Obra:
Conferencies:
-De les belleses de
la natura i el meu goig (1908)
Cr�niques
period�stiques
-Impromptus
Narrativa
/ Contes
-L'oreneta
-La guineu
-Tard! (1903)
-Cris�lides
(1907)
-Proses b�rbares
(1911)
-La lloca de la vidua (1915)
-Els Herois (1920)
-La bassa roja (1923)
-El meu amic Pellini i altres contes (1923)
-El desig de pecar (1924)
-L'illa perduda (1920)
-L'orgue del diputat (1924)
-L'�s ben�merit i altres b�sties (1932)
-La Ruta abandonada (1934)
-En Rossinyol que jo he tractat (1937)
Novel�la
-Violeta
(1899 - In�dita)
-Josafat
(1906)
-N�ufrags (1906)
-Tieta Claudina -Ernestina- (1910)
-L'oca de la molinera (1917)
-La Margarideta (1918)
-Jo! Mem�ries d'un metge fil�sof (1925)
-Entre la terra i els n�vols:
-L'Hereu (1931)
-El vagabund (1933)
-L'mpenitent (1938)
Teatre
-Josep II rei
-Enyorada
solitud! (1918)
-Els atropellats (1918)
-Les ales d'Ernestina
(1921)
-La dona neta (1924)
-El comiat de Teresa ( 1931)
-El fantasma de Montcorb (1933)
-Els aprensius (1934)
|
Biografia:
Neix a Tordera (Maresme) l'any 1867 dintre d'una fam�lia de propietaris
rurals d'ideologia carlista.
Estudia el batxillerat a Girona i inicia els estudis d'enginyeria
industrial que abandona molt aviat per a incorporar-se a estudis art�stics
a l'escola de Llotja de Barcelona l'any 1885.
Torna a Girona el 1890 on es casa amb Neus Salazar i a causa de la p�rdua
de l'her�ncia familiar com a conseq��ncia de plets mal resolts, va
organitzar una acad�mia de pintura.
Abandona la pintura i l'any 1902 entra en la redacci� de la revista
conservadora "Vida" que recollia els aspectes m�s significatius
del modernisme i en la qual Bertrana publica comentaris sobre art i
literatura i alguns contes com "La Guineu" un relat d'ambient
rural.
Va Participar en l'organitzaci� dels Jocs Florals i va seguir
desenvolupant les seves habilitats liter�ries amb obres com "Tard"
el 1903, "Josafat" el 1906 i "Cris�lides". L'any 1906
escriu "N�ufrags" novel�la que li val el reconeixement ciutad�.
En aquest per�ode ocupa el lloc de director del diari republic�
"Ciutadania" fins que �s acomiadat i empresonat per un article
que havia publicat.
A conseq��ncia d'aquests fets, l'any 1911 es trasllada a Barcelona, on
abans ja havia tamb� estat objecte d'un reconeixement a la seva labor
especialment per la confer�ncia "De les belleses de la natura i el meu
goig" que va pronunciar en 1908 a l'Associaci�
Nacionalista Catalana a on proposa una actitud anti-intel�lectual que reafirmar�
novament l'any 1936 en una intervenci� com a President dels Jocs Florals
de Barcelona.
Dirigeix en unes condicions molt prec�ries de treball els setmanaris sat�rics
"L'Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gr�cia",
col�laborant tamb� en altres revistes com "El Poble Catal�" i
"Iberia".
En un per�ode dominat pel Noucentisme, Bertrana com punts altres artistes
modernistes, pateix una frustrant marginaci�.
Prudenci Bertrana tracta diversos g�neres literaris - humor, novel�la
psicol�gica, el m�n animal, producci� period�stica - moltes vegades
amb m�s �xit de p�blic que de cr�tica. Malgrat aix�, no abandona les
classes de pintura que segueix impartint a l'Escola del Bosc de
l'Ajuntament de Barcelona a Montju�c.
La seva labor period�stica es publica en els diaris "La Publicitat"
i "La Veu
de Catalunya" on va ser cr�tic teatral i on publica els seus "Impromptus"
i tamb� en el seminari
"Revista de Catalunya".
La seva literatura s'estructura sobre la base d'una observaci� detallada
de la realitat, amb l'experi�ncia que obt� del seu treball i la seva
experi�ncia humana.
En la trilogia "Entre la vida i els n�vols"
que es compon de "L'hereu" (1931) "El vagabund"
(1933) i "L'impenitent" (1939) recull la seva experi�ncia
autobiogr�fica on es relaten dram�tiques experi�ncies viscudes,
com la mort de tres dels seus fills.
L'any 1935 presideix els Jocs Florals de Girona i el 1936 (com ja hem citat m�s
amunt) els de Barcelona. El 1937, ja en plena guerra civil, publica
"En Rossinyol que jo
he tractat".
La seva obra reflecteix en el seu conjunt un en�rgic, vital i persistent
individualisme.
Prudenci Bertrana
�s el pare de la tamb� insigne escriptora catalana Aurora Bertrana.
Prudenci Bertrana
va morir a Barcelona l'any 1941
El seu reconeixement com escriptor ha anat creixent, especialment des de
la publicaci� de les seves obres completes l'any 1968 i la creaci� d'un
premi literari de novel�la que duu el seu nom.
|