|
Estils caracter�stics en l'obra de
Gaud�:
Joan Berg�s i
Mass�, autor d'un important estudi sobre l'obra de Gaud� "Gaud�
l'home i l'obra" divideix les seves obres, m�s que per per�odes, per
tipus pl�stics i solucions mec�nico-constructives que assenyalen fites
caracter�stiques. Aquesta classificaci� ens sembla molt interessant, perqu�
defuig un plantejament basat nom�s en criteris cronol�gics, que potser no
reflexen amb suficient coher�ncia els valors comuns de moltes de les obres
del geni. Es manifesten, en canvi, no nom�s en una evoluci� en el temps, sin�
tamb�, per exemple, en la utilitzaci� dels edificis que pot plantejar la
necessitat de solucions arquitect�niques diferents. Aquesta reflexi� es una
manera d'entendre l'origen d'aquesta original aportaci� de Berg�s en
classificar l'obra de Gaud� en cinc grans grups que son els seg�ents:
Per�ode preliminar:
Caracteritzat pels projectes i obres realitzades per Gaud� durant els seus
�ltims anys de carrera i les seves primeres actuacions pr�piament
professionals un cop en possessi� del t�tol d'arquitecte.
Dintre d'aquest grup hi podem classificar a m�s de les obres que mencionem
m�s avall, tota la producci� de projectes que Gaud� va realitzar com a
treballs de carrera, com:
- El projecte del pati de la Diputaci� de Barcelona (Signat per Gaud�
amb data 6-10-1876).
- Pl�nol i dibuix presentat per a un examen de la porta d'un cementiri
(1875).
- Dibuix per a una font monumental de 40 metres d'al�ada a la Pla�a
Catalunya.
- Dos dibuixos d'un projecte de moll ornamental per el port de Barcelona.
- Projecte per el Paranimf de la Universitat de Barcelona (Signat per
Gaud� el 22 de Setembre de 1877).
- Esb�s en planta del Monestir de Poblet (Gaud� junt amb altres amics
de Reus entre els que hi havia Eduard Toda, volien restaurar el cenobi que
havia quedat molt malm�s degut a la Desamortitzaci� de Mendizabal).
- Dibuix de les dues fa�anes (costat jard� i costat carrer) de la Societat
Cooperativa La Mataronense.
- Dibuix de fanal per el Passeig de la Muralla (Avui Passeig de
Colom) de Barcelona amb menci� d'importants almiralls catalans.
Com a obra en estat de projecte o acabada, podem classificar dintre d'aquest
grup:
- El Cambril de la Bas�lica de Montserrat (1875-1877). En aquesta
obra de l'arquitecte Francesc de Paula Villar, Gaud� hi va participar en el
disseny dels arcs, els pedestals inclinats i els torsos parab�lics de les
bases de les columnes.
- La font monumental del Parc de la Ciutadella de Barcelona en la que
va col�laborar en l'estudi
del mestre d'obres Fontser� (1877-1882).
- Tanca, portes i reixats de la Placeta Aribau al Parc de la Ciutadella
de Barcelona (1877-1882) tamb� en col�laboraci� amb l'estudi de Fontser�.
- Mobiliari per
l'oratori del
Palau de Sobrellano a Comillas (Cant�bria)
(1878).
- Altar, ostensori, llums i decoraci� de l'absis amb mosaic de la Capella
del Col�legi de Jes�s-Maria de Sant Andreu de Palomar (1879-1881).
- Fanals de la Pla�a Reial (1880). Fanals del Passeig de la Muralla
de Mar (mai constru�ts).
- Mobiliari divers, com una taula de despatx i vitrines d'exposici�.
En Gaud� tamb� va col�laborar en els seus anys d'estudis en altres projectes
com per exemple, el convent de les Saleses de Barcelona de l'arquitecte
Martorell. Aquesta col�laboraci� (amb la que Martorell va poder con�ixer la
genialitat de Gaud�), va ser l'inici d'una relaci� que gener� m�s endavant
la recomanaci� que Martorell va fer a L'Associaci� Espiritual de
Devots de Sant Josep perqu� es fes c�rrec de les obres de la
Sagrada Fam�lia.
Mud�jar-Moresc:
Construccions caracteritzades per seva policromia geom�trica basada en el
contrast entre ma� i reble. Aquest contrast
s'enriqueix amb un important
revestiment cer�mic. Les coronacions es completen amb c�pules d'aspecte
mud�jar o �rab. Tamb� utilitza Gaud� la pedra picada, per� aix�, ja al final
d'aquest per�ode.
Pertanyen a aquest grup cases com:
- Casa Vicens a
Barcelona (1883-1888).
- Projecte de Pavell� de ca�a a Garraf, per el comte G�ell, que no es
va arribar a construir (1882).
- El Capricho
de Comillas (Cantabria) (1883-1885).
- Pavellons G�ell
a Pedralbes - Barcelona (1884-1887).
- Pavellons �rabs. Constru�ts per a la Companyia Transatl�ntica, un a Cadis
i l'altre per la exposici� Universal de Barcelona (1887 i 1888).
- Palau G�ell a
Barcelona (1886-1888).
G�tic evolucionat:
Gaud� sempre estigu� conven�ut que el g�tic es un estil que es lluny de la
maduresa, ja que en el seu an�lisi deia "l'art g�tic �s imperfecte, �s a mig
resoldre; �s l'estil del comp�s, de la f�rmula, de la repetici� industrial.
La seva estabilitat es basa en l'apuntalament permanent del boterells, �s un
cos defectu�s que s'aguanta amb crosses".
En ser encarregat dels treballs de la Sagrada Fam�lia, va fer un profund
estudi del g�tic visitant diversos monuments a Catalunya, Fran�a i Espanya,
cosa que no el va fer m�s que reafirmar-se en la seva posici� cr�tica
sobre aquest estil. Malgrat tot, alguns
dels seus edificis
projectats i realitzats dins del segle XIX, son d'aquest estil. Ens referim
a:
- Palau
Episcopal d'Astorga (1889-1895).
- Casa
Botines a Lle� (1892).
- Col�legi Santa Teresa
(1889-1894)
Naturalisme expressionista:
Inspirat inicialment en el barroc, aquest per�ode est� caracteritzat pel
Modernisme vitalista. Aquesta visi� ja es percep a partir dels inicis del
segle XX en nombroses obres de Gaud� i representa una evoluci� des de la
pr�via preemin�ncia de l'est�tica g�tica que contemplavem en l'anterior punt
que es va obrint cam� cap una exuberant expressivitat com la que podem
contemplar a la fa�ana del
Naixement de la Sagrada Fam�lia
- Casa Calvet
(1898-1900).
- Cripta de l'esgl�sia
de la Col�nia G�ell (1908-1914).
- Park G�ell
(1900-1914).
- Restauraci� de la Catedral de Palma de Mallorca (1904-1914).
- Casa Batll�
(1904-1906).
- Casa Mil� (La
Pedrera) (1906-1910).
S�ntesi org�nica:
L'�ltima etapa en que Gaud� assoleix la perfecci� seguint el mestratge de la
natura. La perfecci� tant pel que fa a la estructura com a l'expressi� de
les seves creences. Com a la mateixa natura, la funci� crea l'�rgan.
L'arquitectura completa la bellesa de la natura aconseguint un equilibri
sense fissures. L'estructura i la seva funci� es confonen amb amb la
pl�stica expressiva, amb el significat de l'obra.
L'expressi� d'aquest cl�max seria el
Temple de la Sagrada
Fam�lia. En aquesta esgl�sia hi trobem l'expressi� d'una
religiositat profunda que ens mostra un recorregut extens�ssim per tota la
Hist�ria Sagrada, en especial el Nou Testament i tamb� per la lit�rgia
cat�lica, en una expressi� de coher�ncia total amb la profunditat del
sentiment religi�s de Gaud�. L'arquitectura i l'estructura del temple es
fonen amb un ideal religi�s, del que estan totalment al servei. |