Influ�ncies:
Primeres viv�ncies de
Gaud�:
Les primeres viv�ncies de Gaud� a prop del seu pare, d�ofici
calderer, devien preparar-lo per la comprensi� dels conceptes espacials i
l�habilitat manual. L�extracci� social dels seus pares d�origen artes� i
d�ofici calderers no facilitava gens la promoci� social dels fills. El fet
de que Gaud� pogu�s fer estudis universitaris, devia representar un
important sacrifici econ�mic per la seva fam�lia, per� a canvi aconseguirien
un important aven� en l�escala social.
Quan Gaud� va venir a Barcelona per seguir els seus estudis, va anar a viure
junt amb el seu germ� al barri del Born. Aqu� ja va poder comen�ar a
con�ixer alguns dels edificis m�s importants de la ciutat, l�esgl�sia de
Santa Maria del Mar una magn�fica mostra de g�tic catal� que representava tot
un exemple de llenguatge constructiu.
Per altre banda, tamb� s�ha insistit i probablement amb ra� que el monestir
de Poblet va representar una de les bases en que l�arquitecte va comprendre
la relaci� entre l�arquitectura i els simbolismes religiosos i civils en que
es recolza l'estructura social. Gaud� i els seus companys Eduard Toda i
Josep Ribera van poder
con�ixer a fons les runes del monestir entre els anys 1865 i 1869, visi� que
els hi va permetre poder desenvolupar el seu idealisme juvenil primer i m�s
tard servi�ls-hi de base pels seus projectes posteriors. D�aquest per�ode es
el Manuscrit de Poblet que encara que escrit per tres adolescents
que es planteja�n la reconstrucci� del cenobi, comencem a endevinar
l�ess�ncia de les seves idees no nom�s arquitect�niques, sin� tamb�
referents a l�estructura productiva i social necess�ria per portar-ho a
terme. Algun autor ha arribat a dir que les runes del Monestir de Poblet van
ser el "laboratori arquitect�nic" de Gaud�.
L'Escola d'Arquitectura de Barcelona:
La seva estada com a estudiant a l'Escola d'Arquitectura li va permetre
con�ixer a prestigiosos professors,que
no eren gaire m�s grans
que ell.
Efectivament,
l'Escola era de fundaci� molt recent i els professors eren
generalment joves. Entre ells destacava Llu�s Dom�nech i Montaner
que va ser un dels pilars de l�eclosi� del
Modernisme.
La s�lida formaci� adquirida a l'Escola d'Arquitectura amb el coneixement
d�infinits horitzons creatius que li permetia con�ixer, va ser un element
crucial en la seva evoluci� com a arquitecte. Elements com la
preparaci� pr�ctica que li donava l�escola, el coneixement de les m�s
reconegudes teories arquitect�niques, la disponibilitat d�abundant�ssim
material gr�fic de les arquitectures antigues i noves de tot el m�n eren
elements que li permetien profunditzar i desenvolupar les seves pr�pies
idees.
John Ruskin, William
Morris i Viollet-le-Duc:
El bi�graf de Gaud� J.J. Navarro Arisa es de la opini� que Gaud� va aprendre
probablement de John Ruskin el rigor i l�honestedat constructives associades
a la pot�ncia de l�estil com a base per separar els elements essencials dels
superflus en el proc�s constructiu.
William Morris, defensor d�una ornamentaci� que fes part de l�arquitectura,
ornamentaci� que considerava que havia de ser exclusivament artesanal,
servia tamb� a Gaud� com a font
d�inspiraci�. En Gaud� va realitzar tota la
seva obra amb la col�laboraci� sempre buscada i desitjada d'artesans de tota
mena, ceramistes, guixers, escultors, ferrers estucadors, etc.
De Viollet-le-Duc Gaud� en va aprendre sobretot la racionalitat
constructiva, en una ciutat en que l�eclecticisme havia arribat a dominar la
majoria dels �mbits arquitect�nics, era molt important que alg� establis
quins eren els elements essencials i els superflus del proc�s arquitect�nic.
Seguint les passes de Viollet-le-Duc, Gaud� va consolidar l�obertura del
cam� cap a la modernitat arquitect�nica. |
|