una sorpresa a l�amic, i, sense dir res, va parar la seva m�sica i va comen�ar a tocar la barcarola "Mallorca", que era una petita pe�a concebuda durant un viatge per ells dos a les Balears, una mena de recordar sense dir res.
Aquest dia que va transc�rrer en companya de Granados va ser dels darrers que Alb�niz es mantingu� l�cid. Mori cap a les 8 de la tarda del dia 18 d�aquell mes de Maig de 1909 faltant pocs dies perqu� compl�s 49 anys.
La seva mort va ser molt sentida. Les restes d'Alb�niz van estar encara uns dies a Cambo, on s�hi adre�� el prefecte dels Baixos Pirineus a retre-li homenatge i col�locar sobre el f�retre la Gran Creu de la Legi� d'Honor.
La comitiva part� cap a Barcelona, on arribaren en tren el dia 5 de juny a un quart de vuit del vespre a l�estaci� de Fran�a. Se li tribut� una solemne cerim�nia de rebuda, que es perllong� fins l�endem�. La Banda Municipal de Barcelona toc� la marxa f�nebre del Capvespre dels deus de Wagner, l'Orfe� Catal� cant� diversos passatges del R�quiem de Faur�, s�interpret� la "Marxa f�nebre" de la sonata n� 2 de Chopin�
Despr�s dels solemnes funerals, la comitiva recorregu� els carrers engalanats amb banderes catalanes a mig pal, i va fer una emocionant parada davant del Liceu. Centenars de persones s�uniren al condol. M�s tard va ser enterrat al cementiri de Montju�c.
Es ineludible preguntar-se on hagu�s arribat aquest catal� universal si hagu�s tingut una m�s llarga vida.

Epitafi a Isaac Alb�niz (Federico Garc�a Lorca):

Comentaris sobre la vida i l�obra d'Alb�niz:
� D'un llarg treball publicat per Claude Debussy quatre anys despr�s de la seva mort, referint-se a autors ib�rics, podem entreseguir-ne: "� retinguem entre ells el nom d'Isaac Alb�niz, incomparable virtu�s primer, adquir� despr�s un coneixement meravell�s de "m�tier" musical� va saber treure partit de la gran melangia, de l'humor especial del seu pa�s d�origen (ell era catal�)� a "El Albaic�n" es on podem trobar l�atmosfera de les tardes d'Espanya amb olors d�aiguardent i clavells� llunyans sons de guitarra que de nit es queixa� sense copiar amb exactitud els temes populars, els ha escoltat, ha begut en ells i els traspassa a la seva m�sica, sense que puguem distingir la l�nea que separa lo popular de la invenci� pr�pia�"
� Felip Pedrell deia que "Albeniz sent la m�sica per la telepatia del teclat del piano". El mateix compositor, en la Revista musical catalana escriu "Temperaments com el seu no son ensenyables, ells porten tot el que els hi toca veure, son nom�s digeribles i aix� amb certa mesura, per no contenir ni fer malb� l�h�lit de l�aigua cristal�lina de la seva innata intu�ci�".
� Un pianista de la talla de Francis Plant� opinava d'ell: "Existeixen els grans pianistes� I el gran pianista Isaac Alb�niz".
� Artur Rubinstein assegurava que "He trobat l�autor que em fa dar lo millor de mi com a int�rpret� Des d'aleshores, els meus grans �xits van inseparablement units al nom il�lustre i estimat d'Isaac Alb�niz".
� Turina deia d'ell " Catal� emmotllat en andal�s".

Comentaris i elogis necrol�gics:
La mort d'Alb�niz va remoure el mon musical de l��poca, i les mostres de lloan�a vers la seva persona es multiplicaren. En recollim unes quantes.
� Tom�s Bret�n el conegu� for�a b� a la d�cada dels vuitanta. Van ser els anys d�estada a Madrid. "Ha mort un gran artista, alhora que un home bo. Aquell era m�s conegut que aquest� jo no he conegut un cor m�s bell que el d'Isaac Alb�niz�" escrivia en un article necrol�gic el 21 de maig de 1909, tres dies despr�s del dec�s, i l�acabava amb un sospir: "Pobre Isaac! D�u li doni la gloria que, en opini� dels que el varem estimar i admirar, es mereix."
� Manuel de Falla, en una carta a Felip Pedrell datada a Par�s el 29 de Desembre del 1909 "Quina gran p�rdua hem sofert amb la mort d'Alb�niz i quin artista m�s gran era!".
� El seu col�lega i amic D�odat de S�verac, que conclu� la inacabada Navarra, impactat per la nova de la seva mort public� al Courrier Musical: "� no podies apropar-te a ell sense adorar-lo, perqu� era la generositat, la lleialtat i l�amistat viva� totes les coses boniques, ja fossin poesia, m�sica, pintura, escultura, l�emocionaven fins lo m�s profund del cor�(la seva m�sica) es seductora com una flor del taronger, i tamb� tan ardent com el sol d' Espanya�"

Museu Isaac Alb�niz a Camprodon:
La poblaci� a on Alb�niz va n�ixer, honora la figura del seu il�lustre fill amb un petit per� interessant Museu que cont� objectes personals, abundant documentaci� entre la que hi trobem el seu certificat de naixement, manuscrits originals, llibres dedicats a Alb�niz de la
 

seva biblioteca particular i un facs�mil de la versi� manuscrita de la Suite Ib�ria. Tamb� hi trobem nombrosos elements personals com el llit que duia en els seus viatges. S�hi troben tamb� el seu primer piano - que podeu veure fotografiat a dalt de tot a la dreta - el piano de cua que Francis Money-Coutts va regalar-li a la seva filla amb motiu del seu casament, pintures relacionades amb Alb�niz i moltes fotografies.
El Museu celebra a m�s anualment un important festival musical amb destacats int�rprets.