GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaudí / Místic

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti’ns   Dades d’audiència

ANTONI GAUDÍ I CORNET  (1852-1926)

Gaudí: Un místic català

 
 GAUDÍ - L’home - Síntesi biogràfica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaudí   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d’arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaudí   La plenitud    Últims anys 
Cronologia   Influències   El pensament polític i patriòtic de Gaudí   Gaudí un místic català   Amics de Gaudí   Col·laboradors de Gaudí
 L’obra Obra arquitectònica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils característics:   Període preliminar  Mudèjar-Moresc  Gòtic evolucionat  Naturalisme expressionista  Síntesi orgànica
Aspectes Tècnics:   La tècnica arquitectònica de Gaudí Geometria i mecànica  
Aspectes Decoratius:   La ceràmica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informació Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaudí   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


Gaudí, un místic català:
L’arquitectura i fins i tot la genialitat d'Antoni Gaudí es coneguda y reconeguda arreu del mon, però el que potser la gent no coneix tant, és la font de la que brollà tota la seva inspiració i el sentiment patriota de la seva obra.
Sens dubte Gaudí  fou un místic, la qual cosa vol dir que dintre d'ell va trobar a Déu, fruit d’una vida asceta i religiosa. Era de soca-rel, fill d' una família cristiana catalana tradicional a on la fe, el treball i la confiança en la Divina Providència, eren el tarannà que els va bellugar tota la vida.    

Com els grans sants, fruit de les penitencies arribà a la inspiració celestial en la que, dins del seu pensament, va identificar el que avui es el Temple de la Sagrada Família amb la Jerusalem celestial.
La seva joia i entusiasme eren tan grans, que quan la gent li deia que allò que proposava era impossible, ell els hi contestava: " Jo treballo per Deu i el meu client m’ha dit que no te pressa " ..... Solament els gran místics poden arribar a aquesta intimitat amb Deu. Als seus col·laboradors els hi explicava que allò que estaven fent, els depassava i solament es podria entendre contant amb la Divina Providència.  
Quina confiança i quin encert, quan 130 anys desprès veiem meravellats que ve gent de tot al mon a veure al que s’està fent i que el Papa Benet XVI, oficialment consagrarà la Sagrada Família com a Basílica el proper dia 7 de Novembre de 2010. 

La seva fe en Crist era tan gran, que li va portar a concebre la Creu de quatre braços, amb la que coronà tots el seus edificis. Sense anar més lluny, la Sagrada Família va coronada amb una gegantina creu de quatre braços: un mirant al Nord, un altre al Sud i els altres dos a l’est i a l’oest. El simbolisme es la universalitat de Crist i de la seva Església i que, si Déu vol, farà el cim del temple mes alt de la Cristiandat: 170 metres.
Era fill de Catalunya i avui català universal. Aquesta catalanitat, molt ben administrada pel que fou el seu amic, el gran bisbe Josep Torras i Bages, el portà a projectar i construir en català, deixar senyals d’identitat catalana en tots el seus edificis i fins i tot a construir les façanes de la Sagrada Família, amb les torres que representen els dotze apòstols, formant les quatre barres de la bandera catalana. 
Fe i Pàtria, aquests varen esser els motors de la obra de Gaudí.

Xavier Biosca.
24 de Setembre de 2010.

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI