Hist�ria:
Aquest edifici constru�t per a la Editorial Montaner i Simon es el primer en que Dom�nech i Montaner va adoptar definitivament l'estil Modernista.
L'editorial, propietat de l'oncle de l'arquitecte Ramon Montaner i del seu soci Francesc Simon i fundada l'any 1868, era una empresa molt prestigiosa per la publicaci� de revistes i obres de gran format i de luxe profusament il�lustrades. A l'editorial s'hi imprimien enciclop�dies, llibres d'hist�ria universal, de l'art, hist�ria natural pel procediment de la cromolitografia.
L'any 1879, els propietaris davant de l'important creixement de la seva activitat empresarial, van comprar uns magatzems al carrer Arag� de Barcelona. Varen proposar a Llu�s Dom�nech i Montaner que fes el projecte del nou edifici que hauria de constar de taller i oficines, sense cap limitaci� d'estil ni de pressupost.
Dom�nech va poder doncs realitzar el projecte, que �s la seva primera gran obra, l'any 1879. Dom�nech va deixar c�rrer la seva imaginaci� i creativitat dibuixant una construcci� molt en la l�nia de John Ruskin i William Morris.
Es de suposar que a Ramon Montaner li va agradar el projecte del seu nebot, ja que anys m�s tard, li va tornar a fer altres enc�rrecs, el Palau Montaner (1889-1893) i el casal de Canet (1898-1909). Les excel�lents relacions amb el seu oncle, van permetre tamb� a Dom�nec con�ixer a Claudio Lopez Bru, marqu�s de Comillas, cosa que va ser determinant perqu�  aquest �ltim fes a l'arquitecte l'enc�rrec de les monumentals obres que va realitzar a Cant�bria.

Descripci�:
Constru�t entre 1881 i 1886, l�edifici �s considerat una de les obres pioneres de la renovaci� arquitect�nica i urbana del moviment modernista. L'edifici destaca per la seva fa�ana poc acad�mica amb un aire lleugerament mud�jar, pel seu sistema de claraboies, que li proporciona una llum zenital molt difosa i per la seva curiosa estructura en la qual destaquen les columnes de forja i les bigues d�acer. Aquesta estructura, est� m�s propera de la d'un mercat que no de les seus d�empreses de finals del segle XIX.
Fa�ana inicialment projectada en pedra, va ser posteriorment redissenyada deixant el ma� vist amb el que va aconseguir uns efectes decoratius propers, com ja hem dit, a l'arquitectura mud�jar.
La part superior central presenta tres bustos del Dant Alighieri, Cervantes i Shakespeare.
L�edifici va ser coronat als anys vuitanta del segle XX - any 1990 - per una obra escult�rica del gran artista contemporani Antoni T�pies, N�vol i cadira, que ha esdevingut l�emblema de la seva Fundaci�. Aquesta instituci� acull un museu on s�exhibeix una �mplia selecci� de l�obra d�aquest artista catal�, i a m�s organitza exposicions temporals, seminaris cient�fics, confer�ncies p�bliques i cicles de cinema. Tamb� hi podem trobar una biblioteca especialitzada en art modern i contemporani, aix� com l�arxiu T�pies amb la col�lecci� m�s completa d�obres i documents del mestre, i col�leccions de cultures asi�tiques i precolombines.