Gaudí, un
místic català:
L’arquitectura i fins i tot la genialitat d'Antoni Gaudí es
coneguda y reconeguda arreu del mon, però el que potser la gent no coneix
tant, és la font de la que brollà tota la seva inspiració i el sentiment
patriota de la seva obra.
Sens dubte Gaudí fou un místic, la qual cosa vol dir que dintre d'ell va
trobar a Déu, fruit d’una vida asceta i religiosa. Era de soca-rel, fill d'
una família cristiana catalana tradicional a on la fe, el treball i la
confiança en la Divina Providència, eren el tarannà que els va bellugar tota
la vida.
Com els grans sants, fruit de les penitencies arribà a la
inspiració celestial en la que, dins del seu pensament, va identificar el
que avui es el Temple de la Sagrada Família amb la Jerusalem celestial.
La seva joia i entusiasme eren tan grans, que quan la gent li deia que allò
que proposava era impossible, ell els hi contestava: " Jo treballo per Deu i
el meu client m’ha dit que no te pressa " ..... Solament els gran místics
poden arribar a aquesta intimitat amb Deu. Als seus col·laboradors els hi
explicava que allò que estaven fent, els depassava i solament es podria
entendre contant amb la Divina Providència.
Quina confiança i quin encert, quan 130 anys desprès veiem meravellats que
ve gent de tot al mon a veure al que s’està fent i que el Papa Benet XVI,
oficialment consagrarà la Sagrada Família com a Basílica el proper dia 7 de
Novembre de 2010.
La seva fe en Crist era tan gran, que li va portar a concebre
la Creu de quatre braços, amb la que coronà tots el seus edificis. Sense
anar més lluny, la Sagrada Família va coronada amb una gegantina creu de
quatre braços: un mirant al Nord, un altre al Sud i els altres dos a l’est i
a l’oest. El simbolisme es la universalitat de Crist i de la seva Església i
que, si Déu vol, farà el cim del temple mes alt de la Cristiandat: 170
metres.
Era fill de Catalunya i avui català universal. Aquesta catalanitat, molt ben
administrada pel que fou el seu amic, el gran bisbe Josep Torras i Bages, el
portà a projectar i construir en català, deixar senyals d’identitat catalana
en tots el seus edificis i fins i tot a construir les façanes de la Sagrada
Família, amb les torres que representen els dotze apòstols, formant les
quatre barres de la bandera catalana.
Fe i Pàtria, aquests varen esser els motors de la obra de Gaudí.
Xavier Biosca.
24 de Setembre de 2010. |
|