Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

[English] [Français] [Castellano]

Història:
Aquest edifici va ser encarregat a Gaudí per la societat "Fernández y Andrés" de Lleó - successora de l’empresa fundada pel senyor Joan Homs i Botinàs (d’aquí el nom de Botines) -, que estava regentada pels senyors Simón Fernández Fernández i Mariano Andrés Luna que tenien relacions comercials, degut als seus negocis tèxtils, amb el comte Eusebi Güell qui els recomanà Gaudí com a arquitecte.
Gaudí treballava aleshores en la construcció del Palau Episcopal d'Astorga i per la proximitat d’ambdós edificis es va decidir a acceptar l’encàrrec.
Gaudí va signar els plànols de l’immoble el desembre de 1891 i un cop superat el litigi que els propietaris van tenir amb l’Ajuntament, les obres començaren el 4 de gener de 1892, dirigides per Claudi Alsina, i s’acabaren el novembre del mateix any.
L’any 1931, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de León, va adquirir l’edifici. Aquesta entitat va realitzar algunes reformes que trencaven el disseny original eliminant set pilars del soterrani. Afortunadament un nou propietari (Caja España), en reconvertir novament l’edifici per fer-lo la seva seu social, va realitzar l’any 1994 una reforma que va restaurar l’estructura tal com l’havia previst Gaudí.
Per aquesta restauració, es van contractar els arquitectes Mariano Diaz Sáenz i Felix Compadre Díez que varen tornar a col·locar els pilars eliminats anteriorment, que es van reconstruir amb els mateixos materials previstos per Gaudí.
Durant aquestes obres, es van trobar dintre de la estàtua de Sant Jordi - obra de Antoni Cantó i Vicenç Matamala - que presideix l’entrada principal, uns rotlles de paper que s’hi van posar durant la construcció i que donaven una sèrie d’informacions sobre les persones i circumstancies de la construcció, el que ha permès un millor coneixement d’aquests aspectes. 

Descripció:
Es tracta d’un edifici de planta rectangular a quatre vents dissenyada en un estil neogòtic, però que presenta unes característiques constructives molt modernes per l’època. Efectivament, malgrat l’aspecte medieval de l’edifici, Gaudí hi aplica una concepció moderna de l’arquitectura tant en l’aspecte constructiu, com en l'artístic i d’utilització.
L’estructura de l’edifici es recolza en columnes metàl·liques lleugeres en el soterrani, permetent d’aquesta manera un espai més diàfan que s’adequava millor a les necessitats comercials a que aquesta àrea es destinava. En els pisos superiors, la funció de suport es confia a parets de càrrega. 
S’accedeix a l’edifici a través d’una porta lobulada situada al centre de la façana principal, que es l’únic lloc a on es trenca el fossat que rodeja l’edifici per davant de les façanes principal i lateral per donar pas a les escales d’accés, sobre la qual trobem una escultura de Sant Jordi lluitant amb el drac, ja mencionada en l’apartat d’història, i que es tanca amb una notable reixa de ferro forjat en que podem observar una figura de lleó envoltat de motius vegetals i que evoca el nom de la ciutat.
A cada angle de les quatre façanes totalment recobertes amb carreus de pedra grisa d’extracció local, hi trobem una torre circular. Una important quantitat de finestres neogòtiques més abundants a mida que anem baixant de la teulada a la planta baixa, en permeten assegurar una millor il·luminació, que en la planta superior també està garantida per unes lluernes, situades a la teulada, que a més també faciliten la ventilació, funció aquesta a la que també coadjuven els sis patis interiors.
Per sobre del semisoterrani i la planta baixa, es troben tres nivells més les golfes. En el primer d’aquests nivells hi han dos pisos, un per a cada propietari i en cada un dels nivells superiors quatre pisos destinats a lloguer.
La teulada està coberta amb pissarra gris.

Imatges:

Exterior

Interior