A Barcelona:
Casa Manel Llopis
Casa Gallissà (C/ Gignàs)
Casa de la Riva

A Cervelló:
Casa parroquial
Església de Sant Esteve
Granja Garcia

A Esplugues de Llobregat:
Can Casanovas
Casa Pujol

A La Garriga:
Casa Pascual

A Lloret de Mar:
Casa Arús

Al Papiol:
Casa Gomis

A Vilassar de Mar:
Casa Arús

Biografia:
Nascut a Barcelona l’any 1861.
Es va llicenciar a l’Escola d’arquitectura de Barcelona - de la que més tard fou professor - l’any 1885.
Col·laborà intensament amb Lluís Domènech i Montaner, amb qui va  realitzar obres com el "Castell dels tres dragons" actualment Museu de Zoologia a Barcelona, a on era responsable del taller, el Palau de la Música Catalana i altres edificis. També va col·laborar amb altres arquitectes importants de la seva època com Elies Rogent i Josep Maria Jujol.
L’arquitectura de Gallissà es caracteritza per un estil nou i personal que es fonamenta en el passat de l’arquitectura autòctona i en especial en l’estil rural de les cases pairals i les masies. 
Com molts dels artistes de la seva època, també va desenvolupar una activitat política dintre del camp del catalanisme participant en la redacció de les "Bases de Manresa", un document en que es recollien les reivindicacions nacionals catalanes en el període de la Renaixença, des de la seva posició com president de la "Unió Catalanista".
Antoni Maria Gallissà va morir a Barcelona a l’edat de 42 anys, el 1903, trencant-se d’aquesta manera una brillant carrera que a més de la important tasca realitzada, permetia intuir realitzacions molt més brillants.

Arquitectura:
Aquesta es la seva activitat principal i la desenvolupa, seguint el camí del seu mestre  Lluís Domènech i Montaner, combinant una tècnica molt refinada amb un exhaustiu gust per la decoració. Aprofita aquest aspecte per reafirmar l’esperit nacional de Catalunya, en la línea que el seu mestre havia elaborat en el seu escrit "En busca d’una arquitectura nacional".

Disseny: 
Gallissà va dedicar un esforç molt important a d’altres aspectes que no eren exclusivament arquitectònics. Conseqüentment, se’l coneix també pels seus dissenys de mobles, ornamentació, ceràmica, mosaic, esgrafiats i altres temes més allunyats de l’arquitectura com el disseny de banderes i estendards,  escrits d’investigació històrica, etc. 
Dins d’aquest capítol podem citar una sèrie d’importants realitzacions com la ornamentació i il·luminació del carrer Ferran de Barcelona que va portar a terme l’any 1902 - un any abans de la seva mort - inspirada en dissenys de rajoles de terra medievals, de las que també va ser-ne col·leccionista.
També es seu el disseny de l’estendard de l'Orfeó Català.