Estudis
i primeres activitats professionals:
El seu primer contacte amb l�escola, Gaud� el tingu� l�any 1860 - a l�edat
de set anys, al parvulari de Francesc Berenguer - pare de
l�arquitecte i futur col�laborador seu Francesc Berenguer -1866-1914 -, que
estava situat al carrer Monterols de Reus.
Va fer els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus que
estaven situades a l�antic convent de Sant Francesc d�aquesta poblaci� a on
s�hi va matricular per primera vegada el curs 1863/64 a l�edat d�onze anys.
El seu expedient acad�mic - que encara es conserva - mostra unes
qualificacions "normals" que van anar millorant amb el temps. La seva salut,
per altre banda, anava millorant el que li permetia afegir-se a les
excursions que s�organitzaven a l�escola. Tamb� intervenia en activitats
extra escolars com la seva col�laboraci� com a dibuixant en el setmanari
escolar manuscrit "El Arlequin" i tamb� alguna incursi� com a escen�graf per
a el teatre de l�escola. Aquestes activitats les realitza conjuntament amb Eduard Toda i Josep
Ribera - amb qui posteriorment col�laborar� en la reconstrucci� del Monestir
de Poblet -.
L�any 1968 es trasllada a Barcelona, juntament amb el seu germ� Francesc per
estudiar a l'Institut d�Ensenyament Mitj� i posteriorment, un cop
superada aquesta fase i dintre del curs d�acc�s a l'Escola Provincial
d'Arquitectura ha de superar tres ex�mens d�assignatures lliures en la
pr�pia escola m�s tres altres assignatures a la Facultat de Ci�ncies.
Superats aquests ex�mens, ja es va poder matricular a l'Escola Provincial
d'Arquitectura l�any 1873 per cursar aquesta carrera que constava de sis
cursos - un d�ingr�s, un segon de preparatori i quatre cursos m�s.
Mentrestant, tota la seva fam�lia s�havia traslladat a Barcelona. Inicia amb
Eduard Toda i Josep Ribera el projecte de restauraci� del Monestir de Poblet
a que ens referim m�s amunt, projecte que culminar� Toda uns anys m�s tard i
que ja ens mostra les tend�ncies del jove Gaud�.
Ja a partir del mateix any 1873 en que inicia els seus estudis
d�arquitectura,
comen�a la seva col�laboraci� amb Francesc de Paula Villar i Lozano - el primer arquitecte de la
Sagrada Fam�lia - i Martorell i Sala que ser� determinant, m�s tard,
pel seu nomenament com arquitecte director de la Sagrada Fam�lia.
Per pagar-se els estudis, treballa amb Josep Fontser� en el projecte del
Parc de la Ciutadella, especialment la font monumental, el Mercat del Born i
en altres projectes. Tamb� treballa per Francesc de Paula Villar en el
Cambril i l'absis de l'Esgl�sia de la Mare de Deu de Montserrat (1886-1887) i per Joan Martorell amb
qui treballa com ajudant a la construcci� de les Saleses i l'Esgl�sia dels
Jesu�tes del carrer Casp de Barcelona (1882-1889).
Els anys seg�ents, segueix simultaniejant els estudis amb altres activitats
com el projecte que Gaud� presenta a un concurs convocat per la realitzaci�
d�un pante� pel m�sic Anselm Clav� - que Gaud� i altres concursants es veuen
obligats a retirar en favor del projecte de Llu�s Dom�nech i Montaner i Josep Vilaseca
-. L�any 1875 realitza la torre d�aig�es pel dip�sit del Parc de la
Ciutadella.
L�any 1874 comen�a el servei militar a l�ex�rcit espanyol que durar� fins al
1877. La data d�incorporaci� es el 7 de Juliol i el cos a que s�incorpora es
l�Arma d�Infanteria de Barcelona, seguint posteriorment - Desembre de 1876 -
a l�Administraci� Militar. Al acabar-se la guerra carlina, va ser declarat
Benem�rit de la P�tria, encara que ell no hi va intervenir. Els documents
del seu pas per l�ex�rcit, ens permeten con�ixer alguns aspectes curiosos
d�aquest per�ode, com per exemple que el qualifiquen de delineant, que la
seva fitxa no aclareix si era nascut a Reus o a Riudoms, que es va haver de
pagar el seu vestuari militar que li va costar 37,25 pessetes de l��poca, etc.
L�any 1876, es un any tr�gic per Gaud�, perqu� moren la seva mare i el seu
germ� Francesc. Aix� li origina una crisi que afecta fortament la seva
orientaci� religiosa. Segueix els seus treballs, ara com a delineant de
maquinaria a la firma Padr�s i Borr�s. Tamb� realitza varis projectes escolars.
L�any seg�ent 1877, presenta un projecte orientat a la Industria per un
concurs per l'Escola d'Art aplicades de l�Ateneu Barcelon�s, que no es
premiat.
Durant tot el per�ode d�estudis universitaris, Gaud� simultanieja els seus
estudis d�arquitectura amb l�assist�ncia a classes d�Hist�ria, Filosofia,
Economia i Est�tica, ja que est� interessat en una visi� global del mon que
naturalment influir� poderosament en la seva concepci� arquitect�nica a la
que aplicar� no nom�s una visi� est�tica, sin� tamb� conceptes pol�tics i
socials.
Acabament dels estudis d�arquitectura:
L�any 1878 es crucial en la vida
de Gaud�, ja que:
El 4 de Gener fa el seu examen final de la carrera d�arquitectura.
El 15 de Mar� obt� oficialment el t�tol d�arquitecte, ja que el
Director de l'Escola T�cnica Superior d'Arquitectura havia incl�s el seu nom
entre els quatre que figuraven en l�expedient que, en data 11 de Febrer de
1878, havia enviat al rector de l�Universitat, per tal que se�ls hi atorgu�s
el T�tol d�Arquitecte.
Coneix a Eusebi G�ell i Bacigalupi - comte de G�ell - per a qui
construir� una part molt important de la seva obra. (Veure
Els amics de Gaud�)
Durant aquest per�ode, Gaud� va viure en diferents domicilis a Barcelona
amb el seu pare i la seva neboda disminu�da ps�quica Rossita Egea Gaud� de
qui es fa c�rrec en morir la seva germana Rosa l�any 1879.
Realitza una s�rie de treballs que no tenen nom�s a veure amb
l�arquitectura, sin� tamb� amb la decoraci� i el mobiliari, �mbits aquests
als que dedicar� una gran atenci� durant tota la seva vida. Alguns d�aquests
treballs son:
� El projecte de la seva pr�pia
taula de treball.
�
Dissenya els mobles per la capella del pante� del marqu�s de Comillas.
�
Per enc�rrec de l�alcalde de Barcelona, realitza els fanals de la Pla�a
Reial.
�
Per enc�rrec del comerciant en guants Esteve Comella, realitza una
vitrina
en ferro forjat, fusta i vidre per la presentaci� dels seus productes a
l'Exposici� Universal de Paris.
�
Construeix un teatre a Sant Gervasi.
�
Construeix un edifici de vivendes per a la Cooperativa Obrera de Matar�.
�
Construeix un quiosc per a la venda de flors.
�
L�estiu d�aquest any comen�a a escriure un diari sobre arquitectura que es
coneix com "Els Manuscrits de Reus".
Inicis professionals:
La seva vida professional es va desenvolupar a Barcelona, on es pot
contemplar la part mes fonamental de la seva obra. La situaci� social en
que va viure, una �poca de fort desenvolupament econ�mic i urban�stic de la
ciutat, el patronatge d�una poderosa classe mitjana amb desig d�acostar-se a
les tend�ncies imperants a Europa, la coincid�ncia amb el fenomen de la
"Renaixen�a", varen servir de "brou de cultiu" a la fantasia i imaginaci�
desbordant de Gaud�.
Com es natural, les seves activitats professionals, es van desenvolupar en
tallers d'arquitectes prestigiosos de l'�poca. Entre aquests podem senyalar
a en Francesc Villar i Lozano arquitecte del bisbat de Barcelona i primer
arquitecte de la Sagrada
Fam�lia, amb ell va col�laborar en la realitzaci� del Cambril de la
Verge en el Monestir de Montserrat.
Ja hem comentat tamb� la seva col�laboraci� amb altres prestigiosos
professionals de l'�poca que li van permetre anar perfeccionant el seu
coneixement de les t�cniques arquitect�niques. Recordem aqu�, la seva
col�laboraci� amb Martorell i Sala i Josep Fontser�.
La vida sentimental de Gaud�:
Poqu�ssima informaci� existeix
sobre la vida particular de Gaud� i en especial de la seva vida sentimental,
en sabem, per�, alguns petits detalls com la seva plat�nica relaci� amb una
dama, Pepeta Moreu que va con�ixer a Matar� mentre portava a terme el
projecte de la Cooperativa obrera. Sembla que aquesta relaci� va ser molt
poc intensa i la dama, finalment el va rebutjar per casar-se amb un altre
home.
Un dels seus bi�grafs, en Joan Berg�s, ens parla en el seu llibre "Antoni
Gaud�, arquitecte genial. Vida i obra" publicat l'any 1972 de tres relacions
frustrades de Gaud�, per� la veritat es que no en tenim noticies, i excepte
el cas de Pepeta Moreu, de les altres dues dames no en sabem ni tan sols el nom.
Pel que fa a la mencionada Pepeta Moreu, sembla ser que era una dona de
figura esvelta, de cabells roigs, a qui Gaud� va con�ixer durant el seu
per�ode mataron� a la Cooperativa obrera en la que sembla tamb� que la noia
treballava. Sembla ser que finalment la Pepeta es va casar amb un ric
industrial anomenat Josep Caballol i que m�s tard en morir aquest, va a
tornar a casar-se amb Josep Vidal i Gomis empresari de cinema bastant
conegut a Barcelona.
La gran majoria dels seus bi�grafs, estan d'acord en acceptar que la vida
sentimental de Gaud� va ser quasi inexistent. No en va la seva neboda,
Rossita Egea, ens diu que no va tenir relacions amoroses, ja que ni tan sols
es mirava les dones.
Aquesta quasi inexist�ncia de
relacions femenines conegudes de Gaud�, ha portar a alguns autors a parlar
d'una possible homosexualitat de l'arquitecte, per� aix� no te cap base
documental i s'ha de considerar com altament improbable.
En l'aspecte sentimental doncs, Gaud� sembla haver estat sempre un personatge
t�mid i reservat amb una quasi totalment inexistent experi�ncia en mat�ria
amorosa, tal com ens diu el seu bi�graf J. J. Navarro Arisa.
En realitat, el mon professional que envoltava Gaud� era un mon totalment
mascul� i nom�s la pres�ncia de la seva neboda Rossita trencava aquesta
situaci�.
La
plenitud:
Aquest per�ode de la vida de
Gaud� es desenvolupa b�sicament entre els anys 1883 i 1917 i comen�a amb els
projectes de la Casa Vicens a Barcelona i El Capricho a Cantabria - Espanya
-.
El comte Eusebi G�ell li encarrega la construcci� d'una entrada, una
consergeria i unes cavallerisses per a la seva finca de Pedralbes. Aquesta
obra encara de petites dimensions, t� una notable import�ncia per els
criteris arquitect�nics molt renovadors que s'aniran desenvolupant en la
futura obra de Gaud� i els elements de simbologia catalanista que inclou -
la menci� al jard� de les Hesp�rides -, procedent de l'Atl�ntida de Jacint
Verdaguer. El drac de ferro forjat de l'entrada entre els dos cossos
d'edificis, ha esdevingut un dels s�mbols de la ciutat de Barcelona.
A m�s de la seva intensa activitat com a arquitecte, Gaud� es mostra molt
interessat pels aspectes hist�rics nacionals de Catalunya. Aix� el fa
desenvolupar una intensa activitat amb els sectors culturals afins i es
aquest un per�ode en que realitza nombrosos viatges i trobades amb altres
artistes catalans que senten les seves mateixes inquietuds. Aix�, podem
mencionar el seu viatge al monestir de Poblet o la seva participaci� a la
trobada de catalanistes d�ambd�s costats del Pirineu a Elna (Rossell�) amb
Verdaguer, Mari� Aguil�, �ngel Guimer�, Masriera, etc.
L'activitat al despatx de l'arquitecte comen�a a ser molt intensa, amb un
equip de professionals dirigits per l'incondicional Francesc Berenguer.
L'any 1885, Gaud� ja realitza el primer projecte de planta de la Sagrada
Fam�lia.
El per�ode d'extraordin�ria expansi� de la ciutat que es viu durant aquests
�ltims anys del segle XIX, es tamb� molt intens per a Gaud� que l'any 1984
rep l'enc�rrec del comte G�ell per construir el que ser� la seva resid�ncia,
el Palau G�ell, al carrer Nou de la Rambla, aleshores carrer Conde del
Asalto. Aquest Palau que es va acabar l'any 1889, ens mostra ja molt
consolidades les caracter�stiques b�siques de les construccions civils
Gaudinianes, amb la seva coher�ncia interna, dintre d'uns espais luxosos i a
la vegada austers i segons el ja mencionat bi�graf de Gaud� Navarro Arisa,
inquietants. El Palau va ser molt important per la celebraci� de l'Exposici�
Universal de 1888, per les cerim�nies que s'hi van realitzar i que ens poden
donar una idea del prestigi del comte G�ell. Gaud� va realitzar aquesta
proesa en un espai relativament petit, un solar de 22x18 metres. L'interior
es molt m�s que el sobri exterior, la mostra de la brillant capacitat de
Gaud� per projectar espais d'una originalitat i funcionalitat realment
excepcionals.
L'any 1887 Gaud� accepta l'enc�rrec del bisbe Joan Baptista Grau i
Villespin�s per construir el Palau episcopal d'Astorga, en la que
Gaud� trobar� grans dificultats, especialment des de la mort del bisbe i que
finalment abandonar� sense acabar. Les obres no es van acabar fins a molt
m�s tard i sota la direcci� d'altres arquitectes.
Dintre d'aquesta activitat fren�tica, l'any 1889 Gaud� es fa c�rrec de les
obres, ja comen�ades del Col�legi de Santa Teresa. Aqu�, com a la Sagrada
Fam�lia, Gaud� va haver de continuar una construcci� ja bastant avan�ada -
els murs ja assolien els dos metres d'al�ada -. L'edifici amb planta
rectangular de 58x18 metres sorpr�n per la seva senzillesa en que s'endevina
el misticisme de la fundadora de l'orde Santa Teresa de Jes�s. L'aportaci�
arquitect�nica m�s singular d'aquesta construcci� es, potser, l'arc
parab�lic que es repeteix amb uns efectes d'una notable brillantor.
El m�s de desembre de l'any 1891 Gaud� signa els pl�nols de la
Casa Botines
de Le�n. L'any seg�ent comen�a la construcci� de la fa�ana del Naixement de
la Sagrada Fam�lia i nom�s un any m�s tard, realitza el projecte per a
l'esgl�sia de la Col�nia G�ell.
L'any 1895, Gaud� inicia per enc�rrec d'Eusebi G�ell les obres del
Celler
que es coneix pel nom del seu promotor a Garraf i que s'acabaran l'any 1901.
En aquest treball, la intervenci� de Francesc Berenguer es tant decisiva,
que alguns autors el consideren a ell m�s que a Gaud� com el seu arquitecte.
L'any 1898 es decisiu, ja que Gaud� comen�a les obres de tres obres molt
importants: la Casa Calvet que s'acabar� el 1900, el
Park G�ell les obres
del qual es prolongaran fins al 1914, essent abandonades en aquets any per
dificultats econ�miques i finalment la
Casa Figueras, tamb� coneguda com
Bellesguard, que s'acabar� l'any 1909.
Entre 1901 i 1903 realitza algunes obres menors, com la tanca de la
Finca
Miralles, probablement el
Xalet del Catllar�s i mant� els primers contactes per estudiar les
obres de remodelaci� de l'interior de la Catedral de Palma de Mallorca, que
li encarrega el bisbe Campins, obres que duraran 10 anys i quedaran
inacabades.
Els anys seg�ents seran crucials, perqu� Gaud� projecta algunes de les seves
obres essencials, el projecte de remodelaci� de la
Casa Batll�, el projecte
de la Casa Mil� - La Pedrera - i inicia la
cripta de la Col�nia G�ell.
L'any 1906, el 23 d�octubre mor el
seu pare Francesc Gaud� i Serra als 93 anys a la
Casa
Gaud� del Park G�ell en que vivien
junts des de l�any anterior.
La Casa Batll� rep el
premi de l'Ajuntament de Barcelona a una de les millors construccions de
l�any.
L'any 1917, dissenya la fa�ana de la Passi� de la Sagrada Fam�lia.
�ltims anys:
Els �ltims anys de la seva vida, Gaud� es concentra en la construcci� de
la Sagrada Fam�lia. Com a conseq��ncia de la progressiva evoluci� de la seva
fe religiosa, entra en un profund an�lisis de tots els aspectes de la
religi� cat�lica, inclosos els lit�rgics, que li permetran entrar en tots
els detalls constructius del seu temple.
L'�ltim any de la seva vida va viure a la Sagrada Fam�lia.
El 7 de juny de
1926 va ser atropellat a la Gran Via de Barcelona entre els carrers Bail�n i Girona per un tramvia
del n� 30. Inicialment no va ser reconegut - degut a la simplicitat de la
seva vestimenta - i el van portar a l'Hospital de la Santa Creu, a on, un
cop identificat, va morir el 10
de juny de 1926 rodejat dels seus col�laboradors i
amics. Va ser enterrat a
la capella de la Verge del Carme de la cripta de la Sagrada Fam�lia.
Despr�s dels anys d�oblit i de cr�tica que va generar el "Noucentisme",
avui en dia la fama d�en Gaud� ha esdevingut un fet reconegut arreu del
m�n, tant per part dels especialistes com del p�blic en general.