T�pica casa modernista sobre la que no existeix documentaci�, excepte pel que fa a l'any de construcci� 1923. S'atribueix a Jujol a causa del seu estil que es pret�n proper al d'aquest arquitecte. 
Trobem sobre la fa�ana lateral, molt caracter�stica, esgrafiats d'una gran bellesa amb dibuixos de garlandes vegetals d'un color groguenc que no contrasta excessivament amb la fa�ana. La coronaci� es ondulada seguint una de les caracter�stiques dels edificis modernistes.
La casa est� en bones condicions de conservaci�. Al ser una vivenda de propietat privada, no se'n pot visitar l'interior.  

L'arquitecte d'aquest edifici Josep Graner va rebre l'enc�rrec del propietari Antoni Rovira i Estruch l'any 1926 per construir aquesta interessant casa. 
Abans d'acabar-se la construcci�, Josep Maria Jujol i Gibert va rebre l'enc�rrec de decorar la fa�ana. El front� triangular que culmina la fa�ana i la seva decoraci� amb sanefes i dibuixos geom�trics es efectivament ben t�pica de Jujol.
Nom�s l'exterior t� un inter�s art�stic. 

Es tracta d'una petita vivenda unifamiliar projectada per l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert l'any 1921. 
El promotor va ser Pere Xaus.
L'element m�s peculiar d'aquesta casa es l'habitaci� c�bica que est� situada sobre l'entrada i que trenca expressament amb l'estructura b�sica de l'edifici. 
La decoraci� de la fa�ana es composa de sanefes de color blau decorant els voltants de les finestres amb un parell d'�necs a sobre de cada una.
A les columnes a cada costat de l'entrada principal i a sobre de la porta, hi han alguns adorns cer�mics. 
La casa es troba en bones condicions. L'interior no es pot visitar. 

La primera esgl�sia de Sant Joan Baptista est� datada l'any 1002 i era situada a Sant Joan Desp� al mateix lloc que en l'actualitat.
Les vicissituds hist�riques naturals i socials per les que ha passat, son la causa de les diverses reconstruccions que ha sofert al llarg dels segles. La ultima, despr�s de la guerra civil espanyola en que Catalunya es va veure immensa i durant la qual l'esgl�sia va ser destru�da per un incendi. 
L'esgl�sia actual va ser projectada y constru�da per l'arquitecte Josep Maria Ayxel� sota la direcci� art�stica de Josep Maria Jujol. A m�s, aquest �ltim va ser l'autor directe d'alguns dels elements decoratius com dos p�lpits i un altar. 
Dintre dels petits elements decoratius realitzats per Jujol per a aquesta esgl�sia destaca un sagrari fet amb materials molt simples per� d'una impressionant riquesa decorativa (veure foto a la dreta). 
Visites en hores de culte. 

Aquest tancat va ser projectat per Josep Maria Jujol i Gibert, que va rebre'n l'enc�rrec de la propiet�ria - Madrona Salesa v�dua d'Alesan-.
La longitud total es de 15,50 metres.
Els elements m�s peculiars, son els acabats piramidals de les columnes de sustentaci�, coberts amb trencad�s (peces cer�miques trencades) que son un recurs molt utilitzat dintre de la obra de Jujol que va ser l'autor d'altres importants aplicacions d'aquesta t�cnica - els bancs del Park G�ell en son un magn�fic exemple -.
Tanca situada en un espai p�blic en la seva part exterior.

Casa doble projectada per l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert l'any 1932.
Aquesta casa va ser resid�ncia d'estiu de l'arquitecte a on tamb� va viure durant la guerra civil de 1936 a 1939.
L'edifici es caracteritza per una planta de disseny rectangular amb un cos central en part d'una planta  (la que dona al carrer) i una altre part posterior amb dos pisos amb en la part superior dos estudis, un per cada casa.
El coronament de la teulada del citat primer pis es decora amb petits frontons circulars. La xemeneia tamb� est� decorada.
Els estudis tenen cada un un parell de finestres en angle que permeten una millor il�luminaci�. 
Els marcs de les obertures - portes i finestres - son de color blau, com les persianes. 
Finalment, les tanques estan fetes amb fusta pintada en blanc disposada en diagonal.
La casa est� actualment en deficients condiciones de conservaci�, es de propietat privada i nom�s se'n pot visitar l'interior.

Aquestes dues cases d'estiueig projectades per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, son dos bons exemples d'aquest tipus d'edifici en els comen�aments del segle XX. 
Ambdues cases estan constru�des en estil Modernista catal� l'any 1910 el que es manifest en la seva estructura  i en els acabats cer�mics, trencad�s - decoraci� amb peces cer�miques trencades - i altres elements decoratius. 
Tamb� el ma� vist es un element usat especialment a sobre de les obertures.
A la planta baixa, el recobriment extern dels murs de base es realitza en pedra petita de riu amb sanefes de cer�mica acolorida en un estil que ens recorda la casa Lloren� de l'arquitecte Raspall a La Garriga. 
A la Vil�la Elena un original front� amb merlets irregulars proporciona un aspecte peculiar i molt original a l'angle de la fa�ana. 
Les cases son de propietat privada. No es permeten visites als interiors.

Casa projectada per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell l'any 1912.
Les m�s especials caracter�stiques d'aquest edifici son la base recoberta de petites pedres de riu ribetejades amb sanefes fetes amb peces senzilles de cer�mica acolorida i l'original coronaci� asim�trica i de irregular decoraci�. 
Nom�s la part exterior t� inter�s arquitect�nic. 

Aquesta cases projectades per arquitectes desconeguts varen ser constru�des entre els anys 1908 i 1926.
Totes elles tenen les caracter�sticament Modernista culminaci� ondulada de la fa�ana i altres elements tamb� modernistes com trencad�s (peces de cer�mica trencada) i esgrafiats.
�nicament els exteriors tenen un inter�s arquitect�nic. 

Casa projectada i constru�da per un arquitecte desconegut l'any 1924.
Aquesta senzilla casa mostra, malgrat tot, a la fa�ana alguns lleugers elements modernistes com son la culminaci� amb dos petits frontons ressaltats amb una sanefa cer�mica que tamb� es veu sota el balc� del primer pis. El costat esquerra de la fa�ana hi ha una menci� amb inicials del propietari "J.M." i a l'esquerra, l'any de construcci� 1924 tot fet amb trencad�s. (peces cer�miques trencades). 
Nom�s la part externa t� un cert inter�s.