GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives / Cer�mica / Cer�mica arquitect�nica

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d'audi�ncia

 CER�MICA ARQUITECT�NICA MODERNISTA A CATALUNYA

 [English] [Fran�ais] [Castellano]
 Cer�mica arquitect�nica Modernista a Catalunya:   Hist�ria   T�cniques   Ceramistes Dibuixants / Decoradors  Arquitectes  Fabricants   Imatges
 Fonts i Informaci� addicional:   Bibliografia   Links   Llibreria de temes Modernistes   Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Catal�
 

CERAMISTES:

Dibuixants / Decoradors:
Joan Baptista Al�s i Peris
Llu�s Br� i Salelles

Mateu Culell i Aznar
Adri� Gual
Josep Pasc�
Josep Llu�s Pellicer
L. Planas i Calvet
Francesc Quer i Selves
Alexandre de Riquer i Ynglada
Antoni Sal�
Josep Triad�

Alguns arquitectes amb projectes de decoraci� cer�mica:
Antoni Gaud� i Cornet
Llu�s Dom�nech i Montaner
Josep Font i Gum�
Antoni Maria Galliss� i Soqu�

Josep Puig i Cadafalch
Manel Joaquim Raspall i Mallol

Fabricants (a Catalunya):
A Barcelona:
Oliva Hermanos
Torres, Mauri y Cia.

A Arenys de Mar:
�ngel Anchisi
A Esplugues de Llobregat:

Pujol i Bausis
A l'Hospitalet:
Cosme Toda
A Reus:
Isidre Llevat
Hip�lit Monseny

Fabricants (al Pa�s Valenci�):
A Benicalap:
Ceramo
A Burjassot:
Valencia Industrial
A Castell� de la Plana:
Falomir e Iba�ez
Fernando Diego
Gomez i Soriano
Manuel Porcar
Joan B. Segarra Bernat
A Manises:
Eloy Dominguez
Josep Gimeno Planells
Jos� Maria Martinez
Francesc Monera Gil
Francesc Valldecabres
A Onda:
La Campana de Elies Peris
Bautista Galvez
Segarra i Gimeno
A Val�ncia:
Dominguez Hermano
Hijos de Justo Vilar
La Rosa
Trigo

Fabricants (a Mallorca):
Pere Joan Aguil� Forteza
Vicen� Lloren� Rub�
La Roqueta

La cer�mica es un dels elements decoratius m�s antics que es coneixen i es molt utilitzat en l�arquitectura  Modernista.

Hist�ria:

Generalitats:
Durant el Modernisme, els arquitectes varen anar ampliant el seu camp d�actuaci�, des de la seva inicial funci� m�s orientada cap al projecte i direcci� de la construcci�, fins a assegurar tamb� una coordinaci� de la decoraci� exterior i interior, activitat aquesta  que es va convertir en molts casos en un element essencial de la seva activitat.
Es conegut que freq�entment es defineix m�s un edifici com a Modernista per la seva decoraci� que per les seves caracter�stiques estructurals. Aix� va donar una extraordin�ria rellev�ncia i riquesa a la cer�mica que va passar a ser un dels elements decoratius m�s usats. Efectivament, el car�cter modernista d�un edifici no ve donat freq�entment pel disseny o les t�cniques utilitzades, sin� pel elements ornamentals que decoraven les seves fa�anes o els seus interiors.
Els elements decoratius com els paviments, els vitralls, guixos, pedra esculpida, la serralleria i, sobretot, els revestiments cer�mics, s�n determinants per atribuir-li aquest car�cter modernista a un edifici.

El paper dels artistes:
Els dibuixants i decoradors tenen, doncs, un paper molt important, al costat dels arquitectes, en el dibuix ornamental. Aquest paper ha estat molt poc valorat hist�ricament, per� cada vegada es m�s investigat i es coneix millor (gracies a la tasca d�un nombr�s grup d�estudiosos que estan profunditzant en el coneixement d�aquesta especialitat), la v�lua i el paper molt important que van desenvolupar aquests artistes. Parlem de figures com les d'Alexandre de Riquer, Adri� Gual, Llu�s Br�, Mario Maragliano, Joan Baptista Al�s o Francesc Quer, sense oblidar les realitzacions molt importants en aquest camp de grans arquitectes com Gaud�, Dom�nech i Montaner, Font i Gum�, Puig i Cadafalch, Galliss�, Raspall i molts d�altres.
A la cer�mica de l��poca modernista hi trobem experiments de dibuixos i colors for�a agosarats, com a contrast davant de l�academicisme i la rigidesa de l�eclecticisme - contra el que el modernisme es una reacci� - que va portar, entre altres moltes coses, a la renovaci� art�stica de les decoracions exteriors (Casa Batll�, Palau de la M�sica, etc.), i sobretot interiors (Institut Pere Mata, Hospital de Sant Pau, Palau G�ell, etc.) dels edificis i dintre d�aquesta decoraci�. a una utilitzaci� molt intensa de recobriments cer�mics.
La combinaci� d�art i industria, que es plantejava dintre de la ideologia dels Arts and Crafts, ajudada pels avan�os t�cnics de la segona meitat del segle XIX, van permetre d�elaborar models innovadors, extraordin�riament creatius i a generalitzar-ne l��s.

El castell dels tres dragons:Domènech i Montaner: Una vista del Castell dels tres dragons (actualment Museu de Zoologia) al Parc de la Ciutadella a Barcelona
En aquest proc�s, el Taller del �Castell dels Tres Dragons�, que va impulsar Llu�s Dom�nech i Montaner, va ser una iniciativa pionera creada amb l�objectiu de recuperar arts i procediments antics, entre ells la cer�mica, per aplicar-los a la nova arquitectura modernista.
El Taller es cre� arran de l�Exposici� Universal del 1888, l�esdeveniment m�s important de la Barcelona dels �ltims anys del segle XIX. Un cop clausurada, comen�� l�enderroc dels pavellons i edificis de car�cter temporal. Se�n van conservar alguns, com el Caf�-Restaurant de Dom�nech i Montaner, anomenat popularment �Castell dels Tres Dragons�.
Com que l'immoble no s�havia acabat del tot per l�Exposici�,  l'Ajuntament encarreg� a Dom�nech de dirigir-ne de nou les obres i convertir-lo en Museu de la Hist�ria. Dom�nech accept� l�oferiment i per portar-lo a terme, va acabar la torre m�s alta, anomenada Torre de l�Homenatge, la decoraci� i d�altres reformes d�acondiciament.
Un plantejament decisiu pel futur del Modernisme, va ser la instal�laci� de diversos obradors en els que van tenir una important presencia  artistes com l�escultor Eusebi Arnau, el vitraller Antoni Rigalt o el ceramista Pau Pujol i Vila (de la f�brica Hijo de Jaime Pujol i Bausis), als quals s�hi sumaren arquitectes com Galliss� i Josep Puig i Cadafalch.

Renaixement de m�todes tradicionals:
Tots el artistes mencionats tenien inter�s en retrobar els m�todes que els antics artesans havien utilitzat, per recuperar-los, adaptar-los i aplicar-los a l�arquitectura modernista que comen�ava la seva volada. Els contactes entre aquests artistes i artesans van ser molt profitosos, perqu� els permetien intercanviar experi�ncies, discutir propostes i dibuixar models. Diversos ceramistes varen treballar per a les obres de l�edifici, com Pau Pujol i Vila, Baldomer Santig�s i Josep Ros que hi va aportar t�cniques modernes de reflex met�l�lic.
Malauradament el Taller va ser una experi�ncia de molt poca durada al haver-s�hi d�instal�lar el Museu de la Hist�ria.
Tots els coneixements que aquesta iniciativa va permetre acumular, son avui en dia presents a tota la geografia de Catalunya, en centenars d�edificis d�arquitectes modernistes - Gaud�, Dom�nech, Puig i Cadafalch, Galliss�, Font i Gum�, Bassegoda, Jujol, .... - que encara presenten - en molts casos - un estat de conservaci� notable i una bellesa que s�inscriu en la brillant hist�ria de l�art a Catalunya.

La f�brica Pujol i Bausis:
L'abundosa informaci� que ens queda de la f�brica Pujol i Bausis, ha perm�s reconstruir els or�gens i destinacions de bona part de la producci� cer�mica de l��poca, de tal manera que avui es possible con�ixer gran part dels artistes dissenyadors que van col�laborar amb la fabrica que va decorar una gran quantitat d�edificis modernistes a Catalunya.
Dintre d�aquest cap�tol, intentem diferenciar la tasca dels artistes (arquitectes i dibuixants) de la dels fabricants, malgrat que els l�mits son a vegades difusos i les vessants t�cnica i art�stica sovint es confonen.

T�cniques:

La base cer�mica i la t�cnica decorativa:
La base a decorar estava constitu�da generalment per rajola de diverses mides fabricada amb argila (argila calc�ria i argila ferruginosa). Sobre aquesta base a la que ja s�havia fet una primera cocci�, s�hi afegia una segona coberta realitzada a partir d��xids naturals i colorants. En una segona cocci� ja s�hauria incorporat el color amb vernissos.
Si la base era d�argila i s�hi aplicava un vern�s transparent, quedava una rajola en que es veia el color marr� del fons. Per tant, calia aplicar un vern�s blanc - d��xid d�estany i altres elements - sobre l�argila quan ja s�havia fet la cuita. Sobre aquesta superf�cie blanca, es realitzava la pintura en diferents colors, a partir d�una trepa, a m� al�ada o a m� al�ada sobre estergit. Els processos de cocci� es realitzaven en forns �rabs.

Les plantilles: l'estergit, la trepa i altres procediments:
Els dibuixos realitzats per artistes, arquitectes (Dom�nech i Montaner, Antoni Galliss�, Puig i Cadafalch, etc.) o dibuixants (Llu�s Br�, Joan B. Al�s, Francesc Quer, etc.) es lliuraven a la f�brica a on es realitzava l'estergit (paper amb les l�nees del dibuix perforades), que servia de plantilla al passar-hi per sobre la monyeca de carb� o

Seq��ncia d�un estergit
Dibuix a escala natural, que es pica seguint el perfil Paper amb el picat del dibuix anterior Paper picat, despr�s de passar la monyeca amb pols de carb� Perfil de punts deixat per la pols de carb� que ha travessat els forats del paper Dibuix pintat a ma al�ada sobre la rajola, seguint els punts

Proced�ncia: "Llu�s Br�, fragments d�un creador", publicat per l'Ajuntament d'Esplugues de Ll.

l�estergidor ple de pols del mateix material calcant el dibuix. Aquest procediment s�utilitzava normalment per la realitzaci� de peces �niques o de molt poca repetici�.
Un altre procediment de dibuix de les rajoles era la trepa que consistia en paper encerat que contenia el retall del dibuix a realitzar. Aquest procediment s�utilitzava per fer un nombre important i repetitiu de rajoles.

Sentit de l�aplicaci� des de la 1� a l�ultima trepa
     →

Seq��ncia de decoraci� d�una rajola per mitja de trepes

Proced�ncia: "Llu�s Br�, fragments d'un creador", publicat per l'Ajuntament d'Esplugues de Ll.

Finalment, tamb� s�utilitzava el procediment dit de l�aresta o conca  en que el dibuix es gravava en un motlle de guix amb les l�nees en relleu. Les l�nees servien perqu� els colors no es barregessin, fent el pintat molt m�s f�cil.

Les rajoles seriades amb variacions:
Es tracta de rajoles de tem�tica repetitiva que permeten reiterar infinitament un dibuix. S�utilitza en porteries, escales, passadissos i altres dependencies, per la seva gran bellesa i higiene, l�exemple m�s com� en son els arrambadors. Permeten moltes variacions a partir d�un �nic dibuix canviant els colors, la seva intensitat, els fons, etc.

Altres t�cniques:
Una t�cnica poc coneguda i totalment diferent de la cer�mica per� amb les mateixes aplicacions, va ser la de Cartr� litografiat que Hermenegild Miralles va desenvolupar amb cert �xit comercial durant els primers anys del segle XX.

Imatge extreta del llibre "Lluís Brú, fragments d'un creador" de Marta Saliné i altres autors, Arrambador nº 19 del catàleg de Pujol i Bausis amb variacions del color de les rajoles Imatge extreta del llibre "Lluís Brú, fragments d'un creador" de Marta Saliné i altres autors, Arrambador nº 30 del catàleg de Pujol i Bausis amb diferents combinacions
Dues mostres de rajoles seriades amb variacions
 
Altres imatges:

Algunes pagines d�arrambadors - Rajola seriada - del Cat�leg de Pujol i Baucis*:

Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol I (VI) Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol I (VIII) Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol III (XXXI) Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol III (XXV) Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol II (XIII)
Arrambador n� 19
Projecte probablement de
Dom�nech i M., 1901
Arrambador n� 25
Projecte probablement de
L. Planas i Calvet, 1908
Arrambador n� 28
Projecte probablement de
Dom�nech i M., 1901

Arrambador n� 30
Projecte de Llu�s Br�, 1910

Arrambador n� 31
Projecte d�A. Galliss�, 1910

Rajoles*:
 
Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol IV (XXXVII) Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol IV (XXXIII) Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol III (XXX)
Model d�inspiraci� Sezessi�, ca. 1905 Model probablement segons idea de J. B. Al�s, 1900/10 Model d�inspiraci� Sezessi�, ca. 1905

Projectes d�arrambadors i rajoles*:
 
Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol III (XXV) Imatge extreta del llibre "Lluís Brú, fragments d'un creador" de Marta Saliné i altres autors, Reg. 1524 / 22,5 x 10,5 cm, AMEL. Fons taller Lluís Brú Imatge extreta del llibre "Lluís Brú, fragments d'un creador" de Marta Saliné i altres autors, Reg. 28 / 39,5 x 20 cm, AMEL. Fons Pujol i Bausis Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol III (XXX) Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol IV (XXXIV)
Projecte d�arrambador a l�aquarel�la, segons idea d'Antoni Sal�, ca. 1905
 
Projecte d�arrambador a llapis, tinta i aquarel�la de L. Br�, ca. 1901
 
Projecte d�arrambador n� 30 de L. Br� sense datar

 
Projecte a l�aquarel�la

 
Projecte a l�aquarel�la segons una idea d'Adri� Gual, ca. 1915
 
Imatge extreta del llibre "Lluís Brú, fragments d'un creador" de Marta Saliné i altres autors, Reg. 26 / 39,5 x 20 cm, AMEL. Fons Pujol i Bausis Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol II (XVI) Imatge extreta del llibre "Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat" de Pia Subias, Fotograf J. G. Noddings. Capitol II (XVI) Imatge extreta del llibre "Lluís Brú, fragments d'un creador" de Marta Saliné i altres autors, Reg. 333 / 48,5x28,5 cm, AMEL. Fons Taller Lluís Brú
Projecte d�arrambador a llapis i aquarel�la "Flor de Sa�c" de L. Br�, ca. 1901 Projecte de rajola a l�aquarel�la de finals del segle XIX Projecte de rajola a l�aquarel�la recreat d'A. Galliss�, ca. 1895 Projecte de rajola a llapis i aquarel�la dissenyat pel Mercat de Sant Josep , 1911

 

Agra�m la important col�laboraci� de les institucions i persones seg�ents:
Museu Tintur� d�Esplugues de Llobregat i en particular a Marta Salin�.
Arxiu Municipal d�Esplugues de Llobregat i en particular a Roser Vilardell.
(Ambdues institucions dependents de l'Ajuntament d�Esplugues de Llobregat).

 

Bibliografia espec�fica sobre Cer�mica Modernista a Catalunya

T�tol Autor Publicat per Any
Rese�a y Cat�logo de arquitectura modernista (2 vols.) Bohigas, Oriol Editorial Lumen 1983
El arte modernista catal�n Cirici, Alexandre Aym�, Editor 1951
Arquitectura Modernista en Catalunya Lacuesta, Raquel / Gonz�lez, Antoni Ed. Gustavo Gili, S.A. 1990
Dels bells oficis al disseny actual. FAD 80 anys Mainar, Josep / Corredor-Mateos, Josep Editorial Blume 1984
Arquitectura Modernista a Reus   Pragma Edicions 2003
La Casa Nav�s de Reus   Pragma Edicions 2005
L'Institut Pere Mata de Reus   Pragma Edicions 2004
El Mosaico Rossi, Ferdinando Editorial Daimon 1971
Llu�s Br� fragments d�un creador de mosaics modernistes Salin�, Marta (comiss�ria) i altres autors Ajuntament d'Esplugues de Llobregat 2005
Pujol i Bausis Subias Pujadas, M. Pia Ajuntament d'Esplugues de Llobregat 1989
Summa Artis - Volum XLII - La cer�mica un arte industrial en la �poca del Modernismo Subias Pujadas, M. Pia Editorial Espasa Calpe, S.A. 1998
Modernisme i Modernistes Varis autors Lunwerg editores 2001
Esplugues i el Modernisme - Patrimoni i ciutat Vidal i Jans�, Merc� / Amig�,J. / Lacuesta, R. / Moragas, A. / Subias, M.P. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat Grup d'estudis 2000
 

Llibreria de temes Modernistes


 
 

LINKS seleccionats a altres webs sobre Cer�mica Modernista a Catalunya

-Can Tintur� Web del Museu Can Tintur� d'Esplugues de Llobregat, inclou imatges de cer�mica modernista  
-Museu de Cer�mica Web del Museu de la Cer�mica de Barcelona amb refer�ncies a cer�mica decorativa  
  

 
Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Catal�:
CER�MICA:  ARQUITECT�NICA:  Joan Al�s i Peris   Llu�s Br� i Salelles   Llu�s Dom�nech i Montaner   Antoni Maria Galliss� i Soqu�   Adri� Gual  Hip�lit Monseny  Germans Oliva  Josep Pasc�   Pujol i Bausis   Francesc Quer i Selvas   Alexandre de Riquer i Ynglada   Sebasti� Rib�.
ART�STICA:
Serra Fit�.
DECORACI�:  Joan Busquets  Gaspar Homar  Alexandre de Riquer i Ynglada  Francesc Vidal.
METALL - FERRO FORJAT I LLAUT�: 
Masriera i Campins.
MOBLE I EBENISTES:  Joan Busquets i Jan�  Antoni Maria Galliss� i Soqu�  Antoni Gaud� i Cornet  Gaspar Homar  Josep Maria Jujol  Llu�s Dom�nech i Montaner  Alexandre de Riquer i Ynglada  Francesc Vidal i Jevell�.
VIDRE:  Eudald Amig�  Alexandre de Riquer i Ynglada.
DISSENY GR�FIC:  Ramon Casas  Apel�les Mestres i O��s  Alexandre de Riquer i Ynglada.
JOIERIA:  Eusebi Arnau i Mascort  Cabot  Carreras  Llu�s Dom�nech i Montaner  Pau Gargallo i Catal�n  Josep Maria Jujol  Germans Masriera  Dion�s Renart  Alexandre de Riquer i Ynglada.
MODA: 
Maria Molist. 
MOSAIC:  Llu�s Br� i Salelles  Germans Oliva  Jeroni Granell  Mario Maragliano  Alexandre de Riquer i Ynglada  J. Romeu Escofet.
T�XTIL:  Antoni Maria Galliss�  Josep Puig i Cadafalch  Alexandre de Riquer i Ynglada.

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI