GAUD´┐Ż I EL MODERNISME A CATALUNYA / Literatura / Bertrana

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M´┐Żsica  

     ´┐Żrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal´┐Ż fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop´┐Żsit   Contacti'ns   Dades d'audi´┐Żncia

                                        PRUDENCI BERTRANA I COMPTE  (1867-1941)

[English] [Fran´┐Żais] [Castellano]
 Sobre Prudenci Bertrana:  Biografia   ObraConferencies  Cr´┐Żniques period´┐Żstiques  Narrativa  Novel´┐Żla  Teatre
 Fonts i informaci´┐Ż addicional:  Links   Bibliografia   Altres Escriptors Modernistes Catalans 
 
Obra:

Conferencies:
-De les belleses de la   natura i el meu goig 
(1908)

Cr´┐Żniques period´┐Żstiques
-Impromptus 

Narrativa / Contes
-L'oreneta 
-La guineu
-Tard!
(1903)
-Cris´┐Żlides
(1907) 
-Proses b´┐Żrbares
(1911) 
-La lloca de la vidua (1915) 
-Els Herois (1920) 
-La bassa roja (1923)
-El meu amic Pellini i altres  contes (1923)
-El desig de pecar (1924)
-L'illa perduda (1920)
-L'orgue del diputat (1924)
-L'´┐Żs ben´┐Żmerit i altres  b´┐Żsties (1932) 
-La Ruta abandonada (1934)
-En Rossinyol que jo he tractat (1937)

Novel´┐Żla
-Violeta
(1899 - In´┐Żdita)
-Josafat
(1906) 
-N´┐Żufrags (1906) 
-Tieta Claudina -Ernestina- (1910) 
-L'oca de la molinera (1917)
-La Margarideta
(1918)
-Jo! Mem´┐Żries d'un metge  fil´┐Żsof (1925) 
-Entre la terra i els n´┐Żvols:
   -L'Hereu
(1931) 
   -El vagabund (1933) 
   -L'mpenitent (1938)

Teatre 
-Josep II rei
-Enyorada solitud! 
(1918)
-Els atropellats (1918)

-Les ales d'Ernestina (1921) 
-La dona neta (1924) 
-El comiat de Teresa ( 1931)
-El fantasma de Montcorb  (1933)
-Els aprensius (1934)

Prudenci Bertrana: Retrat  

Biografia:
Neix a Tordera (Maresme) l'any 1867 dintre d'una fam´┐Żlia de propietaris rurals d'ideologia carlista.
Estudia el batxillerat a Girona i inicia els estudis d'enginyeria industrial que abandona molt aviat per a incorporar-se a estudis art´┐Żstics a l'escola de Llotja de Barcelona l'any 1885. 
Torna a Girona el 1890 on es casa amb Neus Salazar i a causa de la p´┐Żrdua de l'her´┐Żncia familiar com a conseq´┐Ż´┐Żncia de plets mal resolts, va organitzar una acad´┐Żmia de pintura.
Abandona la pintura i l'any 1902 entra en la redacci´┐Ż de la revista conservadora "Vida" que recollia els aspectes m´┐Żs significatius del modernisme i en la qual Bertrana publica comentaris sobre art i literatura i alguns contes com "La Guineu" un relat d'ambient rural.
Va Participar en l'organitzaci´┐Ż dels Jocs Florals i va seguir desenvolupant les seves habilitats liter´┐Żries amb obres com "Tard" el 1903, "Josafat" el 1906 i "Cris´┐Żlides". L'any 1906 escriu "N´┐Żufrags" novel´┐Żla que li val el reconeixement ciutad´┐Ż.
En aquest per´┐Żode ocupa el lloc de director del diari republic´┐Ż "Ciutadania" fins que ´┐Żs acomiadat i empresonat per un article que havia publicat.
A conseq´┐Ż´┐Żncia d'aquests fets, l'any 1911 es trasllada a Barcelona, on abans ja havia tamb´┐Ż estat objecte d'un reconeixement a la seva labor especialment per la confer´┐Żncia "De les belleses de la natura i el meu goig" que va pronunciar en 1908 a l'Associaci´┐Ż Nacionalista Catalana a on proposa una actitud anti-intel´┐Żlectual que reafirmar´┐Ż novament l'any 1936 en una intervenci´┐Ż com a President dels Jocs Florals de Barcelona.
Dirigeix en unes condicions molt prec´┐Żries de treball els setmanaris sat´┐Żrics "L'Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gr´┐Żcia", col´┐Żlaborant tamb´┐Ż en altres revistes com "El Poble Catal´┐Ż" i "Iberia".
En un per´┐Żode dominat pel Noucentisme, Bertrana com punts altres artistes modernistes, pateix una frustrant marginaci´┐Ż.
Prudenci Bertrana tracta diversos g´┐Żneres literaris - humor, novel´┐Żla psicol´┐Żgica, el m´┐Żn animal, producci´┐Ż period´┐Żstica - moltes vegades amb m´┐Żs ´┐Żxit de p´┐Żblic que de cr´┐Żtica. Malgrat aix´┐Ż, no abandona les classes de pintura que segueix impartint a l'Escola del Bosc de l'Ajuntament de Barcelona a Montju´┐Żc.
La seva labor period´┐Żstica es publica en els diaris "La Publicitat" i "La Veu de Catalunya" on va ser cr´┐Żtic teatral i on publica els seus "Impromptus" i tamb´┐Ż en el seminari "Revista de Catalunya".
La seva literatura s'estructura sobre la base d'una observaci´┐Ż detallada de la realitat, amb l'experi´┐Żncia que obt´┐Ż del seu treball i la seva experi´┐Żncia humana.
En la trilogia "Entre la vida i els n´┐Żvols" que es compon de "L'hereu" (1931) "El vagabund" (1933) i "L'impenitent" (1939) recull la seva experi´┐Żncia autobiogr´┐Żfica on es relaten dram´┐Żtiques experi´┐Żncies viscudes, com la mort de tres dels seus fills.
L'any 1935 presideix els Jocs Florals de Girona i el 1936 (com ja hem citat m´┐Żs amunt) els de Barcelona. El 1937, ja en plena guerra civil, publica "En Rossinyol que jo he tractat".
La seva obra reflecteix en el seu conjunt un en´┐Żrgic, vital i persistent individualisme.
Prudenci Bertrana ´┐Żs el pare de la tamb´┐Ż insigne escriptora catalana Aurora Bertrana.
Prudenci Bertrana va morir a Barcelona l'any 1941
El seu reconeixement com escriptor ha anat creixent, especialment des de la publicaci´┐Ż de les seves obres completes l'any 1968 i la creaci´┐Ż d'un premi literari de novel´┐Żla que duu el seu nom.

 

LINKS seleccionats a d'altres webs sobre Prudenci Bertrana i Compte

http://www.escriptors.com/autors/bertranap/index.html Extensa web sobre la vida i l'obra de Prudenci Bertrana  
http://www.uoc.edu/lletra/generes/prosamodernista/index.html S´┐Żntesi de la vida i obra de P. Bertrana a la web de la UOC

 

Bibliografia especifica sobre Prudenci Bertrana i Compte

T´┐Żtol Autor Publicat per Any
Gran enciclop´┐Żdia catalana Diferents autors Enciclop´┐Żdia Catalana  
La prosa modernista: un concepte poli´┐Żdric Juli´┐Ż, Llu´┐Żsa Lletra - UOC - Espai virtual de literatura catalana  
Aspectes del Modernisme Marfany, Joan Llu´┐Żs Curial 1975
Historia de la Literatura catalana, El Modernisme, vol 8. Molas, Joaquim / de Riquer, Mart´┐Ż Editorial Ariel 1985
Dotze mestres Serrahima, Maurici Destino 1972
El primer modernismo literario catal´┐Żn y sus fundamentos ideol´┐Żgicos Valent´┐Ż, Eduard Editorial Ariel 1972
 
Altres Escriptors Modernistes Catalans:
Caterina Albert i Parad´┐Żs  Prudenci Bertrana i Compte  Jaume Brossa i Roger  Raimon Casellas i Dou  Ignasi Iglesias i Pujades  Pompeu Gener  Adri´┐Ż Gual i Queralt  Hortensi G´┐Żell  Antoni Isern  Albert Llanas  Joan Maragall i Gorina  Alfons Maseras i Galt´┐Żs  Jaume Mass´┐Ż i Torrents  Apel´┐Żles Mestres i O´┐Ż´┐Żs  Rafael Nogueras i Oll´┐Ż  Miquel de Palol  Josep Pin i Soler  Josep Pons i Pag´┐Żs  Pere Prat i Gaball´┐Ż  Joan Puig i Ferrater  Alexandre de Riquer i Ynglada  Santiago Rusi´┐Żol i Prats  Joaquim Ruyra i Oms  Maria Ant´┐Żnia Salv´┐Ż  V´┐Żctor Catal´┐Ż (veure Caterina Albert)  Pl´┐Żcid Vidal i Rosich  Jeroni Zann´┐Ż i Rodr´┐Żguez
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI