Joan Maragall: TEXTS

[English] [Fran�ais] [Castellano]

PO�MES

 

Nodreix l'amor

Nodreix l'amor de pensaments i abs�ncia,
i aix� traur� meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complac�ncia
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes ll�grimes
ni vulles m�s consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'�nima,
i el bes m�s dol� te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa pres�ncia
com �s ara en la teva adoraci�.
Nodreix l'amor de pensaments i abs�ncia,
i aix� traur� meravellosa flor.

 

 

 

 

La ginesta

La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
�s la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abra�ada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dol�a aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a c�rrer avall.

 

ARTICLES

La ciutat del perd�
Algunes nobles veus que aqu� mateix s�han al�at i altres que n�he sentit per altra banda m�han demostrat que a Barcelona hi ha voluntat d'amor. Mes en totes aquestes veus, aix�s com en algunes menys amoroses, un xic ir�niques, que tamb� he sentit, hi batega o apareix clarament en un to o altre aquesta pregunta: -�I quin ha d'�sser l�objecte del nostre amor, redemptor de la ciutat?- Jo diria: -El que el cor vos diga en cada moment -.I quan tristament pressento que m�s d'un hauria de respondre'm: -�s que en aquest moment el cor no, em diu res!.
�El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Montju�c solament perqu� en ella es manifest� amb m�s claredat aquest mal que �s el de tots nosaltres? �El cor no vos diu anar a demana perd�, a genollons si conv�, i els m�s ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deix�rem abandonda per egoisme? Estem en paus, doncs. �I ells han de pagar la pena nom�s perqu� la seva acci� cau dintre un c�dic, mentres la nostra inacci� �s tan baixa que ja no pot caure enlloc? Aneu a demanar perd� per ells a la just�cia humana, que ser� demanar-ne per vosaltres mateixos a la divina, davant de la qual sou potser m�s culpables que ells.Com vos podeu estar aix�s tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del demati, all� dalt de Montju�c, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del m�n i del mar,i del port que trafiqueja i de la ciutat que s�aixeca indiferenta i poc a poc, ben poc a poc, perqu� no s�hagi d�esperar, el portaran a un rac� de fosso, i all� quan toqui l�hora, aquell home, aquella obra magna de D�u en cos i �nima, viu, en totes ses pot�ncies i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s�agenollar� de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell far� un salt i caur� mort com un conill... ell, que era un home tan home com vosaltres... potser m�s que vosaltres!.
� Com vos podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills i posar-vos al llit amb la muller, i atendre a vostres negocis, i que aquesta visi� no se us posi al davant i no us nu� el mos de pa en la gola, i no us glaci el pet� als llavis i no us privi d'atendre a tota altra cosa que no sia ella?.
I aix� no us despertar� l'amor? �Encara preguntareu quin puga �sser son objecte, ara, de seguida? �Doncs quin altre que aquest? �Com podeu pensar en res m�s del m�n ara com ara? �Ni com heu pogut deixar passar tant temps? I mentrestat ja han mort aix�s tres homes,i els que s'esperen...!.
No la sentiu la germanor amb aquests infeli�os? No ho vulgueu saber lo que han fet: mireu-los nom�s a dintre els ulls: vegeu! sou vosaltres mateixos: un home com vosaltres; amb aix� n`hi ha prou: capa� de tot el vostre b� i de tot el vostre mal: com vosaltres del seu. An aquest home, jo no dic que se'l deixi anar i se l�abandoni i se�l torni lliure al seu odi i a les seves malifetes: no, an ell com a nosaltres, ens conv� �sser presos d'una manera o altra i redre�ats baldament sia a cops de mall, i pastats tots plegats de cap i de nou en l'amor de la ciutat nova encara que sia amb gran sofriment d�ell i nostre, mentres el sofrim junts; per�, en compte d'aix�, �matar-lo, matar-lo fredament per un tr�mit senyalat i a una hora fixa, com si la justicia humana fos quelcom segur, infal.lible definitiu com la mort que d�na? qu� us en sembla?.
Si an aquest home l�hagu�ssiu mort batent-vos com a lleons amb ell al peu d'una barricada o a la porta d'una igl�sia, jo no us en podria fer cap c�rrec, perqu� en tal combat haur�eu demostrat el vostre amor a alguna cosa exposant la vostra vida pel vostre ideal; i per l�amor d�un ideal ;i sa valentia podem �sser absolts de moltes coses. M�s ara, qui us absol? �On �s el vostre ideal, el vostre amor i el vostre sacrifici? �on l�heu demostrat el vostre valor? Doncs no vulgueu �sser covards dues vegades. Si llavores el vostre valor havia d'estar en les armes i no el tingu�reu, tingueu-lo almenys ara en el perd�, que �s ben b� l�hora.
I ja ho veureu: les vides que haureu salvat us semblaran obra vostra; i an aquests homes que haureu arrencat de les portes de la mort, vos els estimareu com a fills; i ja no els perdreu mai m�s de vista; i all� on siau us cuidareu d'ells i dels seus semblants, i vostre amor els for�ar� a l'amor; i sols per aquesta obra de perd� amb qu� comen�areu, Barcelona ja comen�ar� a �sser una ciutat. Perqu� els de fora que ho s�piguen no diran pas -que no ho puguen dir!-;- An aquest i an aquell els salvaren i redimiren aquests o aquells, els blancs, els negres o els rojos.-; sin� que hauran de dir: - Barcelona ha demanat i obtingut el perd� dels seus condemnats a mort.I per bombes que despr�s hi hagi, Barcelona ja no podr� �sser dita la ''ciutat de les bombes"; sin� que l'anomenada us vindr� d'una altra cosa que �s m�s forta que totes les bombes plegades i que tots els odis i que tota la mal�cia humana: l'anomenada us vindr� de l'amor, i Barcelona ser� dita: "la ciutat del perd�", i des d'aquell punt i hora comen�ar� a �sser una ciutat.
Doncs comencem-la: Al Rei que pot perdonar, als seus Ministres que poden aconsellar-li el perd�, als jutges que poden temperar la just�cia amb la pietat: Perd� pels condemnats a mort de Barcelona! Caritat per tots!.
I bella cosa fora que comencessin els m�s ofesos.

 
Altres Texts de Joan Maragall: 
        
POESIES - VISIONS I CANTS - LES DISPERSES - ENLL� - SEQ��NCIES - ARTICLES - PO�MES

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI