GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Amics de Gaud�

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d�audi�ncia

ANTONI GAUD� I CORNET  (1852-1926)

Amics de Gaud�

 [English] [Castellano]
 GAUD� - L�home - S�ntesi biogr�fica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud�   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d�arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud�   La plenitud    �ltims anys 
Cronologia   Influ�ncies   El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�   Gaud� un m�stic catal�   Amics de Gaud�   Col�laboradors de Gaud�
 L�obra Obra arquitect�nica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils caracter�stics:   Per�ode preliminar  Mud�jar-Moresc  G�tic evolucionat  Naturalisme expressionista  S�ntesi org�nica
Aspectes T�cnics:   La t�cnica arquitect�nica de Gaud� Geometria i mec�nica  
Aspectes Decoratius:   La cer�mica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informaci� Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaud�   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


Els amics de Gaud�:Retrat del Comte de Güell
La vida social de Gaud� mai va ser massa activa. Era m�s viat una anima solit�ria. Aix� malgrat tot, nom�s es v�lid en part, ja que va mantenir relacions amb una gran coincid�ncia ideol�gica amb molt personatges que va con�ixer per ra� de la seva activitat professional. Aix�, per exemple amb significats representants de l'Esgl�sia Cat�lica com el cardenal Vidal i Barraquer que el va ajudar en la seva constant lluita per poder assegurar la continu�tat de la construcci� del Temple de la Sagrada Fam�lia.
Amics de la inf�ncia i la joventut, varen ser els seus companys d�escola i de les primeres incursions en l�estudi d�aspectes culturals relacionats principalment amb la hist�ria de Catalunya, Eduard Toda i G�ell i Josep Ribera i Sans.
Tamb� tenia una relaci� afectiva amb alguns dels seus col�laboradors com els escultors Carles Man� - al que ajudava tant com podia en les seves eternes dificultats econ�miques - i els Matamala (pare i fill) -. Tamb�, malgrat el seu mal car�cter, tractava amb afecte i consideraci� els treballadors, en especial els de la Sagrada Fam�lia. La majoria de les persones que citarem en aquest apartat, tamb� es mencionen a Col�laboradors de Gaud�, ja que la majoria dels seus amics van ser persones que estaven relacionats amb ell per raons de treball
L�any 1878, Gaud� coneix el Comte de G�ell - Eusebi G�ell i Bacigalupi -  aquesta amistat ser� essencial en la seva vida i en el seu desenvolupament professional. Eusebi G�ell estava casat amb una filla d'Antoni L�pez - Marqu�s de Comillas - era part, doncs de la fam�lia m�s poderosa de Catalunya i conseq�entment tenia un gran prestigi i influ�ncia dintre dels ambients industrials i art�stics de l��poca a Barcelona.
L�amistat entre els dos homes va ser molt intensa. - veure a la dreta un retrat del comte de G�ell - Per a aquesta fam�lia va construir una part important de la seva obra, com el Palau G�ell, la Cripta de la Col�nia G�ell i el Park G�ell, els Pabellons G�ell, el Celler G�ell de Garraf, entre altres treballs.
Aquesta relaci� amb Eusebi G�ell fou l�origen d�altres contactes de Gaud� amb personatges molt significats dintre de la cultura catalana. Aix� es va iniciar una relaci� amb Jacint Verdaguer, el poeta que era capell� de la fam�lia del comte. Eusebi G�ell, sentia una gran admiraci� per Verdaguer i la seva obra i Gaud� compartia amb el comte aquesta admiraci�. Durant el per�ode 1880-1890, tots tres tindrien freq�ents oportunitats de dialogar sobre la religi�, la p�tria, l�arquitectura i les relacions d�aquests temes entre si.
Sembla evident que Verdaguer va influenciar Gaud�, en especial amb el seu poema l'Atl�ntida - obra cabdal del catalanisme de l��poca -, que Gaud� va il�lustrar amb pedra i metall, a la seva visi� del jard� de les Hesp�rids a l�edifici dels Pavellons G�ell que Gaud� va construir per sevir de cavallerisses del comte. 
Naturalment, dintre de l��mbit religi�s, a m�s del ja mencionat cardenal Vidal i Barraquer, Gaud� tamb� va tenir relacions amb importants figures religioses com el bisbe Torres i Bages. Tamb� hem de mencionar, les figures de Joan Baptista Grau i Villespin�s bisbe d'Astorga que li va fer l�enc�rrec del Palau Episcopal d�aquesta poblaci� i el bisbe Campins de Ciutat de Mallorca que li va encarregar el projecte de restauraci� de la Catedral de la capital de les illes.
L'idealisme patri�tic de Gaud� que es va comen�ar a manifestar en les seves visites que feia amb els seus amics Eduard Toda i Josep Ribera a Poblet, va acabar anys despr�s - l�any 1886 - a portar-lo a ingressar a "l'Associaci� Catalanista d'Excursions Cient�fiques" que promovia l�inter�s per la natura i l�arquitectura del pa�s des d�un prisma no nom�s catal�, sin� tamb� profundament catalanista. L�inter�s de Gaud� per aquests temes era tant gran, que aviat va ser designat per formar part de la junta rectora i cuidar-se del patrimoni arquitect�nic. La seva incorporaci� a l'Associaci�, li va permetre establir relaci� amb personatges com l�escriptor �ngel Guimer�, el pintor Dionis Baixeras o l�escultor Pau Gargallo.
Un dels seus companys de la seva �poca d�estudiant va ser Salvador Pag�s i Anglada que m�s tard va ser l'impulsor de la "Sociedad Cooperativa Obrera
Retrat de Jujol Mataronense", una cooperativa obrera t�xtil basada en els principis ut�pics de la col�laboraci� igualit�ria entre obrers, artesans i patrons, principis amb els que Gaud� simpatitzava. Gaud� va realitzar diversos projectes per a aquesta cooperativa, no nom�s arquitect�nics, sin� tamb� dissenys d�imatge empresarial i logotip de la societat, projectes en que va col�laborar el seu amic Emili Cabanyes. Es aqu� a on va con�ixer la �nica dona (Pepeta Moreu) amb qui se li coneix algun intent de relaci� sentimental. Aquest treball va significar un per�ode de intensa relaci� amb Salvador Pag�s, havent Gaud� de realitzar freq�ents viatges a Matar�, en que van tenir l�oportunitat de conversar llargament sobre les seves idees socials. Amb Pag�s, Gaud� tamb� compartia la seva pertinen�a a l'Ateneu Barcelon�s, important centre catalanista punt de trobada de ciutadans il�lustrats.
Gaud� va estar molt unit a alguns col�laboradors seus com Francesc Berenguer que coneixia des de la seva inf�ncia i a Josep Maria Jujol. Per ambd�s sentia un indiscutible afecte que era compartit i que va ser fonamental en la realitzaci� de construccions com el Celler G�ell de Garraf - amb Berenguer - , el parc G�ell o la Casa Batll� - amb Jujol -.
Gaud� va tenir una relaci� molt intensa amb Moss�n Gil Par�s i Vilasau, primer encarregat del culte a la Cripta de la Sagrada Fam�lia i amb el seu germ� Ramon. Ambd�s, persones d�un profund sentiment religi�s, varen ser v�ctimes - essent Gaud� ja mort - de la persecuci� religiosa que es va desenvolupar al principi de la guerra civil de 1936 a 1939 i varen morir assassinats.

 
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI