GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Literatura / Bertrana

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

                                        PRUDENCI BERTRANA I COMPTE  (1867-1941)

[English] [Fran�ais] [Castellano]
 Sobre Prudenci Bertrana:  Biografia   ObraConferencies  Cr�niques period�stiques  Narrativa  Novel�la  Teatre
 Fonts i informaci� addicional:  Links   Bibliografia   Altres Escriptors Modernistes Catalans 
 
Obra:

Conferencies:
-De les belleses de la   natura i el meu goig 
(1908)

Cr�niques period�stiques
-Impromptus 

Narrativa / Contes
-L'oreneta 
-La guineu
-Tard!
(1903)
-Cris�lides
(1907) 
-Proses b�rbares
(1911) 
-La lloca de la vidua (1915) 
-Els Herois (1920) 
-La bassa roja (1923)
-El meu amic Pellini i altres  contes (1923)
-El desig de pecar (1924)
-L'illa perduda (1920)
-L'orgue del diputat (1924)
-L'�s ben�merit i altres  b�sties (1932) 
-La Ruta abandonada (1934)
-En Rossinyol que jo he tractat (1937)

Novel�la
-Violeta
(1899 - In�dita)
-Josafat
(1906) 
-N�ufrags (1906) 
-Tieta Claudina -Ernestina- (1910) 
-L'oca de la molinera (1917)
-La Margarideta
(1918)
-Jo! Mem�ries d'un metge  fil�sof (1925) 
-Entre la terra i els n�vols:
   -L'Hereu
(1931) 
   -El vagabund (1933) 
   -L'mpenitent (1938)

Teatre 
-Josep II rei
-Enyorada solitud! 
(1918)
-Els atropellats (1918)

-Les ales d'Ernestina (1921) 
-La dona neta (1924) 
-El comiat de Teresa ( 1931)
-El fantasma de Montcorb  (1933)
-Els aprensius (1934)

Prudenci Bertrana: Retrat  

Biografia:
Neix a Tordera (Maresme) l'any 1867 dintre d'una fam�lia de propietaris rurals d'ideologia carlista.
Estudia el batxillerat a Girona i inicia els estudis d'enginyeria industrial que abandona molt aviat per a incorporar-se a estudis art�stics a l'escola de Llotja de Barcelona l'any 1885. 
Torna a Girona el 1890 on es casa amb Neus Salazar i a causa de la p�rdua de l'her�ncia familiar com a conseq��ncia de plets mal resolts, va organitzar una acad�mia de pintura.
Abandona la pintura i l'any 1902 entra en la redacci� de la revista conservadora "Vida" que recollia els aspectes m�s significatius del modernisme i en la qual Bertrana publica comentaris sobre art i literatura i alguns contes com "La Guineu" un relat d'ambient rural.
Va Participar en l'organitzaci� dels Jocs Florals i va seguir desenvolupant les seves habilitats liter�ries amb obres com "Tard" el 1903, "Josafat" el 1906 i "Cris�lides". L'any 1906 escriu "N�ufrags" novel�la que li val el reconeixement ciutad�.
En aquest per�ode ocupa el lloc de director del diari republic� "Ciutadania" fins que �s acomiadat i empresonat per un article que havia publicat.
A conseq��ncia d'aquests fets, l'any 1911 es trasllada a Barcelona, on abans ja havia tamb� estat objecte d'un reconeixement a la seva labor especialment per la confer�ncia "De les belleses de la natura i el meu goig" que va pronunciar en 1908 a l'Associaci� Nacionalista Catalana a on proposa una actitud anti-intel�lectual que reafirmar� novament l'any 1936 en una intervenci� com a President dels Jocs Florals de Barcelona.
Dirigeix en unes condicions molt prec�ries de treball els setmanaris sat�rics "L'Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gr�cia", col�laborant tamb� en altres revistes com "El Poble Catal�" i "Iberia".
En un per�ode dominat pel Noucentisme, Bertrana com punts altres artistes modernistes, pateix una frustrant marginaci�.
Prudenci Bertrana tracta diversos g�neres literaris - humor, novel�la psicol�gica, el m�n animal, producci� period�stica - moltes vegades amb m�s �xit de p�blic que de cr�tica. Malgrat aix�, no abandona les classes de pintura que segueix impartint a l'Escola del Bosc de l'Ajuntament de Barcelona a Montju�c.
La seva labor period�stica es publica en els diaris "La Publicitat" i "La Veu de Catalunya" on va ser cr�tic teatral i on publica els seus "Impromptus" i tamb� en el seminari "Revista de Catalunya".
La seva literatura s'estructura sobre la base d'una observaci� detallada de la realitat, amb l'experi�ncia que obt� del seu treball i la seva experi�ncia humana.
En la trilogia "Entre la vida i els n�vols" que es compon de "L'hereu" (1931) "El vagabund" (1933) i "L'impenitent" (1939) recull la seva experi�ncia autobiogr�fica on es relaten dram�tiques experi�ncies viscudes, com la mort de tres dels seus fills.
L'any 1935 presideix els Jocs Florals de Girona i el 1936 (com ja hem citat m�s amunt) els de Barcelona. El 1937, ja en plena guerra civil, publica "En Rossinyol que jo he tractat".
La seva obra reflecteix en el seu conjunt un en�rgic, vital i persistent individualisme.
Prudenci Bertrana �s el pare de la tamb� insigne escriptora catalana Aurora Bertrana.
Prudenci Bertrana va morir a Barcelona l'any 1941
El seu reconeixement com escriptor ha anat creixent, especialment des de la publicaci� de les seves obres completes l'any 1968 i la creaci� d'un premi literari de novel�la que duu el seu nom.

 

LINKS seleccionats a d'altres webs sobre Prudenci Bertrana i Compte

http://www.escriptors.com/autors/bertranap/index.html Extensa web sobre la vida i l'obra de Prudenci Bertrana  
http://www.uoc.edu/lletra/generes/prosamodernista/index.html S�ntesi de la vida i obra de P. Bertrana a la web de la UOC

 

Bibliografia especifica sobre Prudenci Bertrana i Compte

T�tol Autor Publicat per Any
Gran enciclop�dia catalana Diferents autors Enciclop�dia Catalana  
La prosa modernista: un concepte poli�dric Juli�, Llu�sa Lletra - UOC - Espai virtual de literatura catalana  
Aspectes del Modernisme Marfany, Joan Llu�s Curial 1975
Historia de la Literatura catalana, El Modernisme, vol 8. Molas, Joaquim / de Riquer, Mart� Editorial Ariel 1985
Dotze mestres Serrahima, Maurici Destino 1972
El primer modernismo literario catal�n y sus fundamentos ideol�gicos Valent�, Eduard Editorial Ariel 1972
 
Altres Escriptors Modernistes Catalans:
Caterina Albert i Parad�s  Prudenci Bertrana i Compte  Jaume Brossa i Roger  Raimon Casellas i Dou  Ignasi Iglesias i Pujades  Pompeu Gener  Adri� Gual i Queralt  Hortensi G�ell  Antoni Isern  Albert Llanas  Joan Maragall i Gorina  Alfons Maseras i Galt�s  Jaume Mass� i Torrents  Apel�les Mestres i O��s  Rafael Nogueras i Oll�  Miquel de Palol  Josep Pin i Soler  Josep Pons i Pag�s  Pere Prat i Gaball�  Joan Puig i Ferrater  Alexandre de Riquer i Ynglada  Santiago Rusi�ol i Prats  Joaquim Ruyra i Oms  Maria Ant�nia Salv�  V�ctor Catal� (veure Caterina Albert)  Pl�cid Vidal i Rosich  Jeroni Zann� i Rodr�guez
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI