Obra:  

Dibuixos:
Dona del llit
Llegint
Dona seient

Pintures:
Paisatges: 
Arenys de mar
Capvespre a S. Mart� de Proven�als
Platja de Pequ�n 
Bodegons: (12) 
Retrats:
Assumpci� (2)
Blanca
Bust de dona
Cantant de cabaret
Consol
Doloretes
Dolors
Estudis (Varis)
Figura reclinada
Flores
La Sol
L'espera
Lola (2)
Series:
Els cretins de Bo�
Series:
Gitanes:
     Abatiment
     Amparo
     Angustias
     Dones (Varis)
     Dues gitanes (2)
     Estudi (Varis)
     Figura (Varis)
     Gitana (Varis)
     Gitana amb mant�
     Gitana jove
     Gitana vella
     Gitana vermella
     Gitanes al Somorrostro
     Gitaneta
     Gitano (Varis)
     Gitanos
     Innoc�ncia
     La Chata
     La Joana
     La Manuela
     La Paloma
     La venedora d'ocells
     Lassitud
     Malenconia
     Maruja
     Meditaci�
     Mis�ria
     Niebit
     Parella de gitanos
     Pura, la gitana
     Qui caur�
     Rep�s
     Rosario
     Rumiant
Temes socials:
Captaire cec
Demanant caritat
Mis�ria
Nit de Nadal
Pobres esperant la sopa
Pobreteria
Repatriat de Cuba al moll
Rep�s
Sagrist� fent caritat
Una buscona
Altres temes:
El burg�s

Biografia:
Isidre Nonell i Monturiol va n�ixer a Barcelona l'any 1872.
Isidre Nonell va ser b�sicament un autodidacta. Malgrat aix�, tamb� va ser alumne de Josep Mirabent, de l'Acad�mia Mart�nez Alt�s i de Llu�s Graner. Tamb� va ser alumne de Llotja a Barcelona.
El treball de Nonell es caracteritza en la seva joventut per l'alegria i la riquesa de colors, juntament amb una est�tica s�bria per� intensa inspirada en el Modernisme i en el Impressionisme. 
Aquest es el car�cter de la pintura de Nonell quan forma part de la "Colla del safr�" - en la que coincideix amb altres autors com Canals, Vallmitjana, Gos�, Torner, Torres Garc�a, Adri� Gual, Joaquim Mir i altres - entre 1893 i 1896. (El nom de Colla del safr� els hi ve de les tonalitats que utilitzaven els seus membres en les seves pintures, que recorda la tonalitat groguenca d'aquest producte).
Abans del seu primer viatge a Paris el 1886, Nonell va desenvolupar la s�rie anomenada dels "Cretins de Boi". Nonell es va interessar sempre per la gent marginal, solit�ria, malalta, dones gitanes i altre gent de baixa extracci� social en actituds de tristesa.
Nonell presta molta atenci� a la cara s�rdida de la realitat, la cara oposada a la societat burgesa, generant d'aquesta manera l'incomprensi� i rebuig dels que podien ser els seus potencials clients.
L'any 1887 va anar a Paris a on va prendre part en algunes exposicions conjuntament amb altres pintors. En la seva segona estada a Paris entre 1899 i 1900 es veu fortament influenciat per l'impressionisme.
El 1907 Nonell, seguint les suggerencies del seu amic Utrillo, fa una exposici� antol�gica a Barcelona, en un estil diferent al que li es peculiar, retrata dones ben vestides reflexant un aspecte molt m�s sensual de l'univers femen�. L'�xit d'aquesta exposici�, malgrat tot, va ser ef�mer i Nonell va retornar aviat al seu estil tradicional.
Nonell va ser tamb� un excel�lent dibuixant. Fora de la seva tem�tica normal (veure els tres dibuixos d'aquesta mateixa pagina), tamb� va col�laborar amb el setmanari sat�ric "Papitu" a partir de 1908.
L'any 1910 va pintar la seva s�rie de dotze natures mortes.
Nonell mor� a l'edat de 38 anys a conseq��ncia d'unes febres tifoide�s l'any 1911.

          Dona del llit                            Dona seient                                 Llegint