Els amics de Gaud�:
La vida social de Gaud� mai va ser massa activa. Era m�s viat una anima
solit�ria. Aix� malgrat tot, nom�s es v�lid en part, ja que
va mantenir
relacions amb una gran coincid�ncia ideol�gica amb molt personatges que va
con�ixer per ra� de la seva activitat professional. Aix�, per exemple amb
significats representants de l'Esgl�sia Cat�lica com el cardenal Vidal i
Barraquer que el va ajudar en la seva constant lluita per poder assegurar la
continu�tat de la construcci� del Temple de la Sagrada Fam�lia.
Amics de la inf�ncia i la joventut, varen ser els seus companys d�escola i
de les primeres incursions en l�estudi d�aspectes culturals relacionats
principalment amb la hist�ria de Catalunya, Eduard Toda i G�ell i
Josep Ribera i Sans.
Tamb� tenia una relaci� afectiva amb alguns dels seus col�laboradors com els
escultors Carles Man� - al que ajudava tant com podia en les seves eternes
dificultats econ�miques - i els Matamala (pare i fill) -. Tamb�, malgrat el
seu mal car�cter, tractava amb afecte i consideraci� els treballadors, en
especial els de la Sagrada Fam�lia. La majoria de les persones que citarem
en aquest apartat, tamb� es mencionen a Col�laboradors de Gaud�, ja
que la majoria dels seus amics van ser persones que estaven relacionats amb
ell per raons de treball
L�any 1878, Gaud� coneix el Comte de G�ell - Eusebi G�ell i Bacigalupi
- aquesta amistat ser� essencial en la seva vida i en el seu
desenvolupament professional. Eusebi G�ell estava casat amb una filla
d'Antoni L�pez - Marqu�s de Comillas - era part, doncs de la fam�lia m�s
poderosa de Catalunya i conseq�entment tenia un gran prestigi i influ�ncia
dintre dels ambients industrials i art�stics de l��poca a Barcelona.
L�amistat entre els dos homes va ser molt intensa.
- veure a la dreta un retrat del comte de G�ell - Per a aquesta
fam�lia va construir una part important de la seva
obra, com el
Palau G�ell, la Cripta de la
Col�nia G�ell i el Park G�ell,
els Pabellons G�ell, el Celler G�ell de Garraf, entre altres treballs.
Aquesta relaci� amb Eusebi G�ell fou l�origen d�altres contactes de Gaud�
amb personatges molt significats dintre de la cultura catalana. Aix� es va
iniciar una relaci� amb Jacint Verdaguer, el poeta que era capell� de la
fam�lia del comte. Eusebi G�ell, sentia una gran admiraci� per Verdaguer i
la seva obra i Gaud� compartia amb el comte aquesta admiraci�. Durant el
per�ode 1880-1890, tots tres tindrien freq�ents oportunitats de dialogar
sobre la religi�, la p�tria, l�arquitectura i les relacions d�aquests temes
entre si.
Sembla evident que Verdaguer va influenciar Gaud�, en especial amb el seu
poema l'Atl�ntida - obra cabdal del catalanisme de l��poca -, que Gaud� va
il�lustrar amb pedra i metall, a la seva visi� del jard� de les Hesp�rids a
l�edifici dels Pavellons G�ell que Gaud� va construir per sevir de
cavallerisses del comte.
Naturalment, dintre de l��mbit religi�s, a m�s del ja mencionat cardenal
Vidal i Barraquer, Gaud� tamb� va tenir relacions amb
importants figures religioses com el bisbe Torres i Bages. Tamb� hem de mencionar, les figures de
Joan Baptista Grau i Villespin�s bisbe d'Astorga que li va fer
l�enc�rrec del
Palau Episcopal
d�aquesta poblaci� i el bisbe Campins de Ciutat de Mallorca que li va
encarregar el projecte de restauraci� de la Catedral de la capital de les
illes.
L'idealisme patri�tic de Gaud� que es va comen�ar a manifestar en les seves
visites que feia amb els seus amics Eduard Toda i Josep Ribera a Poblet, va acabar anys despr�s -
l�any 1886 - a portar-lo a ingressar a "l'Associaci� Catalanista
d'Excursions Cient�fiques" que promovia l�inter�s per la natura i
l�arquitectura del pa�s des d�un prisma no nom�s catal�, sin� tamb�
profundament catalanista. L�inter�s de Gaud� per aquests temes era tant
gran, que aviat va ser designat per formar part de la junta rectora i
cuidar-se del patrimoni arquitect�nic. La seva incorporaci� a l'Associaci�,
li va permetre establir relaci� amb personatges com l�escriptor �ngel
Guimer�, el pintor Dionis Baixeras o l�escultor Pau Gargallo.
Un dels seus companys de la seva �poca d�estudiant va ser Salvador Pag�s i Anglada que m�s tard va ser l'impulsor de la "Sociedad Cooperativa Obrera
Mataronense", una cooperativa obrera t�xtil basada en els principis ut�pics
de la col�laboraci� igualit�ria entre obrers, artesans i patrons, principis
amb els que Gaud� simpatitzava. Gaud� va realitzar diversos projectes per a
aquesta cooperativa, no nom�s arquitect�nics, sin� tamb� dissenys d�imatge
empresarial i logotip de la societat, projectes en que va col�laborar el seu
amic Emili Cabanyes. Es aqu� a on va con�ixer la �nica dona (Pepeta Moreu)
amb qui se li coneix algun intent de relaci� sentimental. Aquest treball va
significar un per�ode de intensa relaci� amb Salvador Pag�s, havent Gaud� de
realitzar freq�ents viatges a Matar�, en que van tenir l�oportunitat de
conversar llargament sobre les seves idees socials. Amb
Pag�s, Gaud� tamb� compartia la seva pertinen�a a l'Ateneu Barcelon�s,
important centre catalanista punt de trobada de ciutadans il�lustrats.
Gaud� va estar molt unit a alguns col�laboradors seus com Francesc Berenguer
que coneixia des de la seva inf�ncia i a
Josep Maria Jujol. Per
ambd�s sentia un indiscutible afecte que era compartit i que va ser
fonamental en la realitzaci� de construccions com el Celler G�ell de Garraf
- amb Berenguer - , el parc G�ell o la
Casa Batll� - amb Jujol -.
Gaud� va tenir una relaci� molt intensa amb Moss�n Gil Par�s i Vilasau,
primer encarregat del culte a la Cripta de la Sagrada Fam�lia i amb el seu
germ� Ramon. Ambd�s, persones d�un profund sentiment religi�s, varen
ser v�ctimes - essent Gaud� ja mort - de la persecuci� religiosa que es va
desenvolupar al principi de la guerra civil de 1936 a 1939 i varen morir
assassinats. |
|