GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives / Alexandre de Riquer - Biografia -

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especial Catedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti'ns   Dades d'audiència

ALEXANDRE DE RIQUER I YNGLADA   (1856-1920)
Biografia

 [English] [Français] [Castellano]
  Sobre Alexandre de Riquer:  Biografia:  Naixement i primers anys  Les guerres carlines  Primeres activitats  Primer matrimoni i maduresa   Contactes en altres països europeus  Política i religió  Riquer artista polifacètic  L’evolució artística  Segon matrimoni  Els últims anys  Credo
  Obra:  Cartells   Decoració   Ex-libris   Literatura   Pintura   Altres activitats
  Fonts i informació complementaria:  Bibliografia   Links   Llibreria de temes Modernistes   Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Català
 

 

Alexandre de Riquer als 21 anys, obra d'A. Romeu.
Retrat de Riquer als 21 anys

 

Alexandre de Riquer, retrat de joventut per Nicanor Vazquez
Riquer, retrat de joventut

 

Retrat de maduresa d'Alexandre de Riquer
Riquer, retrat de maduresa

 

Biografia:El pare d'Alexandre de Riquer, Martí de Riquer, marquès de Benavent

Naixement i primers anys:
Alexandre de Riquer, neix a la població de Calaf (comarca de La Segarra) el 3 de maig de 1856. El seu pare Martí de Riquer, marquès de Benavent, - un típic exemple de la noblesa conservadora del país - i la seva mare Elisea Ynglada, van veure la seva riquesa perduda per raons polítiques.
Alexandre de Riquer és un dels més importants i polifacètics artistes del Modernisme català.
Cursa els seus primers estudis en el Col·legi Jesuïta de Manresa (1864-1867)

Les conseqüències de les guerres carlines:
A causa de circumstàncies polítiques derivades de la derrota dels carlins, el seu
pare (partidari del rei Don Carles) es veurà obligat a exiliar-se a Beziers (Provença), on el jove Alexandre és inscrit a l’escola de La ImmaculaElisea Ynglada mare d'Alexandre de Riquerda Concepció entre els anys 1869 i 1871.
A Beziers veu manifestar-se la seva vocació artística, heretada de la seva mare i pinta els seus primers olis.
Després
d’una breu intervenció a la guerra carlina de 1872, torna a França, a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), en l'Escola de Belles Arts de la qual segueix els cursos 1873 i 1874. Aquí, Riquer pinta els seus primers retrats.

Primeres activitats:
A l’abril de 1874, pot tornar a Barcelona on s’inscriu a l’escola de Belles Arts de L
lotja essent deixeble de Tomàs Padró, Claudi Lorenzale i Antoni Caba. En aquest període s’inicia la seva vocació literària, la primera manifestació de la qual trobem en els seus poemes "Notes de l’ànima".
El 1876, als vint anys d’edat, inicia els seus primers treballs d’il·lustrador i de dibuixant de litografia. La s
El pare d'A. de Riquer (a la dreta de la imatge) amb el pretendent al tron Carles VIIeva amistat amb Apel·les Mestres el va introduir en el món de les publicacions. Riquer va col·laborar amb ell en el seu treball d’il·lustració gràfica. Gràcies a aquest primer contacte, àmplia el seu cercle d’amistats a altres artistes com els germans Arteaga, Joaquim Bartrina, Pompeu Gener, Enric Obiols, Simó Gómez i altres.
Viatja a Roma l’any 1879 per a completar els seus estudis de Belles Arts visitant també Pisa, Florència, Gènova, Milà i Venècia. Més endavant visita París i Londres, estada en la qual entra en contacte amb el moviment Arts and Crafts i amb el Aesthetic
Movement en els postulats del qual basarà el seu estil.
Les seves dificultats econòmiques l’obliguen a forçar la seva activitat creativa que l’any 1880 es concentra en les seves excel·lents il·lustracions per a la col·lecció "Art i lletres" que dirigeix Lluís Domènech i Montaner i en les quals trobem una estètica pre-modernista en la qual la influència d'Apel·les Mestres és evident, així com en c
erts aspectes la influència de l’estil neogòtic segons l’òptica de Violet-le-Duc.
També pertanyen a aquesta època els seus dissenys de joies per als germans Masriera, així com dissen
La casa familiar de Bassols (prop de Calaf) a on  Riquer passà la seva infància, dibuixada per ell mateix.ys per a decoració d’interiors, mobles, targetes d’invitació per a esdeveniments socials, decoració en estil japonès - japonisme -, etc.
L’any 1882 obre un taller a les golfes de la "Pastisseria Mallorquina" al carrer Petritxol de Barcelona.

Primer matrimoni i maduresa:
L’any 1885 es casa amb Dolors Palau Gonzalez de Quijano (Lolita), filla d’una cu
lta i distingida família. El matrimoni el beneeix Jacint Verdaguer i són padrins Àngel Guimerà i Francesc Matheu. D’aquesta unió naixeran nou fills dels quals tres van morir en la infantesa.
Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, va col·laborar amb L
luís Domènech i Montaner realitzant la decoració interior de l'Hotel Internacional (demolit després de l'Exposició) i el disseny dels motius ceràmics exteriors del "Castell dels tres dragons". D’aquesta època també és el disseny que va realitzar per a Gaudí d’una llar d’estil neogòtic per al Palau Güell. Alexandre de Riquer amb la seva primera esposa Dolors Palau
L'Exposició Unive
rsal de Paris de 1889 va ser l’ocasió en que Riquer va poder fixar la seva atenció en els Prerafaelites i en el moviment simbolista que, encara que dintre d’una continuïtat, va originar una renovació del seu estil qualificada de "místico-bucòlica" per Raimon Casellas. Això és visible en les seves pintures Entre lliris (1890), Divina Pastora (1893) i Anunciació (1893).
L’any 1892 funda juntament amb el seu cosí Manel de
Riquer un taller d’ebenisteria i decoració al carrer Pau Claris, 38 de Barcelona.

Contactes en altres països europeus:
Durant un viatge a Londres l’any 1894, Riquer es troba amb l’ambient artístic que correspon als seus desitjos i aspiracions, els Pre-Rafaelitas, Burne-Jones
en particular, així com William Morris i el moviment Arts and Crafts, li ofereixen, al costat d’un renovat medievalisme, uns plantejaments artístics que li permeten moure la seva obra cap a un model molt més estilitzat d’alta sofistificació.
L’any 1899 mor la seva esposa Lolita, el que el sumeix en una profunda malenconia i li suposa l’obligaci
Domènech i Montaner: Una vista del Castell dels tres dragons (actualment Museu de Zoologia) al Parc de la Ciutadella a Barcelonaó de dedicar-se  a fons als seus fills encara molt joves.
Torna a Londres el 1906 com encarregat de la secció Anglesa de l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1907. Això ens confirma la influència i contactes que tenia a aquest país.
La seva assimilació dels criteris estètics de Arts and Crafts, és paral·lela a una diversificació dels seus centres d’in
terès referits a les diferents arts i tècniques artístiques, però no solament en un sentit de realització artística i artesana, sinó també en una visió que permetia unir el refinament estètic amb la producció industrial. D’aquesta manera, els moderns mitjans de reproducció artística - cartells, ex-libris, il·lustracions i gravats - es transformaran en la seva activitat favorita.
En concret, en l’àmbit dels ex-libris, Riquer va realitzar una enorme tasca amb fases ben diferenciades. La seva producció en aquest àmbit entre 1880 i 1903, es recull en el llibre "Ex-libris d'Alexandre de Riquer" publicat l’any 1903 gairebé simu
ltàniament a Barcelona, a Londres i a Leipzig (Alemanya). Aquest llibre va ser finançat pel comte Leiningen-Westerburg, el que ens dóna idea del reconeixement que ja en el seu temps i en diferents països tenia l’obra exlibristica de Riquer. PerAlexandre de Riquer: Escut ceràmic exterior "Garnatxa" al Castell dels tres dragons del Parc de la Ciutadella a Barcelona a aquest llibre, Miquel Utrillo va escriure un pròleg.

Política i religió:
En l’àmbit polític i com és de suposar per la seva primerenca i enèrgica adscripció carlina, Riquer va mantenir sempre
una posició catalanista, socialment conservadora i profundament religiosa. Sota la influència de Domènech i Montaner, es va afiliar al partit "Lliga de Catalunya".
A causa de les seves profundes creences religioses, es va associar, tan aviat com un dels seus fundadors - Joan Llimona - l
’hi ho va proposar, al Cercle Artístic de Sant Lluc, un important centre de difusió de la moral catòlica tradicional en l’art, que segueix actiu en l’actualitat, participant en les seves exposicions biennals.

Riquer l’artista més polifacètic del Modernisme català:
L’any 1896, Riquer realitza el primer cartell català modern, per a l'Exposició d'Arts i Indústries promogut per l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, entre aquesta data i 1902, realitza una altra vintena de
cartells.
Riquer: Cartell de la Quarta Exposició del Cercle artístic de Sant Lluc
Riquer va desenvolupar des de 1880 importants treballs de decoració oferint així al Modernisme una contribució decisiva en aquest àmbit com havia realitzat en d’altres.
La pintura decorativa i el disseny de decoració d’interiors van ser activitats a les quals Riquer va dedicar un considerable esforç, moltes vegades en col·laboració amb altres artistes i artesans com Gaspar Homar i Granell, incorporant en elements de refinat disseny la fusta, el metall, l’esmalt i altres materials. Va realitzar també dissenys de mosaics per a l’empresa Escofet.
Altres àmbits en que els dissenys de Riquer van adquirir un ampli reconeixement, a més dels citats, van ser el disseny d’estendards per a entitats culturals i polítiques, el disseny de mobiliari, elements decoratius diversos com llums, candelers, vidrieres artístiques, jocs de naips per a les empreses Comas i Guarro.
A tot arreu on va viure va desenvolupar una intensa relació amb els artistes i grups culturals, a més dels ja citats, Riquer va estar relacionat amb el grup dels "Quatre Gats" en el que també participaven
Rusiñol, Casas, Puig i Cadafalch i altres nombrosos artistes. A Terrassa va conèixer al pintor Joaquim Vancells. A Ciutat de Mallorca, es va relacionar amb artistes i persones lligades a l’àmbit cultural.
Mestre de les arts aplicades va mostrar polifacètiques aptituds, va desenvolupar
Casa-Taller d'Alexandre de Riquer al carrer Freneria de Barcelonauna intensa activitat artística en els àmbits més variats - va ser pintor, decorador, dibuixant, escriptor (en particular poeta) a més de desenvolupar una important activitat en arts aplicades com l’ebenisteria, la vidrieria, la forja artística de ferro, pel que se’l considera un dels autors més importants del modernisme català i a més el millor dissenyador gràfic d’aquest moviment artístic.
Va fundar un taller d’ebenisteria, va realitzar mobles - obtenint per les seves creacions en aquest àmbit la medalla d’or de l'Exposició Universal de Xicago -, vidrieres, ferros artístics, etc., i va crear una escola de grafisme, destacant els seus cartells i ex-libris. Va il·lustrar nombrosos llibres i revistes.
El seu enorme prestigi es reflexa en les paraules del seu amic Eugeni d'Ors i Rovira, que fa un reconeixement de la importantíssima aportació artística de Riquer. Diu:"A n'en Riquer, tot son país li'n deu, d’estimació i respecte. Perquè ell hi ha estat un dels homes de més preu. Una generació entera ha rebut, per son lliure mestratge, les noticies i els documents de l'Art moderníssim. El taller de darrera la catedral, ab ses col·leccions de belles coses, ha constituït per molts anys la nostre Escola, la nostre Escola única, generosament oberta a les curiositats i als entusiasmes jovenívols. com diem a n'en Maragall "l'essencial Mestre en Gai Saber", a n'en Riquer podríem anomenar-lo el nostre essencial Professor d'Art nou. Tots nosaltres li devem per això una alta gratitut. Jo em complasc avui en retre-li públicament homenatge" (Eugeni d'Ors - Glosari - Febrer de 1911).

L’evolució artística:
Des del punt de vista de la seva evolució artística, Eliseu Trenc, el més important estudiós d'Alexandre de Riquer, distingeix tres períodes ben diferenciats:
-Un primer període lligat a l’esteticisme, també denominat pre-modernisme basat en una estètica eclèctica en que es barregen elements realistes amb altres de tradicionals. Aquest període va de 1880 a 1894.
-Un segon període ja plenament modernista, que representa l’etapa central de la seva obra i que coincideix amb el període de màxima difusió i èxit d’aquest estil de 1894 a 1906.
-Finalment, l’etapa final que Eliseu Trenc defineix com "El panteisme" i que va de 1907 fins a la seva mort l’any 1920.

Segon matrimoni: Retrat de Marguerite Laborde - Andrée Bearn - 2a esposa d'A. de Riquer pintat per Ramon Casas
L’any 1911 es casa a Oloron Sainte Marie (França) amb l’escriptora francesa Marguerite Laborde, coneguda en literatura amb el pseudònim d'Andrée Bearn, amb la qual tindrà unes relacions inestables pels problemes amb els seus fills.

Amb Marguerite viatja intensament per Castella, Eivissa, Andalusia i Mallorca, buscant inspiració per a la seva obra artística que ara es concentra de manera gairebé exclusiva en la pintura i especialment en el  paisatgisme.
Realitza en aquest període una important quantitat d’exposicions individuals i col·lectives en diverses poblacions, essent notables les que realitza a Barcelona al Saló Reig (1914), "El Fayans Català" (1915), a la Sala Parés (1915) i a "Prats-Fatjó" (1918).

Els últims anys:
El 1919, el "Cercle Eqüestre" de Barcelona li encarrega la decoració d’un luxós llibre enquadernat amb riques gemes com homenatge a un dels seus presidents, que Riquer no pot acabar abans de la seva defunció. El dissenyador Saurí Sires acaba l’encàrrec.
En els catàlegs de les seves exposicions de 1920, l’artista publica un sumari de les seves concepcions estètiques, que representa també el seu testament literari sota el títol de "Credo".
Tomba d'Alexandre de Riquer al Cementiri de Ciutat de Mallorca
Col·leccionista i bibliòfil, desenvolupa una intensa activitat també en aquests camps, essent, per exemple la seva col·lecció
d’objectes de ferro forjat i vidre d’importància històrica, la que va servir de base a Santiago Rusiñol - que li va comprar a Riquer - per desenvolupar la seva col·lecció del Cau Ferrat de Sitges.
La seva col·laboració amb la revista "Luz" de la que va ser fundador, va estar presidida pel seu desig de buscar un equilibri entre distints corrents dintre del Modernisme, especialment entre les conservadores representades pels artistes del Centre Artístic de Sant Lluc com els germans Joan i Josep Llimona i els més radicals i innovadors del grup de Sitges com Rusiñol, Casas, Utrillo i Casellas.
L’any 1900 fundà també la revista "Joventut" en la qual col·laborà des de la seva funció de director artístic.
Com escriptor, Alexandre de Riquer juntament amb Santiago Rusiñol i Adrià Gual deixa palès el seu interès en l’exploració del potencial del simbolisme en català.
Alexandre de Riquer mor a Ciutat de Mallorca el 18 de Novembre de 1920.
Pensant en la seva primera joventut a Bassols, el seu primer amor, en la natura del seu país que es va convertir en
la seva darrera passió, ja a punt de morir, va dedicar a la Ciutat de Mallorca aquest poema -Credo, ja mencionat més amunt -, que es com un resum del seu ideari artístic i vital:

 

CREDO:

 


Jo crec en los colors, en que los colors canten,
ab l’esplendor dels cadmiums brillants d’un bell mitj-dia:
me subjuguen les formes sorpreses y m’encanten
les transparencies tenues com vaga melodia
o el sol de Juny qu'esclata armonic i vibrant:
en ell, atmiro a Deu, atmiro la Natura
y un amedller florit, un'admosfera pura
me'l fan sentir mes bo, me'l fan trobar mes gran.

Jo visc cara a la llum com fan els girassols
y crec en mi mateix, crec en l'Art expansiu
que calma la mev'ansia fentlo per mi tan sols,
perque han florit los prats, perque som al istiu,
perque tot fa remor, tot germina, tot viu;
perque y han verts riquissims endalt de la pineda
y apareixen intimes les ombres misterioses
ahont viuen les fades de formes voluptuoses.

Jo crec perque'l parral, la prada o la roureda
son tendres, son hermoses y fines de color;
jo crec perque una rama s'encen com un llum d'or
perque vibra en lo cingle la roca assoleyada,
perque entr'els blats tendrals floreixen les roselles,
perquè sirisa'l mar del sol de la vesprada,
perque l'ombra del bosc nos guarda meravelles
y es profon la cala y es verda l'onada.

Crec en la Veritat de plastica armonia,
en respirable espay distancies y llum,
en lo sublim encant de pau que te un bell dia
i en la vida qu'es Bellesa, en l'Art qu'es son perfum.

                                  Alexandre de Riquer

 

L’obra de Riquer es tan vasta i variada que en fem un desglossament per especialitats:  Cartells  Decoració  Ex-libris  Literatura  Pintura  Altres  activitats: Dibuix  Dibuix industrial  Gravat  Il·lustracions  Impresos  Joieria  Senyeres i tapissos  Ferro forjat i vidre

 

Bibliografia específica sobre Alexandre de Riquer i Ynglada

Títol Autor Publicat per Any
 El Círculo del Liceo (125 aniversario 1847-1972)  Bassegoda i Nonell, Joan   1973
 Modernismo en Cataluña  Bassegoda, J. y otros autores  Editorial Nuevo Arte Thor 1976
Alexandre de Riquer y sus diseños para textiles (Datatèxtil nº 9) Casamartina i Parassols, Josep Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa 2003
 Els pre-rafaelites a Catalunya  Cerdà i Surroca, M. Angela  Curial 1981
 Ex-libris y exlibristas  Esteve Botey, Francisco  Editorial Aguilar 1949
 El diseño Art Nouveau  Fanelli, Giovanni  Editorial Gustau Gili, SA 1982
 La crisi del modernisme artístic  Fontbona, Francesc  Curial 1975
 Evolució de l'ex-librisme a Catalunya  Fontbona, Francesc  Caixa de Barcelona 1980
 Alexandre de Riquer. L’Home, L’Artista, El Poeta  Various authors/Auteurs divers/Varios autores/Varis autors Comissió organitzadora de l'Homenatge a A. de Riquer 1977
 Gran Enciclopèdia Catalana Vol 12  Various authors/Auteurs divers/Varios autores/Varis autors  Enciclopèdia Catalana, SA 1978
 Les Maîtres de l'affiche  Various authors/Auteurs divers/Varios autores/Varis autors  Imprimerie Chaix 1900
 El arte modernista en Barcelona  Ràfols, J. F.  Dalmau 1943
 Modernismo y modernistas  Ràfols, J. F.  Destino 1949
 Diccionario Biográfico de artistas de Cataluña  Ràfols, J. F.  Editorial Millà 1953
 Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona  Trenc Ballester, Eliseu  Gremi d'Industries Grafiques 1977
 Las artes gráficas de la época modernista en Barcelona  Trenc Ballester, Eliseu  Grafos, SA

1977

 Alexandre de Riquer  Trenc Ballester, Eliseu  Lunwerg  
 Alexandre de Riquer (1856-1920) The British Connection in Catalan Modernisme  Trenc Ballester, Eliseu & Yates, Alan  The Anglo-Catalan Society 1988
 El primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos  Valentí, Eduard  Ariel 1973
 Alexandre de Riquer i l'ex-librisme  Yebra, Joan Lluís  Universitat de Barcelona, Servei d’informació i publicacions  
 

Llibreria de temes Modernistes


 
 

LINKS seleccionats amb altres webs sobre Alexandre de Riquer i Ynglada

Anglo-Catalan Society Occasional Publications Online  Ampli estudi de la Anglo-Catalan Society sobre A. de Riquer 
L'Atelier de Gravure: Alexandre et Jean de Riquer  Completa web amb texts i imatges sobre A. de Riquer i el seu fill Jean

Alexandre de Riquer page 2  Web que recull el prefaci que Miquel Utrillo va escriure per a el llibre de Riquer "Ex-libris d'Alexandre de Riquer" publicat l’any 1903 i una col·lecció dels seus ex-libris   
Biblioteca Virtual - Crisantemes  Edició virtual (text i imatges) del llibre d'A. de Riquer  "Crisantemes" que forma part de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes de l'Universitat d'Alacant 

- Volem expressar el nostre agraïment per la seva extraordinària ajuda en la preparació d’aquestes pagines sobre Alexandre de Riquer al Dr. Manel Sarró i Palau i als Srs. Joan Graells, Eliseu Trenc i Xavier Jové. També volem agrair la seva ajuda a les Sres. Sílvia Carbonell, Teresa Canals i Teresa Macià, a més d’altres persones que han col·laborat amb aportacions diverses a la realització d’aquestes pagines.
 
Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Català:
CERÀMICA:  ARQUITECTÒNICA:  Joan Alós i Peris   Lluís Brú i Salelles   Lluís Domènech i Montaner   Antoni Maria Gallissà i Soqué   Adrià Gual  Hipòlit Monseny  Germans Oliva  Josep Pascó   Pujol i Bausis   Francesc Quer i Selvas   Alexandre de Riquer i Ynglada   Sebastià Ribó.
ARTÍSTICA:
Serra Fité.
DECORACIÓ:  Joan Busquets  Gaspar Homar  Alexandre de Riquer i Ynglada  Francesc Vidal.
METALL - FERRO FORJAT I LLAUTÓ: 
Masriera i Campins.
MOBLE I EBENISTES:  Joan Busquets i Jané  Antoni Maria Gallissà i Soqué  Antoni Gaudí i Cornet  Gaspar Homar  Josep Maria Jujol  Lluís Domènech i Montaner  Alexandre de Riquer i Ynglada  Francesc Vidal i Jevellí.
VIDRE:  Eudald Amigó  Alexandre de Riquer i Ynglada.
DISSENY GRÀFIC:  Ramon Casas  Apel·les Mestres i Oñós  Alexandre de Riquer i Ynglada.
JOIERIA:  Eusebi Arnau i Mascort  Cabot  Carreras  Lluís Domènech i Montaner  Pau Gargallo i Catalán  Josep Maria Jujol  Germans Masriera  Dionís Renart  Alexandre de Riquer i Ynglada.
MODA: 
Maria Molist. 
MOSAIC:  Lluís Brú i Salelles  Germans Oliva  Jeroni Granell  Mario Maragliano  Alexandre de Riquer i Ynglada  J. Romeu Escofet.
TÈXTIL:  Antoni Maria Gallissà  Josep Puig i Cadafalch  Alexandre de Riquer i Ynglada.
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI