|   Vistes 
		generals de la casa i la masoveria 
		
		 
		
		 
		
		 
		
		 
		  
        | 
          
            | 
          
            | Dades 
            pràctiques: 
            Adreça:  Carrer 
			Sant Esteve, 7 (Riera Gavarra) 
         
        Canet de Mar
        (Maresme) Interès: 
      
    
       
			
	xxxxx 
	 
        
        	
	(Qualificació 2 sobre 5)
 Estat de conservació:  Exteriorment: 
			Correcte. Interiorment: Adaptat a 
			les seves actuals funcions com a dependències municipals
 Visites: 
			
      		La casa és avui propietat municipal, l'exterior - que es la 
			part més interessant - es pot 
			visitar lliurament. L'interior, amb algunes restes de la decoració 
			modernista original, es pot visitar amb prèvia autorització.
 Informació: Telèfon +34  93 795 46 25
 |  |  |  
        Història:El primer propietari i promotor de la construcció de la 
		casa va ser Josep Busquets i Llinàs un ric "indiano", financer i 
		primer 
		propietari rural de Canet que havia tornat al seu poble natal després 
		d'haver fet una important fortuna a Cuba. No va arribar a poder acabar 
		el seu projecte, cosa que va fer el seu fill Ramir Busquets i Codina que 
		també era fabricant de gèneres de punt.
 La finca, que també rebia el nom de La Xuma, en els seus temps d'esplendor 
		servia de 
		residencia de la família propietària i a la vegada centre de gestió de terres d'explotació 
		de conreus com el raïm, la garrofa, l'ametlla, a més de disposar d'un 
		celler molt interessant.
 La casa  i en especial la zona del jardí denominada el Pla de les 
		Fonts - a causa de les diverses fonts ornamentals que el seu propietari hi 
		havia fet construir - eren el marc de grans festes a les que 
		assistia la millor societat de l'època. La cadena de televisió TV-3 - 
		Televisió de Catalunya - ens 
		en ha ofert, no fa massa temps, un notable reportatge que permetia 
		imaginar-ho.
 
        La 
					casa: Magnífic edifici construït l’any 1910, 
        posteriorment reformat l'any 1925, tot en el més pur estil 
		modernista català. La masoveria es va fer el 1920, ja dins un estil més 
		proper al Noucentisme. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Eduard 
		Ferrés i Puig, en aquella època arquitecte municipal de Canet de Mar. El 
		mateix arquitecte es va encarregar també de la reforma realitzada el 1925 i que va 
		incloure una nova entrada principal amb l'escala a la planta superior, 
		la redistribució de les estances, una renovació de la decoració amb 
		esgrafiats i estucats, les instal·lacions elèctriques i el mobiliari que 
		va realitzar Casas i Bardés de Barcelona. La reforma va incloure 
		l'edificació d'un magatzem, celler i cavallerisses.
 L'edifici amb una planta baixa i dos pisos pel davant i d'un sol pis pel 
		darrera - per adaptar-se al terreny -, és un dels més característics de la població. Presenta una façana 
		molt decorada, amb típiques obertures modernistes decorades parcialment 
		amb ceràmica. Malgrat tot, les parets exteriors son normalment llises, 
		trobant-se, doncs molt atenuat el característic horror vacui del 
		Modernisme.
 A més de les finestres amb diverses formes modernistes, 
		són molt originals els diferents ràfecs que les variades disposicions de 
		les teulades van permetre construir. El dibuix és diferent en les línies 
		rectes que en els frontons, donant un aspecte molt àgil al 
		coronament de la casa.
 El balcó que recorre quasi tot el primer pis de la façana anterior, amb 
		barana de ferro forjat, està recolzat sobre nombrosos suports metàl·lics 
		de forma molt peculiar dintre del Modernisme.
 
			
				
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|   
					
					L'interior:L'interior està ocupat per diverses dependències municipals 
					i adaptat a les seves necessitats. Hi 
		queden, malgrat tot, bastants detalls decoratius de la seva primera i 
					segona època.
 Entrant per la porta principal, trobem un vestíbul de 
					generoses dimensions amb un terra ceràmic decorat. A dreta i 
					esquerra, les entrades a varies dependències i al front una 
					magnífica escala de planta quadrada que ens porta al pis 
					superior. En aquest nivell cal destacar el gran aplic 
					d'il·luminació de l'escala, novament el terra ceràmic d'un 
					dibuix diferent al de la planta baixa i la senzilla 
					decoració de les parets. Aquí com ja hem dit de l'exterior, 
					es perd el típic "horror vacui" del Modernisme.
 Els trets decoratius espectaculars del Modernisme només es 
					recuperen en la decoració vertical de la torre principal amb 
					utilització abundant del coup de fouet i altres recursos 
					de l'Art Nouveau. En la resta de l'interior de la casa no s'hi han 
					conservat elements decoratius modernistes a part de les 
					greques. Aquestes adornen l'entrega de les parets als sostres de 
					les dependències que presenten un dibuix diferent a cada 
					habitació. Cal també observar 
					altres detalls decoratius, particularment alguns mobles com un interessant armari 
					modernista i un mirall del mateix estil.
   
					
					El jardí i el Pla de les Fonts:
					La casa tenia 
					un magnífic jardí de tipus vienès que la rodejava completament. 
					Pel davant era pla i 
					tenia una gran extensió que s'anomenava 
					el Pla de les Fonts, perquè agrupava diversos sortidors 
					d'aigua. Aquest espai, que actualment ocupa un barri 
					residencial, era freqüentment utilitzat en festes que els 
					propietaris oferien a les seves amistats. D'això en queden 
					diversos documents gràfics.
 Malauradament cap als anys 90 del segle passat, la 
					construcció d'una urbanització va fer més gran la 
					separació - inicialment constituïda només per una riera - 
					de 
					la part del jardí més proper a la casa del Pla de les Fonts.
 La part del jardí que dóna al darrera de la casa s'esglaona 
					seguint el pendent de la muntanya fins a acabar en una tanca, no 
					gaire lluny 
					de l'enorme dipòsit elevat d'aigua que cobria les 
					necessitats de la casa. El dipòsit queda actualment amagat 
					per un grup d'arbres que impedeix contemplar la seva 
					magnífica decoració modernista, si no es acostant-s'hi  
					per zones de difícil accés.
 |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  
					|  |  |  |  |