Biografia:       
Nascut a Barcelona l’any 1861.
Després dels primers estudis treballa en el negoci familiar de teixits, però ho va abandonar ben aviat, trencant amb la tradició industrial de la família.
Encara que inicialment autodidacta en art, es va formar al Centre d’aquarel·listes de Barcelona del que en va ser un dels fundadors, i també fou deixeble de Tomàs Moràgas.
En els seus inicis, la seva pintura té punts de contacte amb la de Joaquim Vayreda.
Després d’un viatge a Paris (1889) on va viure a Montmartre amb Ramon Casas i amb Zuloaga, la seva pintura adopta tons grisos i una mena de subtil vaguetat a la manera de Whistler, molt influenciada per els impressionistes. La seva producció pictòrica d’aquesta època es paisatgística, sobre temàtica urbana, retrats i també composicions simbòliques d’inspiració modernista.
Des de 1896 i després d'un viatge a Andalusia, comença a pintar jardins.
Des que va tornar a Barcelona es va transformar en un dels gran animadors del moviment modernista "Els Quatre Gats" que reunia artistes i escriptors d’avantguarda.
En aquesta època adquirí a Sitges una casa en la que va fundar el "Cau Ferrat" i també organitzà en aquesta població les famoses festes Modernistes. 
Aquest entusiasme de Rusiñol per Sitges, es basava òbviament en les condicions naturals privilegiades del lloc, però, probablement també per l’existència d’una interessant escola pictòrica anomenada "Escola Luminista" - amb membres com Joan Batlle i Amell, Felip Massó, Arcadi Mas i Fondevila, Joan Roig i Soler, Joaquim de Miró i altres. (Sobre aquesta escola, veure la bibliografia especifica d’aquesta pagina).  
Rusiñol també va estar molt lligat a la revista l'Avenç que tractava temes culturals diversos, que en aquell temps estaven molt influenciats per el modernisme.
A més a més de la seva activitat com a pintor, també va desenvolupar una gran activitat com a escriptor, per la que es més conegut. Efectivament, Rusiñol va començar a escriure als vint anys, els seus primers escrits son descripcions de la natura i també del gènere epistolar - en especial les cartes que enviava a la seva futura dona Lluïsa Denís. Aquests textos li van servir per a experimentar amb el llenguatge a la vegada que ja ens comencen a manifestar un cert aire caricaturesc i encara que no son escrits per ser publicats, surten en ocasions a la llum escrits en castellà al diari La Vanguardia i revelen el posat extremadament crític i irònic de Rusiñol.
Posteriorment, durant la seva estada a París, enviaria al mateix diari les "Cartas desde el Molino" - 1890-1892 -, en que retrata la vida bohèmia al "Moulin de la Galette". Aquest gènere que es manifesta en forma de cartes al director i critiques literàries que es recullen a "Impresiones de arte" -1897- que inclou: "Desde una isla" -1893-, "Desde otra isla" -1894- i "Desde Andalucia" -1895 -.
La seva creació literària d'alt nivell es manifesta especialment a partir de la traducció que fa d’algunes obres de Baudelaire  que influeixen en els seus primers llibres: "Anant pel món" - 1896 -, "Oracions" - 1897 -, "Fulls de la vida" - 1898 -, "El jardí abandonat" - 1900 - i "Cigales i formigues" - 1901 - emparentats amb el simbolisme francès.
El teatre també va temptar Rusiñol, que va escriure obres de gran èxit popular, com "Els Jocs Florals de Canprosa", "El Pati blau" - 1903 - i a partir d’aquí va publicar una sèrie de drames, comèdies i vodevils, culminant l’any 1917 amb la versió teatral de "L’auca del senyor Esteve". 
Per defensar el modernisme en front del noucentisme va utilitzar el pseudònim de Xarau en els seus escrits a l’Esquella de la Torratxa.
Rusiñol mort a  Aranjuez l’any 1931.

La pintura de la dreta es una caricatura que Ramon Casas va fer a S. Rusiñol titulada "En Santiago Rusiñol damunt la làmpada". Es troba al Museu del Cau Ferrat de Sitges.