GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

ARTS DECORATIVES EN EL MODERNISME A CATALUNYA

 [English] [Fran�ais] [Castellano]
 Sobre les Arts Decoratives:  Cer�mica   Decoraci�   Metall   Mobles i ebenistes   Vidre   Disseny gr�fic   Joieria    Moda   Mosaic   T�xtil
 Fonts i informaci� addicional:  Links   Bibliografia
 

 

CER�MICA
Domènech i Montaner: Casa Navàs Aplacat ceràmic

DECORACI�
Domènech i Montaner: Casa Navàs Vitralls

METALL: FERRO FORJAT i LLAUT�
Gaudí: La Pedrera Balcó de ferro forjat

Casa Navàs Reus: Penjador de roba

MOBLES i EBENISTES
Casa Navàs: Marqueteria en un moble de Gaspar Homar

VIDRE
Casa Navàs Reus Vitrall

DISSENY GR�FIC 
Alexandre de Riquer: Retol

JOIERIA
Masriera: Joia Modernista

MODA

MOSAIC
Casa Navàs Reus: Paisatge amb parella Mosaïc

T�XTIL
Puig i Cadafalch: Estendard de Ripoll
Font: "Grup d'hist�ria
del Casal de Matar�"

Arts Decoratives:

Els decisius canvis en les tend�ncies art�stiques viscuts a Europa durant el final del segle XIX i primers anys del XX (veure Modernisme), es van estendre a tots tipus d�arts (veure Arquitectura, Escultura, Pintura, Literatura, M�sica) relacionats o no amb l�arquitectura.
Les noves tend�ncies en el dibuix de l�nies i formes seguint la natura van influir totes les arts, primer a l�arquitectura i arts decoratives per� posteriorment tamb� altres arts com la literatura i la m�sica.
Com a conseq��ncia de la explosi� de noves actituds davant del fet art�stic, qualsevol objecte de us com� evolucionar� cap a un objecte art�stic freq�entment constru�t amb nous materials: vidre, cer�mica, ferro forjat, noves fustes d'alta qualitat, etc. 

Els arquitectes d�aquest per�ode eren professionals amb enormes coneixements i capacitats per desenvolupar les seves ide�s basades en el Modernisme. Per a ells els edificis eren no �nicament les estructures i els elements arquitect�nics b�sics, sin� tamb� tots els objectes decoratius creats durant el per�ode modernista, freq�entment per ells mateixos. Aquest es el cam� que van seguir Gaud�, Puig i Cadafalch, Dom�nech i Montaner i altres a Catalunya - per aquesta ra� aquestes excepcionals figures estan classificades no nom�s com a arquitectes, sin� tamb� com a decoradors i dissenyadors de mobles, cer�miques, ornaments t�xtils, etc.-  com en d�altres pa�sos van fer altres arquitectes com Guimard, Van de Velde, Victor Horta, Otto Wagner i altres. 

El fort desenvolupament del moviment "Arts and Crafts" durant el segle XIX va col�laborar en aquest proc�s. Aquest desenvolupament permet� la creaci� d�una important infraestructura de especialistes, artesans, t�cnics i artistes, que van permetre la realitzaci� de qualsevol tipus de objectes art�stics sovint amb formes t�cnicament impossibles abans. El paper de les Arts Decoratives va ser essencial en el desenvolupament del Modernisme a Catalunya i la col�laboraci� entre artistes i artesans va impulsar aquesta evoluci�. 

El moviment Arts and Crafts va ser r�pidament assimilat i adaptat a les necessitats d�unes circumstancies nacionals diferents. El desenvolupament industrial, els nous valors socials juntament amb la superaci� de la anterior rigidesa de l�eclecticisme van ser essencials per al triomf de les noves ide�s. 

L�artesania Modernista catalana experiment� un fort creixement, especialment des dels treballs de Francesc Vidal i Jevell� (1848-1914), decorador, ebenista i fonedor, que va tenir una gran activitat en la decoraci� d�interiors.

En aquest proc�s, el Taller del �Castell dels Tres Dragons� que va impulsar Llu�s Dom�nech i Montaner, va ser una iniciativa pionera creada amb l�objectiu de recuperar arts i procediments antics, per aplicar-los a la nova arquitectura modernista.
El Taller es cre� arran de l�Exposici� Universal del 1888, l�esdeveniment m�s important de la Barcelona dels �ltims anys del segle XIX. Un cop clausurada, comen�� l�enderroc dels pavellons i edificis de car�cter temporal. Se�n van conservar alguns, com el Caf�-Restaurant de Dom�nech i Montaner, anomenat popularment �Castell dels Tres Dragons�.
Com que l'immoble no s�havia acabat del tot per l�Exposici�, l'Ajuntament encarreg� a Dom�nech de dirigir-ne de nou les obres i convertir-lo en Museu de la Hist�ria. Dom�nech accept� l�oferiment i per portar-lo a terme, va acabar la torre m�s alta, anomenada Torre de l�Homenatge, la decoraci� i d�altres reformes de condicionament. Un plantejament decisiu pel futur del Modernisme, va ser la instal�laci� de diversos obradors en els que van tenir una important presencia  artistes com l�escultor Eusebi Arnau, el vitraller Antoni Rigalt o el ceramista Pau Pujol i Vila (de la f�brica Hijo de Jaime Pujol i Bausis), als quals s�hi sumaren arquitectes com Galliss� i Josep Puig i Cadafalch.
Tots ells tenien inter�s en retrobar els m�todes que els antics artesans havien utilitzat, per recuperar-los, adaptar-los i aplicar-los a l�arquitectura modernista que comen�ava la seva volada. Els contactes entre aquests artistes i artesans van ser molt profitosos, perqu� els permetien intercanviar experi�ncies, discutir propostes i dibuixar models.
Malauradament el Taller va ser una experi�ncia de molt poca durada al haver-s�hi d�instal�lar el Museu de la Hist�ria.
Tots els coneixements que aquesta iniciativa va permetre acumular, son avui en dia presents a tota la geografia de Catalunya, en centenars d�edificis d�arquitectes modernistes - Gaud�, Dom�nech, Puig i Cadafalch, Galliss�, Jujol, .... - que encara presenten - en molts casos - un estat de conservaci� notable i una bellesa que ja s�inscriu en la brillant hist�ria de l�art a Catalunya.

Els arts mencionats m�s avall son desenvolupats en pagines espec�fiques, o ho seran properament  

La Cer�mica va ser molt utilitzada durant el Modernisme. Aix� no es estrany si tenim en compte que la cer�mica era tradicionalment usada a Catalunya i Val�ncia per a la cobertura de superf�cies en l�edificaci�. D�aquest tipus de cer�mica a la que denominarem Cer�mica arquitect�nica, se�n varen desenvolupar moltes variants amb diferents t�cniques que s�expliquen en una pagina espec�fica.
Alguns importants artesans de la cer�mica durant el Modernisme van ser Pujol i Bausis, Hip�lit Monseny i els Germans Oliva.
El dissenys m�s interessants son potser els que van dibuixar Llu�s Br� i Josep Maria Jujol i que adornen monuments tant significatius com l'Institut Pere Mata, l'Hospital de Sant Pau i el Park G�ell a Barcelona.
No podem oblidar, per� les ingents aportacions dels arquitectes a aquesta especialitat, en especial l'obra de Gaud�, Dom�nech i Montaner, Puig i Cadafalch, Galliss� i altres.
Un altre aspecte molt diferent, de menor import�ncia dintre del cap�tol cer�mic al Modernisme, va ser la producci� d�objectes decoratius com gerros, figures, elements diversos d�aixovar dom�stic, c�ntirs, etc., que agruparem en un futur en una pagina que denominarem Cer�mica decorativa.

La Decoraci� va ser �bviament essencial en els acabats dels edificis modernistes i va ser curosament elaborada per els arquitectes conjuntament amb una gran quantitat d�artesans com en Francesc Vidal, Joan Busquets i Gaspar Homar, que en realitat m�s que artesans es poden tamb� considerar artistes. Una figura com Alexandre de Riquer, tamb� va desenvolupar una important tasca com a decorador.
El Metall va tenir tamb� una forta presencia en els edificis modernistes en peces com poden ser les reixes, tanques, portes, fanals, baranes constru�des en ferro forjat amb excel�lents artesans com Masriera i Campins, i picaportes, tiradors, manetes, etc. en bronze o llaut�. Els arquitectes, com Gaud�, Dom�nech i Montaner i Puig i Cadafalch van completar els seus edificis amb elements met�l�lics de gran riquesa decorativa. De Gaud� en particular, podem citar, entre molts altres treballs, els fanals a la Pla�a Mercadal de Vic, avui desafortunadament desapareguts i els de la Pla�a Reial i el Pla del Palau de Barcelona.
Els Mobles i els Ebenistes que els realitzaven tamb� van tenir un gran protagonisme en la decoraci� interior dels edificis. El disseny de mobles es va basar en diferents formes i materials de gran qualitat com fustes nobles i t�xtils amb dibuixos que sovint adoptaven la forma del "coup de fouet" tan propi del modernisme, aix� com dibuixos inspirats en la natura. 
Els dissenyadors m�s importants foren Antoni Gaud�, Josep Maria Jujol i Dom�nech i Montaner i els artesans m�s coneguts en aquesta especialitat van ser Joan Busquets i Jan�, Gaspar Homar i Francesc Vidal i Jevell�. En un �mbit m�s especialitzat tamb� Alexandre de Riquer va destacar en aquesta especialitat.
El Vidre: La tecnologia dels vidriers catalans es va desenvolupar extraordin�riament  a conseq��ncia dels treballs del arquitecte Joan Martorell i Montells, que va ser el primer en recuperar el neog�tic catal�. Martorell va treballar conjuntament amb el vidrier Eudald Amig� per restaurar les vidrieres de les esgl�sies de Santa Maria del Mar i El Pi a Barcelona i construir les vidrieres del monestir de les Saleses, el Paranimf de la Universitat de Barcelona i altres. Alexandre de Riquer va fer algunes aportacions d�inter�s.
Els arquitectes tamb� van dissenyar nombrosos elements decoratius, especialment vitralls per la decoraci� dels seus edificis. Podem veure, en especial, l'obra de Gaud� en aquest camp, aix� com la de Dom�nech i Montaner i altres.
Les vidrieres modernistes van incorporar una amplia gamma de colors i formes com vidre decorat, cercles, estels, serpentins i altres. 
El Disseny gr�fic es una activitat que va experimentar un enorme expansi� durant el Modernisme en diverses manifestacions com publicaci� de llibres i revistes, publicitat, cartells, ex-libris, etc. 
Aquestes activitats es van desenvolupar normalment basades en principis d�alta qualitat art�stica. Algunes de les figures m�s representatives d�aquest art foren Alexandre de Riquer i Apel�les Mestres.
La Joieria va ser molt important en el Modernisme. A m�s dels treball realitzats per joiers com els germans Masriera, Cabot o Carreras, escultors com Eusebi Arnau i Pau Gargallo, arquitectes com Dom�nech i Montaner i Josep Maria Jujol i altres artistes com Alexandre de Riquer van col�laborar amb els joiers en el disseny d�objectes personals i de l�aixovar dom�stic com joies, coberts, jocs de caf� i elements lit�rgics com calzes, patenes i custodies.
La Moda reflexa tamb� els nous gustos imposats per el Modernisme. Buscant a la vegada una major llibertat de moviment per a les dones, es va eliminar la cotilla i es van estilitzar les l�nies.
La millor dissenyadora de moda femenina va ser Maria Molist.
El Mosaic: decorar superf�cies per mitja de la introducci� de petites peces de pedra, marbre, vidre, cer�mica, etc. va ser una t�cnica molt arrelada durant el Modernisme.
El dibuix va ser sovint fet per arquitectes com Llu�s Dom�nech i Montaner, Josep Maria Jujol, Antoni Maria Galliss� i la realitzaci� per artistes i artesans com Jeroni Granell, Llu�s Br� o Mario Maragliano.
T�xtil: El dibuix d�elements t�xtil com tapisseries, cortines, est�ndards, banderes, escuts d�armes, etc. est� representat per arquitectes com Puig i Cadafalch (est�ndard de Ripoll), Antoni Maria Galliss� (est�ndard de l'Orfe� Catal�) o dissenyadors gr�fics com Alexandre de Riquer (bandera de la Uni� Catalanista).
 

LINKS seleccionats a d'altres Webs sobre Arts Decoratives

-Can Tintur� Web del Museu Can Tintur� d'Esplugues de Llobregat, inclou imatges de cer�mica modernista  
-Museu de Cer�mica Web del Museu de la Cer�mica de Barcelona amb refer�ncies a cer�mica decorativa  
  
- http://www.masriera.com/  Una excel�lent web sobre el present dels Masriera 
  
 

Bibliografia espec�fica sobre Arts Decoratives

T�tol del llibre Autor Publicat per Any
Rese�a y Cat�logo de arquitectura modernista (2 vols.) Bohigas, Oriol Editorial Lumen 1983
El arte modernista catal�n Cirici, Alexandre Aym�, Editor 1951
Arquitectura Modernista en Catalunya Lacuesta, Raquel / Gonz�lez, Antoni Ed. Gustavo Gili, S.A. 1990
Dels bells oficis al disseny actual. FAD 80 anys Mainar, Josep / Corredor-Mateos, Josep Editorial Blume 1984
Butllet� d�Artesania 08 - Mosa�cista, un ofici mil�lenari Mart�nez, J.M. i altres autors Generalitat de Catalunya - Centre Catal� d�Artesania 2005
Arquitectura Modernista a Reus   Pragma Edicions 2003
La Casa Nav�s de Reus   Pragma Edicions 2005
L'Institut Pere Mata de Reus   Pragma Edicions 2004
El Mosaico Rossi, Ferdinando Editorial Daimon 1971
Llu�s Br� fragments d�un creador de mosaics modernistes Salin�, Marta (comiss�ria) i altres autors Ajuntament d'Esplugues de Llobregat 2005
Pujol i Bausis Subias Pujadas, M. Pia Ajuntament d'Esplugues de Llobregat 1989
Summa Artis - Volum XLII - La cer�mica un arte industrial en la �poca del Modernismo Subias Pujadas, M. Pia Editorial Espasa Calpe, S.A. 1998
Joies Masriera, 200 anys d'historia Velez, P Ambit Serveis Editorials

1999

Modernisme i Modernistes Varis autors Lunwerg editores 2001
Esplugues i el Modernisme - Patrimoni i ciutat Vidal i Jans�, Merc� / Amig�,J. / Lacuesta, R. / Moragas, A. / Subias, M.P. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat Grup d'estudis 2000
 Joies Masriera, 200 anys d'historia  Velez, P  Ambit Serveis Editorials

1999

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI