|
Vista
del castell cap a l'any 1900
Vista del Castell cap al
1909
|
Dades
pr�ctiques:
Adre�a: Rial
de l'Aub�,
Canet
de Mar
(Maresme)
Inter�s:
xxxxx
(Qualificaci� 4 sobre 5)
Estat de conservaci�:
Exteriorment:
Bo. Interiorment:
Bo.
Visites:
El castell �s propietat privada i en trobar-se dintre d'un parc
cobert d'alzines i pins �s molt dif�cil veure'l des de fora del recinte
tancat i nom�s es poden veure algunes torres que sobresurten entre els
arbres.
Es pot visitar en ruta tur�stica trucant al Tel�fon (+34) 609 813
339
o en ocasi� dels concerts que s'hi celebren a l'estiu al pati
d'armes.
Informaci�:
Tel�fons +34 93 795 46 15 i +34 609 813 339 |
|
|
|
Hist�ria:
La
Casa Forta de Canet:
Segons estudis arqueol�gics, el
castell t� un origen rom� - probablement una vil�la romana de l'estil de la
que es va trobar al Tur� del Bigues.
Posteriorment, sobre la base d'una fortificaci�
d'origen medieval - segle XI - que corresponia a la segona fase de
construcci� de la fortificaci�, m�s aviat una petita masia fortificada per
fer front a les nombroses incursions i r�tzies d'aquells temps amb poques i
petites obertures i murs coberts a dues aig�es.
Al segle XVI, Felip Dim�s Montaner va ampliar la casa forta afegint-hi dues
torres de considerable import�ncia, les quals se situaven a cada costat de la porta
d'entrada. Aquesta millora de les instal�lacions de defensa eren una
resposta al desenvolupament de freq�ents r�tzies de pirates i corsaris que
assolaven la costa.
El Castell de
Santa Florentina:
A finals del segle XIX, Ramon de Montaner que n'era el propietari a l'�poca,
va fer restaurar i ampliar el castell introduint-hi important�ssimes
millores: restauraci� de les dues grans torres d'entrada, obrint noves
finestres per donar m�s il�luminaci� a l'interior i decorant-les amb
finestres g�tiques procedents del monestir cistercenc de Tallat - prop del
Monestir de Vallbona de les Monges -, que havia estat enderrocat com a
conseq��ncia de la desamortitzaci� de Mendizabal. Molts dels elements
recuperats d'aquest enderroc van traslladar-se a Reus per utilitzar-los en
la construcci� d'un altre edifici que, en no arribar-se finalment a
portar a terme, van ser adquirits per Ramon de Montaner l'any 1898
per utilitzar-los en la construcci� de Santa Florentina.
Llu�s Dom�nech i Montaner va projectar totes les reformes mencionades que es
van iniciar cap a l'any 1900,
acabant-se l'any 1909, que es el que figura a
l'entrada de la part modificada de l'edifici.
Les finestres g�tiques mencionades es troben al pati d'armes de planta
irregular, per� de brillant realitzaci�. La galeria que recorre pel
costat de l'entrada tamb� es origin�ria del claustre de Tallat, per� amb
modificacions per poder posar-li tota. Cal dir que es va realitzar una escala exterior,
ja que l'espai interior no permetia enquibir-ne una.
Els arcs dels salons interiors son nous, aix� com el conjunt de les torres,
els vitralls amb escenes religioses ideades per Ricard de Capmany i tamb� una
bona part de les escultures, merlets i matacans.
El canvi de nom es produeix al voltant d'aquest per�ode per incorporaci� del
nom de la propiet�ria Florentina Malat�.
El castell t� aportacions de molts artistes com Samarra, Flotats, Soler,
Blay i Arnau.
L'interior, elements modernistes:
La incorporaci� d'elements modernistes es continua des dels
inicis de l'�ltima restauraci�. Aix�, ja l'any 1896, �s a dir abans de la
intervenci� de Dom�nech i Montaner, el ferrer canetenc Miquel Soler va realitzar
la reixa de la capella. La cripta projectada per Dom�nech i Montaner i
acabada pel seu fill Pere Dom�nech Roura i el seu gendre Francesc Gu�rdia
va ser realitzada per Massana. En aquest �mbit, hi trobem, l'est�tua jacent
de Florentina Malat� dibuixada per Miquel Blay i modelada l'any 1906 per Bequini.
Josep Triad� va realitzar els mosaics que representen escenes simb�liques
del lliurament de les rel�quies de Santa Florentina a Ferrer de Canet i la
process� de les verges. Tots aquests mosaics s�n suggeridors d'una rica i a
vegades fant�stica hist�ria medieval a Canet de Mar. Aquesta que entronca amb el
Romanticisme medievalista que es un dels or�gens del Modernisme.
Tot l'interior del Castell est� ornamentat amb riqu�ssimes col�leccions
art�stiques de diferents per�odes.
|
|
|
|
|
El pati
d'armes i el parc:
El
castell est� rodejat per un magn�fic parc de tipus angl�s que
el rodeja completament, les arbredes de pl�tans donen a
l'estiu una agradable ombra que invita a la contemplaci� i
al recolliment.
El pati d'armes, d'unes dimensions considerables, t�
l'encant de les construccions rom�ntiques i es un marc
incomparable per l'audici� de concerts a l'aire lliure que
se celebren tots els anys durant el per�ode d'estiu (mesos
de juliol i agost). |
|
|
|
|
|
