GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives / Alexandre de Riquer - Ex Libris -

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especial Catedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

ALEXANDRE DE RIQUER I YNGLADA   (1856-1920)
Ex Libris

  [English] [Fran�ais] [Castellano]
� Sobre Alexandre de Riquer:  Biografia   Obra:  Cartells   Decoraci�   Ex-libris   Literatura   Pintura   Altres activitats
� Fonts i informaci� complementaria:  Bibliografia   Links  
Llibreria de temes Modernistes   Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Catal�

� Ex libris d�Alexandre de Riquer:  Generalitats  El llibre Ex-libris d�Alexandre de Riquer  Obra i significat  Des del punt de vista formal  Creador d�una escola d�exlibristes  La valoraci� actual de l�obra ex-libristica de Riquer  Llista d�ex-libris  Imatges d�ex-libris
 


Compendi d'ex-libris
d'Alexandre de Riquer,
any 1903. Edici� Barcelona.


Compendi d'ex-libris
d'Alexandre de Riquer,
any ca. 1904. Edici� Leipzig.


Compendi d'ex-libris
d'Alexandre de Riquer,
any ca. 1904/1905.
 Edici� de Williams
 and  Norgate (Gran
 Bretanya).


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

Ex-libris Llista d' obres:

-A. de Riquer (3) (1900 - 1901 - 1903)
-Rafel Patxot (1901)
Joan Llongueras (1) (1901)
Joan Llongueras (2) (1901)
-Narc�s Clavell (1902)
-Rafael Dom�nech (1902)
-Macario Fau (1902)
-Vicente Garc�a de Paredes (1902)
-Federico Larra�aga (1902)
-Marquina (1902)
-Teresa i Mar�a (1902)
-Francesc Matheu (1902)
-Leonor Miquel (1902)
-Eugeni Ors (1902)
-J. Pin y Soler (1902)
-Josep M. Roca (1902)
-Santiago Rusi�ol (1902)
-Hermann Schultze (1902)
-F. Soler (1902)
-Joseph Thomas (1902)
-Emili Cabot (1903)
-Joaquim Cabot (1903)
-Raymond Casellas (1903)
-Comte de Casa Davolos (1903)
-Lu�s M. Febrer (1903)
-De la llibreria de Pau Font de Rubinat (1903)
-Pau Font de Rubinat (1903)
-Oriol Mart� (1903)
-R. Miquel (1903)
-Dr. Rudolf Newmann (1903)
-V�ctor Oliva (1903)
-Paquita (Francisca Bonnemaison) (1903)
-Llu�s Plandiura (1903)
-W. Porter-Truesdell (1903)
-Alfonso XIII (1904)
-Apel�les Mestres (1904)
-Joan Subirachs (1904)
-Jordi Montsalvatge (ex-musicis 1905)
-Joseph Montsalvatge (1905)
-Hugo Sanner (1906)
-Jos� Espasa e Hijos, Editores (1909)
-Anton Dalmau (2) (1913 - 1914)
-Trinidad Montsalvatge (1913)
-Joseph Montsalvatge (Ex-musicis 1913)
-Josep Fabregat (1913)
-Enrique Granados (Ex-musicis 1913)
-Jos� M� de Careaga  Montsalvatge (1913)
-Andr�e Bearn (1916)
-Frederich Miracle (2) (1916 - ?)
-Llu�s Bartrina
-Rita Benapres
-Hans Bethge
-Emilio Canals
-Fernando Coll
-Alfons Gallardo
-Garcia Novell
-Carmen J. de F.
-Auguste Laborde
-Lemingen-Westerburg
-F. Lliurat
-J. Llorens
-J. Maragall
-J. Meifr�n
-Manuel de Montoliu
-J. L. Pagano
-M. Parera
-Ram�n Per�s
-Angelica Prat
-Jaume Ponsa
-Alexandre J. Riera

-Emilio de Riquer i Palau
-Ludwig Saeng
-Leon V. Solon
-Eudalt Thomas
-F. Thomas
-Eduard de Toda
-Miquel Utrillo

-A. VallLlobera
-A. de Riquer i de Palau
-Salvador Vilaregut

 

 

Generalitats:
Els ex-libris d'Alexandre de Riquer, s�n petites obres d�art, a Catalunya ex-libris i Alexandre de Riquer s�n conceptes inseparables.
Alexandre de Riquer no nom�s va introduir l'ex-libris modern a Catalunya, tamb� va ser el primer en promoure�l a trav�s de publicacions com Luz (1898) o Joventut (1900) i de dignificar-lo per mitj� del gravat calcogr�fic.
Riquer va ser el primer artista catal� que va publicar un llibre amb ex-libris (1903) que recull la seva producci� fins a aquell moment. El llibre va ser prologat pel prestigi�s artista modernista Miquel Utrillo.

El llibre "Ex-libris d'Alexandre de Riquer":
Aproximadament fins a la data de publicaci� del seu llibre els ex-libris d'Alexandre de Riquer s�n inequ�vocament modernistes. La majoria s�n fotogravats de petit format impresos a una o dues tintes, que tenen com element central del dibuix motius variats com poden ser un rostre, una figura femenina - amb freq��ncia un nu -, una dama llegint, ocells i altres animals, motius vegetals o paisatges, en general envoltats per fines i sinuoses l�nies i decorats amb marcs florejats, fulles d�acant, garlandes, etc. en el m�s pur estil modernista.
En el llibre citat "Ex-libris d'Alexandre de Riquer", es recullen fins a 63 exemplars. D�aquest llibre, en recollim imatges de les portades de les tres varietats existents, impreses entre
Barcelona i Leipzig l�any 1903 i distribu�t quasi simult�niament tamb� a Barcelona i Leipzig i en una data lleugerament posterior - 1904 o 1905 - a la Gran Bretanya per mitj� de Williams and Norgate.
Del Llibre, editat en franc�s, se�n va fer una tirada de 300 exemplars sota el mecenatge del compte Leiningen-Westerburg repartits entre Barcelona i Leipzig. Tamb� van apar�ixer 10 exemplars sobre paper especial, amb ex-libris acolorits i signats per l�autor. El 1904 es va esgotar. D�aquest darrer exemplar, (�nicament canvia la coberta) no se�n parla enlloc, i no �s conegut per cap dels especialistes en la mat�ria, se�n devia fer una tirada de molts pocs exemplars.

Obra i significat:
En el per�ode 1902-1904 Llu�s Yebra cataloga fins a 142 ex-libris dels quals en recollim en aquesta pagina una bona part. Algun altre autor arriba a esmentar la xifra de 200, encara que aquesta sembli una xifra exagerada.
A partir d�aquesta �ltima data, Riquer es decanta cap a un estil m�s cl�ssic per a la part central del dibuix, el que constitueix el nucli dels seus dissenys, mantenint en canvi el disseny modernista de les voreres dintre de la seva l�nia tradicional. Per altra banda, Alexandre de Riquer s�orienta cap a formats m�s grans i pel que fa a la t�cnica, generalitza l��s de l�aiguafort.
Des de les seves primeres creacions, Riquer es va adaptar perfectament a la filosofia que presidia en aquella �poca l�elaboraci� d'ex-libris: va comprendre el seu valor al�leg�ric, en la l�nia dels antics blasons.
Va incloure dintre dels seus dissenys els temes favorits de la seva �poca (figura femenina, vegetals, flors, fauna, paisatge), sempre amb una extraordin�ria eleg�ncia. La dona �s una figura normalment present en bona part de la seva producci�; pot tractar-se de figures femenines en actituds diverses, vestides o nues, de vegades en actituds sensuals. Un dels exemples en que podem apreciar detalls d�una innegable sensualitat �s el dels ex-libris que va realitzar per a Pau Font de Rubinat, especialment en el titulat �De la llibreria de Pau Font de Rubinat�.

Des del punt de vista formal:
Eliseu Trenc divideix l�obra de Riquer en cinc grups.
El primer grup al que pertanyen els ex-libris de Rafel Patxot, Joan Llongueras i altres son molt allargats i contenen una forma femenina elegant al�leg�rica en primer pla sobre un fons d�arbres per on corra un riu. Riquer expressa amb aquestes imatges la poesia d�una natura melanc�lica.
El segon grup format per ex-libris com els de Manuel de Montoliu, Eudald Thomas i altres, son de forma circular o ovalada amb un element figuratiu al centre, estant l�exterior del cercle decorat amb motius florals que envolten el nom del propietari i la llegenda si n�hi ha.
El tercer grup, el dels ex-libris de Emili Cabot i R. Casellas es de format rectangular m�s tradicional sense elements decoratius i figures com rostres i cossos de dones.
El quart grup que compr�n els ex-libris de Paquita, Rita Benapres, Miquel Utrillo i altres es el m�s original i modern i est� integrat per uns pocs elements florals amb dos o tres colors.
Finalment, el cinqu� grup al que corresponen ex-libris com els de Carl Neumann, Anton Dalmau i ex-musicis com el de F. Lliurat es compon de marques de mida gran d�aiguaforts que generalment presenten un medall� central ovalat amb una al�legoria envoltat de nimfes i fullatge. Aquests ex-libris tardans, els �ltims de Riquer, daten de 1907 a 1914.

Creador d�una escola d�exlibristes:
Riquer va ser el creador d�una brillant escola d�exlibristes, els deixebles de la qual van ser artistes tan importants com J. Triad�, J. Renart, J. Dieguez, J. Llongueras, F. Gal�, I. Moya, que es conten actualment entre els exlibristes catalans m�s reconeguts.
L'Eugeni d'Ors, creador del Noucentisme (Moviment art�stic successor i enfrontat al Modernisme) va recon�ixer a l�estudi de Riquer a Barcelona, malgrat les seves profundes discrep�ncies art�stiques, la seva qualitat d' "�nic seminari de veritable art a Barcelona".

La valoraci� actual de l�obra de Riquer:
Els ex-libris d'Alexandre de Riquer s�n cada vegada m�s apreciats pels experts de tot el m�n, com ho evidencien l��xit de les exposicions realitzades cada vegada amb m�s freq��ncia, com l'Exposici� que es va fer a Ortona a It�lia (1993), l'Exposici� de la Caixa de Terrassa (2000) o el continu creixement de la bibliografia sobre Alexandre de Riquer.
Tamb� contribueixen a aquesta difusi� diverses webs, a m�s d�aquestes pagines que tenim la satisfacci� de presentar i que s�aniran ampliant properament.
 

 
Ex-libris d'Alexandre de Riquer
 
Rafel Patxot
 
Joan Llongueras
 
Marquina 
 
Francesc Matheu 
 
Leonor Miquel 
 
Eugeni Ors 
 
F. Soler
 
Emili Cabot
 
Joaquim Cabot
 
Raymond Casellas
 
Comte de Casa Davolos
 
Lu�s M. Febrer
 
Pau Font de Rubinat
 
Oriol Mart�
 
R. Miquel
 
Dr. Rudolf Newmann
 
Victor Oliva
 
Paquita
(Fca. Bonnemaison)
 
Llu�s Plandiura
 
Alfonso XIII
 
Joan Subirachs
 
Llu�s Bartrina
 
Carmen J. de F.
 
Lemingen-Westerburg
 
F. Lliurat
 
J. Llorens
 
J. Maragall

 
Manuel de Montoliu

 
J. L. Pagano

 
M. Parera (una rara versi� en vermell)
 
Ram�n Per�s
 
F. Thomas
 
Eduard de Toda Miquel Utrillo
 
Auguste Laborde V. Garc�a de Paredes De la Llibreria de Pau Font de Rubinat
 
W. Porter-Truesdell
 
A. de Riquer i de Palau
 
Joseph Thomas Salvador Vilaregut

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI