GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaud� / Influ�ncies

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti�ns   Dades d�audi�ncia

ANTONI GAUD� I CORNET  (1852-1926)

Influ�ncies

 [English] [Castellano]
 GAUD� - L�home - S�ntesi biogr�fica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaud�   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d�arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaud�   La plenitud    �ltims anys 
Cronologia   Influ�ncies   El pensament pol�tic i patri�tic de Gaud�   Gaud� un m�stic catal�   Amics de Gaud�   Col�laboradors de Gaud�
 L�obra Obra arquitect�nica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils caracter�stics:   Per�ode preliminar  Mud�jar-Moresc  G�tic evolucionat  Naturalisme expressionista  S�ntesi org�nica
Aspectes T�cnics:   La t�cnica arquitect�nica de Gaud� Geometria i mec�nica  
Aspectes Decoratius:   La cer�mica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informaci� Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaud�   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


Influ�ncies: 

Primeres viv�ncies de Gaud�:
Les primeres viv�ncies de Gaud� a prop del seu pare, d�ofici calderer, devien preparar-lo per la comprensi� dels conceptes espacials i l�habilitat manual. L�extracci� social dels seus pares d�origen artes� i d�ofici calderers no facilitava gens la promoci� social dels fills. El fet de que Gaud� pogu�s fer estudis universitaris, devia
representar un important sacrifici econ�mic per la seva fam�lia, per� a canvi aconseguirien un important aven� en l�escala social.
Quan Gaud� va venir a Barcelona per seguir els seus estudis, va anar a viure junt amb el seu germ� al barri del Born. Aqu� ja va poder comen�ar a con�ixer alguns dels edificis m�s importants de la ciutat, l�esgl�sia de Santa Maria del Mar una magn�fica mostra de g�tic catal� que representava tot un exemple de llenguatge constructiu.

Per altre banda, tamb� s�ha insistit i probablement amb ra� que el monestir de Poblet va representar una de les bases en que l�arquitecte
Domènech i Montaner: Retrat va comprendre la relaci� entre l�arquitectura i els simbolismes religiosos i civils en que es recolza l'estructura social. Gaud� i els seus companys Eduard Toda i Josep Ribera van poder con�ixer a fons les runes del monestir entre els anys 1865 i 1869, visi� que els hi va permetre poder desenvolupar el seu idealisme juvenil primer i m�s tard servi�ls-hi de base pels seus projectes posteriors. D�aquest per�ode es el Manuscrit de Poblet que encara que escrit per tres adolescents que es planteja�n la reconstrucci� del cenobi, comencem a endevinar l�ess�ncia de les seves idees no nom�s arquitect�niques, sin� tamb� referents a l�estructura productiva i social necess�ria per portar-ho a terme. Algun autor ha arribat a dir que les runes del Monestir de Poblet van ser el "laboratori arquitect�nic" de Gaud�.

L'Escola d'Arquitectura de Barcelona:
La seva estada com a estudiant a l'Escola d'Arquitectura li va permetre con�ixer a prestigiosos professors,que
no eren gaire m�s grans que ell. Efectivament, l'Escola era de fundaci� molt recent i els professors eren generalment joves. Entre ells destacava Llu�s Dom�nech i Montaner que va ser un dels pilars de l�eclosi� del Modernisme.
La s�lida formaci� adquirida a l'Escola d'Arquitectura amb el coneixement d�infinits horitzons creatius que li permetia con�ixer, va ser un element crucial en la  seva evoluci� com a arquitecte. Elements com la preparaci� pr�ctica que li donava l�escola, el coneixement de les m�s reconegudes teories arquitect�niques, la disponibilitat d�abundant�ssim material gr�fic de les arquitectures antigues i noves de tot el m�n eren elements que li permetien profunditzar i desenvolupar les seves pr�pies idees.
John Ruskin - Retrat - Project Gutenberg eText 17774.jpg

John Ruskin, William Morris i Viollet-le-Duc:
El bi�graf de Gaud� J.J. Navarro Arisa es de la opini� que Gaud� va aprendre probablement de John Ruskin el rigor i l�honestedat co
nstructives associades a la pot�ncia de l�estil com a base per separar els elements essencials dels superflus en el proc�s constructiu.
William Morris, defensor d�una ornamentaci� que fes part de l�arquitectura, ornamentaci� que considerava que havia de ser exclusivament artesanal, servia tamb� a
Gaud� com a font d�inspiraci�. En Gaud� va realitzar tota la seva obra amb la col�laboraci� sempre buscada i desitjada d'artesans de tota mena, ceramistes, guixers, escultors, ferrers estucadors, etc.
De Viollet-le-Duc Gaud� en va aprendre sobretot la racionalitat constructiva, en una ciutat en que l�eclecticisme havia arribat a dominar la majoria dels �mbits arquitect�nics, era molt important que alg� establis quins eren els elements essencials i els superflus del proc�s arquitect�nic. Seguint les passes de Viollet-le-Duc, Gaud� va consolidar l�obertura del cam� cap a la modernitat arquitect�nica.

 
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI