|
Vistes
generals de la casa i la masoveria
|
|
Dades
pràctiques:
Adreça: Carrer
Sant Esteve, 7 (Riera Gavarra)
Canet de Mar
(Maresme)
Interès:
xxxxx
(Qualificació 2 sobre 5)
Estat de conservació: Exteriorment:
Correcte. Interiorment: Adaptat a
les seves actuals funcions com a dependències municipals
Visites:
La casa és avui propietat municipal, l'exterior - que es la
part més interessant - es pot
visitar lliurament. L'interior, amb algunes restes de la decoració
modernista original, es pot visitar amb prèvia autorització.
Informació: Telèfon +34 93 795 46 25 |
|
|
Història:
El primer propietari i promotor de la construcció de la
casa va ser Josep Busquets i Llinàs un ric "indiano", financer i
primer
propietari rural de Canet que havia tornat al seu poble natal després
d'haver fet una important fortuna a Cuba. No va arribar a poder acabar
el seu projecte, cosa que va fer el seu fill Ramir Busquets i Codina que
també era fabricant de gèneres de punt.
La finca, que també rebia el nom de La Xuma, en els seus temps d'esplendor
servia de
residencia de la família propietària i a la vegada centre de gestió de terres d'explotació
de conreus com el raïm, la garrofa, l'ametlla, a més de disposar d'un
celler molt interessant.
La casa i en especial la zona del jardí denominada el Pla de les
Fonts - a causa de les diverses fonts ornamentals que el seu propietari hi
havia fet construir - eren el marc de grans festes a les que
assistia la millor societat de l'època. La cadena de televisió TV-3 -
Televisió de Catalunya - ens
en ha ofert, no fa massa temps, un notable reportatge que permetia
imaginar-ho.
La
casa:
Magnífic edifici construït l’any 1910,
posteriorment reformat l'any 1925, tot en el més pur estil
modernista català. La masoveria es va fer el 1920, ja dins un estil més
proper al Noucentisme. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Eduard
Ferrés i Puig, en aquella època arquitecte municipal de Canet de Mar. El
mateix arquitecte es va encarregar també de la reforma realitzada el 1925 i que va
incloure una nova entrada principal amb l'escala a la planta superior,
la redistribució de les estances, una renovació de la decoració amb
esgrafiats i estucats, les instal·lacions elèctriques i el mobiliari que
va realitzar Casas i Bardés de Barcelona. La reforma va incloure
l'edificació d'un magatzem, celler i cavallerisses.
L'edifici amb una planta baixa i dos pisos pel davant i d'un sol pis pel
darrera - per adaptar-se al terreny -, és un dels més característics de la població. Presenta una façana
molt decorada, amb típiques obertures modernistes decorades parcialment
amb ceràmica. Malgrat tot, les parets exteriors son normalment llises,
trobant-se, doncs molt atenuat el característic horror vacui del
Modernisme.
A més de les finestres amb diverses formes modernistes,
són molt originals els diferents ràfecs que les variades disposicions de
les teulades van permetre construir. El dibuix és diferent en les línies
rectes que en els frontons, donant un aspecte molt àgil al
coronament de la casa.
El balcó que recorre quasi tot el primer pis de la façana anterior, amb
barana de ferro forjat, està recolzat sobre nombrosos suports metàl·lics
de forma molt peculiar dintre del Modernisme.
 |
 |
 |
| |
|
|
 |
 |
 |
| |
|
|
 |
 |
 |
|
L'interior:
L'interior està ocupat per diverses dependències municipals
i adaptat a les seves necessitats. Hi
queden, malgrat tot, bastants detalls decoratius de la seva primera i
segona època.
Entrant per la porta principal, trobem un vestíbul de
generoses dimensions amb un terra ceràmic decorat. A dreta i
esquerra, les entrades a varies dependències i al front una
magnífica escala de planta quadrada que ens porta al pis
superior. En aquest nivell cal destacar el gran aplic
d'il·luminació de l'escala, novament el terra ceràmic d'un
dibuix diferent al de la planta baixa i la senzilla
decoració de les parets. Aquí com ja hem dit de l'exterior,
es perd el típic "horror vacui" del Modernisme.
Els trets decoratius espectaculars del Modernisme només es
recuperen en la decoració vertical de la torre principal amb
utilització abundant del coup de fouet i altres recursos
de l'Art Nouveau. En la resta de l'interior de la casa no s'hi han
conservat elements decoratius modernistes a part de les
greques. Aquestes adornen l'entrega de les parets als sostres de
les dependències que presenten un dibuix diferent a cada
habitació. Cal també observar
altres detalls decoratius, particularment alguns mobles com un interessant armari
modernista i un mirall del mateix estil.
El jardí i el Pla de les Fonts:
La casa tenia
un magnífic jardí de tipus vienès que la rodejava completament.
Pel davant era pla i
tenia una gran extensió que s'anomenava
el Pla de les Fonts, perquè agrupava diversos sortidors
d'aigua. Aquest espai, que actualment ocupa un barri
residencial, era freqüentment utilitzat en festes que els
propietaris oferien a les seves amistats. D'això en queden
diversos documents gràfics.
Malauradament cap als anys 90 del segle passat, la
construcció d'una urbanització va fer més gran la
separació - inicialment constituïda només per una riera -
de
la part del jardí més proper a la casa del Pla de les Fonts.
La part del jardí que dóna al darrera de la casa s'esglaona
seguint el pendent de la muntanya fins a acabar en una tanca, no
gaire lluny
de l'enorme dipòsit elevat d'aigua que cobria les
necessitats de la casa. El dipòsit queda actualment amagat
per un grup d'arbres que impedeix contemplar la seva
magnífica decoració modernista, si no es acostant-s'hi
per zones de difícil accés. |
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
|
 |
 |
 |
| |
|
|
 |
|
|
| |
|
|
|
