Aspectes T�cnics en l�obra de Gaud�:
La
t�cnica arquitect�nica de Gaud�: Geometria i mec�nica
-
treball
realitzat per
Jaume Serrallonga i Gasch, Doctor
Arquitecte membre de l�oficina t�cnica de la Sagrada Fam�lia -.
Geometria i mec�nica:
En algunes ocasions s�ha vist a l�obra de
Gaud� com la d�un arquitecte m�s del modernisme catal�, caracteritzat per
l��s de formes org�niques o relacionades amb la natura, per l��s de l�nies
corbes i ondulants, per l��s de materials revaloritzats, totxo cer�mic vist,
mosaic de trencad�s, etc. �s ben cert que Gaud� participa d�aquesta
tend�ncia caracter�stica del seu temps per� hi ha for�a motius que fan que
Gaud� s�hagi de tractar com un tema a part del modernisme, ja que la seva
genialitat supera en escreix el que quedaria redu�t a unes tend�ncies
estil�stiques i ornamentals. Avui dia, la gran majoria d�historiadors d�art
i d�arquitectura coincideixen en la necessitat de donar a Gaud� un
tractament especial i diferenciat de la resta del modernisme.
Un dels punts on Gaud� marca millor aquesta difer�ncia �s justament en la
s�ntesi entre la forma i la funci� d�all� que ell projecta, de tal manera
que la forma no esdev� un caprici estil�stic que segueix la moda del temps
sin� que troba una ra� de ser segons la funci� per a la qual ha estat
pensada.
En el cas de l�arquitectura, no cal dir que una de les funcions principals
de qualsevol construcci� �s la funci� mec�nica o estructural, �s a dir, que
s�aguanti, que no caigui. Quan Gaud� utilitza una geometria ben precisa per
aconseguir, no nom�s la pl�stica concreta que el caracteritza sin� tamb�, i
al mateix temps, l�optimitzaci� mec�nica de l�estructura �s quan m�s
s�allunya dels seus contemporanis que s�iniciaren en la tend�ncia modernista
per� amb els anys evolucionaren cap al noucentisme i les formes m�s
cl�ssiques i ordenades.
Per argumentar millor aquesta idea exposar� dos exemples clars: Les escoles
de la Sagrada Fam�lia i les voltes d�hiperboloides.
Escoles de la Sagrada Fam�lia:
Aquestes escoles es van construir per als fills dels treballadors del
Temple, dins del mateix solar en obres. La ubicaci� que Gaud� els d�na dins
del solar trepitjava la planta del Temple projectada per ell mateix, tot i
que l�obra aleshores avan�ava molt a poc a poc a l�extrem oposat de l�illa.
Tot aix� parla clarament que es tracta d�una construcci� concebuda totalment
com a provisional, on Gaud� no pot pretendre aixecar res que sigui superflu,
ni cap llu�ment personal, ni cap exc�s en el cost, ja que disposa de encara
menys recursos econ�mics que els minsos que tenia l�obra.
Els minsos recursos disponibles per a aquestes escoles queden ben palesos en
els materials emprats (ma� de pla, rajola cer�mica, bigueria de fusta�) i en
els acabats (lliscat de ciment portland sense paviment fins a una al�ada
d�arrambador, encalat blanc per a la resta de parets, material cer�mic vist
exterior en fa�anes i cobertes�). Malgrat tot aix� l�obra pren una for�a
pl�stica commovedora amb totes les fa�anes oscil�lants i la coberta onejant,
fins al punt que el mateix Le Corbusier, quan visit� Barcelona, prengu�
croquis i notes d�aquesta min�scula obra i no pas de la resta del gran
temple en lenta construcci�.
El m�s important de tot aix� �s que aquest conjunt de superf�cies ondulades
no respon a una tend�ncia estil�stica ni a una voluntat d�imprimir un segell
personal sin� a la genialitat d�aconseguir una estructura estable amb el
m�nim material.
La paret de tancament t�, nom�s, dues capes de ma� de pla, de 4 cm de gruix
cada una. �s una paret de tancament, d�obra vista, de menys de 10 cm de
gruix que arriba gaireb� als 5,60 metres d�al�ada. �s, per tant,
extremadament esvelta i seria massa inestable si no fos justament perqu�
l�ondulaci� li d�na rigidesa enfront la possible for�a del vent. Si hom
volgu�s fer aguantar dreta una cartolina damunt d�una taula, li hauria de
fer plecs o donar-li forma, altrament cauria abans ni de poder bufar. Gaud�,
amb la superf�cie ondulada de les fa�anes est� fent justament aix�.
L�ondulaci� no �s un caprici formal �s estructural, �s una lli�� de
mec�nica.
Construir una fa�ana
ondulada podria ser molt complicat per� Gaud� ens d�na una altra lli��,
aquest cop de geometria. La superf�cie d�aquestes fa�anes �s formada per
unes superf�cies reglades guerxes anomenades conoides. El conoide �s una
superf�cie que cont� tot un seguit de rectes, generatrius, totes elles
paral�leles a un pla director, i cada una d�elles es recolza simult�niament
en dues l�nies guies, directrius, una de recta i una de corba. Per construir
les fa�anes d�aquestes escoles cal primer construir aquestes l�nies
directrius. La guia corba es dibuixa a terra, com una sinusoide ondulada. I
per a fer la guia recta, es tensa un cordill o disposa d�una barra
met�l�lica horitzontal penjada a una certa al�ada, interm�dia entre els
punts m�s alts i els m�s baixos de la coberta.
Aleshores, es van posant tota una col�lecci� de cordills, cada 10 o 15 cm,
lligats a la barra recta de dalt i fins a la sinusoide de baix. Finalment es
van aixecant les parets seguint el guiatge dels fils i en ser la dimensi�
del ma� prou petita en comparaci� amb el conjunt de la superf�cie la pe�a
s�adapta prou b� i s�aconsegueix aquest espectacular resultat.
La darrera lli�� de geometria �s a la coberta on torna a fer �s de la
superf�cie dels conoides per estalviar-se de fer encavallades, molt m�s
cares que un embigat. En retallar les fa�anes en la seva part superior altre
cop en forma de sinusoide i disposant aquestes sinusoides en les dues
fa�anes llargues de tal manera que els punts m�s alts d�una quedin alineats
amb els punts m�s baixos de l�altra les bigues de fusta recolzades sobre
aquestes fa�anes en comptes de quedar paral�leles formant un pla van prenent
cada una diferents pendents cap a un costat o cap a l�altra i finalment amb
el material cer�mic de cobertura queda conformada la superf�cie ondulada del
conoide. Com que les bigues serien massa llargues si anessin directament
d�una fa�ana a l�altra, Gaud� disposa un p�rtic central per dins de
l�edifici que serveix de suport central d�aquestes bigues. Aquesta j�ssera
central ben horitzontal representa clarament la recta directriu d�aquesta
superf�cie reglada guerxa.
�s gr�cies a aquest enginy geom�tric i mec�nic que pot escollir el ma�
cer�mic, el m�s econ�mic i m�s a m� d�aquell temps, i col�locar-lo de
cantell per tal d�aprimar la paret i necessitar menys peces. Aix� �s
optimitzaci� de l�estructura gr�cies a la geometria.
Les voltes d�hiperboloides:
Gaud� menciona en nombroses vegades que amb el temple de la Sagrada
Fam�lia desitja superar l�estil g�tic de les catedrals que necessiten els
arcbotants i els contraforts talment com unes crosses, i que no mostren
altra cosa que el complicat recorregut de la baixada de c�rregues que
aquells h�bils constructors havien arribat a concebre.
Gaud� aconsegueix el seu objectiu per dos camins simultanis.
D�una banda estudia amb un model de pesos i cordills el recorregut natural
de les c�rregues i, gr�cies a aquest assaig previ, inclina les
columnes-arbre i totes les seves branques segons les direccions que obt� en
el seu model experimental de tal manera que recullin les diferents c�rregues
directament del centre de gravetat de cada boc� de volta.
La concepci� del temple com un bosc d�arbres (columnes) amb branques
(ramificacions) i fullam (voltes) li permet concebre que cada arbre suporta
el seu fullam sense necessitar dels arbres ve�ns. Havent vist les desgr�cies
de la primera guerra europea no volia que en enfonsar-se una part, un
contrafort per exemple, s�ensorr�s tot el temple. Ell pensava que si cau un
arbre nom�s ha de caure aquell arbre i no tot el bosc.
�s doncs, gr�cies a aquesta concepci� de les columnes-arbre que Gaud�
aconsegueix superar el g�tic i portar les c�rregues directament als
fonaments per la via m�s directa. Aix�, en eliminar els arcbotants i
contraforts, aconsegueix per a les naus una fa�ana exterior plana, sense les
aletes perpendiculars que en el g�tic les segmenten.
D�altra
banda Gaud� tamb� supera el g�tic amb les voltes. Les voltes g�tiques de
creueria es concebien amb uns nervis que s�ordenaven jer�rquicament per
recollir les c�rregues de la volta, que era l��ltim element, considerat
plementeria i sense paper estructural (tot i que despr�s es va demostrar que
aquesta pell entre nervis, aquesta closca, tamb� era capa� de resistir
encara que li fall�s algun nervi). Avan�ant-se en les teories i en el temps,
Gaud� concep la volta tota ella com a pell, com a closca, sense nervis. Per
assolir la m�xima resist�ncia i optimitzar el comportament mec�nic en la
seva darrera versi� de les voltes, que tant va estudiar i que ens ha arribat
gr�cies a la maqueta de guix que va fer, utilitza altre cop superf�cies
reglades de doble curvatura, com s�n els hiperboloides i els paraboloides.
En el punt de la clau, on les voltes g�tiques necessiten una concentraci� de
pes per tal que les arcades no s�obrin, les voltes d�hiperboloides tenen
l�ull, el coll de l'hiperboloide, un gran buit per on passar� la llum
natural des de les golfes cap a la nau. Gaud� recuperar� la idea pl�stica
del medall� de la clau fent un difusor de la llum, lleuger, de vidre i
metall, a mode de flor o estel, per� �s clar que aquesta funci� ja no �s
estructural. En les costures entre els diferents hiperboloides de les
voltes, on es podrien endevinar l�exist�ncia de nervis, Gaud� hi torna a fer
una col�lecci� de petits forats, petits hiperboloides el�l�ptics, per a la
llum artificial que de nit han de servir per donar la sensaci� del cel
estrellat. Sembla, doncs, talment com si Gaud� volgu�s deixar clar que
les seves voltes no necessiten nervis, i amb aix� tamb� explica altre cop la
seva voluntat clara de superar el g�tic.
I altre cop, tamb� en aquesta lli�� magistral, v�nen de la m� la mec�nica
amb la geometria. El domini total de les superf�cies reglades i el
coneixement de les rectes generatrius fan que pugui col�locar, seguint
aquestes direccions, la rajola cer�mica, inspirant-se en la t�cnica de la
volta catalana de ma� de pla, el material m�s senzill de cobertura
aleshores. Aix�, amb el color de la cer�mica juntament amb el vidre verd i
daurat per a les juntes que es van obrint aconsegueix la volta m�s florida
que mai s�hagu�s vist en una catedral. El domini de la geometria reglada es
posa de manifest observant en detall les costures entre hiperboloides, on
totes les interseccions s�n treballades fins a un grau extrem. En aquestes
interseccions, en el contacte entre els diferents elements geom�trics que
combina, no apareixen mai corbes estranyes sin� que utilitza sempre les
rectes generatrius per fer totes les transicions entre els plans que formen
bisells, els petits paraboloides entrecreuats o els grans paraboloides que
encara contenen a dins els hiperboloides el�l�ptics dels estels de la nit.
Gaud� demostra el seu domini de la geometria en alguns aspectes m�s que les
superf�cies reglades guerxes que hem comentat (Conoides, helicoides o rampes
de cargol, paraboloides i hiperboloides). Entre els millors exemples que
podr�em afegir hi hauria el coneixement i aplicaci� de les proporcions
b�siques pitag�riques, la seva famosa columna de doble gir o l��s de formes
poli�driques diverses.
Seguiran nous treballs sobre la Columna de doble
gir i els Pol�edres
Altres innovacions t�cniques en
arquitectura:
Gaud�, a m�s dels conoides, voltes d'hiperboloides, etc. que es
mencionen en l'anterior treball del Doctor Jaume Serrallonga, va aportar
moltes novetats al panorama constructiu i en altres �mbits com la decoraci�.
Va ser el primer a manifestar els inconvenients de les cobertes amb terrat,
que finalment han acabat desapareixent de la pr�ctica constructora a
Catalunya. Va ser el primer a utilitzar bigues de ciment armat, el primer a
recuperar les columnes inclinades. El primer a desenvolupar la idea de les
campanes tubulars - per a la Sagrada Fam�lia - que, encara avui, estan
pendents de realitzaci�. Tamb� va utilitzar novetats importants en altres
�mbits com la g�bia estereogr�fica, la fotografia m�ltiple o l'emmotllat per
la realitzaci� de escultures de gran format. Procediments avan�ats de
construcci� de vidrieres, com el que va utilitzar a la Seu de Ciutat de
Mallorca i altres.
Com ja hem repetit en aquest treball,
Gaud� considerava que la
decoraci� havia d'estar subordinada a l'estructura. Per� malgrat aquesta
idea b�sica,les seves construccions tenen freq�entment una gran riquesa
decorativa. Aix�, per exemple, a la Sagrada Fam�lia es troba amb la
necessitat d'expressar el significat lit�rgic de l'obra i es per aix�
que desenvolupa una tit�nica tasca de realitzar les representacions
simb�liques que trobem a la fa�ana del Naixement i realitza un bosc de
figures sobre un camp ornamental que les ambienta, estudiant i resolent els
problemes que planteja l'escultura arquitect�nica, malgrat no trobar la
col�laboraci� de cap artista especialitzat, b�sicament els escultors Carles
Man� i Joan Matamala son els que principalment col�laboren en aquesta tasca.
Utilitza �mpliament la t�cnica de l'emmotllat que havien utilitzat segons
diu "els grans mestres grecs, com Lisip". L'emmotllat exigia una laboriosa
feina d'ajust i de correcci� per neutralitzar l'efecte �ptic.
Un aspecte important de l'acabament era la coloraci�. Gaud� deia que "la
decoraci� ha estat �s i ser� acolorida". Daix� trobem potser la m�s
espectacular realitzaci� a la casa Batll�, amb una fa�ana totalment
recoberta de cer�mica de viv�ssims colors. |
|