Generalitats:
L�obra liter�ria d'Alexandre de Riquer �s essencialment po�tica. Recollim aqu� el b�sic de la seva obra, sense incloure la seva �mplia correspond�ncia amb la seva fam�lia i altres artistes de l��poca.
El simbolisme entra en el panorama po�tic catal� l�any 1893 i es conta entre els corrents que configuraran el modernisme literari. Especialment, Santiago Rusi�ol i Raimon Casellas van a donar un important impuls a aquesta nova est�tica. Un exemple d�aix� �s "La damisel�la santa" de Casellas amb unes caracter�stiques clarament prerafaelites.
En els �ltims anys del segle XIX, l�evoluci� pol�tica que qualla en una forta recuperaci� del catalanisme en el qual es dilueixen els sectors m�s actius del modernisme, van dur a una poesia m�s combativa oposada en certa manera a l'idealisme abstracte del simbolisme.
L�impacte de les teories de John Ruskin amb la seva visi� vitalista de la naturalesa influeix en Alexandre de Riquer, per� tamb� en Maragall i altres escriptors d�aquest per�ode.

Tem�tica liter�ria i jove vocaci� po�tica:
Seguint novament Eliseu Trenc, veiem que Riquer ja escriu versos als dinou anys, desenvolupa en prosa po�tica "Quan era noy"  i s�expressa en un total lirisme a "Crisantemes" en un text decididament simbolista a on trobem a m�s d�uns breus poemes en prosa, unes art�stiques il�lustracions amb unes imatges suggeridores que el text li permet d�ampliar. Aquesta tem�tica enlla�a amb la de "Anyoranses", "Un poema d�amor" i culmina amb "Petons" en que la uni� amorosa contrasta amb el dolor de la separaci� per la mort.
Riquer ens dibuixa en la seva obra liter�ria la figura de la dona-fada que representa el principi femen� etern.
El seu primer llibre de poemes "Anyoranses" es un cant a l�esposa absent i a l�amor impossible que podr� nom�s assolir al Parad�s despr�s de la mort. En aquesta obra trobem temes ja emprats per Dant i Dante-Gabriel Rossetti dintre del prerafaelisme.
A "L'Aplech de Sonets" Riquer ens parla del temps escolat i de la Vida Amorosa perduda. Al "Poema del Bosch" canta la Natura destru�da i lamenta la p�rdua de la joventut

Exaltaci� de l'individualisme:
Aquestes concepcions duen a una exaltaci� de l'individualisme com base de la creaci� po�tica que l�escriptor ha d�alliberar els seus sentiments superant les convencions socials imposades. Aquest corrent que es va denominar  "espontaneisme" est� present en Joan Maragall i Carles Riba i en aquesta �poca es lliga amb el prerafaelisme, pel qual Riquer est� tan influenciat, especialment per la seva valoraci� de les llegendes populars i l�edat mitja.
Riquer coneixia molt b� el mon del Quattrocento renaixentista - Dante i Petrarca - a trav�s de la literatura prerafaelita, la pres�ncia de temes i motius prerafaelites �s evident tamb� en les p�gines de la revista Joventut en la qual va col�laborar activament Alexandre de Riquer cap a 1900 (any de la mort de Ruskin) continuant aquest corrent, donant temes als corrents parnassians i decadentistes en una l�nia en la que Riquer es veur� acompanyat per altres poetes com Jeroni Zann� (1873-1934) i m�s tard per altres escriptors com Miquel de Palol (1885-1965) i fins i tot Guerau de Liost.

Llenguatge:
La producci� po�tica d'Alexandre de Riquer, evoluciona amb alguns dels autors citats cap a un llenguatge po�tic encara m�s culte i classicista i alhora intimista que es fa pal�s en els seus �ltims poemes.
No podem deixar d�esmentar la "batalla del sonet" que es va desenvolupar a principis el segle XX lligada, en certa manera, al grup de "La Nova Pl�yade", defensant el sonet com la forma m�s sublim de creaci� po�tica i en la qual inevitablement Alexandre de Riquer, es va veure implicat.