Imatges
El xalet actualment
Joan Ribera
El xalet tal com era l�any
1904
Arxiu Luigi
El xalet en estat ru�n�s (abans
de 1971)
Col�lecci� Josep Casals
Els pl�nols en planta:
Roger Orriols
Pl�nol en al�at:
Roger Orriols
|
|
Dades
practiques:
Adre�a:
Pista forestal a la Serra de Catllar�s a uns 12 Qm. del nucli de
La Pobla de Lillet (Bergued�).
Inter�s:
xxxxx
(1 sobre
5)
Estat de conservaci�:
Fa�anes i interiors:
Correcte,
per� amb modificacions que han desfigurat l�enginy�s disseny de
Gaud�.
Com arribar-hi: En cotxe: El xalet es troba a 139 Qm. de
Barcelona i 78 Qm. de Manresa, per la C-16 a arribar a Guardiola
de Bergad�, agafar la carretera B-402 en direcci� a La Poble de Lillet.
Al Qm. 9 hi ha un trencall a m� dreta que indica el Santuari de
Falgars, des d�aqu� s�ha d�agafar una pista senyalada de 6 Qm. que
porta fins al xalet. Amb bon temps es pot fer el recorregut amb
cotxe encara que es recomanable un vehicle tot terreny.
Tamb� s�hi pot arribar a peu - en una hora i mitja - des de La
Pobla de Lillet (Barri Coromines) per un cam� que est� senyalitzat
amb marques grogues i llargues.
En cotxe de l�nia:
Empresa
Alsina Graells
trucar pr�viament al tel.
93 265 65 92. Barcelona - Manresa - Berga - La Pobla de Lillet.
Empresa Manel Mir Vila trucar pr�viament a tel. 972 70 30 12.
Ripoll -Campdev�nol - La Pobla de Lillet.
Els autocars no arriben al xalet.
En tren:
RENFE, Barcelona-Ripoll o Campdev�nol.
Cotxe de l�nia Manel Mir Vila (Tel. 972 70 30 12).
Ripoll-Campdev�nol-La Pobla de Lillet. Des de La Pobla s�ha de
seguir a peu.
Visites: L�edifici es actualment una col�nia de
vacances i nom�s es pot visitar interiorment en les condicions que
s�especifiquen a la web dels propietaris: Fundaci� Pere Tarr�s
Cases de col�nies - Fundaci� Pere Tarr�s.
Informaci�: Tel�fon: (34) 93 823 61 46 -
email:
[email protected]
Oficina d�informaci� i Turisme: Parc Xesco Boix, s/n.
|
Hist�ria:
Un
aclariment previ:
El coneixement de que el xalet del Catllar�s es una obra de
Gaud�, es recent. Aquesta original construcci� va
passar un llarg per�ode en que s'ignorava tot sobre la identitat del seu
autor. Encara avui seguim sense cap document conegut que demostri
l�autoria del genial arquitecte.
Les primeres cronologies de l�obra de Gaud� no hi inclo�en el xalet del
Catllar�s. La primera refer�ncia documentada, la trobem en el informe
publicat per l�arquitecte A. Viladevall a la revista "Cortijos
y Rascacielos" de Madrid (n� 35 de 05-06-1946), que fa refer�ncia a
una conversa amb Dom�nech Sugranyes Gras (col�laborador de Gaud� a la
Sagrada Fam�lia) en que aquest li va assegurar que aquest li havia
explicat la seva autoria.
Actualment es generalment acceptada l�autoria de Gaud�, incl�s per
especialistes com l�arquitecte Joan Bassegoda Nonell titular de la C�tedra
Gaud� de Barcelona.
L�origen:
Les necessitats d�energia per a la producci� de ciment a la nova f�brica
del Clot del Moro que estava construint (1901-1904) l�arquitecte Rafael Guastavino per a la
societat Asland d'Eusebi G�ell i Bacigalupi (Comte de G�ell), estan a
l�origen de la construcci� d�aquest xalet que G�ell (mecenes de
Gaud�) va encarregar-li probablement cap a l�any
1901.
Efectivament, les mines de
carb� del Catllar�s eren molt lluny de la f�brica del Clot del Moro a la
que anava destinada la seva producci� i de qualsevol lloc habitat. Aix� va
fer necessari construir un habitatge per als t�cnics i altre personal que hi treballava.
Per aixecar la construcci�, es va escollir un indret dit "els Prats", a
prop de les mines i en un entorn natural rodejat de camps de conreu i
deveses naturals, sense bosc, que permetia una amplia visi� sobre l�entorn
d�una gran bellesa paisatg�stica.
La
construcci�:
Es va iniciar l�any 1902 i es va desenvolupar en dues fases tenint
en compte les desfavorables condicions clim�tiques, amb hiverns molt durs.
Per aquesta ra�, durant la primera fase es va construir la estructura, els
tancaments exteriors, la xemeneia central i una part de les viseres de les
finestres, la que corresponia a la planta baixa. Posteriorment i en una
segona fase, es van completar els treballs suposadament l�any 1903.
L�aband�:
Despr�s d�un
per�ode d�intensa activitat productiva a les mines del Catllar�s, l�any 1932 el xalet va ser cedit
a l'Ajuntament de La Pobla de Lillet.
Durant un per�ode de forta
inestabilitat pol�tica i de frenada de l�activitat econ�mica, agreujat a
m�s pel triomf del Noucentisme que defensava una est�tica i una concepci�
art�stica molt diferent sin� radicalment oposada a la del Modernisme i
Gaud�, el xalet va viure un progressiu deteriorament que s�anava fent m�s
i m�s evident, malgrat algunes intervencions (vegis m�s avall "Les
reformes") que m�s aviat servien per adaptar-lo a noves aplicacions
que no pas a assegurar una verdadera reconstrucci�.
Aquesta situaci� es va agreujar com a conseq��ncia de la guerra civil i la
postguerra que van deixar el xalet en un estat gaireb� ru�n�s.
Les reformes:
Ja l�any 1907, el xalet pateix les primeres reformes que van
consistir en un canvi de la pendent de les viseres de les finestres i en
el cobriment amb ciment del s�col inicialment recobert amb c�dols de riu.
Novament es tenen noticies de reformes a l�any 1940 en que l�edifici es
trobava en condicions francament prec�ries.
A partir de 1971, el xalet va patir noves modificacions, per adaptar-lo a
la nova funci� a que es va destinar, que era la de Col�nia de vacances,
que van desfigurar encara m�s la seva imatge inicial.
Es va eliminar totalment l�escala que era l�element central de la fa�ana i
que tenia una ra� de ser pr�ctica essent substitu�da per una altre escala met�l�lica sense cap
relaci� amb el projecte original. Tamb� es va canviar el recobriment
inicial de la fa�ana, per una coberta de pissarra artificial.
Igualment l'interior va patir importants modificacions.
Descripci�:
Aqu� farem un somer estudi de
com era l�edifici original dissenyat per Gaud�, ja
que la construcci� en el seu estat actual, ha perdut moltes de les seves
interessants caracter�stiques.
Generalitats:
Es tractava d�un edifici de tres plantes amb dos habitatges per planta
(total sis), amb una al�ada m�xima de 10 metres. L�estructura t� forma de
volta de can� amb vessants que formen les fa�anes amb interessants
obertures en forma de mansarda, tancada a banda i banda per dues parets
verticals amb poques obertures i un sortint a la planta superior de cada una, que contenia les
comunes.
La
Coberta i les xemeneies:
Es a la vegada teulada i fa�ana i dintre d�aquesta funci� dual, les
finestres tant poden ser considerades com a tals o com mansardes o
lluernes.
Inicialment la base estava recoberta per un s�col fet amb c�dols
de riu posteriorment recobert amb ciment.
Aquesta coberta estava coronada per un carener tamb� decorat amb pedres de riu i al
seu centre surt una de les dues xemeneies - que recollia els fums de sis
estufes situades a les tres plantes de l�edifici -, l�altre xemeneia
adossada a la paret vertical de tancament de la volta, nom�s servia per
evacuar els fums d�una habitaci� de la planta baixa.
Es remarcable la perfecta uni� que Gaud� va aconseguir entre la coberta i
els cos de l�escala.
L�escala:
Un dels elements m�s interessants de la casa era l�escala avui
enderrocada. Aquesta escala que estava, com l'actual, situada en la fa�ana sud-oest, a m�s
de la seva funci� com element de comunicaci� entre les tres plantes de
l�edifici, contenia en el seu interior els elements seg�ents:
A la planta
baixa dues entrades als habitatges, dos safareigs, dos banys, una
carbonera.
A la planta primera tamb� les dues entrades als habitatges,
dos banys i un quarto de mals endre�os.
Podem doncs afirmar que aquesta escala no nom�s complia amb la seva funci�
de comunicaci�, sin� que a m�s presentava una interessant
plurifuncionalitat i contenia elements essencials per a la vida a
l'interior de l�edifici.
L'interior:
Es caracteritzava per una senzillesa gaireb� espartana, eliminant tot lo
superflu, els espa�s in�tils i maximitzant la comoditat.
Cada una de les tres plantes del xalet tenia dos apartaments cada un
d�ells amb acc�s directe a l�escala, a la planta baixa hi havia a m�s les
cuines menjadors.
Degut a la estructura de l�edifici, la superf�cie �til de cada planta
s�anava reduint des de la primera a la tercera. Els apartaments disposaven
de divisions interiors, menys a la planta superior, en que cada apartament
disposava d�una sola estan�a (veure pl�nols).
Els criteris de confort no eren nom�s marcats per l�espai disponible, sin�
que tamb� es tenien en compte altres aspectes funcionals per atribuir els
apartaments per categories professionals. Aix� el personal de manteniment
i servei es situava en la planta baixa, per tant en un area en contacte
directe amb el terra, amb el pitjor a�llament t�rmic i amb les eventuals
olors de les cuines i menjadors. El personal directiu i t�cnic amb les
seves fam�lies es situava a la planta interm�dia, en una zona amb millor
a�llament al estar protegit del exterior per les plantes inferior i
superior que actuaven com a cambres d�aire. Al tercer nivell, es suposa
que s�hi allotjava el personal m�s subaltern o servia com a espai d�usos
alternatius.
Conclusi�:
En opini� de Joan Bassegoda, Gaud� aconsegueix en aquest edifici una
simbiosi perfecte entre l�est�tica i la funcionalitat.
Aquesta simbiosi, es un dels aspectes que m�s impressiona i fascina en
aquest edifici i en general en la seva arquitectura.
|
