Obra
pict�rica:
Pintura:
Pinturas:
Interiores:
Cuina
del Moulin de la
Galette
Interior amb figures
Interior del Palau de V�znar
Interior i pati
Pati de Sitges (interior)
Paisajes:
Ametllers
en flor
Arribada de carros
Calvari mallorqu�
Calvari valenci�
Carrer de Montmartre (2)
Carrer de Sitges
Cementiri de Montmartre
Cementiri dels frares
Claustre de Georges Sand
Coves de Guadix
Dijous Sant (Pollen�a)
El desmai
El Generalife (3)
El Pati blau
El Port de Barcelona
Entrada al Vinyet
Entrada d'un parc
Finca d'Arb�cies
Galeria blanca
Girona
Glorieta
Glorieta (Aranjuez)
Glorieta verda
Gorg
Hort del Vinyet
Ille de Saint Louis
Jard� (2)
Jard� amb xiprers
Jard� amb monument
Jard� amb brollador (3)
Jard� de Can Font�n
Jard� d'hivern
Jard� d'Ulldemolins
Jard� de X�tiva
Jard� del Generalife
Jard� del Palau de V�znar
Jard� del Pirata (Mallorca)
Jardins
Jardins d'Aranjuez (3)
Jardins Monfort (Val�ncia)
La Banlieue
La platja
La tanca
La vall dels tarongers
L'eixida
Le Moulin de la Galette
Montmartre
Montserrat
N�tre Dame et la Seine
Paisatge
Passeig de pins (Aranjuez)
Passeig m�stic
Pati (2)
Pati blau
Pati blau (Sitges)
Pati amb figures
Pinar (Aranjuez)
Primaveral
Pont sobre un clot
Reflexes
Reflexes en el llac
Rouen
Sitges del passat
Terrassa de Can Dalmau
The green Wall
Torrent de Pareis
Un carro de bohemis
Un pendent a Montmartre
Valldemosa
Vista de Montserrat
Temas sociales:
Abans de prendre
l'alcaloide
Caf� de Montmartre
Dona cosint
Jugant al pati
L'oraci�
La convalescent
La morfina
L'ultima recepta
Mirant un retrat
Nena convalescent
Pelant la pava
Repassant les xarxes
Retratos:
Albert
Llanas
Arcadi Mas i Fontdevila
Canudes malalt
Carles Mani
Claras� llegint
El novici
El pintor Ricard Planells
El pintor Terrassa
El Senyor Bofill de Sitges
En Cuca
Enric Morera
Erik Satie
Gaiet� Benapr�s
Gitana d'Albaic�n
Home
assegut
Josep
Ixart
L'actor Riquelme
La nena del clavell
La noia de la fira
La Parisienne
La senyoreta Nantas
Les vicentetes
Llu�s Magrans
Maria Rusi�ol al Cau Ferrat
Miquel Utrillo (2)
Miss Mc Flower
Modest S�nchez Ortiz
Panxo Xicarrons
Pere Deas Caravent
Pintor al Vinyet
Ramon Casas (2)
Ramon Casas a Paris
Retrat de dona
Retrat de nen
Retrat de nena
Ricard Roig
Risue�a
Rusi�ol i Casas
retratant-se
Senyora Riquelme
Un bohemi
Varios:
Al�legoria
de la poesia
Gloria de Catalunya
Dibujos:
Calvari de Fi�sole
Dibuixos fets a Andalusia
Dibuixos fets a Par�s
Dibuixos fets a Sitges
Erik Satie tocant
l'harm�nium
Fulls de la vida
L'alegria que passa
Paisatge de Fi�sole
Personatge sitget�
Retrats dels acusats de
l'atemptat del Liceu
Retrats dels m�sics de la
Cobla del Pensil
|
Biograf�a:
Nacido en Barcelona en 1861.
Despu�s de los primeros estudios trabaj� en el negocio familiar de
tejidos, pero lo
abandon� muy pronto, rompiendo con la tradici�n industrial de la
familia.
Aunque inicialmente fuese autodidacta en arte, se form� en el Centro de
acuarelistas de Barcelona del que fue uno de sus fundadores, y tambi�n fue disc�pulo deTom�s
Moragas.
En sus inicios, su pintura tiene puntos de contacto con la de Joaquim
Vayreda.
Despu�s de un viaje a Paris (1889) donde vivi� en Montmartre con
Ram�n Casas y con Zuloaga, su pintura adopta tonos grises y una especie de sutil vaguedad a la manera de
Whistler, muy influenciada por los
impresionistas. Su producci�n
pict�rica de esta �poca es paisaj�stica, sobre tem�tica urbana, retratos y tambi�n composiciones
simb�licas de inspiraci�n modernista.
Desde 1896 y despu�s de un viaje a Andaluc�a, empez� a pintar jardines.
Desde que volvi� a Barcelona se transform� en uno de los grandes animadores del
movimiento modernista "Els Quatre Gats" que reun�a artistas y escritores de
vanguardia.
En esta �poca adquiri� en Sitges una casa en la que
fund� el "Cau
Ferrat" y tambi�n organiz� en esta poblaci�n las famosas fiestas
Modernistas.
Este entusiasmo de Rusi�ol
por Sitges, se basaba obviamente en las condiciones naturales privilegiadas del
lugar, pero,
probablemente tambi�n por la existencia de una interesante escuela
pict�rica llamada "Escuela Luminista" - con miembros como
Joan Batlle i Amell, Felip Mass�, Arcadi Mas i Fondevila, Joan
Roig i Soler, Joaquim de Mir� y otros. (Sobre esta escuela, ver la
bibliograf�a especifica en esta misma p�gina).
Rusi�ol tambi�n estuvo muy ligado a la revista l'Aven� que
trataba temas culturales diversos y que estaba fuertemente influenciada por el
modernismo.
Adem�s de su actividad como pintor, tambi�n desarroll� un
importante trabajo como escritor, por la que tambi�n es muy conocido.
Efectivamente,
Rusi�ol empez� a escribir a los veinte a�os, sus primeros escritos
son descripciones de la naturaleza y del g�nero epistolar - en
especial las cartas que enviaba a su futura esposa Llu�sa Den�s. Estos textos
le sirvieron para experimentar con el lenguaje a la vez que ya empiezan a manifestar un
cierto aire caricaturesco y aunque no se escriben para ser publicados, salen, en
ocasiones, a la luz escritos en castellano en el peri�dico La Vanguardia y
revelan las actitudes
extremadamente cr�ticas e ir�nicas de Rusi�ol.
Posteriormente, durante su estancia en Par�s, enviar�a al mismo diario las "Cartas desde el Molino" - 1890-1892 -, en que retrata la
vida boh�mia en el "Moulin de la Galette". Este g�nero que se
manifiesta en forma de cartas al director y criticas liter�rias se recoge en "Impresiones de arte" -1897- que
incluye "Desde
una isla" -1893-, "Desde otra isla" -1894- y "Desde
Andalucia" -1895 -.
Su creaci�n liter�ria de alto se manifiesta especialmente a partir de la traducci�n que
hace de algunas obras de Baudelaire que influyen en sus primeros libros:
"Anant pel m�n" - 1896 -, "Oracions" - 1897 -,
"Fulls de la
vida" - 1898 -, "El jard� abandonat" - 1900 - y "Cigales i formigues" -
1901 - emparentados con el simbolismo franc�s.
El teatro tambi�n tent� a Rusi�ol, que escribi� obras de gran �xito
popular, como "Els Jocs Florals de Canprosa", "El Pati
blau" - 1903 - publicando posteriormente una serie de dramas, comedias
y vodeviles, culminando en el a�o 1917 con la versi�n teatral de
"L'auca del senyor Esteve".
Para defender el Modernismo frente al Novecentismo utiliz� el seud�nimo
de Xarau en sus escritos en la revista l'Esquella de la Torratxa.
Rusi�ol muere en Aranjuez, donde estaba pintando sus jardines, en el a�o
1931.
La pintura de la derecha es una
caricatura que Ramon Casas hizo a S. Rusi�ol titulada "En Santiago
Rusi�ol damunt la l�mpada" (Santiago Rusi�ol sobre la l�mpara). Se
halla en el Museo del
Cau Ferrat de Sitges.
Obra literaria:
Anant pel m�n - 1896
Oracions - 1897
Fulls de la vida - 1898
L'Alegria que passa - 1898 -
El jard� abandonat - 1900
Cigales i formigues - 1901
Llibertat! - 1901
El malalt cr�nic - 1902
Els Jocs Florals de Canprosa - 1902
L'h�roe - 1903
El pati blau - 1903
El m�stic - 1903
Els punxas�rries - 1904
El bombero - 1904
L'escudell�metro -1905
La nit de l'amor - 1905
La lletja - 1905
El bon policia - 1905
L'auca del senyor Esteve - 1907 Novel.la
(versi�n teatral - 1917)
El catal� de "La Mancha" 1914
La "Ni�a Gorda" - 1917
En Josepet de Sant Celoni 1918
|
|
|