GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Biografia ampliada

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d�audi�ncia

ANTONI GAUD� I CORNET  (1852-1926)

Biografia ampliada

 [English] [Castellano]
 GAUD� - L�home - S�ntesi biogr�fica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud�   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d�arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud�   La plenitud    �ltims anys 
Cronologia   Influ�ncies   El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�   Gaud� un m�stic catal�   Amics de Gaud�   Col�laboradors de Gaud�
 L�obra Obra arquitect�nica:    A Catalunya    Fora de Catalunya
Estils caracter�stics:    Per�ode preliminar    Mud�jar-Moresc    G�tic evolucionat    Naturalisme expressionista    S�ntesi org�nica
Aspectes T�cnics:    La t�cnica arquitect�nica de Gaud�:    Geometria i mec�nica  
Aspectes Decoratius:    La cer�mica    El mobiliari    El ferro i altres metalls    Els vitralls
 Fonts i altre informaci� Links    Bibliografia    Llibreria sobre Gaud�    Altres Arquitectes Modernistes Catalans 

 Retrat de Gaudí cap a l'edat de 30 anys.  Gaudí a la professó de Corpus poc abans de morir.

Biografia ampliada  (Veure tamb�:  S�ntesi biogr�fica i Cronologia):

Naixement i infantesa:
Gaud� es la m�xima figura de l�arquitectura catalana i es conegut arreu del m�n.
Nascut el 25 de juny de 1852, els seus pares Francesc Gaud� i Serra (1813-1906) d�ofici calderer, nascut i establert a Riudoms (Baix Camp) i Ant�nia Cornet i Bertran (1813-1876), filla tamb� de calderers -nascuda a Reus -, es varen casar a Reus, a l�esgl�sia prioral de Sant Pere Ap�stol. La cerim�nia l�ofici� el vicari Joan Ixart. La professi� del seu pare, calderer, influir� en Gaud� ,segons ell mateix reconeix, en la seva concepci� espacial, en el seu inter�s pels elements decoratius i la seva habilitat manual.
El lloc del naixement d'Antoni Gaud� es objecte de litigi entre les poblacions de Reus i Riudoms. A Reus el va efectivament batejar el 26-06-1852 a l'Esgl�sia parroquial de Sant Pere Ap�stol de Reus (la mateixa esgl�sia en que es casaren els seus pares), el Vicari de la parr�quia Joan Casas. En quant a Riudoms, alguns autors mencionen com a lloc de naixement el "Mas de la Calderera" d�aquesta poblaci� ve�na de Reus. La q�esti� resta actualment oberta a l�espera de noves investigacions. Ambdues poblacions defensen aferrissadament la seva condici� de bressol de Gaud�.
Antoni va ser el petit de 5 germans: Rosa (1844-1879), l'�nica que es va casar i que va tenir una filla Rosa Egea i Gaud� (�nica neboda de l�arquitecte) per la qual l�arquitecte va tenir una gran dedicaci� fins a la seva mort, ja que era disminu�da ps�quica; Maria (1845-1850), Francesc (1848-1850) i Francesc (1851-1876) que va fer la carrera de medicina sense que arrib�s a exercir-la en morir molt jove.
Des de molt petit, Gaud� va tenir problemes de salut que freq�entment no li permetien de fer una vida normal. Aix� va ser la causa de que hagu�s de faltar reiteradament a  classe durant el per�ode dels seus estudis de prim�ria. En compensaci� podia dedicar llargues estones a la contemplaci� de la natura, els animals i les plantes. D�aqu� que aix� fos una base pel futur desenvolupament dels seus conceptes arquitect�nics.

La nissaga de Gaud�:
Tot i les dificultats per determinar els or�gens de la nissaga de Gaud�, varis indicis apunten que per part paterna, les primeres refer�ncies d'alg� anomenat Gaud� a Riudoms, les tenim en un Joan Gaud� - fill d'Antoni i de Joana - que als voltants de 1630 ja hi vivia, pel que sembla, procedent d'alguna poblaci� de l'Occit�nia i m�s concretament la regi� d'Alv�rnia a on el cognom Gaud� amb diferents grafies com Gaudy, Gaudin o Guaudin hi eren i encara hi son relativament freq�ents.
Aquest primer Joan Gaud� que es va establir a Riudoms, es va casar l'any 1634 amb Maria Escura amb qui tingu� tres fills. Es cas� novament, en segones n�pcies amb Caterina Esquer amb la que tingu� quatre fills. Un dels fills del primer matrimoni, en Joan fou l'hereu.
Es conserva el testament del primer Joan Gaud� datat el 21 d'abril de 1638 i que l'historiador Joan Torres i Dom�nech ha publicat. Es tracta d'un interessant document molt extens escrit naturalment en catal� a on s'intercalen paraules occitanes que reflexen els seus or�gens.
Joan Gaud� i Escura d'ofici teixidor, es casa l'any 1663 amb Maria Oriol. El seu fill Joan Gaud� i Oriol d'ofici pag�s, es cas� amb Vicenta Coll i el seu fill Josep Gaud� i Coll, es cas� amb Maria Figueras.
El fill d'aquests �ltims, nascut l'any 1739, que tamb� es pag�s, es cas� l'any 1767 amb Francesca Salvany i Serra, filla de calderer. El seu fill Francesc Gaud� i Salvany, nascut l'any 1773 tamb� calderer com el seu avi matern, es cas� amb Rosa Serra i Torroja de Reus a qui deien "La calderera". Aquest matrimoni son els avis del nostre arquitecte Antoni Gaud� i Cornet, fill de Francesc Gaud� i Serra i Ant�nia Cornet i Bertran, que s'havien casat a l'Esgl�sia Prioral de Sant Pere Ap�stol de Reus, tal com d�iem al principi del cap�tol precedent. Per part materna, la fam�lia era procedent de Santa Coloma de Queralt, poblaci� situada a la comarca de la Conca de Barber�, a on tenien una masia dita Mas Cornet situada en ple camp a prop del nucli urb�.
S�ntesi geneal�gica per via paterna:
Joan Gaud� - Maria Escura - Casats l'any 1635 -.
Joan Gaud� i Escura (teixidor) - Maria Oriol - Casats l'any 1663 -.
Josep Gaud� i Oriol (pag�s) - Vicenta Coll - Casats l'any 1700 -.
Rebesavis paterns de Gaud�, Josep Gaud� i Coll (pag�s-1708/1778) - Maria Figueras - ? -.
Besavis paterns de Gaud�, Francesc Gaud� i Figueras (pag�s-1739/1780) - Francesca Salvany i Serra (1752/1790-1811?) - Casats l'any 1767 -.
Avis paterns de Gaud�, Francesc Gaud� i Salvany (calderer-1773/1828) - Rosa Serra i Torroja (1786/1751) - Casats l'any ? -
Pares de Gaud�, Francesc Gaud� i Serra (calderer-1813-1906) - Antonia Cornet i Bertran (1813-1876) - Casats l'any ? -
S�ntesi geneal�gica per via materna:
Rebesavis materns de Gaud�, Jaume Joan Cornet (pag�s-?) - Ant�nia Llombart (?) -.
Besavis materns de Gaud�, Carles Cornet i Llombart (batidor de coure-?) - Maria Sans i Fernandes (?) -.
Avis materns de Gaud�, Antoni Cornet i Sans (calderer-1771-1856) - Maria Bertran i Buxeda (?) -.
Pares de Gaud�, Ant�nia Cornet i Bertran (1813-1876) - Francesc Gaud� i Serra (1813-1906) -.

 

Estudis i primeres activitats professionals:
El seu primer contacte amb l�escola, Gaud� el tingu� l�any 1860 - a l�edat de set anys, al parvulari de Francesc Berenguer - pare de l�arquitecte i futur col�laborador seu Francesc Berenguer -1866-1914 -, que estava situat al carrer Monterols de Reus.
Va fer els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus que estaven situades a l�antic convent de Sant Francesc d�aquesta poblaci� a on s�hi va matricular per primera vegada el curs 1863/64 a l�edat d�onze anys. El seu expedient acad�mic - que encara es conserva - mostra unes qualificacions "normals" que van anar millorant amb el temps. La seva salut, per altre banda, anava millorant el que li permetia afegir-se a les excursions que s�organitzaven a l�escola. Tamb� intervenia en activitats extra escolars com la seva col�laboraci� com a dibuixant en el setmanari escolar manuscrit "El Arlequin" i tamb� alguna incursi� com a escen�graf per a el teatre de l�escola. Aquestes activitats les realitza conjuntament amb Eduard Toda i Josep Ribera - amb qui posteriorment col�laborar� en la reconstrucci� del Monestir de Poblet -.
L�any 1968 es trasllada a Barcelona, juntament amb el seu germ� Francesc per estudiar a l'Institut d�Ensenyament Mitj� i posteriorment, un cop superada aquesta fase i dintre del curs d�acc�s a l'Escola Provincial d'Arquitectura ha de superar tres ex�mens d�assignatures lliures en la pr�pia escola m�s tres altres assignatures a la Facultat de Ci�ncies. Superats aquests ex�mens, ja es va poder matricular a l'Escola Provincial d'Arquitectura l�any 1873 per cursar aquesta carrera que constava de sis cursos - un d�ingr�s, un segon de preparatori i quatre cursos m�s.
Mentrestant, tota la seva fam�lia s�havia traslladat a Barcelona. Inicia amb Eduard Toda i Josep Ribera el projecte de restauraci� del Monestir de Poblet a que ens referim m�s amunt, projecte que culminar� Toda uns anys m�s tard i que ja ens mostra les tend�ncies del jove Gaud�.
Ja a partir del mateix any 1873 en que inicia els seus estudis d�arquitectura, comen�a la seva col�laboraci� amb Francesc de Paula Villar i Lozano  - el primer arquitecte de la Sagrada Fam�lia - i Martorell i Sala que ser� determinant, m�s tard,  pel seu nomenament com arquitecte director de la Sagrada Fam�lia.
Per pagar-se els estudis, treballa amb Josep Fontser� en el projecte del Parc de la Ciutadella, especialment la font monumental, el Mercat del Born i en altres projectes. Tamb� treballa per Francesc de Paula Villar en el Cambril i l'absis de l'Esgl�sia de la Mare de Deu de Montserrat (1886-1887) i per Joan Martorell amb qui treballa com ajudant a la construcci� de les Saleses i l'Esgl�sia dels Jesu�tes del carrer Casp de Barcelona (1882-1889).
Els anys seg�ents, segueix simultaniejant els estudis amb altres activitats com el projecte que Gaud� presenta a un concurs convocat per la realitzaci� d�un pante� pel m�sic Anselm Clav� - que Gaud� i altres concursants es veuen obligats a retirar en favor del projecte de Llu�s Dom�nech i Montaner i Josep Vilaseca -. L�any 1875 realitza la torre d�aig�es pel dip�sit del Parc de la Ciutadella.
L�any 1874 comen�a el servei militar a l�ex�rcit espanyol que durar� fins al 1877. La data d�incorporaci� es el 7 de Juliol i el cos a que s�incorpora es l�Arma d�Infanteria de Barcelona, seguint posteriorment - Desembre de 1876 - a l�Administraci� Militar. Al acabar-se la guerra carlina, va ser declarat Benem�rit de la P�tria, encara que ell no hi va intervenir. Els documents del seu pas per l�ex�rcit, ens permeten con�ixer alguns aspectes curiosos d�aquest per�ode, com per exemple que el qualifiquen de delineant, que la seva fitxa no aclareix si era nascut a Reus o a Riudoms, que es va haver de pagar el seu vestuari militar que li va costar 37,25 pessetes de l��poca, etc.
L�any 1876, es un any tr�gic per Gaud�, perqu� moren la seva mare i el seu germ� Francesc. Aix� li origina una crisi que afecta fortament la seva orientaci� religiosa. Segueix els seus treballs, ara com a delineant de maquinaria a la firma Padr�s i Borr�s. Tamb� realitza varis projectes escolars.
L�any seg�ent 1877, presenta un projecte orientat a la Industria per un concurs per l'Escola d'Art aplicades de l�Ateneu Barcelon�s, que no es premiat.
Durant tot el per�ode d�estudis universitaris, Gaud� simultanieja els seus estudis d�arquitectura amb l�assist�ncia a classes d�Hist�ria, Filosofia, Economia i Est�tica, ja que est� interessat en una visi� global del mon que naturalment influir� poderosament en la seva concepci� arquitect�nica a la que aplicar� no nom�s una visi� est�tica, sin� tamb� conceptes pol�tics i socials.

Acabament dels estudis d�arquitectura:
L�any 1878 es crucial en la vida de Gaud�, ja que:
El 4 de Gener fa el seu examen final de la carrera d�arquitectura.
El 15 de Mar� obt� oficialment el t�tol d�arquitecte, ja que el Director de l'Escola T�cnica Superior d'Arquitectura havia incl�s el seu nom entre els quatre que figuraven en l�expedient que, en data 11 de Febrer de 1878, havia enviat al rector de l�Universitat, per tal que se�ls hi atorgu�s el T�tol d�Arquitecte.
Coneix a Eusebi G�ell i Bacigalupi - comte de G�ell - per a qui construir� una part molt important de la seva obra. (Veure Els amics de Gaud�)
Durant aquest per�ode, Gaud� va viure en diferents domicilis a Barcelona amb el seu pare i la seva neboda disminu�da ps�quica Rossita Egea Gaud� de qui es fa c�rrec en morir la seva germana Rosa l�any 1879.
Realitza una s�rie de treballs que no tenen nom�s a veure amb l�arquitectura, sin� tamb� amb la decoraci� i el mobiliari, �mbits aquests als que dedicar� una gran atenci� durant tota la seva vida. Alguns d�aquests treballs son:
 ï¿½ El projecte de la seva pr�pia taula de treball.
 ï¿½ Dissenya els mobles per la capella del pante� del marqu�s de Comillas.
 ï¿½ Per enc�rrec de l�alcalde de Barcelona, realitza els fanals de la Pla�a Reial.
 ï¿½ Per enc�rrec del comerciant en guants Esteve Comella, realitza una vitrina en ferro forjat, fusta i vidre per la presentaci� dels seus productes a l'Exposici� Universal de Paris.
 ï¿½ Construeix un teatre a Sant Gervasi.
 ï¿½ Construeix un edifici de vivendes per a la Cooperativa Obrera de Matar�.
 ï¿½ Construeix un quiosc per a la venda de flors.
 ï¿½ L�estiu d�aquest any comen�a a escriure un diari sobre arquitectura que es coneix com "Els Manuscrits de Reus".

Inicis professionals:
La seva vida professional es va desenvolupar a Barcelona, on es pot contemplar la part mes fonamental de la seva obra.  La situaci� social en que va viure, una �poca de fort desenvolupament econ�mic i urban�stic de la ciutat, el patronatge d�una poderosa classe mitjana amb desig d�acostar-se a les tend�ncies imperants a Europa, la coincid�ncia amb el fenomen de la "Renaixen�a", varen servir de "brou de cultiu" a la fantasia i imaginaci� desbordant de Gaud�.
Com es natural, les seves activitats professionals, es van desenvolupar en tallers d'arquitectes prestigiosos de l'�poca. Entre aquests podem senyalar  a en Francesc Villar i Lozano arquitecte del bisbat de Barcelona i primer arquitecte de la Sagrada Fam�lia, amb ell va col�laborar en la realitzaci� del Cambril de la Verge en el Monestir de Montserrat.
Ja hem comentat tamb� la seva col�laboraci� amb altres prestigiosos professionals de l'�poca que li van permetre anar perfeccionant el seu coneixement de les t�cniques arquitect�niques. Recordem aqu�, la seva col�laboraci� amb Martorell i Sala i Josep Fontser�.

La vida sentimental de Gaud�:
Poqu�ssima informaci� existeix sobre la vida particular de Gaud� i en especial de la seva vida sentimental, en sabem, per�, alguns petits detalls com la seva plat�nica relaci� amb una dama, Pepeta Moreu que va con�ixer a Matar� mentre portava a terme el projecte de la Cooperativa obrera. Sembla que aquesta relaci� va ser molt poc intensa i la dama, finalment el va rebutjar per casar-se amb un altre home.
Un dels seus bi�grafs, en Joan Berg�s, ens parla en el seu llibre "Antoni Gaud�, arquitecte genial. Vida i obra" publicat l'any 1972 de tres relacions frustrades de Gaud�, per� la veritat es que no en tenim noticies, i excepte el cas de Pepeta Moreu, de les altres dues dames no en sabem ni tan sols el nom.
Pel que fa a la mencionada Pepeta Moreu, sembla ser que era una dona de figura esvelta, de cabells roigs, a qui Gaud� va con�ixer durant el seu per�ode mataron� a la Cooperativa obrera en la que sembla tamb� que la noia treballava. Sembla ser que finalment la Pepeta es va casar amb un ric industrial anomenat Josep Caballol i que m�s tard en morir aquest, va a tornar a casar-se amb Josep Vidal i Gomis empresari de cinema bastant conegut a Barcelona.
La gran majoria dels seus bi�grafs, estan d'acord en acceptar que la vida sentimental de Gaud� va ser quasi inexistent. No en va la seva neboda, Rossita Egea, ens diu que no va tenir relacions amoroses, ja que ni tan sols es mirava les dones.

Aquesta quasi inexist�ncia de relacions femenines conegudes de Gaud�, ha portar a alguns autors a parlar d'una possible homosexualitat de l'arquitecte, per� aix� no te cap base documental i s'ha de considerar com altament improbable.
En l'aspecte sentimental doncs, Gaud� sembla haver estat sempre un personatge t�mid i reservat amb una quasi totalment inexistent experi�ncia en mat�ria amorosa, tal com ens diu el seu bi�graf J. J. Navarro Arisa.
En realitat, el mon professional que envoltava Gaud� era un mon totalment mascul� i nom�s la pres�ncia de la seva neboda Rossita trencava aquesta situaci�.

La plenitud:
Aquest per�ode de la vida de Gaud� es desenvolupa b�sicament entre els anys 1883 i 1917 i comen�a amb els projectes de la Casa Vicens a Barcelona i El Capricho a Cantabria - Espanya -.
El comte Eusebi G�ell li encarrega la construcci� d'una entrada, una consergeria i unes cavallerisses per a la seva finca de Pedralbes. Aquesta obra encara de petites dimensions, t� una notable import�ncia per els criteris arquitect�nics molt renovadors que s'aniran desenvolupant en la futura obra de Gaud� i els elements de simbologia catalanista que inclou - la menci� al jard� de les Hesp�rides -, procedent de l'Atl�ntida de Jacint Verdaguer. El drac de ferro forjat de l'entrada entre els dos cossos d'edificis, ha esdevingut un dels s�mbols de la ciutat de Barcelona.
A m�s de la seva intensa activitat com a arquitecte, Gaud� es mostra molt interessat pels aspectes hist�rics nacionals de Catalunya. Aix� el fa desenvolupar una intensa activitat amb els sectors culturals afins i es aquest un per�ode en que realitza nombrosos viatges i trobades amb altres artistes catalans que senten les seves mateixes inquietuds. Aix�, podem mencionar el seu viatge al monestir de Poblet o la seva participaci� a la trobada de catalanistes d�ambd�s costats del Pirineu a Elna (Rossell�) amb Verdaguer, Mari� Aguil�, �ngel Guimer�, Masriera, etc.
L'activitat al despatx de l'arquitecte comen�a a ser molt intensa, amb un equip de professionals dirigits per l'incondicional Francesc Berenguer. L'any 1885, Gaud� ja realitza el primer projecte de planta de la Sagrada Fam�lia.
El per�ode d'extraordin�ria expansi� de la ciutat que es viu durant aquests �ltims anys del segle XIX, es tamb� molt intens per a Gaud� que l'any 1984 rep l'enc�rrec del comte G�ell per construir el que ser� la seva resid�ncia, el Palau G�ell, al carrer Nou de la Rambla, aleshores carrer Conde del Asalto. Aquest Palau que es va acabar l'any 1889, ens mostra ja molt consolidades les caracter�stiques b�siques de les construccions civils Gaudinianes, amb la seva coher�ncia interna, dintre d'uns espais luxosos i a la vegada austers i segons el ja mencionat bi�graf de Gaud� Navarro Arisa, inquietants. El Palau va ser molt important per la celebraci� de l'Exposici� Universal de 1888, per les cerim�nies que s'hi van realitzar i que ens poden donar una idea del prestigi del comte G�ell. Gaud� va realitzar aquesta proesa en un espai relativament petit, un solar de 22x18 metres. L'interior es molt m�s que el sobri exterior, la mostra de la brillant capacitat de Gaud� per projectar espais d'una originalitat i funcionalitat realment excepcionals.
L'any 1887 Gaud� accepta l'enc�rrec del bisbe Joan Baptista Grau i Villespin�s per construir el Palau episcopal d'Astorga, en la que Gaud� trobar� grans dificultats, especialment des de la mort del bisbe i que finalment abandonar� sense acabar. Les obres no es van acabar fins a molt m�s tard i sota la direcci� d'altres arquitectes.
Dintre d'aquesta activitat fren�tica, l'any 1889 Gaud� es fa c�rrec de les obres, ja comen�ades del Col�legi de Santa Teresa. Aqu�, com a la Sagrada Fam�lia, Gaud� va haver de continuar una construcci� ja bastant avan�ada - els murs ja assolien els dos metres d'al�ada -. L'edifici amb planta rectangular de 58x18 metres sorpr�n per la seva senzillesa en que s'endevina el misticisme de la fundadora de l'orde Santa Teresa de Jes�s. L'aportaci� arquitect�nica m�s singular d'aquesta construcci� es, potser, l'arc parab�lic que es repeteix  amb uns  efectes d'una notable brillantor.
El m�s de desembre de l'any 1891 Gaud� signa els pl�nols de la Casa Botines de Le�n. L'any seg�ent comen�a la construcci� de la fa�ana del Naixement de la Sagrada Fam�lia i nom�s un any m�s tard, realitza el projecte per a l'esgl�sia de la Col�nia G�ell.
L'any 1895, Gaud� inicia per enc�rrec d'Eusebi G�ell les obres del Celler que es coneix pel nom del seu promotor a Garraf i que s'acabaran l'any 1901. En aquest treball, la intervenci� de Francesc Berenguer es tant decisiva, que alguns autors el consideren a ell m�s que a Gaud� com el seu arquitecte.
L'any 1898 es decisiu, ja que Gaud� comen�a les obres de tres obres molt importants: la Casa Calvet que s'acabar� el 1900, el Park G�ell les obres del qual es prolongaran fins al 1914, essent abandonades en aquets any per dificultats econ�miques i finalment la Casa Figueras, tamb� coneguda com Bellesguard, que s'acabar� l'any 1909.
Entre 1901 i 1903 realitza algunes obres menors, com la tanca de la Finca Miralles, probablement el Xalet del Catllar�s i mant� els primers contactes per estudiar les obres de remodelaci� de l'interior de la Catedral de Palma de Mallorca, que li encarrega el bisbe Campins, obres que duraran 10 anys i quedaran inacabades.
Els anys seg�ents seran crucials, perqu� Gaud� projecta algunes de les seves obres essencials, el projecte de remodelaci� de la Casa Batll�, el projecte de la Casa Mil� - La Pedrera -  i inicia la cripta de la Col�nia G�ell.
L'any 1906, el 23 d�octubre mor el seu pare Francesc Gaud� i Serra als 93 anys a la Casa Gaud� del Park G�ell en que vivien junts des de l�any anterior.
La Casa Batll� rep el premi de l'Ajuntament de Barcelona a una de les millors construccions de l�any.
L'any 1917, dissenya la fa�ana de la Passi� de la Sagrada Fam�lia.

�ltims anys: 
Els �ltims anys de la seva vida, Gaud� es concentra en la construcci� de la Sagrada Fam�lia. Com a conseq��ncia de la progressiva evoluci� de la seva fe religiosa, entra en un profund an�lisis de tots els aspectes de la religi� cat�lica, inclosos els lit�rgics, que li permetran entrar en tots els detalls constructius del seu temple.
L'�ltim any de la seva vida va viure a la Sagrada Fam�lia.
El 7 de juny de 1926 va ser atropellat a la Gran Via de Barcelona entre els carrers Bail�n i Girona per un tramvia del n� 30. Inicialment no va ser reconegut - degut a la simplicitat de la seva vestimenta - i el van portar a l'Hospital de la Santa Creu, a on, un cop identificat, va morir el 10 de juny de 1926 rodejat dels seus col�laboradors i amics. Va ser enterrat a la capella de la Verge del Carme de la cripta de la Sagrada Fam�lia.
Despr�s dels anys d�oblit i de cr�tica que va generar el "Noucentisme", avui en dia la fama d�en Gaud� ha esdevingut un fet reconegut arreu del m�n, tant per part dels especialistes com del p�blic en general.

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI