Inicis:
Com pintor Riquer desenvolupa una important obra, especialment basada en olis i aquarel�les sobre motius naturals i al�leg�rics entre els que destaquen la seva producci� de paisatges i motius religiosos. Entre aquests cap destacar els seus San Juli� Hospitalari, l'Anunciaci� i Sant Francesc i els ocells.
Participa en diverses exposicions amb aquarel�les i olis i l�any 1890, realitza la seva primera exposici� individual a la Sala Par�s de Barcelona, on exhibeix vint-i-cinc olis amb motius diversos com paisatges molt realistes en els que es poden contemplar ocells, flors, boscos i altres variats elements de la natura.

Influ�ncies i motius pict�rics:
Els Pre-rafaelitas anglesos el van influir profundament. En aquesta �poca evoluciona des d�una fase d�iconografia basada en els motius abans citats cap a una fase m�s idealista dominada per imatges de sants i de la Verge Maria i en general un culte a la puresa femenina el que podem observar en les seves pintures Entre lliris (1890), Divina Pastora (1891) i Anunciaci� (1893).
A partir del seu segon matrimoni amb l�escriptora francesa Marguerite Laborde (Andr�e B�arn) contret als seus 54 anys i la seva introducci� en cercles francesos, recobra el gust pel paisatge, pintant boscos Pirinencs alguns dels quals exposar� a Pau l�any 1912 .

Exposicions:
Entre aquest mateix any i 1913, realitza tres exposicions en les Sales Par�s i Fayans Catal�, presentant a m�s paisatges d�altres llocs com Andalusia, Mallorca i Eivissa que recentment havia visitat.
A l�abril de 1915, munta altra �mplia exposici� a la sala d�exposicions "Fayans Catal�" de Barcelona que divideix en quatre seccions: Espanya - inspirada en Goya i el romanticisme -, Eivissa i Mallorca - paisatges -, Pirineus - paisatges del Pirineus franc�s d�un fresc realisme - i Diversos - on Riquer reflecteix un m�n d�al�lusions liter�ries i musicals. Aquesta exposici� t� un gran �xit de p�blic i cr�tica, per� Riquer busca la pau que redueixi les tensions a que es veu sotm�s per distintes raons entre les que cal citar el triomf del Noucentisme. Per aquesta ra�, es despla�a de nou a Mallorca a on torna a dedicar-se al paisatge.
El canvi que representa el triomf del Noucentisme - que Riquer critica en�rgicament al considerar que presenta una gran pobresa d�estil - representa una forta caiguda de la demanda d�obres d�estil Modernista - excepte per als ex-libris - fins al punt que Riquer considera emigrar a l�Argentina.

El final del Modernisme:
Entre 1906 i 1911 el Modernisme es totalment arraconat pel Noucentisme.
Eliseu Trenc contempla aquesta evoluci� i constata que l�atac m�s contundent es produeix en les Arts Decoratives, el que fa que Riquer es concentri en la poesia i la literatura en una mateixa exaltaci� panteista de la natura.
La producci� pict�rica d�aquest per�ode es pot dividir geogr�ficament en tres grans espais: el primer Catalunya i Espanya entre 1907 i 1912. El segon els Pirineus del 1912 al 1914, i finalment el tercer que inclou Mallorca i Eivissa que es desenvolupa entre 1917 i la seva mort l�any 1920.
Encara que entre 1908 i 1910, trobem pintures de faunes, s�tirs i nimfes amb fons de car�cter er�tic, la dedicaci� al paisatge es creixent. La l�nia va desapareixent de les seves teles i les formes es realitzen amb taques fetes amb esp�tula o pinzell.

Trasllat a Mallorca:
Finalment, l�any 1917 s�instal�la a Palma de Mallorca a on realitza exposicions a "El C�rculo Mallorquin" a l�abril de 1918 i maig de 1919 i als salons de "La Veda" el gener de 1920, que van ser molt apreciades especialment pels sectors m�s conservadors de les illes.
L�any 1920, poc abans de la seva mort, encara va tenir temps de presentar els seus paisatges mallorquins al "Casino Sabadellenc" de Sabadell, novament a la Sala Par�s de Barcelona i a Paris, al "Salon d'Automne", el que ens d�na idea de la vitalitat que va conservar fins als �ltims moments.
La mort el va sorprendre als 64 anys d�edat, en aquesta illa amb el record posat en els paisatges de la seva p�tria, de la seva inf�ncia i joventut que van ser la seva darrera passi�.

Pintura de tem�tica religiosa:
Les temptacions de Sant Antoni	L'Anunciaci�