GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Cer�mica

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d�audi�ncia

ANTONI GAUD� I CORNET  (1852-1926)

La cer�mica en l'obra de Gaud�

   [English] [Castellano]
 GAUD� - L�home - S�ntesi biogr�fica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud�   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d�arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud�   La plenitud    �ltims anys 
Cronologia   Influ�ncies   El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�   Gaud� un m�stic catal�   Amics de Gaud�   Col�laboradors de Gaud�
 L'obra Obra arquitect�nica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils caracter�stics:   Per�ode preliminar  Mud�jar-Moresc  G�tic evolucionat  Naturalisme expressionista  S�ntesi org�nica
Aspectes T�cnics:   La t�cnica arquitect�nica de Gaud� Geometria i mec�nica  
Aspectes Decoratius:   La cer�mica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informaci� Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaud�   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 

Gaudí: Torre de El Capricho de Comillas amb abundant decoració ceràmica.
La cer�mica en l'obra de Gaud�:
El Modernisme va ser pr�dig en la utilitzaci� de la cer�mica, no nom�s a Catalunya, tamb� a Valencia o en altres llocs de la pen�nsula Ib�rica. Per� aix� passa tamb� a l'Art Nouveau en molts llocs d'Europa. Recordem com a exemple la Majolikahaus d'Otto Wagner a Viena. Pel que fa a Gaud�, la cer�mica es omnipresent a la seva obra. Es potser un dels trets m�s caracter�stics, que analitzarem amb criteri cronol�gic a la seva obra.
Ja l'any 1879, trobem la primera refer�ncia a Gaud� en els llibres de la f�brica Pujol i Bausis - veure el treball de P�a Subias dintre del llibre Tradici�n y modernidad, la cer�mica en el modernismo, publicat amb motiu del IX Congr�s Anual de l'Associaci� de Ceramologia -, en que es menciona un color groc dit Gaud�. Posteriorment persisteixen aquestes refer�ncies i en tornem a trobar en els anys 1882, 83, 84, 93 i 94. Aix� ens indica que des de les seves primeres obres, Gaud� ja va utilitzar els recobriments cer�mics com un element essencial en els seus treballs.

A la casa El Capricho tamb� coneguda com a Villa Quijano en honor del seu propietari, a la vila c�ntabra de Comillas, constru�da entre 1883 i 1885, ja hi trobem un extensa decoraci� cer�mica produ�da probablement a la f�brica Pujol i Bausis de Esplugues. En tot cas, l'origen taGaudí: Pavellons Güell amb parets exteriors totalment recobertes de ceràmicamb� podria del tot o en part ser un altre, per� el que es cert, es que a El Capricho, Gaud� va crear unes fa�anes amb predominan�a de ma� groguenc i vermell�s disposats en franges horitzontals, alternant-ho amb peces cer�miques representant gira-sols en relleu alternant amb altres peces verdes que li donen a la fa�ana un aspecte ondulant de gran eleg�ncia. La torre est� pr�cticament tota recoberta de cer�mica en relleu.  

Per a els Pavellons G�ell a Barcelona, constru�ts l'any 1883, Gaud� tria rajoles d'un sol color blaves i verdes i jaspiades dels mateixos colors amb els que va adornar amb austeritat els murs d'obra vista.
L'exterior mostra una rica decoraci� cer�mica de color clar amb formes de petxina que ocupen la majoria de les superf�cies excepte les que expressament queden amb la seva base d'obra vista i els coronaments que tenen decoracions variades moltes vegades tamb� completades amb cer�mica policroma.

Una de les obres de Gaud� amb m�s contingut cer�mic es el Park G�ell. Efectivament, en tota la important extensi� del parc, hi trobem elements cer�mics de formes i dibuixos molt variats. Moltes zones del Park, especialment l'entrada l'escala principal, la sala hip�stila i la graGaudí: Teulada i Torre de la Botiga del Parc Güell totalment recoberts de ceràmica.n pla�a ens mostren un esclat de formes i de colors en cer�mica. Aquesta riquesa ja es nota abans d'entrar al Park, ja que  comen�ant des de l'exterior, tota la paret de tancament est� plena de medallons i motius cer�mics. Tots aquests adorns son de dimensions importants i tenen com a motiu b�sic la P de Park i la G de G�ell amb fons de colors variats - vermell, blau, blanc, verd, etc., amb dibuixos i formes sempre diferents, el que va permetre a Gaud� trencar amb qualsevol idea de monotonia i aplicar el seu principi de que el color ha de ser sempre present en tota obra arquitect�nica.
A la porta d'entrada, els edificis de consergeria - Administraci� - i la Botiga, a banda i banda de la porta principal son tamb� d'una riquesa extraordin�ria de color i de fantasia amb una teulada recoberta completament de trencad�s amb predomini dels colors marrons a la consergeria i amb predominan�a del blanc i blau a la botiga, en moltes tonalitats diferents amb finestre
s emmarcades amb sanefes florals cer�miques i novament els medallons fent refer�ncia al promotor - G�ell -. Avui en dia, sembla clar que aquests trencadissos son procedents de la f�brica Pujol i Bausis de Esplugues de Llobregat. En la decoraci� de les teulades, Maria Pia Subias hi troba una recuperaci� de la tradici� g�tica catalana i valenciana defensada pels arquitectes Font i Gum� i Antoni Maria Galliss�. Segons la mateixa autora, a les c�pules de la consergeria hi podem trobar rajoles dibuixades per aquest darrer arquitecte i tamb� rajola procedent de Manises i Onda al Pa�s Valenci�.
Abans de pujar per l'escala central, podem admirar a la dreta els merlets recoberts de cer�mica que coronen la cova i els m
Gaudí: Detall de la part anterior del banc ondulat del Park Güell. otius cer�mics decoratius que hi han immediatament a sota. M�s amunt i ascendint ja per l'escala, als replans trobem a banda i banda alternant amb el trencad�s blanc de les baranes diversos medallons hexagonals amb motius florals i arabitzants diversos. Al centre de l'escala ens esperen la serp i el drac amb una cer�mica d'un cromatisme molt mediterrani.
Arribats al nivell de la Sala hip�stila, novament una gran demostraci� de decoraci� cer�mica amb les bases de les columnes recobertes fins a un quart d
e la seva al�ada amb rajola blanca. Per� el m�s impressionant, es potser el recobriment del sostre amb trencad�s blanc, per� decorat amb nombrosos medallons representant el sol i la lluna en estacions diferents.
Encara per�, de tot el Park, amb tota la seva mostra d'esplendor i magnific�ncia cer�mica, ens falta veure el que
podr�em qualificar de cl�max. Ens referim al banc ondulant que seguint la idea general de Gaud�, va realitzar Josep Maria Jujol. Aquest es probablement el m�s espectacular exemple de trencad�s de tot el m�n. La majoria de les peces cer�miques que el composen son de Pujol i Bausis del que est� documentat l'enviament de 12.000 rajoletes el juny de l'any 1904, malgrat que, com en altres casos ja mencionGaudí: El terrat de La Pedrera amb una sobria decoració ceràmica.ats, tamb� hi intervingueren altres fabricants com Sebasti� Rib� i altres de Manises i Onda.  La restauraci� a que va ser sotm�s el banc va optar per substituir les peces espatllades, per altres de color blanc, amb la idea de no alterar els dissenys originals de Gaud� i Jujol, per� posteriorment aquests treballs han estat sotmesos a algunes cr�tiques. En aquest tema, ja sabem a Barcelona que qualsevol restauraci� de monuments genera pol�miques.

La fa�ana exterior de la Casa Batll� al Passeig de gr�cia de Barcelona es una orgia cer�mica, quan veiem l'edifici en sorpr�n l'espectacular simfonia de colors, en el que predominen les tonalitats verdes i blaves d'una brillantor i una nitidesa remarcables.
La fa�ana posterior, molt m�s austera tamb� mostra una decoraci� cer�mica que procedeix de les f�briques de Pujol i Bausis i
de Sebasti� Rib�.
El pati interior presenta un degradat en blau que procedeix de la f�brica de Sebasti� Rib� a Sant Mart� de Proven�als - actua
lment barri del Clot de Barcelona -.   Gaudí: Casa Vicens, amb profusa decoració ceràmica.

Les xemeneies de La Pedrera tamb� presenten una decoraci� cer�mica procedent de Pujol i Bausis, encara que el conjunt de l'edifici t� un aspecte molt diferent a la riquesa crom�tica de la Casa Batll�, al imposar-se d'una manera total la pedra i el ferro forjat, per tant amb una coloraci� molt m�s uniforme.

Poc o molt, veiem que totes les obres de Gaud� mostren una notable riquesa de decoraci� cer�mica. Encara podr�em ampliar considerablement aquesta pagina amb altres exemples com la Cripta de la Col�nia G�ell, el Palau G�ell, Bellesguard, el Col�legi de Santa Teresa o l'interior del Palau Episcopal d'Astorga, per� ens limitarem a afegir una menci� a una altre de les seves obres de joventut, la Casa Vicens, no perqu� el propietari fos fabricant de rajoles, dada que cada cop es m�s discutida, sin� per mostrar-nos, com a El Capricho, una obra primerenca amb un notable domini dels elements cer�mics amb un cromatisme de grans contrastos, que probablement a la seva �poca de construcci� devia escandalitzar a m�s d'un purista.

 
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI