Hist�ria i descripci�:

Com a la resta de Catalunya, a Canet els enterraments es realitzaven fins a 1830 en el cementiri parroquial. A partir d'aquesta data es va comen�ar a aplicar una llei que, per raons d'higiene, obligava a construir els recintes funeraris a l'exterior de l'entramat urb� de les poblacions. En aplicaci� d'aquesta llei, a Canet de Mar es va triar un lloc anomenat Camp d'en Tinoia, que acull actualment totes les instal�lacions funer�ries.
La ciutat de Canet de Mar era en l'�poca del Modernisme una poblaci� industrial, rural i pesquera. Els industrials i propietaris rurals es varen fer construir nombroses cases a finals del segle XIX i principis del XX, moltes d'elles modernistes - veure Passejant a trav�s del Modernisme a Canet de Mar -. Naturalment, molts d'aquests mateixos propietaris i industrials tamb� es van fer construir un pante� familiar al cementiri com a record d'ells mateixos i de les seves fam�lies. 
Es tracta d'un cementiri de t�pic estil mediterrani, on a m�s dels n�nxols habituals hi trobem alguns panteons sumptuosos i de gran qualitat arquitect�nica. Aquests panteons ens il�lustren sobre la riquesa i el gust dels seus propietaris.
Una gran varietat de temes i formes estan representades en aquest cementiri en el treball dels arquitectes, escultors i artesans que varen adornar aquestes sepultures com Llu�s Dom�nech i Montaner (pante� Dom�nech), Eduard Ferr�s i Puig (pante� Busquets), i Josep Llimona i Bruguera (pante� Dom�nech)
Algunes de las sepultures mostren una extrema sensibilitat i s�n una demostraci� de l'alt nivell de la escultura del Modernisme catal�.
La majoria de panteons Modernistes es varen construir entre 1900 i 1910, encara que algun - Pante� de la Fam�lia Santiny� - est� datat l'any 1927, fora ja del per�ode Modernista.

Segurament �s el Pante� m�s impressionant del cementiri gr�cies a la seva monumentalitat i la clar�ssima influencia de l'estil Sezession vien�s.
La fam�lia Busquets va triar per projectar el pante� l'arquitecte Eudard Ferr�s i Puig, el seu arquitecte predilecte que tamb� va construir Vil�la Flora i el Pla de les Fonts.
Les obres van comen�ar l'any 1906 i no es van acabar fins el 1909. El pante� bastit quasi completament amb pedra t� una planta una mica allargassada amb quatre fa�anes profusament decorades per Alfons Juyol seguint el disseny del propi Ferr�s.
L'entrada, amb una porta de forja de dimensions notables permet la presencia d'una columna central de delicat i elegant estil modernista, aix� com unes columnes de secci� troncoc�nica a cada banda. M�s amunt dues columnes que amb els seus pinacles superen el r�fec de la c�pula, tenen adossats dos �ngels sostenint una mitol�gica creu d'Adam. El simbolisme que il�lustra la corrupci� dels cossos �s present amb figures com un crani sota el que es mou una col�nia de cucs. Tamb� hi ha les imatges dels quatre evangelistes i als extrems, fora del cos central, dues planyeres.

Pante� constru�t l'any 1914.
Interessant pante� barreja d'estils amb una fa�ana ocupada b�sicament per la porta d'entrada i coronada per un front�. Aquest front� es flanquejat per dos pinacles amb una est�tua central que representa la fe. Aquesta virtut est� representada  per una figura amb els ulls embenats i un vas de l'eucaristia a la m�.
Els desaig�es de la teulada es realitzen � trav�s de g�rgoles amb figures de monstres (�ligues amb cap de xai).
La construcci� �s quasi totalment de pedra.

Pante� d'una extrema senzillesa, concebut com un espai obert on la pedra es l'�nic protagonista, si exceptuem un camafeu de marbre blanc en el que s'intueix la figura d'un Crist mostrant la creu. L'obra original d'aquesta escultura tant senzilla i emotiva a la vegada, era de l'escultor Josep Llimona. Malauradament va ser parcialment destru�da durant la guerra 1936-1939. La pe�a va quedar bastant malmesa, per� ens permet tanmateix intuir la seva bellesa original.
Segons informacions no contrastades, en morir durant la dictadura del general Primo de Rivera, Llu�s Dom�nech i Montaner no hi va ser enterrat. Encara avui, les seves cendres reposen a un ninxol del Cementiri de San Gervasi a Barcelona, malgrat que en la tomba del  pante� hi figura el seu nom. Tamb� hi figuren les l�pides de la seva dona Maria Roura i del fill d'ambd�s Ricard.

Obra realitzada l'any 1927 per l'escultor Josep Viladomat, molt posterior al Modernisme. D'aquest estil, malgrat el seu aspecte m�s proper al Noucentisme, conserva alguns dels trets de la graciosa escultura femenina en marbre, que �s el seu element m�s representatiu.
Sepultura d'aspecte molt sobri i elegant, situada sobre un espai cobert de flors on est� la mencionada escultura femenina en marbre de grand�ria natural, en actitud d'oferiment d'una petita corona de flors.

Tomba inicialment del forjador modernista Domingo Pascual feta per ell mateix (actualment d'Enric Llauger) que va treballar per arquitectes modernistes com Dom�nech i Montaner i Gaud�. Per aquesta ra� es possible que l'arquitecte de la Sagrada Fam�lia intervingu�s en el disseny de la barana.
El treball del ferro forjat que es l'element m�s important del pante� denota un projecte d'alt�ssima qualitat art�stica a la vegada que una realitzaci� del m�xim nivell professional.
La tanca del petit recinte presenta a cada un dels seus quatre extrems unes espectaculars teieres. El conjunt est� presidit per una creu de ferro forjat de dibuix popular realitzada amb un espectacular mestratge pel mateix forjador.

Important pante�, propietat d'una fam�lia de capitans de vaixell, m�s proper a una est�tica ecl�ctica que modernista, encara que se li pugui detectar un cert aire de l'estil Sezession vien�s.
L'exterior �s el d'un impressionant edifici de planta quadrada constru�t amb pedra, per� son nombrosos els detalls de ferro forjat com les reixes de les finestres o les ornamentacions a la part superior de les quatre cantonades, la impressionant corona de roses, les palmeres del front� i les gerres de les escales.
La decoraci� feta amb pedra es tamb� molt espectacular, especialment les torxes de les cantonades. Per� ho �s m�s encara l'enorme �ngel del Judici Final que corona l'edifici, obra de l'escultor Pag�s Serratosa que caracteritza des de l'exterior la silueta del cementiri.
Aquest �ngel t� una curiosa hist�ria, que es part de la hist�ria recent de Canet de Mar. Al comen�aments de la guerra 1936-1939, els milicians de la FAI li van treure una trompeta que portava a la seva m� dreta i les ales. Per aquesta ra�, encara n'hi diuen l'�ngel de la FAI.

Bibliografia espec�fica sobre el Cementiri de Canet de Mar

Cementiri d'Arenys de Mar   Cementiri de Canet de Mar   Cementiri de Barcelona   Cementiri de Cardedeu   Cementiri de Lloret de Mar   Cementiri d'Olius   Cementiri de Sitges   Cementiri de Comillas