GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Obra fora de Catalunya: Lle� (Espanya) / Casa Botines

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

Gaud�: CASA BOTINES

[English] [Fran�ais] [Castellano]

 Sobre la Casa Botines de Lle�:  Dades practiques   Historia   Descripci�   Imatges
 Fonts i informaci� addicional:  Links   Bibliografia   Altres obres de Gaud�
 

                                                  

Dades practiques:
Adre�a:   Pla�a del Bisbe Marcelo, 5  Lle�  Espanya.
Inter�s:  xxxx(3 sobre 5)
Estat de conservaci�:  Fa�anes i interiors:
Molt bo.
Com arribar-hi: Lle� es la capital de la prov�ncia del mateix nom situada al nord oest de la pen�nsula Ib�rica. Per anar-hi des de Madrid situat a 367 Qm. s�ha d�agafar la carretera N-VI.
Visites:  L�edifici es actualment seu de Caja Espa�a i se�n pot visitar la planta baixa i el soterrani a on, eventualment, es realitzen exposicions.
Les hores de visita son les d�obertura de Caja Espa�a.
Per una visita de m�s completa, cal concertar una cita pr�via.
Informaci�: Tel�fon: (34) 987 292 500
- email:  Line@Espa�a.es

Hist�ria:
Aquest edifici va ser encarregat a Gaud� per la societat "Fern�ndez y Andr�s" de Lle� - successora de l�empresa fundada pel senyor Joan Homs i Botin�s (d�aqu� el nom de Botines) -, que estava regentada pels senyors Sim�n Fern�ndez Fern�ndez i Mariano Andr�s Luna que tenien relacions comercials, degut als seus negocis t�xtils, amb el comte Eusebi G�ell qui els recoman� Gaud� com a arquitecte.
Gaud� treballava aleshores en la construcci� del Palau Episcopal d'Astorga i per la proximitat d�ambd�s edificis es va decidir a acceptar l�enc�rrec.
Gaud� va signar els pl�nols de l�immoble el desembre de 1891 i un cop superat el litigi que els propietaris van tenir amb l�Ajuntament, les obres comen�aren el 4 de gener de 1892, dirigides per Claudi Alsina, i s�acabaren el novembre del mateix any.
L�any 1931, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Le�n, va adquirir l�edifici. Aquesta entitat va realitzar algunes reformes que trencaven el disseny original eliminant set pilars del soterrani. Afortunadament un nou propietari (Caja Espa�a), en reconvertir novament l�edifici per fer-lo la seva seu social, va realitzar l�any 1994 una reforma que va restaurar l�estructura tal com l�havia previst Gaud�.
Per aquesta restauraci�, es van contractar els arquitectes Mariano Diaz S�enz i Felix Compadre D�ez que varen tornar a col�locar els pilars eliminats anteriorment, que es van reconstruir amb els mateixos materials previstos per Gaud�.
Durant aquestes obres, es van trobar dintre de la est�tua de Sant Jordi - obra de Antoni Cant� i Vicen� Matamala - que presideix l�entrada principal, uns rotlles de paper que s�hi van posar durant la construcci� i que donaven una s�rie d�informacions sobre les persones i circumstancies de la construcci�, el que ha perm�s un millor coneixement d�aquests aspectes. 

Descripci�:
Es tracta d�un edifici de planta rectangular a quatre vents dissenyada en un estil neog�tic, per� que presenta unes caracter�stiques constructives molt modernes per l��poca. Efectivament, malgrat l�aspecte medieval de l�edifici, Gaud� hi aplica una concepci� moderna de l�arquitectura tant en l�aspecte constructiu, com en l'art�stic i d�utilitzaci�.
L�estructura de l�edifici es recolza en columnes met�l�liques lleugeres en el soterrani, permetent d�aquesta manera un espai m�s di�fan que s�adequava millor a les necessitats comercials a que aquesta �rea es destinava. En els pisos superiors, la funci� de suport es confia a parets de c�rrega. 
S�accedeix a l�edifici a trav�s d�una porta lobulada situada al centre de la fa�ana principal, que es l��nic lloc a on es trenca el fossat que rodeja l�edifici per davant de les fa�anes principal i lateral per donar pas a les escales d�acc�s, sobre la qual trobem una escultura de Sant Jordi lluitant amb el drac, ja mencionada en l�apartat d�hist�ria, i que es tanca amb una notable reixa de ferro forjat en que podem observar una figura de lle� envoltat de motius vegetals i que evoca el nom de la ciutat.
A cada angle de les quatre fa�anes totalment recobertes amb carreus de pedra grisa d�extracci� local, hi trobem una torre circular. Una important quantitat de finestres neog�tiques m�s abundants a mida que anem baixant de la teulada a la planta baixa, en permeten assegurar una millor il�luminaci�, que en la planta superior tamb� est� garantida per unes lluernes, situades a la teulada, que a m�s tamb� faciliten la ventilaci�, funci� aquesta a la que tamb� coadjuven els sis patis interiors.
Per sobre del semisoterrani i la planta baixa, es troben tres nivells m�s les golfes. En el primer d�aquests nivells hi han dos pisos, un per a cada propietari i en cada un dels nivells superiors quatre pisos destinats a lloguer.
La teulada est� coberta amb pissarra gris.

Imatges:

Exterior

Interior

Gaudí: Casa Botines  Interior planta baixa Gaudí: Casa Botines  planta baixa  finestres amb vitralls Gaudí: Casa Botines  planta baixa  filera de columnes Gaudí: Casa Botines  Interior, finestres en un angle de façana
 

LINKS seleccionats a d�altres Webs sobre la Casa Botines

- Casa Botines - Antoni Gaud�  Informaci� sobre la casa Botines 
 

Bibliografia espec�fica sobre la Casa Botines

Titol Autor Publicat per Any
 
 LLIBRES:
So�ando en piedra/ Dream in stone. Le�n Gaud� 2002 Carriedo Tejero, M. i altres Caja Espa�a i altres entitats de Lle� i Astorga 2002
Gaud� para j�venes: Le�n-Astorga. 150 aniversario del nacimiento del arquitecto Huerta, Fernando Ajuntaments de Lle� i Astorga, Fundaci� Vela Zanetti 2002
El edificio Gaud� de Le�n: Casa Botines    Varis autors Centro de Documentaci�n de Caja Espa�a 1997
 
 ARTICLES:
Carriedo Tejedo, Manuel:
Gaud� en el Le�n de final de siglo. Un perfecto desconocido: Iniciativas culturales (Caja Espa�a), n� 21 - 1998
Gaud� en Le�n y en Astorga: Revista "Le�n en Madrid" (Casa de Le�n en Madrid), n� 353 - 1998
Gaud� en la provincia de Le�n (1889-1893): Nuevas iniciativas (Caja Espa�a), n� 15 - 2001
El San Jorge de Gaud� en "Casa Botines": Nuevas iniciativas (Caja Espa�a), n� 17 - 2002
La conexi�n catalana de Gaud� en Le�n: Nuevas iniciativas (Caja Espa�a), n� 17 - 2002
Casa Botines, el nombre popular de una antigua "Casa de Cambio": Nuevas iniciativas (Caja Espa�a), n� 17, 2002
Relojes, carrillones y campanas en "Casa Botines": Nuevas iniciativas (Caja Espa�a), n� 18 - 2002
Catalanes en los "Caminos de Santiago". Gaud� en Comillas, en Le�n y en Astorga: Nuevas iniciativas (Caja Espa�a), n� 20 2002.

Gal�n y Galindo, �ngel:
El edificio Botines, de Gaud� en Le�n: Revista "Ahorro" (Confederaci�n Espa�ola de Cajas de Ahorros), n� 183 - 1985

Lucas del Ser, Carmelo de:
Catalanes en Le�n. Las �lites que arroparon a Gaud� en su aventura leonesa: Nuevas iniciativas (Caja Espa�a), 19 - 2002
Juan Homs i Botines. El comerciante que dio nombre al edificio de Gaud� en Le�n: Nuevas iniciativas (Caja Espa�a), 20 - 2002


Altres obres de Gaud�:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batll�   Casa Vicens  
Col�legi Santa Teresa   Escoles Sagrada Fam�lia   Fanals de la Pla�a Reial i del Pla del Palau   La Pedrera   Pavellons G�ell   Palau G�ell  Park G�ell   Sagrada Fam�lia   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllar�s  Jardins Artigas
A Matar�:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Gl�ria)
A Santa Coloma de Cervell�: 
Col�nia G�ell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jes�s i Maria

ALS PA�SOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovaci� de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lle� - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lle� - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Pla�a del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI