Obres
b�siques:
Pintura:
Crist ven�
Dalt del terrat
(1891)
Tornant del tros
(1896)
L�ultima Pasqua
(1895)Pintura monumental:
Volta del Cambril de Montserrat
Fris de l'Esgl�sia de Las hermanitas dels pobres
(Vic)
Baldaqu� de Ripoll
(destruit el 1936)
C�pula de l'Esgl�sia dels Carmelites
(Vic)
Menjador de la Casa Recolons
(Barcelona)
|
*
Biografia:
Nascut a Barcelona l'any 1860 en
una fam�lia d'art�stes,
el seu germ� Josep fou un famos�ssim escultor tamb�
modernista.
Va abandonar els seus estudis d�arquitectura i
enginyeria per la pintura que va perfeccionar a
l�escola de
Llotja
de Barcelona i m�s tard a Roma on va acompanyar al seu germ� que havia
guanyat una beca per a estudis d�escultura en aquesta ciutat.
Ja des de 1882 va participar en algunes exposicions col�lectives a
Barcelona, que van culminar el 1890 en una exposici�
a la Sala
Par�s
que va tenir una extraordin�ria acceptaci�.
Profundament influenciat pel seu catolicisme militant - que
el va dur a un enfrontament amb l�escriptor modernista
Raimon
Casellas - , va pintar nombroses obres de
contingut religi�s - "Crist
Ven�",
pintures en el "Cercle
Art�stic
de
Sant
Lluc",
decoraci� d'una volta al Monestir de Montserrat, fris
de l�esgl�sia de "Les
hermanitas dels pobres", la c�pula de
l�esgl�sia dels "Carmelites" ambdues a Vic, el baldaqu� de Ripoll (destru�t
el 1936) i altres a Barcelona, Br�fim, etc.
Cap a 1905 la seva pintura es veu influ�da pel simbolisme, sempre d'arrel
religiosa, que es reflecteix per exemple en la pintura del menjador de la
Casa
Recolons
de Barcelona.
Va Publicar articles en diverses publicacions de
Barcelona com "La
veu
de Catalunya", "La
Barretina",
"Catalunya social" i altres, gaireb� sempre sobre temes est�tics,
relacionats amb el seu r�gid concepte de la moral sexual i contra la
blasf�mia.
Va ser membre de la "Lliga
del
bon
mot"
i del "Foment
de la
pietat
catalana", associacions defensores d'un r�gid i conservador concepte de la
moral. Tamb� va ser
cofundador
amb el seu germ� i altres destacats artistes del moment del "Cercle
Art�stic
de
Sant
Lluc"
(ja esmentat m�s amunt), un important centre de difusi� de la moral cat�lica
tradicional en l'art, que segueix actualment actiu.
Joan
Llimona
i
Bruguera va morir l'any 1926 a Barcelona.
|