GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / T�cnica arquitect�nica

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d�audi�ncia

ANTONI GAUD� I CORNET  (1852-1926)

T�cnica arquitect�nica

 [English] [Castellano]
 GAUD� - L�home - S�ntesi biogr�fica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud�   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d�arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud�   La plenitud    �ltims anys 
Cronologia   Influ�ncies   El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�   Gaud� un m�stic catal�   Amics de Gaud�   Col�laboradors de Gaud�
 L�obra Obra arquitect�nica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils caracter�stics:   Per�ode preliminar  Mud�jar-Moresc  G�tic evolucionat  Naturalisme expressionista  S�ntesi org�nica
Aspectes T�cnics:   La t�cnica arquitect�nica de Gaud� Geometria i mec�nica  
Aspectes Decoratius:   La cer�mica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informaci� Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaud�   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


Aspectes T�cnics en l�obra de Gaud�:

La t�cnica arquitect�nica de Gaud�: Geometria i mec�nica

- treball realitzat per Jaume Serrallonga i Gasch, Doctor Arquitecte membre de l�oficina t�cnica de la Sagrada Fam�lia -.

Geometria i mec�nica:
En algunes ocasions s�ha vist a l�obra de Gaud� com la d�un arquitecte m�s del modernisme catal�, caracteritzat per l��s de formesGaudí: Vista a vol d'ocell de les Escoles de la Sagrada Família org�niques o relacionades amb la natura, per l��s de l�nies corbes i ondulants, per l��s de materials revaloritzats, totxo cer�mic vist, mosaic de trencad�s, etc. �s ben cert que Gaud� participa d�aquesta tend�ncia caracter�stica del seu temps per� hi ha for�a motius que fan que Gaud� s�hagi de tractar com un tema a part del modernisme, ja que la seva genialitat supera en escreix el que quedaria redu�t a unes tend�ncies estil�stiques i ornamentals. Avui dia, la gran majoria d�historiadors d�art i d�arquitectura coincideixen en la necessitat de donar a Gaud� un tractament especial i diferenciat de la resta del modernisme.
Un dels punts on Gaud� marca millor aquesta difer�ncia �s justament en la s�ntesi entre la forma i la funci� d�all� que ell projecta, de tal manera que la forma no esdev� un caprici estil�stic que segueix la moda del temps sin� que troba una ra� de ser segons la funci� per a la qual ha estat pensada.
En el cas de l�arquitectura, no cal dir que una de les funcions principals de qualsevol construcci� �s la funci� mec�nica o estructural, �s a dir, que s�aguanti, que no caigui. Quan Gaud� utilitza una geometria ben precisa per aconseguir, no nom�s la pl�stica concreta que el caracteritza sin� tamb�, i al mateix temps, l�optimitzaci� mec�nica de l�estructura �s quan m�s s�allunya dels seus contemporanis que s�iniciaren en la tend�ncia modernista per� amb els anys evolucionaren cap al noucentisme i les formes m�s cl�ssiques i ordenades.

Per argumentar millor aquesta idea exposar� dos exemples clars: Les escoles de la Sagrada Fam�lia i les voltes d�hiperboloides.

Escoles de la Sagrada Fam�lia:
Aquestes escoles es van construir per als fills dels treballadors del Temple, dins del mateix solar en obres. La ubicaci� que Gaud� els d�na dins del solar trepitjava la planta del Temple projectada per ell mateix, tot i que l�obra aleshores avan�ava molt a poc a poc a l�extrem oposat de l�illa. Tot aix� parla clarament que es tracta d�una construcci� concebuda totalment com a provisional, on Gaud� no pot pretendre aixecar res que sigui superflu, ni cap llu�ment personal, ni cap exc�s en el cost, ja que disposa de encara menys recursos econ�mics que els minsos que tenia l�obra.Gaudí: Vista parcial de la coberta de conoides de les Escoles de la Sagrada Família
Els minsos recursos disponibles per a aquestes escoles queden ben palesos en els materials emprats (ma� de pla, rajola cer�mica, bigueria de fusta�) i en els acabats (lliscat de ciment portland sense paviment fins a una al�ada d�arrambador, encalat blanc per a la resta de parets, material cer�mic vist exterior en fa�anes i cobertes�). Malgrat tot aix� l�obra pren una for�a pl�stica commovedora amb totes les fa�anes oscil�lants i la coberta onejant, fins al punt que el mateix Le Corbusier, quan visit� Barcelona, prengu� croquis i notes d�aquesta min�scula obra i no pas de la resta del gran temple en lenta construcci�.
El m�s important de tot aix� �s que aquest conjunt de superf�cies ondulades no respon a una tend�ncia estil�stica ni a una voluntat d�imprimir un segell personal sin� a la genialitat d�aconseguir una estructura estable amb el m�nim material.
La paret de tancament t�, nom�s, dues capes de ma� de pla, de 4 cm de gruix cada una. �s una paret de tancament, d�obra vista, de menys de 10 cm de gruix que arriba gaireb� als 5,60 metres d�al�ada. �s, per tant, extremadament esvelta i seria massa inestable si no fos justament perqu� l�ondulaci� li d�na rigidesa enfront la possible for�a del vent. Si hom volgu�s fer aguantar dreta una cartolina damunt d�una taula, li hauria de fer plecs o donar-li forma, altrament cauria abans ni de poder bufar. Gaud�, amb la superf�cie ondulada de les fa�anes est� fent justament aix�. L�ondulaci� no �s un caprici formal �s estructural, �s una lli�� de mec�nica.
Construir una fa�ana ondulada podria ser molt complicat per� Gaud� ens d�na una altra lli��, aquest cop de geometria. La superf�cie d�aquestes fa�anes �s formada per unes superf�cies reglades guerxes anomenades conoides. El conoide �s una superf�cie que cont� tot un seguit de rectes, generatrius, totes elles paral�leles a un pla director, i cada una d�elles es recolza simult�niament en dues l�nies guies, directrius, una de recta i una de corba. Per construir les fa�anes d�aquestes escoles cal primer construir aquestes l�nies directrius. La guia corba es dibuixa a terra, com una sinusoide ondulada. I per a fer la guia recta, es tensa un cordill o disposa d�una barra met�l�lica horitzontal penjada a una certa al�ada, interm�dia entre els punts m�s alts i els m�s baixos de la coberta.
Aleshores, es van posant tota una col�lecci� de cordills, cada 10 o 15 cm, lligats a la barra recta de dalt i fins a la sinusoide de baixGaudí: Detall de l'embigat interior de les Escoles de la Sagrada Família. Finalment es van aixecant les parets seguint el guiatge dels fils i en ser la dimensi� del ma� prou petita en comparaci� amb el conjunt de la superf�cie la pe�a s�adapta prou b� i s�aconsegueix aquest espectacular resultat.
La darrera lli�� de geometria �s a la coberta on torna a fer �s de la superf�cie dels conoides per estalviar-se de fer encavallades, molt m�s cares que un embigat. En retallar les fa�anes en la seva part superior altre cop en forma de sinusoide i disposant aquestes sinusoides en les dues fa�anes llargues de tal manera que els punts m�s alts d�una quedin alineats amb els punts m�s baixos de l�altra les bigues de fusta recolzades sobre aquestes fa�anes en comptes de quedar paral�leles formant un pla van prenent cada una diferents pendents cap a un costat o cap a l�altra i finalment amb el material cer�mic de cobertura queda conformada la superf�cie ondulada del conoide. Com que les bigues serien massa llargues si anessin directament d�una fa�ana a l�altra, Gaud� disposa un p�rtic central per dins de l�edifici que serveix de suport central d�aquestes bigues. Aquesta j�ssera central ben horitzontal representa clarament la recta directriu d�aquesta superf�cie reglada guerxa.
�s gr�cies a aquest enginy geom�tric i mec�nic que pot escollir el ma� cer�mic, el m�s econ�mic i m�s a m� d�aquell temps, i col�locar-lo de cantell per tal d�aprimar la paret i necessitar menys peces. Aix� �s optimitzaci� de l�estructura gr�cies a la geometria.

Les voltes d�hiperboloides: Gaudí: Vista general de les voltes de la nau principal de la Sagrada Família a 45 metres
Gaud� menciona en nombroses vegades que amb el temple de la Sagrada Fam�lia desitja superar l�estil g�tic de les catedrals que necessiten els arcbotants i els contraforts talment com unes crosses, i que no mostren altra cosa que el complicat recorregut de la baixada de c�rregues que aquells h�bils constructors havien arribat a concebre.
Gaud� aconsegueix el seu objectiu per dos camins simultanis.
D�una banda estudia amb un model de pesos i cordills el recorregut natural de les c�rregues i, gr�cies a aquest assaig previ, inclina les columnes-arbre i totes les seves branques segons les direccions que obt� en el seu model experimental de tal manera que recullin les diferents c�rregues directament del centre de gravetat de cada boc� de volta.
La concepci� del temple com un bosc d�arbres (columnes) amb branques (ramificacions) i fullam (voltes) li permet concebre que cada arbre suporta el seu fullam sense necessitar dels arbres ve�ns. Havent vist les desgr�cies de la primera guerra europea no volia que en enfonsar-se una part, un contrafort per exemple, s�ensorr�s tot el temple. Ell pensava que si cau un arbre nom�s ha de caure aquell arbre i no tot el bosc.
�s doncs, gr�cies a aquesta concepci� de les columnes-arbre que Gaud� aconsegueix superar el g�tic i portar les c�rregues directament als fonaments per la via m�s directa. Aix�, en eliminar els arcbotants i contraforts, aconsegueix per a les naus una fa�ana exterior plana, sense les aletes perpendiculars que en el g�tic les segmenten.
D�altra banda Gaud� tamb� supera el g�tic amb les voltes. Les voltes g�tiques de creueria es concebien amb uns nervis que s�ordenaven jer�rquicament per recollir les c�rregues de la volta, que era l��ltim element, considerat plementeria i sense paper estructural (tot i que despr�s es va demostrar que aquesta pell entre nervis, aquesta closca, tamb� era capa� de resistir encara que li fall�s algun nervi). Avan�ant-se en les teories i en el temps, Gaud� concep la volta tota ella com a pell, com a closca, sense nervis. Per assolir la m�xima resist�ncia i optimitzar el comportament mec�nic en la seva darrera versi� de les voltes, que tant va estudiar i que ens ha arribat gr�cies a la maqueta de guix que va fer, utilitza altre cop superf�cies reglades de doble curvatura, com s�n els hiperboloidesGaudí: Detall volta de ceràmica amb mosaic verd i daurat a la Sagrada Família i els paraboloides.
En el punt de la clau, on les voltes g�tiques necessiten una concentraci� de pes per tal que les arcades no s�obrin, les voltes d�hiperboloides tenen l�ull, el coll de l'hiperboloide, un gran buit per on passar� la llum natural des de les golfes cap a la nau. Gaud� recuperar� la idea pl�stica del medall� de la clau fent un difusor de la llum, lleuger, de vidre i metall, a mode de flor o estel, per� �s clar que aquesta funci� ja no �s estructural. En les costures entre els diferents hiperboloides de les voltes, on es podrien endevinar l�exist�ncia de nervis, Gaud� hi torna a fer una col�lecci� de petits forats, petits hiperboloides el�l�ptics, per a la llum artificial que de nit han de servir per donar la sensaci� del cel estrellat.  Sembla, doncs, talment com si Gaud� volgu�s deixar clar que les seves voltes no necessiten nervis, i amb aix� tamb� explica altre cop la seva voluntat clara de superar el g�tic.
I altre cop, tamb� en aquesta lli�� magistral, v�nen de la m� la mec�nica amb la geometria. El domini total de les superf�cies reglades i el coneixement de les rectes generatrius fan que pugui col�locar, seguint aquestes direccions, la rajola cer�mica, inspirant-se en la t�cnica de la volta catalana de ma� de pla, el material m�s senzill de cobertura aleshores. Aix�, amb el colo
Gaudí: Voltes a la Sagada Famíliar de la cer�mica juntament amb el vidre verd i daurat per a les juntes que es van obrint aconsegueix la volta m�s florida que mai s�hagu�s vist en una catedral. El domini de la geometria reglada es posa de manifest observant en detall les costures entre hiperboloides, on totes les interseccions s�n treballades fins a un grau extrem. En aquestes interseccions, en el contacte entre els diferents elements geom�trics que combina, no apareixen mai corbes estranyes sin� que utilitza sempre les rectes generatrius per fer totes les transicions entre els plans que formen bisells, els petits paraboloides entrecreuats o els grans paraboloides que encara contenen a dins els hiperboloides el�l�ptics dels estels de la nit.
Gaud� demostra el seu domini de la geometria en alguns aspectes m�s que les superf�cies reglades guerxes que hem comentat (Conoides, helicoides o rampes de cargol, paraboloides i hiperboloides). Entre els millors exemples que podr�em afegir hi hauria el coneixement i aplicaci� de les proporcions b�siques pitag�riques, la seva famosa columna de doble gir o l��s de formes poli�driques diverses.

Seguiran nous treballs sobre  la Columna de doble gir i els Pol�edres

 

Altres innovacions t�cniques en arquitectura:
Gaud�, a m�s dels conoides, voltes d'hiperboloides, etc. que es mencionen en l'anterior treball del Doctor Jaume Serrallonga, va aportar moltes novetats al panorama constructiu i en altres �mbits com la decoraci�. Va ser el primer a manifestar els inconvenients de les cobertes amb terrat, que finalment han acabat desapareixent de la pr�ctica constructora a Catalunya. Va ser el primer a utilitzar bigues de ciment armat, el primer a recuperar les columnes inclinades. El primer a desenvolupar la idea de les campanes tubulars - per a la Sagrada Fam�lia - que, encara avui, estan pendents de realitzaci�. Tamb� va utilitzar novetats importants en altres �mbits com la g�bia estereogr�fica, la fotografia m�ltiple o l'emmotllat per la realitzaci� de escultures de gran format. Procediments avan�ats de construcci� de vidrieres, com el que va utilitzar a la Seu de Ciutat de Mallorca i altres.
Com ja hem repetit en aquest treball, Gaud� considerava que la decoraci� havia d'estar subordinada a l'estructura. Per� malgrat aquesta idea b�sica,les seves construccions tenen freq�entment una gran riquesa decorativa. Aix�, per exemple, a la Sagrada Fam�lia es troba amb la necessitat d'expressar el significat lit�rgic de l'obra  i es per aix� que desenvolupa una tit�nica tasca de realitzar les representacions simb�liques que trobem a la fa�ana del Naixement i realitza un bosc de figures sobre un camp ornamental que les ambienta, estudiant i resolent els problemes que planteja l'escultura arquitect�nica, malgrat no trobar la col�laboraci� de cap artista especialitzat, b�sicament els escultors Carles Man� i Joan Matamala son els que principalment col�laboren en aquesta tasca.
Utilitza �mpliament la t�cnica de l'emmotllat que havien utilitzat segons diu "els grans mestres grecs, com Lisip". L'emmotllat exigia una laboriosa feina d'ajust i de correcci� per neutralitzar l'efecte �ptic.
Un aspecte important de l'acabament era la coloraci�. Gaud� deia que "la decoraci� ha estat �s i ser� acolorida". Daix� trobem potser la m�s espectacular realitzaci� a la casa Batll�, amb una fa�ana totalment recoberta de cer�mica de viv�ssims colors. 


 

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI