Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

Retrat de Josep M. Bocabella i Verdaguer

Gaudí en la època en que es va fer càrrec del temple

La Sagrada Família l’any 1898

L'absis i el darrera de la façana del Naixement el 1904

Any 1913 - Les torres ja molt avançades

Any 1926 - any de la mort de Gaudí amb la torre de Sant Bernabé acabada

Any 1953

Historia (Veure també Cronologia):

La Sagrada Família es l’obra més famosa de Gaudí, a la que va dedicar tota la seva vida fins a l’extrem de que va viure dintre del recinte per seguir-ne mes de prop la construcció. A senyalar, que es l’únic gran temple actualment en construcció a tot el mon.

La iniciativa:
De qui va sorgir la idea de la construcció del temple de la Sagrada Família?. El promotor en va ser en Josep Maria Bocabella i Verdaguer, un llibreter devot i molt culte que l’any 1866 va fundar "L'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep" una entitat que pretenia col·laborar a la difusió del Catolicisme en una època en que la religiositat tradicional es veia enfrontada a les noves idees que els canvis socials originats en la Revolució Industrial propugnaven. Es tractava doncs d’un plantejament més aviat d’ideologia conservadora
L’activitat que en Josep Maria Bocabella va desenvolupar per impulsar la seva idea el va portat l’any 1872 a fer una visita al Sant Pare de Roma per fer-li l’ofrena en nom de l'Associació d’una imatge en plata de la Sagrada Família. De tornada va visitar la població de Loreto, on a la vista de la seva església, es va inspirar per construir a Barcelona un temple expiatori. Aquesta idea però no va prosperar i finalment va encarregar a Francesc de Paula i Villar el projecte d’un temple que no fos la copia servil de cap altre.

Primeres passes:
En Bocabella va ser molt actiu en la realització del seu somni. A partir de 1876 es posa a buscar un solar a Barcelona per aixecar el temple, cosa aquesta que plantejava molts problemes, perquè el pressupost era escàs.
Finalment, l’any 1881 es van adquirir els terrenys limitats pels carrers de Mallorca, Provença, Marina i Sardenya, amb una superfície total de 12.800 m²,en que avui s’aixeca el temple, per un preu de 172.000 Pessetes de l’època (1.034 €). Aquest import Bocabella el guardava sota les rajoles de la seva botiga, per por de que fossin robades en les freqüents revoltes de l’època.
L’obra va començar-se seguint un estil neogòtic convencional l’any 1882 pel mencionat arquitecte F. Villar i Lozano. El dia de Sant Josep d’aquest any, el bisbe Morgades va posar-ne la primera pedra.
Molt aviat va originar-se un conflicte entre Villar i l’arquitecte Martorell que representava a la Junta i que també intervenia en les obres. Villar va enviar una carta a Bocabella dient-li que si no es seguien les seves instruccions dimitiria del seu càrrec. Bocabella va acceptar l’opinió de Martorell, que representava un estalvi important en el cost de l’obra - es tractava de fer l'interior de les columnes de maçoneria en comptes de carreus -.
Per substituir Villar la Junta, a proposta de Martorell, va acceptar Gaudí - que només tenia 31 anys - com a nou arquitecte del temple.

Incorporació de Gaudí i canvi de projecte:
Gaudí n’assumeix la direcció el 1883 projectant sobre la cripta ja començada, a la que va afegir un fossat al voltant perquè pogués disposar de llum directa i ventilació natural. Gaudí també va modificar els capitells, objecte de la disputa amb Villar. Tot això després d’abandonar la seva idea inicial de construir el temple en diagonal al solar, cosa que va ser impossible, precisament perquè la cripta ja estava començada.
Abans de plantejar-se l’església en el seu conjunt, Gaudí encara va haver de d’acabar la capella de Sant Josep que es inaugurar el dia 19 de març (Sant Josep) de 1885 i a la que corresponen els seus primers plànols com a director de les obres, que havia signat el desembre de 1884.
A partir d’aquí, Gaudí es va replantejar tot el projecte i va desenvolupar una idea en la que a partir dels pocs elements ja construïts, es proposava construir un temple grandiós amb planta de creu llatina en el que va anar dipositant tots els seus coneixements arquitectònics.
Un plànol del temple publicat per "El Propagador" l’any 1890, ja mostra el que serà el temple, amb els dotze campanars i el gran cimbori central.

Plenitud del treball de Gaudí:
Gaudí es planteja ben aviat com haurà de construir el temple, si ho farà per fragments horitzontals o verticals i pensa que: "no li es possible acabar el temple a una sola generació; deixem doncs una vigorosa mostra de la nostra petjada, que les generacions venidores sentin l’estímul de fer-ne una altre part i no ens lliguem per la resta de l’obra". Seguint aquest raonament, Gaudí mentre acaba la cripta comença la construcció de l'absis i mentre acaba aquest, comença la façana del Naixement.
Gaudí no feia plànols complets sinó que partint d’unes cotes essencials, va fixant els diferents elements de la construcció en grans fragments.
L’any 1892 es comencen els fonaments de la façana del Naixement, el claustre i el finestral del creuer nord.
L’any 1899 s’acaba el Portal del Rosari dintre de la façana del Naixement.
Els estudis que Gaudí feia de cada façana eren molt detallats i es plasmaven en maquetes a escales 1:25 i 1:10.
De la façana de la Passió en va fer tres estudis, el definitiu de l’any 1911, publicat el 1917, però no en va fer una maqueta.
Va fer també els càlculs dels cimboris, però no l’estudi complet. De la façana de la Gloria, només en va fer una maqueta  i un estudi detallat de l’imatgeria.
Gaudí dedica els últims anys de la seva vida a l’estudi complet de l'interior del temple amb maquetes a escala 1:10, amb les columnes, voltes, finestrals, cobertes i façanes d’enllaç entre portals.

Actes religiosos al temple i mort de Gaudí:
L’any 1920 en ocasió de la celebració de l'"Any Jubilar Josepí" s’organitzen una sèrie d’actes a la Sagrada Família, processons, peregrinacions, misses, etc. s’inicien els treballs de les columnes del creuer i en un acte d’excepcional importància es reuneixen mil cantaires d’orfeons vinguts de tot Catalunya sota la batuta del mestre Lluís Millet per cantar l’Al·leluia de Händel.
El 30 de novembre de 1925 s’acaba el campanar de Sant Bernabé de la façana del Naixement.
El 10 de juliol de 1926 mort Gaudí que havia estat atropellat per un tramvia tres dies abans. Es enterrat a la Cripta de la Sagrada Família el dia 12 en un acte multitudinari en que tota la ciutat es bolca per homenatjar Gaudí.

Les obres després de Gaudí:
Es fa càrrec de la direcció de les obres l’arquitecte ajudant de Gaudí Domènech Sugranyes amb l’ajut d’altres arquitectes com Francesc Quintana.
L’any 1930 s’acaben la resta dels campanars y poc després el xiprer central i les llanternes de la Fe i l’Esperança els anys 1933 i 1935.
La guerra civil 1936-1939 te funestes conseqüències per al temple ja que es crema la cripta i l’obrador en que es trobaven els dibuixos de Gaudí i les maquetes i es profanen les tombes de la família Bocabella encara que per sort no la de l’arquitecte.
Acabada la guerra, Francesc Quintana restaura la cripta (1940) i el bisbe de Barcelona anomena membres de la Junta els arquitectes Lluís Bonet i Garí i Isidre Puig i Boada que realitzen la improva feina de recollir totes les restes de les maquetes i les reconstrueixen, per poder seguir amb la construcció del temple.

La polèmica de la continuació de les obres:
El 9 de Gener de 1965 es va publicar una carta oberta al director del diari "La Vanguardia" de Barcelona, signada per un important grup d’intel·lectuals i artistes entre els que figuraven el aleshores degà del Col·legi d’arquitectes i el President del FAD (Foment de les Arts Decoratives).
Aquest col·lectiu expressava el seu punt de vista en contra de la continuació de les obres del Temple per raons diverses entre les que s’esmentaven la manca de plànols originals de Gaudí i la inadequació del temple per les necessitats religioses d’una societat moderna.
La carta va originar una important polèmica ciutadana amb posicions molt enfrontades.
Sigui com sigui, l’enfrontament va anar perdent virulència i les obres van continuar i continuen fins ara.

Evolució de les obres des dels anys cinquanta (veure també cronologia):
L'1 de Juliol de 1948 es comença a muntar el finestral del creuer sud.
En ocasió del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona es realitza l’escalinata de la façana del Naixement.
L’any 1954 es comença la construcció dels fonaments murs i campanars de la façana de la Passió, després del vot de la Junta que es va produir el 1953.
El Gremi de fusters de Barcelona refà la porta del claustre del Rosari.
El 1959 es comença la columna del creuer dedicada a Barcelona.
L’any 1958 s’acaba la capella del baptisteri de la cripta.
L’any 1962 s’inicia el Museu Gaudí a la cripta de la Passió.
La totalitat de les quatre torres de la façana de la Passió amb els seus pinacles s’acaben el 9 de novembre de 1976.

Relació d’arquitectes col·laboradors de Gaudí a la Sagrada Família:
- Francesc Berenguer i Mestres
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Cèsar Martinell i Brunet
- Joan Rubió i Bellver

Relació d’arquitectes continuadors de Gaudí a la Sagrada Família:
- Domènec Sugrañes i Gras
- Francesc Quintana Vidal
- Isidre Puig Boada
- Lluís Bonet i Garí
- Francesc de P. Cardoner i Blanch

Altres col·laboradors de Gaudí:
- Carles Mani i Roig
- Joan Martí i Matlleu
- Llorenç Matamala i Piñol
- Joan Matamala i Flotats
- Ricard Opisso i Sala
 

Situació actual de les obres (maig de 2005):

Zones del temple acabades:
Cripta / façana del Naixement.
Zones en obres:
Façana de la Passió, molt avançada, només falta el cobert de sobre del pòrtic / absis / claustre / nau principal ja coberta / creuer, transsepte i presbiteri en fase de cobertura / façana de la Gloria, just començada / cors.
Zones no començades:
Sagristies / baptisteri i capella de la Penitencia / cimboris / obeliscs / capella de l’Assumpció.

Extracte dels últims informes de l’arquitecte Director de les obres Jordi Bonet i Armengol Desembre de 2004 i Maig de 2005:

A desembre del 2004 i segons un informe de l’arquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, que extractem en termes molt generals, l’estat de les obres actualment en marxa es el següent:
Cripta: Obres de restauració i d’acabament.
Absis: S’estan realitzant les voltes de les capelles absidals centrals, les columnes estan a una alçada de 30 metres. Es col·loquen els capitells de les columnes de Sant Pere i Sant Pau i els capitells de les vuit columnes de recolzament de la volta hiperbòlica de l’agulla de la Verge.
Façana de la Passió: Els murs del patriarques i els profetes s’aixequen per sobre de la cornisa de basalt.
L’escultura en bronze de l’Ascensió de 5 metres està a punt per daurar-la abans d’instal·lar-la a la seva ubicació a 60 metres d’alçada.
Transsepte i creuer: S’estan tancant les voltes per poder construir aviat els dos trams que falten del transsepte.
La barana de 45 metres del trifori està molt avançada i les de les voltes dels evangelistes Marc i Lluc s’estan construint a 55m. el que permetrà aixecar les voltes del creuer i l'absis.
El Juliol va acabar-se el finestral superior amb la rosassa del transsepte del Naixement obra de Vila-Grau.
Claustres: S’han instal·lat el vidres de tancament i el paviment de pedra. Es prepara nou mobiliari.
S’ha obert la rampa d’accés des dels carrers Mallorca i Sardenya.
Voltes i coberta de la nau central: Quatre dels pinacles ja estan coronats per símbols eucarístics.
Façana de la Gloria: S’ha formigonat completament el trifori del Jube a 9 metres sobre el pla del temple i s’han fet altres obres complementaries.

A maig de 2005 i segons un informe de l’arquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, l’estat de les obres actualment en marxa es el següent:
Façana de la Passió: Com a principal novetat, s’ha col·locat, a 60 m d’alçada, la imatge de l’Ascensió de Jesús, obra de Josep Ma. Subirachs. És de bronze, fos pels tallers Vila de Valls, i daurat i patinat per Jordi Abancó i Ramon Millet, respectivament. Ens presenta la culminació triomfant del Crist després de la Passió, mort i resurrecció, en actitud d’acomiadar-se dels seus deixebles i de tots els que esperem el seu retorn.
També s’avança en la preparació de la columnata i el cimaci d’aquesta façana, després que s’hagin enllestit els murs que, al seu darrere, mostren els noms dels patriarques i els profetes, obra de Subirachs, i que ha esculpit Bruno Gallart.
Encara cal aconseguir resoldre, tecnològicament, el tallat del granit de les columnes. S’està avançant en l’estudi, a mida natural, in situ, de la part superior de les tres primeres columnes, on figuraran les paraules Jesús de Nazaret rei dels jueus.
Absis: A punt d’acabar el formigonat de les quatre voltes que falten de les capelles absidals, s’estan aixecant els finestrals que tanquen el deambulatori i les ramificacions de les seves deu columnes per damunt dels capitells que donaran suport a les voltes, situades a 30 m d’alçada. S’han netejat i restaurat els interiors de les capelles absidals i l’aspecte que ofereix la transició de la seva arquitectura neogòtica amb la “nova arquitectura” gaudiniana palesa una harmonia que considerem ben encertada. Encara no és possible contemplar tot això amb plena visibilitat a causa de les bastides de suport de la plataforma de treball de les voltes, que representen una superfície d’uns 300 m².
Van avançant les escales absidals amb les dificultats inherents al fet d’haver de lligar l’obra nova amb el que es va construir fa més d’un segle. A més, s’estan estudiant els problemes que provoca el descentrament entre els triforis construïts que provenen de la façana del Naixement i que permetran accedir per aquestes escales a la cantoria que circumda l’absis. Aquestes dificultats es plantegen a causa de les diferències de mides dels quatre angles del transsepte, que han obligat a fer diversos estudis de dibuixos informàtics i models en cera i guix a escala, per tal d’aconseguir la solució més apropiada per a uns detalls dels quals no posseïm els models originals.
Transsepte i creuer: Ha quedat formigonada l’armadura de la llosa que, a 45 m, uneix tot el transsepte de ponent. Les vuit costelles del cimbori de Sant Mateu s’aixequen a 57 m i aviat, enguany, es veuran els quatre finestrals que falten per coronar-los amb els símbols eucarístics del pa i el vi. S’estan col·locant les armadures del creuer de Sant Joan, després d’haver enllestit els sis hiperboloides que el formen i s’espera que al final de juliol quedi igualada aquesta part de llevant del creuer.
Seguidament, s’han col·locat les plataformes de treball que faltaven per poder iniciar la part perimetral de les voltes, de 60 m d’alçada.
S’han col·locat els vitralls de la nau central de ponent, que representen Jesús, llum i font d’aigua viva, obra de J. Vila Grau.
Gaudí volgué que no fossin acolorits perquè no emmascaressin els colors de la rajola i el trencadís en verds i or, que representen les fulles de palmera, i que decoren les formes arquitectòniques que generen les rectes dels hiperboloides.
Nau central: Una vegada col·locats els quatre primers pinacles del raïm amb el calze, de la nau central, l’escultor Sotoo està treballant per enllestir el coronament que representa el pa i el blat de l’Eucaristia. Hem tingut la sort d’haver trobat esculpida, a final d’any, una part significativa del model original de Gaudí, a escala 1/10. Això a permès oferir amb gran fidelitat el que Gaudí havia dissenyat.
Façana de la Gloria: Es van aixecant les parets de la testera i les armadures ja estan situades a 20 m d’alçada. Els cinquens finestrals dedicats a sant Josep Manyanet i santa Joana de Lestonac s’han iniciat amb les escultures fetes pel japonès E. Sotoo, amb les fulles de pomeres i pereres que es completaran amb aquestes fruites més endavant.
S’estan preparant els encofrats de les voltes de la cantoria central, que uneixen les laterals de banda i banda de les naus.
Les dues escales de la testera, iniciades des del pla del Temple, arriben a l’alçada del Jube. 
Taller de modelistes: Els treballs en curs permeten elaborar a mida natural els models de baranes del creuer, de les voltes d’unió del deambulatori amb el transsepte i d’elements de les voltes del centre del creuer. A banda, també s’està estudiant la solució als problemes de la part superior de les capelles absidals amb els pinacles de les antífones de la O que corresponen a la litúrgia de l’Advent i de les cobertes del deambulatori i del suport del gran hiperboloide que coincideix amb el centre del presbiteri i de l’absis.
S’està estudiant la unió entre finestrals que envolten el cimbori de la Mare de Déu, el desguàs de les aigües pluvials i l’enllaç molt complicat i difícil dels trams de voltes que clouen l’espai entre les columnes dedicades als apòstols Pere, Pau, Mateu i Jaume el Menor. Finalment, s’estan preparant, amb models a escala, les cobertes dels transseptes de llevant i ponent.
Cal afegir que s’ha ajudat al muntatge de les maquetes que figuren a les diverses exposicions on s’ha col·laborat, Bremen i Rotterdam.
Oficina tècnica: Una vegada enllestit el curset del nou programa informàtic “catia”, s’han incorporat a l’Oficina quatre arquitectes que hi participaren, per un període de prova, per tal d’ampliar el personal especialitzat que ajudi a avançar en el projecte del creuer, l’absis, la sala que es construirà entre els 60 i 85 m i altres tasques d’investigació, que són tan necessàries.
S’està treballant en les solucions d’unió entre l’obra vella i les noves formes gaudinianes i es continua estudiant les solucions de les voltes irregulars del deambulatori i altres feines que ja s’esmentaven en el darrer informe d’obres.
També es treballa en la definició del projecte executiu de diverses parts: costelles i frontons dels evangelistes, cantoria i voltes de 30 m de la Façana de la Glòria, cobertes de la nau central i d’altres.
Altres novetats: La descoberta a l’arxiu municipal dels únics plànols existents del Temple, signats per Gaudí, a final de l’any 1916, amb la silueta del conjunt vista des de vuit punts diferents, ha permès de conèixer les alçades dels cimboris de la Mare de Déu i els Evangelistes. Concretament, Gaudí sempre havia plantejat, amb una alçada de 20 m, l’agulla dedicada a Maria, lleugerament més baixa que les dels evangelistes.
Cal subratllar que el conjunt dels cinc cimboris del creuer amb el central que coronarà la creu i que està dedicat a Jesucrist i els quatre dels evangelistes representen Jesús i expressen la seva paraula. No és estrany, doncs, que no els hagi de sobrepassar el de l’absis dedicat a Santa Maria. Només alguns dibuixos fets posteriorment havien aixecat aquest cimbori que Gaudí havia projectat més baix.
La reducció de 20 m d’alçada d’aquest cimbori és important, ja que facilita no haver de recalçar els fonaments de l’absis, que foren construïts per l’arquitecte Villar, per a un projecte diferent.
També és interessant informar que els textos publicats en llengua alemanya en el catàleg de l’exposició de Bremen aporten nous aspectes sobre l’interès que Gaudí despertà entre alguns dels arquitectes germànics que el tractaren els darrers anys de la seva vida. Són aspectes poc coneguts de Gaudí que el mostren comunicatiu i afable, com una persona que en les converses plantejava idees innovadores, capaç de ser autocrític i capaç de, amb claredat conceptual, explicar el per què del que feia en el Temple, alhora que obria la seva visió sobre moltes realitats de la vida.

Plànol en planta de la Sagrada Família

Descripció general:

El temple es pot considerar dividit en els espais següents:

Els espais del temple: que inclou la Façana del Naixement, la Façana de la Passió, la Façana de la Gloria amb el Baptisteri i la Capella del Sagrament, la Cripta, l'Absis, els Cimboris i els Obeliscs situats a les quatre cantonades del temple, els Claustres, les Sagristies, la Capella de l’Assumpció, el Creuer i el Transsepte, les Naus i els Cors i el Presbiteri o Altar.

Els elements constructius del temple: amb les estructures de sustentació que inclouen les Columnes i les Voltes, altres elements com els Finestrals, els Murs exteriors i les Cobertes.


També conté òbviament mobiliari com Bancs per a els oficiants, un Faldistori, un Púlpit portàtil, Confessionaris, un Tenebrari, un Faristol, un canelobre pel Ciri Pasqual, i elements litúrgics i decoratius com símbols i garlandes, decoració de mosaic i pintures a les voltes i columnes amb imatges de sants i àngels. El mobiliari metàl·lic es original, el de fusta,que va ser cremat l’any 1936, es reconstruït.

La Sagrada Família es un temple del tipus basilical en forma de creu llatina en que l’eix central està ocupat per quatre naus laterals de 7'5 metres d’amplada cada una i una nau central de 15 metres d’amplada, el que fa un total de 45 metres. La longitud total del temple, incloent-hi la nau i l'absis es de 95 metres. El creuer esta format per tres naus amb una amplada total de 30 metres i una longitud de 60. Aquest creuer te dues sortides, una a la façana del Naixement i l’altre a la façana de la Passió. La nau principal te sortida a la façana de la Gloria, la més important de totes i encara per construir que serà l’entrada principal del temple situada al carrer Mallorca. Aquestes façanes tenen la missió d’il·lustrar d’una manera entenedora els misteris del naixement, passió i resurrecció - glòria - de Jesucrist.
L'absis es lobulat i està format per set capelles que a cada costat tenen una escala poligonal i estan dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep. El deambulatori es desenvolupa al voltant del presbiteri.
El claustre, al contrari de la ubicació tradicional a un costat del temple, rodeja quasi completament el temple i està concebut com un element d’aïllament de l’exterior. En la zona central de l'absis, el claustre estarà dividit per la capella de l’Assumpció de la Verge. A cada costat, hi haurà una sagristia.
A l’esquerra de la façana principal (de la Gloria), s’hi edificarà el Baptisteri i a la dreta la capella de l'Eucaristia i la Penitència.
El projecte preveu la construcció de dotze campanars (un per a cada apòstol), quatre més per els evangelistes, un altre dedicat a la Verge i el més important, de 170 m. d’alçada coronat amb la típica creu de quatre braços de Gaudí, símbol de Jesucrist. Aquests campanars de perfil parabòlic tenen en el seu interior unes escales helicoïdals que rodegen un espai a on s’han de situar les campanes tubulars, que Gaudí va estudiar durant anys i que sonaran per aire comprimit i percussió (es preveu que aquestes campanes siguin un dels últims elements a ser construïts).
Cada finestra, columna i element fa referència a sants, institucions o misteris de la fe catòlica.
Actualment transcorreguts més de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen un ritme de construcció que s’ha accelerat considerablement.
L'única part del temple edificada directament per Gaudí es la que comprèn l'absis i la façana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en morir el 1926 a l’edat de 74 anys atropellat per un tramvia, només n’havia pogut completar la base sense els pinacles de tres d’ells i la totalitat del del Sant Bernabé.
La polèmica sobre la continuació de la obra a partir de 1952, es deguda a la falta de dissenys originals que en bona part varen ser destruïts durant la guerra civil (1936-1939) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme, d’acabar les obres d’aquí a 20-25 anys.

Links a altres Webs sobre la Sagrada Família

Bibliografia específica sobre la Sagrada Família