GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / El ferro en l'obra de Gaud�

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d�audi�ncia

ANTONI GAUD� I CORNET  (1852-1926)

El ferro i altres metalls en l'obra de GAUD�

 [English] [Castellano]
 GAUD� - L�home - S�ntesi biogr�fica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud�   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d�arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud�   La plenitud    �ltims anys 
Cronologia   Influ�ncies   El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�   Gaud� un m�stic catal�   Amics de Gaud�   Col�laboradors de Gaud�
 L�obra Obra arquitect�nica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils caracter�stics:   Per�ode preliminar  Mud�jar-Moresc  G�tic evolucionat  Naturalisme expressionista  S�ntesi org�nica
Aspectes T�cnics:   La t�cnica arquitect�nica de Gaud� Geometria i mec�nica  
Aspectes Decoratius:   La cer�mica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informaci� Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaud�   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


El ferro en l'obra de Gaud�:
El treball del ferro es una pr�ctica corrent a Catalunya des de temps immemorials, es per aix� que la incorporaci� del ferro com a element estructural i decoratiu en l'obra de Gaud�, no va trobar excessives dificultats. Ben al contrari, Gaud� es va poder-se recolzar en una actitud molt receptiva dels artesans, que acceptaven encantats la renovaci� de t�cniques i d'estils que Gaud� els hi proposava. Gaudí: Llinda d'una porta d'entrada al Palau Güell.
Gaud� va utilitzar abundantment el ferro en la seva obra, sobretot en les seves variants de forja i de fosa. Tota la seva producci� denota una extraordin�ria
imaginaci� i un gran mestratge. Els professionals, no eren sovint especialistes en el treball amb ferro, per� l'utilitzaven com a complement de la seva activitat principal i havien arribat a adquirir un important coneixement de les t�cniques, freq�entment amb l'ajut de Gaud�. Entre aquests professionals podem mencionar el many� Ramon Vallet i Piquer, el fuster Eduard Punt� i els artesans que col�laboraven en el taller de decoraci� de Francesc Vidal i Jevell�.
Per� Gaud� no es va recolzar �nicament en els coneixements del forjadors i fonedors, sin� que  el coneixement d'aquestes t�cniques, li venia de l'aprenentatge que va poder realitzar a la caldereria Sard� i la ferreria Cir� de Reus. Sense un coneixement profund d'aquestes t�cniques, no seria possible comprendre com el geni podia dirigir amb tanta efic�cia el treball dels professionals, als que il�lustrava amb maquetes fetes de filferro, cera o cartr� per explica'ls-hi els seus projectes.
El mestratge de Gaud�, no nom�s es manifesta en les grans peces normalment de Ferro forjat o fos, sin� que s'est�n a petites peces en altres metalls, com el llaut� i el bronze amb que es realitzen elements de decoraci� interior com poms, manetes, tiradors, espieres i altres.
De tot se'n conserven mostres abundoses en edificis com la Casa Batll� o La Pedrera.

Portes:Gaudí: El Drac de la porta dels Pavellons Güell (Reial Càtedra Gaudí)
- Un dels treballs m�s impressionants de Gaud� en ferro forjat, es la porta dels Pavellons G�ell de Barcelona, constru�da l'any 1885 als tallers Vallet i Piquer. Tota la porta es un exemple de l'utilitzaci� d'elements industrials que degudament aplicats, donen un resultat sorprenent, ja que si ho observem en detall, cada una de les parts del cos del drac est� formada per peces com molles, malles, cadenes, etc. donant tots plegats cos a un conjunt que vist des d'una certa distancia ens sembla un terrible drac en posici� ofensiva.
- Les dues portes principals del Palau G�ell presenten tamb� una extraordin�ria originalitat en la seva construcci� combinant elements industrials amb altres totalment artesanals, com els forjats decoratius que culminen les portes o el notable escut her�ldic que les separa que representa un escut comtal amb unes grans inicials E i G que corresponen a Eusebi G�ell. Ambdues portes son obra del ferrer Joan O��s que les va construir l'any 1889. Una de les caracter�stiques m�s originals que m�s tard es va estendre per la ciutat fins a arribar a ser gaireb� una norma, es l'utilitzaci� de les barres de ferro retor�ades helico�dalment.
- La porta de l'ascensor de la Casa Calvet presenta una malla de cercles fets amb platines que s'entrecreuen.
- La porta del Pavell� d'entrada als Cellers G�ell de Garraf
- Les portes de l'entrada principal de la Finca Miralles
- Tanques del Park G�ell
- Porta principal de la Casa Batll�
- Porta principal de la Casa Mil� (La Pedrera).

Reixes:Gaudí: Reixa a la Casa Botines de Lleó (Espanya)
- Reixes del Palau G�ell
- Sagrada Fam�lia
- Casa de los Botines a Lle� (Espanya)
- Les reixes de la Casa Vicen�, son en realitat de ferro fos i no pas forjat com en la resta de l'obra gaudiniana.
- Bellesguard
- Park G�ell
- La Pedrera

Balcons:
- Els primers balcons de Gaud� a la Casa Vicen�, l'any 1883.Gaudí: Balcó a la Casa Milà (La Pedrera)
- El Capricho de Comillas (Cantabria - Espanya) 1888, amb balconades que s'aprofiten per fer de bancs en volad�s.
- La Casa Calvet, es l'�ltima en que Gaud� utilitza baranes de barrots.
- A partir de la Casa Batll�, Gaud� introdueix un nou concepte de barana mes massiva i substitueix el ferro forjat pel ferro fos.
- Malgrat tot, a La Pedrera, Gaud� torna a la forja en una culminaci�, en que la pedra i el ferro prenen noves formes i s'integren l'una amb l'altra en una nova explosi� de fantasia arquitect�nica i tamb�, no ho oblidem, d'extraordin�ria capacitat t�cnica.

Fanals:
A m�s dels fanals dissenyats per Gaud� pel Passeig de la Muralla, que no es varen arribar a realitzar, Gaud� va treballar en dos altres dissenys que s� que es van portar a terme. Un d'ells per a la Pla�a del Mercat de Vic, avui lamentablement desapareguts; els dos exemplars de la Pla�a Reial de sis bra�os i els altres dos del Pla del Palau de tres bra�os, que son els �nics supervivents. Aquests fanals, van ser encarregats per l'Ajuntament de Barcelona, a un jove Gaud�, l'any 1878.

Altres elements i metalls (llaut�):   Espieres, manetes, tiradors, poms.
La preocupaci� de Gaud� per aconseguir la m�xima funcionalitat d'aquests tipus de peces es plasma en dissenys fets per aplicaci� de mans i dits sobre argila per tal de facilitar la seva utilitzaci� en termes que avui qualificar�em d'ergonomia. Aix� ho podem trobar en edificis com la casa Calvet i m�s posteriorment a la Casa Batll� i La Pedrera. Especialment en aquests �ltims edificis i trobem peces que encara actualment trobem de disseny molt avan�at.

Gaudí: Tirador de llautó a la Casa Batlló  Gaudí: Maneta de porta de llautó a la Casa Batlló Gaudí: Espiera de llautó a la Casa Batlló
 
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI