Compendi d'ex-libris
d'Alexandre
de Riquer,
any 1903. Edici� Barcelona.
Compendi d'ex-libris
d'Alexandre
de Riquer,
any ca. 1904. Edici� Leipzig.
Compendi d'ex-libris
d'Alexandre
de Riquer,
any ca. 1904/1905.
Edici� de Williams
and Norgate (Gran
Bretanya).
Ex-libris
Llista d' obres:
-A. de Riquer (3) (1900 -
1901 - 1903)
-Rafel Patxot (1901)
Joan Llongueras (1) (1901)
Joan Llongueras (2) (1901)
-Narc�s Clavell (1902)
-Rafael Dom�nech (1902)
-Macario Fau (1902)
-Vicente Garc�a de Paredes (1902)
-Federico Larra�aga (1902)
-Marquina (1902)
-Teresa i Mar�a (1902)
-Francesc Matheu (1902)
-Leonor Miquel (1902)
-Eugeni Ors (1902)
-J. Pin y Soler (1902)
-Josep M. Roca (1902)
-Santiago Rusi�ol (1902)
-Hermann Schultze (1902)
-F. Soler (1902)
-Joseph Thomas (1902)
-Emili Cabot (1903)
-Joaquim Cabot (1903)
-Raymond Casellas (1903)
-Comte de Casa Davolos (1903)
-Lu�s M. Febrer (1903)
-De la llibreria de Pau Font de Rubinat (1903)
-Pau Font de Rubinat (1903)
-Oriol Mart� (1903)
-R. Miquel (1903)
-Dr. Rudolf Newmann (1903)
-V�ctor Oliva (1903)
-Paquita (Francisca Bonnemaison) (1903)
-Llu�s Plandiura (1903)
-W. Porter-Truesdell (1903)
-Alfonso XIII (1904)
-Apel�les Mestres (1904)
-Joan Subirachs (1904)
-Jordi Montsalvatge (ex-musicis 1905)
-Joseph Montsalvatge (1905)
-Hugo Sanner (1906)
-Jos� Espasa e Hijos, Editores (1909)
-Anton Dalmau (2) (1913 - 1914)
-Trinidad Montsalvatge (1913)
-Joseph Montsalvatge (Ex-musicis 1913)
-Josep Fabregat (1913)
-Enrique Granados (Ex-musicis 1913)
-Jos� M� de Careaga Montsalvatge (1913)
-Andr�e Bearn (1916)
-Frederich Miracle (2) (1916 - ?)
-Llu�s Bartrina
-Rita Benapres
-Hans Bethge
-Emilio Canals
-Fernando Coll
-Alfons Gallardo
-Garcia Novell
-Carmen J. de F.
-Auguste Laborde
-Lemingen-Westerburg
-F. Lliurat
-J. Llorens
-J. Maragall
-J. Meifr�n
-Manuel de Montoliu
-J. L. Pagano
-M. Parera
-Ram�n Per�s
-Angelica Prat
-Jaume Ponsa
-Alexandre J. Riera
-Emilio
de Riquer i Palau
-Ludwig
Saeng
-Leon V.
Solon
-Eudalt Thomas
-F. Thomas
-Eduard
de Toda
-Miquel
Utrillo
-A. VallLlobera
-A. de
Riquer i de Palau
-Salvador Vilaregut
|
Generalitats:
Els ex-libris d'Alexandre de Riquer, s�n petites obres
d�art, a Catalunya
ex-libris i Alexandre de Riquer s�n conceptes inseparables.
Alexandre de
Riquer no nom�s va introduir l'ex-libris modern a Catalunya, tamb� va ser
el primer en promoure�l a trav�s de publicacions com Luz (1898) o Joventut
(1900) i de dignificar-lo per mitj� del gravat calcogr�fic.
Riquer va ser
el primer artista catal� que va publicar un llibre amb ex-libris (1903) que
recull la seva producci� fins a aquell moment. El llibre va ser prologat pel
prestigi�s artista modernista Miquel Utrillo.
El llibre "Ex-libris d'Alexandre de Riquer":
Aproximadament fins a la data
de publicaci� del seu llibre els ex-libris d'Alexandre de Riquer s�n
inequ�vocament modernistes. La majoria s�n fotogravats de petit format
impresos a una o dues tintes, que tenen com element central del dibuix
motius variats com poden ser un rostre, una figura femenina - amb freq��ncia
un nu -, una dama llegint, ocells i altres animals, motius vegetals o
paisatges, en general envoltats per fines i sinuoses l�nies i decorats amb
marcs florejats, fulles d�acant, garlandes, etc. en el m�s pur estil
modernista.
En el llibre citat "Ex-libris d'Alexandre de Riquer", es
recullen fins a 63 exemplars. D�aquest llibre, en recollim imatges de les
portades de les tres varietats existents, impreses entre
Barcelona i Leipzig l�any 1903 i
distribu�t quasi simult�niament tamb� a Barcelona i Leipzig i en una data
lleugerament posterior - 1904 o 1905 - a la Gran Bretanya per mitj� de Williams and Norgate.
Del Llibre, editat en franc�s, se�n va fer una tirada de 300 exemplars sota
el mecenatge del compte Leiningen-Westerburg repartits entre Barcelona i
Leipzig. Tamb� van apar�ixer 10 exemplars sobre paper especial, amb
ex-libris acolorits i signats per l�autor. El 1904 es va esgotar.
D�aquest darrer exemplar, (�nicament canvia la coberta) no se�n parla
enlloc, i no �s conegut per cap dels especialistes en la mat�ria, se�n devia
fer una tirada de molts pocs exemplars.
Obra i significat:
En el per�ode 1902-1904 Llu�s Yebra cataloga
fins a 142 ex-libris dels quals en recollim en aquesta pagina una bona part.
Algun altre autor arriba a esmentar la xifra de 200, encara que aquesta
sembli una xifra exagerada.
A partir d�aquesta �ltima data, Riquer es
decanta cap a un estil m�s cl�ssic per a la part central del dibuix, el que constitueix
el nucli dels seus dissenys, mantenint en canvi el disseny modernista de
les voreres dintre de la seva l�nia tradicional. Per altra banda, Alexandre de
Riquer s�orienta cap a formats m�s grans i pel que fa a la t�cnica, generalitza
l��s
de l�aiguafort.
Des de les seves primeres creacions, Riquer es va adaptar
perfectament a la filosofia que presidia en aquella �poca l�elaboraci� d'ex-libris: va comprendre el
seu valor al�leg�ric, en la
l�nia dels antics blasons.
Va incloure dintre dels seus dissenys els temes
favorits de la seva �poca (figura femenina, vegetals, flors, fauna, paisatge),
sempre amb una extraordin�ria eleg�ncia. La dona �s una figura normalment
present en bona part de la seva producci�; pot tractar-se de figures
femenines en actituds diverses, vestides o nues, de vegades en actituds
sensuals. Un dels exemples en que podem apreciar detalls d�una innegable
sensualitat �s el dels ex-libris que va realitzar per a Pau Font de Rubinat,
especialment en el titulat �De la llibreria de Pau Font de Rubinat�.
Des del punt de vista
formal:
Eliseu Trenc divideix l�obra de Riquer en cinc grups.
El primer grup al que pertanyen els ex-libris de Rafel Patxot,
Joan Llongueras i altres
son molt allargats i contenen una forma femenina elegant al�leg�rica en
primer pla sobre un fons d�arbres per on corra un riu. Riquer expressa amb
aquestes imatges la poesia d�una natura melanc�lica.
El segon grup format per ex-libris com els de
Manuel de Montoliu, Eudald Thomas i altres, son de forma circular o
ovalada amb un element figuratiu al centre, estant l�exterior del cercle
decorat amb motius florals que envolten el nom del propietari i la llegenda
si n�hi ha.
El tercer grup, el dels ex-libris de Emili Cabot i
R. Casellas es de format
rectangular m�s tradicional sense elements decoratius i figures com rostres
i cossos de dones.
El quart grup que compr�n els ex-libris de Paquita, Rita Benapres,
Miquel Utrillo i altres es el m�s original i
modern i est� integrat per uns pocs elements florals amb dos o tres colors.
Finalment, el cinqu� grup al que corresponen ex-libris com els de Carl
Neumann, Anton Dalmau i ex-musicis com el de F.
Lliurat es compon de marques de mida gran d�aiguaforts que generalment
presenten un medall� central ovalat amb una al�legoria envoltat de nimfes i
fullatge. Aquests ex-libris tardans, els �ltims de Riquer, daten de 1907 a
1914.
Creador d�una escola
d�exlibristes:
Riquer va ser
el creador d�una brillant escola d�exlibristes, els deixebles de la qual van
ser artistes tan importants com J. Triad�, J. Renart, J. Dieguez, J.
Llongueras, F. Gal�, I. Moya, que es conten actualment entre els exlibristes
catalans m�s reconeguts.
L'Eugeni d'Ors, creador del Noucentisme (Moviment
art�stic successor i enfrontat al Modernisme) va recon�ixer a l�estudi de
Riquer a Barcelona, malgrat les seves profundes discrep�ncies art�stiques, la seva qualitat d' "�nic seminari de veritable art a
Barcelona".
La valoraci� actual de
l�obra de Riquer:
Els ex-libris d'Alexandre de Riquer s�n cada vegada m�s
apreciats pels experts de tot el m�n, com ho
evidencien l��xit de les exposicions realitzades cada vegada amb m�s
freq��ncia, com l'Exposici� que es va fer a Ortona a It�lia (1993), l'Exposici� de la Caixa de Terrassa (2000) o
el continu creixement de la bibliografia sobre Alexandre de Riquer.
Tamb�
contribueixen a aquesta difusi� diverses webs, a m�s d�aquestes pagines que
tenim la satisfacci� de presentar i que s�aniran ampliant properament.
|
|
|
|
Ex-libris d'Alexandre de
Riquer
|
Rafel Patxot
|
Joan Llongueras
|
|
|
|
|
Marquina
|
Francesc Matheu
|
Leonor Miquel
|
Eugeni Ors
|
|
|
|
|
F.
Soler
|
Emili Cabot
|
Joaquim Cabot
|
Raymond Casellas
|
|
|
|
|
Comte de Casa Davolos
|
Lu�s M. Febrer
|
Pau Font de Rubinat
|
Oriol Mart�
|
|
|
|
|
R. Miquel
|
Dr. Rudolf Newmann
|
Victor Oliva
|
Paquita
(Fca. Bonnemaison)
|
|
|
|
|
Llu�s Plandiura
|
Alfonso XIII
|
Joan Subirachs
|
Llu�s Bartrina
|
|
|
|
|
Carmen J. de F.
|
Lemingen-Westerburg
|
F. Lliurat
|
J. Llorens
|
|
|
|
|
J. Maragall
|
Manuel de Montoliu
|
J. L. Pagano
|
M. Parera (una rara versi�
en vermell)
|
|
|
|
|
Ram�n Per�s
|
F. Thomas
|
Eduard de Toda |
Miquel Utrillo
|
|
|
|
Auguste Laborde |
V. Garc�a de Paredes |
De la Llibreria de Pau
Font de Rubinat
|
|
|
W. Porter-Truesdell
|
A. de Riquer i de Palau
|
|
|
Joseph Thomas |
Salvador Vilaregut |
|