GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Pensament

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d�audi�ncia

ANTONI GAUD� I CORNET  (1852-1926)

El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�

 [English] [Castellano]
 GAUD� - L�home - S�ntesi biogr�fica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud�   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d�arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud�   La plenitud    �ltims anys 
Cronologia   Influ�ncies   El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�   Gaud� un m�stic catal�   Amics de Gaud�   Col�laboradors de Gaud�
 L�obra Obra arquitect�nica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils caracter�stics:   Per�ode preliminar  Mud�jar-Moresc  G�tic evolucionat  Naturalisme expressionista  S�ntesi org�nica
Aspectes T�cnics:   La t�cnica arquitect�nica de Gaud� Geometria i mec�nica  
Aspectes Decoratius:   La cer�mica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informaci� Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaud�   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�:
Gaud� va ser tota la seva vida un fervent patriota catal�. D�aix� en tenim noticia, no nom�s en l'extens anecdotari que reflexa aquesta seva posici� pol�tica i els nombrosos testimoniatges de la seva coneguda i en�rgica posici� de defensa de la llengua i tradicions del pa�s, sin� tamb� en l'abundant�ssima presencia de s�mbols nacionals catalans que trobem en tota la seva obra. Les quatre barres i la creu de Sant Jordi en diferents versions, son presents en la decoraci� dels seus edificis.
Especialment durant la seva joventut Gaud� va estar estar extraordin�riament interessat en el coneixement del pa�s. Per aquesta ra� va ingressar a l'"Associaci� Catalanista d'Excursions Cient�fiques" a on va treballar amb un grup d�apassionats patriotes defensors de l�art, el paisatge, la cultura i d�idioma de Catalunya.
Encara que essent decididament un patriota catal�, en termes socials i malgrat la influencia de Ruskin, ser� m�s aviat conservador. S�ha dit que era un enemic decidit de la industrialitzaci�, per� d�aix� no en tenim una certitud absoluta, ja que l�entorn pol�tic en que va viure en la seva joventut i a una ciutat industrial com Reus - aleshores la segona ciutat de Catalunya - amb una important poblaci� obrera, era de tend�ncies m�s aviat revolucionaries com es manifesta en les nombroses manifestacions, m�tings, reunions clandestines, pronunciaments i insurreccions que es celebren durant la joventut de Gaud�. En especial cal senyalar la revoluci� de setembre de 1868. Gaud� tenia aleshores 14 anys.
Des del punt de vista nacional catal�, aquest es tamb� un per�ode de gran efervesc�ncia, la Renaixen�a inicia una rapida i activa expansi� a partir de 1860. Es reinicien els Jocs Florals que l�any 1865 guardonen en Moss�n Cinto Verdaguer, l�arquitectura, la literatura, el teatre, l�escultura, la m�sica prenen una nova empenta que s�est�n no nom�s a la Catalunya estricta - el Principat -, sin� tamb� a Val�ncia. Mallorca i la Catalunya Nord que reprenen l��s literari de la llengua. Aquest impuls, s�est�n tamb� a la nostra cultura germana, la occitana, que impulsada per Fr�d�ric Mistral pren, en aquesta �poca, una nova volada.
Malgrat les seves conviccions catalanistes, Gaud� - al rev�s que els seus reconeguts col�legues Llu�s Dom�nech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch - mai va participar activament en la pol�tica -.
La seva visi� de la pol�tica era essencialment honesta i catalanista. Com exemple, les seves paraules
"Un poble no es pot matar; es poden ofegar veus, tancar v�lvules, per� llavors la pressi� augmenta i creix el perill d�explosi�. I si tantes v�lvules es tanquen, l�explosi� �s inevitable".
La seva catalanitat es manifesta d
es de la projecci� dels edificis fins als detalls ornamentals que tenen un clar sentit est�tic de pertinen�a a un territori: Catalunya.
Aquesta caracter�stica �s indissoluble de la ideologia i de l�actitud de l�arquitecte davant el fet nacional. S�n for�a nombrosos els testimonis i fets que palesen aquest posicionament. Aix�, per exemple, quan el fil�sof Miguel de Unamuno va visitar les obres de la Sagrada Fam�lia, el poeta Joan Maragall va haver de traduir al castell� les explicacions en catal� d'Antoni Gaud�. An�cdotes d�aquesta naturalesa es van anar repetint al llarg de tota la seva vida:
La diada dels Jocs Florals de 1920, que va acabar en una petita revolta, Gaud� va rebre cops de porra de la policia i encara va estar de sort que alguns ciutadans l�ajudessin a sortir de l�embolic, perqu� l�arquitecte mentre era  colpejat es dirigia als repressors dient-los "miserables".
L'Onze de setembre de 1924, en plena dictadura del general Primo de Rivera i quan Gaudi ja tenia 72 anys va ser detingut en anar a una missa que se celebrava a l'Esgl�sia de Sant Just en mem�ria del patriotes caiguts a la desfeta de 1714. La Gu�rdia Civil tenia barrat el pas d�entrada a l�esgl�sia i es va iniciar una discussi� en protestar Gaud�. L�arquitecte no s�arronsava davant l�autoritat i naturalment parlava en catal� i es negava fer-ho en cap altre idioma. Per aix�, va ser detingut i condemnat a pagar una fian�a de cinquanta pessetes.
Les pr�pies paraules de Gaud� relacionades amb la repressi� cap al poble catal� i la seva gent, pronunciades el 1924 just despr�s de tornar a la llibertat despr�s del mencionat incident de l'Onze de setembre - en que va ser retingut a comissaria per parlar en catal� -, palesen la seva preocupaci� i la seva ferma posici�: "Quan recordo el que ha passat em preocupa pensar que anem per un cam� sense sortida i que al final hi haur� d�haver un canvi radical" . Encara avui, transcorreguts 84 anys d�aquesta efem�ride, el poble catal� ha de seguir la seva lluita en busca del seu reconeixement nacional i la defensa de la seva llengua.

Alguns autors i en especial J. M. Carandell li atribueixen simpaties i relacions amb la ma�oneria, al trobar en la seva obra una certa abund�ncia de simbologia en aquest sentit, per� fora d�aquests aspectes, no tenim refer�ncies fefaents sobre aquest tema, que contrastaria fortament amb la seves reconegudes creences religioses cat�liques.

 
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI