El pensament pol�tic i
patri�tic de Gaud�:
Gaud� va ser tota la seva vida un fervent patriota catal�. D�aix� en tenim
noticia, no nom�s en l'extens anecdotari que reflexa aquesta seva posici�
pol�tica i els nombrosos testimoniatges de la seva coneguda i en�rgica
posici� de defensa de la llengua i tradicions del pa�s, sin� tamb� en
l'abundant�ssima presencia de s�mbols nacionals catalans que trobem en tota
la seva obra. Les quatre barres i la creu de Sant Jordi en diferents
versions, son presents en la decoraci� dels seus edificis.
Especialment durant la seva joventut Gaud� va estar estar extraordin�riament
interessat en el coneixement del pa�s. Per aquesta ra� va ingressar a
l'"Associaci� Catalanista d'Excursions Cient�fiques" a on va treballar amb
un grup d�apassionats patriotes defensors de l�art, el paisatge, la cultura
i d�idioma de Catalunya.
Encara que essent decididament un patriota catal�, en termes socials i
malgrat la influencia de Ruskin, ser� m�s aviat conservador. S�ha dit que
era un enemic decidit de la industrialitzaci�, per� d�aix� no en tenim una
certitud absoluta, ja que l�entorn pol�tic en que va viure en la seva
joventut i a una ciutat industrial com Reus - aleshores la segona ciutat de
Catalunya - amb una important poblaci� obrera, era de tend�ncies m�s aviat
revolucionaries com es manifesta en les nombroses manifestacions, m�tings,
reunions clandestines, pronunciaments i insurreccions que es celebren durant
la joventut de Gaud�. En especial cal senyalar la revoluci� de setembre de
1868. Gaud� tenia aleshores 14 anys.
Des del punt de vista nacional catal�, aquest es tamb� un per�ode de gran
efervesc�ncia, la Renaixen�a inicia una rapida i activa expansi� a partir de
1860. Es reinicien els Jocs Florals que l�any 1865 guardonen en Moss�n Cinto Verdaguer,
l�arquitectura, la literatura, el teatre, l�escultura, la m�sica
prenen una nova empenta que s�est�n no nom�s a la Catalunya estricta - el
Principat -, sin� tamb� a Val�ncia. Mallorca i la Catalunya Nord que
reprenen l��s literari de la llengua. Aquest impuls, s�est�n tamb� a la
nostra cultura germana, la occitana, que impulsada per Fr�d�ric Mistral pren,
en aquesta �poca,
una nova volada.
Malgrat les seves conviccions catalanistes, Gaud� - al rev�s que els seus
reconeguts col�legues Llu�s Dom�nech i Montaner i
Josep Puig i Cadafalch -
mai va participar activament en la pol�tica -.
La seva visi� de la pol�tica era essencialment honesta i catalanista. Com
exemple, les seves paraules
"Un poble no es pot matar; es poden ofegar veus, tancar v�lvules, per� llavors la pressi� augmenta i creix el perill
d�explosi�. I si tantes v�lvules es tanquen, l�explosi� �s inevitable".
La seva catalanitat es manifesta des
de la projecci� dels edificis fins als detalls ornamentals que tenen un clar
sentit est�tic de pertinen�a a un territori: Catalunya.
Aquesta caracter�stica �s indissoluble de la ideologia i de l�actitud de
l�arquitecte davant el fet nacional. S�n for�a nombrosos els testimonis i
fets que palesen aquest posicionament. Aix�, per exemple, quan el fil�sof
Miguel de Unamuno va visitar les obres de la Sagrada Fam�lia, el poeta Joan
Maragall va haver de traduir al castell� les explicacions en catal� d'Antoni
Gaud�. An�cdotes d�aquesta naturalesa es van anar repetint al llarg de tota
la seva vida:
La diada dels Jocs Florals de 1920, que va acabar en una petita revolta,
Gaud� va rebre cops de porra de la policia i encara va estar de sort que
alguns ciutadans l�ajudessin a sortir de l�embolic, perqu� l�arquitecte
mentre era colpejat es dirigia als repressors dient-los "miserables".
L'Onze de setembre de 1924, en plena dictadura del general Primo de Rivera i
quan Gaudi ja tenia 72 anys va ser detingut en anar a una missa que se
celebrava a l'Esgl�sia de Sant Just en mem�ria del patriotes caiguts a la
desfeta de 1714. La Gu�rdia Civil tenia barrat el pas d�entrada a l�esgl�sia
i es va iniciar una discussi� en protestar Gaud�. L�arquitecte no
s�arronsava davant l�autoritat i naturalment parlava en catal� i es negava
fer-ho en cap altre idioma. Per aix�, va ser detingut i condemnat a pagar
una fian�a de cinquanta pessetes.
Les pr�pies paraules de Gaud� relacionades amb la repressi� cap al poble
catal� i la seva gent, pronunciades el 1924 just despr�s de tornar a la
llibertat despr�s del mencionat incident de l'Onze de setembre - en que va
ser retingut a comissaria per parlar en catal� -, palesen la seva
preocupaci� i la seva ferma posici�: "Quan recordo el que ha passat em
preocupa pensar que anem per un cam� sense sortida i que al final hi haur�
d�haver un canvi radical" . Encara avui, transcorreguts 84 anys
d�aquesta efem�ride, el poble catal� ha de seguir la seva lluita en busca
del seu reconeixement nacional i la defensa de la seva llengua.
Alguns autors i en especial J. M. Carandell li atribueixen simpaties i
relacions amb la ma�oneria, al trobar en la seva obra una certa abund�ncia
de simbologia en aquest sentit, per� fora d�aquests aspectes, no tenim refer�ncies fefaents sobre aquest
tema, que contrastaria fortament amb la seves reconegudes creences
religioses cat�liques. |
|