GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Galliss�

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

ANTONI MARIA GALLISS� I SOQU�    (1861-1903)

[English] [Fran�ais] [Castellano]
 Sobre Antoni M. Galliss� i Soqu�:  Biografia   ObraArquitectura  Disseny   Obres: Imatges i informaci�
 Fonts i informaci� addicional:  Links   Bibliografia   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 
 
Obra:

A Barcelona:
Casa Manel Llopis
Casa Galliss�
(C/ Gign�s)
Casa de la Riva

A Cervell�:
Casa parroquial
Esgl�sia de Sant Esteve

Granja Garcia

A Esplugues de Llobregat:
Can Casanovas

Casa Pujol

A La Garriga:
Casa Pascual

A Lloret de Mar:
Casa Ar�s

Al Papiol:
Casa Gomis

A Vilassar de Mar:
Casa Ar�s

 

Retrat d'A. M. Gallissà i Soqué

Biografia:
Nascut a Barcelona l�any 1861.
Es va llicenciar a l�Escola d�arquitectura de Barcelona - de la que m�s tard fou professor - l�any 1885.
Col�labor� intensament amb Llu�s Dom�nech i Montaner, amb qui va  realitzar obres com el "Castell dels tres dragons" actualment Museu de Zoologia a Barcelona, a on era responsable del taller, el Palau de la M�sica Catalana i altres edificis. Tamb� va col�laborar amb altres arquitectes importants de la seva �poca com Elies Rogent i Josep Maria Jujol.
L�arquitectura de Galliss� es caracteritza per un estil nou i personal que es fonamenta en el passat de l�arquitectura aut�ctona i en especial en l�estil rural de les cases pairals i les masies. 
Com molts dels artistes de la seva �poca, tamb� va desenvolupar una activitat pol�tica dintre del camp del catalanisme participant en la redacci� de les "Bases de Manresa", un document en que es recollien les reivindicacions nacionals catalanes en el per�ode de la Renaixen�a, des de la seva posici� com president de la "Uni� Catalanista".
Antoni Maria Galliss� va morir a Barcelona a l�edat de 42 anys, el 1903, trencant-se d�aquesta manera una brillant carrera que a m�s de la important tasca realitzada, permetia intuir realitzacions molt m�s brillants.

Arquitectura:
Aquesta es la seva activitat principal i la desenvolupa, seguint el cam� del seu mestre  Llu�s Dom�nech i Montaner, combinant una t�cnica molt refinada amb un exhaustiu gust per la decoraci�. Aprofita aquest aspecte per reafirmar l�esperit nacional de Catalunya, en la l�nea que el seu mestre havia elaborat en el seu escrit "En busca d�una arquitectura nacional".

Disseny: 
Galliss� va dedicar un esfor� molt important a d�altres aspectes que no eren exclusivament arquitect�nics. Conseq�entment, se�l coneix tamb� pels seus dissenys de mobles, ornamentaci�, cer�mica, mosaic, esgrafiats i altres temes m�s allunyats de l�arquitectura com el disseny de banderes i estendards,  escrits d�investigaci� hist�rica, etc. 
Dins d�aquest cap�tol podem citar una s�rie d�importants realitzacions com la ornamentaci� i il�luminaci� del carrer Ferran de Barcelona que va portar a terme l�any 1902 - un any abans de la seva mort - inspirada en dissenys de rajoles de terra medievals, de las que tamb� va ser-ne col�leccionista.
Tamb� es seu el disseny de l�estendard de l'Orfe� Catal�.

 

Obres: Imatges i informaci�:

Casa Llopis (C/. Bail�n, 113  Barcelona)
L�any 1902, Galliss� va projectar per aquest edifici una fa�ana d�una gran simplicitat
per� de gran eleg�ncia. Combina l'utilitzaci� del ma� a la planta baixa i a les galeries que coronen la casa amb els espais blancs de ciment, adornats amb uns esgrafiats de Jujol, decorant les parts que resulten potser ser les m�s espectaculars de la fa�ana.
Les tres l�nies de tribunes que recorren verticalment l�edifici, es rematen en la seva part superior amb torretes que sobrepassen la l�nia de la teulada i que estan decorades amb un estil neo-mud�jar (alguns dels seus elements decoratius van haver de ser eliminats com a conseq��ncia dels danys soferts en bombardejos durant la guerra civil espanyola de 1936-39).
La cer�mica est� �mpliament distribu�da en alguns llocs de la fa�ana, com els medallons en forma de tr�vol i en forma de rajoles, a sota de les bases de les tribunes. Aquestes peces cer�miques van ser dibuixades pel mateix Gallis� i realitzades pels industrials Pujol i Bausis.   

Gallissà:  Casa Llopis (Barcelona)  Façana principal Gallissà:  Casa Llopis (Barcelona)   Esgrafiats dissenyats per Jujol Gallissà:  Casa Llopis   Decoració ceràmica Gallissà:  Casa Llopis (Barcelona)   Finestres Gallissà:  Casa  Llopis (Barcelona)   Tribunes

 

Esgl�sia de Sant Esteve (Cervell�)
Esgl�sia d�inspiraci� g�tica amb un exterior que combina el ma� vist amb la pedra, amb una fa�ana principal estructurada en dos nivells ben diferenciats.  A l'interior les naus estan dividides per arcs apuntats de ma� vist combinat amb elements cer�mics. El projecte de l�esgl�sia va ser realitzar conjuntament per Galliss� i per Josep Font i Gum�.

 

Rectoria (Cervell�)
La casa parroquial de Cervell� presenta un aspecte molt auster. Realitzada b�sicament amb pedra i amb algunes aplicacions de ma� vist a sobre de les finestres i a la galeria superior.
La casa presenta diversos elements g�tics, finestres esglaonades t�piques del modernisme, una porta principal adovellada i com element decoratiu m�s important un espectacular escut d�armes de la vila de Cervell�.
 

Gallissà i Font Gumà: Conjunt d'Esglèsia i Rectoria a Cervelló

 

Gallissà i Font i Gumà: Esglèsia de Sant Esteve a Cervelló

 

Gallissà: Rectoria a Cervelló

 

Gallissà: Rectoria a Cervelló  Escut d'armes

 

Granja Garcia (Cervell�)
La Granja Garcia va ser encarregada per Frederic Garcia , fabricant de ciment, a Galliss� l�any 1899 (altres fonts atribueixen el projecte a l�arquitecte Josep Font i Gum� que va col�laborar amb Galliss� en la construcci� de l�esgl�sia de Sant Esteve a la mateixa poblaci�). Galliss� es va inspirar en l�arquitectura pairal tradicional catalana per dibuixar aquest edifici que es caracteritza per la simplicitat de la seva planta quadrada nom�s trencada per l'airosa torre de ma� vist coronada amb una estructura c�nica coberta de cer�mica vidriada verda de gran efecte i una esp�cie de corona que la rodeja a mitja al�ada. Les dues fa�anes principals de llicorella estan decorades amb motius modernistes de gran vistositat
L'interior conserva mobiliari en les plantes superiors.
 

Gallissà: La Granja Garcia a Cervelló Gallissà:  La Granja Garcia a Cervelló Gallissà: La Granja Garcia a Cervelló   Torre Gallissà:  La Granja Garcia a Cervelló   Una finestra
 

Selecci� de LINKS a altres Webs sobre Antoni M. Galliss� i Soqu�

El Modernisme al Baix Llobregat  web sobre alguns treballs de A. M. Galliss� a la comarca del Baix Llobregat   
El portal del Baix Llobregat Web sobre varis edificis Modernistes a la comarca del Baix Llobregat
 

Bibliografia espec�fica sobre Antoni M. Galliss� i Soqu�

Titol Autor Publicat per Any
 Gran Enciclop�dia Catalana  Diferents autors  Enciclop�dia Catalana
 Enciclop�dia Salvat Catal�  Diferents autors  Edicions Salvat
 Modernisme i modernistes  Diferents autors  Lunwerg Editores

2001

 Barcelona Modernista  Permanyer / Levick  Edicions Pol�grafa 1992
 Un passeig per la Barcelona Modernista  Permanyer / Levick  Edicions Pol�grafa 1998
 

Altres Arquitectes Modernistes Catalans:
Antoni Gaud� i Cornet   Llu�s Dom�nech i Montaner   Josep Puig i Cadafalch   Juli Batllevell i Ar�s   Antoni Maria Galliss� i Soqu�   Josep Maria Jujol i Gibert   C�sar Martinell i Brunet   Bernard� Martorell i Puig   Francesc de Paula Morera i Gatell   Manel Joaquim Raspall i Mallol   Joan Rubi� i Bellver   Enric Sagnier i Villavecchia   Salvador Valeri i Pupurull   i altres.

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI