GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Estils caracter�stics

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d�audi�ncia

ANTONI GAUD� I CORNET  (1852-1926)

Estils caracter�stics

 [English[Castellano]
 GAUD� - L�home - S�ntesi biogr�fica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud�   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d�arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud�   La plenitud    �ltims anys 
Cronologia   Influ�ncies   El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�   Gaud� un m�stic catal�   Amics de Gaud�   Col�laboradors de Gaud�
 L�obra Obra arquitect�nica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils caracter�stics:   Per�ode preliminar  Mud�jar-Moresc  G�tic evolucionat  Naturalisme expressionista  S�ntesi org�nica
Aspectes T�cnics:   La t�cnica arquitect�nica de Gaud� Geometria i mec�nica  
Aspectes Decoratius:   La cer�mica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informaci� Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaud�   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


Estils caracter�stics en l'obra de Gaud�:
Joan Berg�s i Mass�, autor d'un important estudi sobre l'obra de Gaud� "Gaud� l'home i l'obra" divideix les seves obres, m�s que per per�odes, per tipus pl�stics i solucions mec�nico-constructives que assenyalen fites caracter�stiques. Aquesta classificaci� ens sembla molt interessant, perqu� defuig un plantejament basat nom�s en criteris cronol�gics, que potser no reflexen amb suficient coher�ncia els valors comuns de moltes de les obres del geni. Es manifesten, en canvi, no nom�s en una evoluci� en el temps, sin� tamb�, per exemple, en la utilitzaci� dels edificis que pot plantejar la necessitat de solucions arquitect�niques diferents. Aquesta reflexi� es una manera d'entendre l'origen d'aquesta original aportaci� de  Berg�s en classificar l'obra de Gaud� en cinc grans grups que son els seg�ents:

Per�ode preliminar:
Caracteritzat pels projectes i obres realitzades per Gaud� durant els seus �ltims anys de carrera i les seves primeres actuacions pr�piament professionals un cop en possessi� del t�tol d'arquitecte.
Dintre d'aquest grup hi podem classificar a m�s de les obres que mencionem m�s avall, tota la producci� de projectes que Gaud� va realitz
Capella - Panteó del Palau de Sobrellano a Comillas.ar com a treballs de carrera, com:
- El projecte del pati de la Diputaci� de Barcelona (Signat per Gaud� amb data 6-10-1876).
- Pl�nol i dibuix presentat per a un examen de la porta d'un cementiri (1875).
- Dibuix per a una font monumental de 40 metres d'al�ada a la Pla�a Catalunya.
- Dos dibuixos d'un projecte de moll ornamental per el port de Barcelona.
- Projecte per el Paranimf de la Universitat de Barcelona (Signat per Gaud� el 22 de Setembre de 1877).
- Esb�s en planta del Monestir de Poblet (Gaud� junt amb altres amics de Reus entre els que hi havia Eduard Toda, volien restaurar el cenobi q
ue havia quedat molt malm�s degut a la Desamortitzaci� de Mendizabal).
- Dibuix de les dues fa�anes (costat jard� i costat carrer) de la Societat Cooperativa La Mataronense.
- Dibuix de fanal per el Passeig de la Muralla (Avui Passeig de Colom) de Barcelona amb menci� d'importants almiralls catalans.
Com a obra en estat de projecte o acabada, podem classificar dintre d'aquest grup:
- El Cambril de la Bas�lica de Montserrat (1875-1877). En aquesta obra de l'arquitecte Francesc de Pa
ula Villar, Gaud� hi va participar en el disseny dels arcs, els pedestals inclinats i els torsos parab�lics de les bases de les columnes.
- La font monumental del Parc de la Ciutadella de Barcelona en la que va col�laborar en l'estudi
del mestre d'obres Fontser� (1877-1882).
- Tanca, portes i reixats de la Placeta Aribau al Parc de la Ciutadella de Barcelona (1877-1882) tamb� en col�laboraci� amb l'estudi d
e Fontser�.
- Mobiliari per l'oratori del Palau de Sobrellano a Comillas (Cant�bria) (1878).
Gaudí: Casa Vicens
- Altar, ostensori, llums i decoraci� de l'absis amb mosaic de la Capella del Col�legi de Jes�s-Maria de Sant Andreu de Palomar (1879-1881).
- Fanals de la Pla�a Reial (1880). Fanals del Passeig de la Muralla de Mar (mai constru�ts).
- Mobiliari divers, com una taula de despatx i vitrines d'exposici�.
En Gaud� tamb� va col�laborar en els seus anys d'estudis en altres projectes com per exemple, el convent de les Saleses de Barcelona de l'arquitecte Martorell. Aquesta col�laboraci� (amb la que Martorell va poder con�ixer la genialitat de Gaud�), va ser l'inici d'una relaci� que gener� m�
s endavant la recomanaci� que Martorell va fer a L'Associaci� Espiritual de Devots de Sant Josep perqu� es fes c�rrec de les obres de la Sagrada Fam�lia.

Mud�jar-Moresc
Construccions caracteritzades per seva policromia geom�trica basada en el contrast e
ntre ma� i reble. Aquest contrast s'enriqueix amb un important revestiment cer�mic. Les coronacions es completen amb c�pules d'aspecte mud�jar o �rab. Tamb� utilitza Gaud� la pedra picada, per� aix�, ja al final d'aquest per�ode.
Pertanyen a aquest grup cases com:
- Casa Vicens a Barcelona (1883-1888).
- Projecte de Pavell� de ca�a a Garraf, per el comte G�ell, que no es va arribar a construir (1882).
Gaudí: Col·legi de Santa Teresa
- El Capricho de Comillas (Cantabria) (1883-1885).

- Pavellons G�ell a Pedralbes - Barcelona (1884-1887).
- Pavellons �rabs. Constru�ts per a la Companyia Transatl�ntica, un a Cadis i l'altre  per la exposici� Universal de Barcelona (1887 i 1888).

- Palau G�ell a Barcelona (1886-1888).


G�tic evolucionat:
Gaud� sempre estigu� conven�ut que el g�tic es un estil que es lluny de la ma
duresa, ja que en el seu an�lisi deia "l'art g�tic �s imperfecte, �s a mig resoldre; �s l'estil del comp�s, de la f�rmula, de la repetici� industrial. La seva estabilitat es basa en l'apuntalament permanent del boterells, �s un cos defectu�s que s'aguanta amb crosses".
En ser encarregat dels treballs de la Sagrada Fam�lia, va fer un profund estudi del g�tic visitant diversos monuments a Catalunya, Fran�a i Espanya, cosa que no el va fer m�s que reafirmar-se en la seva posici� cr�tica sobre aquest estil. Malgrat tot, al
guns dels seus edificis projectats i realitzats dins del segle XIX, son d'aquest estil. Ens referim a:
- Palau Episcopal d'Astorga (1889-1895).
- Casa Botines a Lle� (1892).
- Col�legi Santa Teresa  (1889-1894) 
Gaudí: Xemeneies de la Casa Batlló

Naturalisme expressionista:
Inspirat inicialment en el barroc, aquest per�ode est� caracteritzat pel Modernisme vitalista. Aque
sta visi� ja es percep a partir dels inicis del segle XX en nombroses obres de Gaud� i representa una evoluci� des de la pr�via preemin�ncia de l'est�tica g�tica que contemplavem en l'anterior punt que es va obrint cam� cap una exuberant expressivitat com la que podem contemplar a la fa�ana del Naixement de la Sagrada Fam�lia

- Casa Calvet (1898-1900).
- Cripta de l'esgl�sia de la Col�nia G�ell (1908-1914).
- Park G�ell (1900-1914).
- Restauraci� de la Catedral de Palma de Mallorca (1904-1914).
- Casa Batll� (1904-1906).
- Casa Mil� (La Pedrera) (1906-1910).

S�ntesi org�nica: 
L'�ltima etapa en que Gaud� assoleix la perfecci� seguint el mestratge de la natura. La perfecci� tant pel que fa a la estructura com a l'expressi� de les seves creences. Com a la mateixa natura, la funci� crea l'�rgan. L'arquitectura completa la bellesa de la natura aconseguint un equilibri sense fissures. L'estructura i la seva funci� es confonen amb amb la pl�stica expressiva, amb el significat de l'obra.
L'expressi� d'aquest cl�max seria el Temple de la Sagrada Fam�lia. En aquesta esgl�sia hi trobem l'expressi� d'una religiositat profunda que ens mostra un recorregut extens�ssim per tota la Hist�ria Sagrada, en especial el Nou Testament i tamb� per la lit�rgia cat�lica, en una expressi� de coher�ncia total amb la profunditat del sentiment religi�s de Gaud�. L'arquitectura i l'estructura del temple es fonen amb un ideal religi�s, del que estan totalment al servei.

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI