Obra:
Poesia
POESIES (1895)
Excelsior
La vaca cega
Les
minves del gener
L'Oda infinita
Paternal
VISIONS I CANTS (1900)
Cant
de Novembre
Despr�s
de la tempestat
El cant de la senyera
El comte Arnau
El poeta
Els tres cants de la guerra
Oda a Espanya
La
fi d'en Serrallonga
La sardana
L'esposa
parla
LES DISPERSES
(1904)
Haid�
L'Ametller
Soleiada
ENLL� (1906)
Vistes
al mar
SEQ�ENCIES (1911)
Cant espiritual
El mar
El comte Arnau
La fageda d'en Jord�
Oda nova a Barcelona
Seguit
de les vistes al mar
Articles
La patria Nueva
(1902)
Articulos (1904)
La ciutat del
perd� (1909)
L'esgl�sia cremada (1909)
Po�mes
El mal ca�ador
Joan Gar�
La ginesta
L'Empord�
Nodreix l'amor
Pirinenques
Assaigs
Elogi de la paraula (1903)
Elogi de la poesia (1909)
Lectura infantil
Tria (1909)
Teatre
Nausica
|
Biografia:
Neix a Barcelona el 10 d'octubre de
l'any
1860, essent el quart fill i �nic noi d'una fam�lia benestant.
Un cop acabat el batxillerat i en contra del desig del seu pare, va
rebutjar incorporar-se a la ind�stria t�xtil familiar.
L'obra b�sica de Maragall est� escrita en catal�, per� tamb� va
escriure en castell�.
El 1881 guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Badalona amb una
poesia titulada "Dins sa cambra".
L'any 1884 va obtenir la llicenciatura en Dret, iniciant-se a partir d'aqu�
una crisi entre la seva vocaci� liter�ria i la pressi� de l'entorn
familiar que l'orientava cap a una vida m�s convencional d'acord amb
els criteris de la burgesia.
L'any 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui va tenir 13 fills.
A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor
de les noves corrents de modernitat. Aix� es manifesta en les
seves col�laboracions a les revistes capdavanteres del Modernisme -
l'Aven�, Catalonia i Luz -, aix� com al "Diario de Barcelona"
i "La veu de Catalunya".
Tamb� participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que
Rusi�ol organitza a Sitges i a diverses prestigioses
tert�lies, com la de l'Ateneu Barcelon�s del que va arribar a ser
president.
L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La
sardana" guanyant l'Englantina. A "Poesies", que publica
l'any seg�ent, s'hi nota el seu vessant decadentista, que tamb� es veu
reflexat als poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que
m�s tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de
Nietzche.
El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia
Glosa, essent proclamat Mestre en Gai Saber, a m�s de guanyar la Flor
Natural.
La pressi� del noucentisme naixent, liderat per Eugeni d'Ors, l'obliga a
fer una profunda reflexi�, que acabar� despr�s de la Setmana Tr�gica
amb un retorn a la posici� combativa que manifestava en la seva joventut.
Malgrat tot, es mostra autocritic procedint a una profunda revisi� de la
seva obra "Tria" criticada per d'Ors, de la que en sortir� molt
millorada fins al punt de provocar la rectificaci� d'Ors.
Maragall s'identificava m�s aviat amb un nacionalisme de caire
tradicionalista i cat�lic, proper a l'ideari de la Lliga Regionalista,
per� mai va voler entrar en pol�tica i va rebutjar les ofertes que li
van fer Enric Prat de la Riba i Francesc Camb� perqu� es present�s a
les eleccions de diputats a corts. Aquesta tend�ncia conservadora, ben
reflexada en el seu estil literari, fa que
se'l classifiqui dintre d'un grup d'escriptors modernistes - V�ctor
Catal�, Prudenci Bertrana, Puig i Ferrater - que situen la seva obra
en ambients tradicionals i rurals.
L'any 1906 va intervenir en el Congr�s de la Llengua Catalana i
posteriorment va ser membre fundador de la Secci� Filol�gica de
l'Institut d'Estudis Catalans.
Arran de la Setmana Tr�gica, va adoptar una posici� critica amb la
burgesia catalana, per la responsabilitat que entenia que tenia en aquells
fets. Aquesta postura es manifesta en la seva �ltima obra "Seq�encies".
L'any 1910 va guanyar el premi Fastenrath en els Jocs Florals de Barcelona
amb "Enll�". L'any 1911, el darrer de la seva vida, va publicar
"Seq�encies"
en que manifesta una exaltaci� vitalista amb el que retorna a posicions
heterodoxes, suavitzades en anteriors escrits. En aquesta obra inclou el
"Cant espiritual".
El seu treball com traductor, es molt important. Va traduir autors grecs
com Homer i Pindar, autors alemanys com Goethe, Novalis, Nietzche,
Schiller, Reinick i Wagner i autors francesos com Daudet i Lamartine.
Joan Maragall mort a Barcelona el 20 de desembre de l'any 1911.
|