GAUD� I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Bernard� Martorell

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   M�sica  

     ï¿½rea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme catal� fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Prop�sit   Contacti'ns   Dades d'audi�ncia

BERNARD� MARTORELL I PUIG    (1877-1937)

   
 Sobre Bernard� Martorell i Puig:  Biografia: Naixement i estudis   Activitats professionals   Esperit viatger i aficions   Matrimoni i fills   Influ�ncies   La mort  Obra   Imatges Cliqueu sobre les imatges per veure-les en format gran
 Fonts i informaci� addicional:  Fonts, notes i refer�ncies   Links   Bibliografia   Altres Arquitectes Modernistes Catalans   Traductor Google
 
Obra:

A Barcelona:
Casa Josep Maria Busquets i Juncosa
(1924)
Casa Enric Laplana o Casa Mund�
(1907-1909)
Casa Bernard� Martorell (1917-1924)
Casa Josep Poch i Vi�as (1917)
Casa Salvador Puig (1924)
Casa Montserrat Serra (1913)
Casa Pilar Serrahima (1911)
Casa Maria Sicars, vidua Heras (1920)

Convent de Santa Maria de Valldonzella
(1910-1913)
Esgl�sia i Convent del Sant�ssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard
(1926)

Reforma fa�ana i Sal� d�actes del Seminari Conciliar (1903-1907)
Xalet Carrer Jes�s i Maria, 14 (1912-1914)

A Arenys de Mar: 
Can Ferran
Can Montal

A Cambrils (Baix Camp):
Celler de la Cooperativa
(1914-1921)

A Camprodon:
Passeig Maristany
(1924)
Torre Garc�a Nieto
Torre Maristany

A Capellades:
Escoles
(1913) 
Esgl�sia de Sant Agust� (Escoles Pies) (1924-1932 inacabada)

A Figols de les Mines:
Esgl�sia (1919)

A L'Hospitalet de Llobregat:
Casa Patrici Fargas (1935)

A Mollerussa:
Esgl�sia (1928)

A Nav�s:
Esgl�sia parroquial de la Sagrada Fam�lia (1928-1931)

A Olius: 
Cementiri
(1916)

A Puigreig:
Esgl�sia (1917)

A Sabadell:
Esgl�sia de Sant Agust� -Escolapis- (1924-1932)

A Sant Feliu de Guixols:
Casa de la Campana (1911)

A Solsona: 
Glorieta de la Casa Riu
Hotel Sant Roc
(1920)
Torre Guitart

A Sitges:
Casa de Joaquim Duran i Barraquer

A Tarragona: 
Convent de les Teresianes
(1922)

A Terrassa:
Sanatori de Torrebonica (1923)

A Vinebre:
Col�legi de les Teresianes (1904)
 

Obra funer�ria:
Cementiri (1916) a Olius (Solson�s)
Pante� Joaquim Carol i Artigas (1910) a Sabadell
Pante� M. Fel�cia Casa i Amor�s (1903) a Barcelona
Pante� Manau
a Barcelona
Pante� Tormo a Barcelona


Obra desapareguda:
Casa Joan Piera
(1913) a Barcelona
Casa Frederic Barris Clascar
(1918) a Barcelona

Retrat de Bernardí Martorell i Puig [1]

Biografia:
Naixement i estudis: Neix a Barcelona l�any 1877 en un carrer - Passatge Bernad� Martorell, 1 - 2n - que duia el nom d�un il�lustre  avantpassat seu.
El seu pare, Bernard� Martorell i Falp (1843-1906), era enginyer industrial i qu�mic. La seva mare Josepa Puig i Ben�tez (1850-1884) era natural de Matanzas (Cuba). El naixement del petit Bernard�, es va produir el 20 de gener de l�any citat a dos quarts de dotze del vespre en un edifici constru�t pel seu avi l�any 1850 sobre el solar de la fabrica t�xtil de la fam�lia. El seu nom complet era Bernard� Llu�s Gonzaga, Francesc de Paula Martorell i Puig1.
A sis anys perd� la mare, v�ctima de la tuberculosi.
Essent membre d�una fam�lia benestant i de reconegut prestigi a Barcelona, la seva educaci� va ser molt cuidada. Aix� doncs, va estudiar el batxillerat a un col�legi privat i els estius de la seva inf�ncia els va passar a la finca La Ferrussa, prop de Santa Perp�tua de Mogoda, a la comarca del Vall�s Occidental.
Als catorze anys, Bernard� viatja amb els seu pare a Par�s, ciutat que l�impressionar� fortament. Abans de comen�ar la seva carrera universit�ria, pat� un episodi de tuberculosi que el port� als sanatoris de Pau (Pyren�es Atlantiques) a Occit�nia al sud de Fran�a i posteriorment a la poblaci� su�ssa de Davos al cant� dels Grissons.
Curs� la carrera a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, obtenint el t�tol a l�edat de 25 anys, el dia 24 d�octubre de 19022. Amb els seus companys, va fer el viatge de fi de carrera a Istanbul. Aquesta es una de les raons del seu extraordinari inter�s per l�arquitectura i l�art oriental i bizant�. Aquesta influ�ncia es ben palesa en algunes de les seves obres, com la Sala d'Actes del Seminari Conciliar de Barcelona.

Activitats professionals: D�estudiant va treballar a la Sagrada Fam�lia. El seu oncle Joan Martorell i Montells, il�lustre arquitecte que formava part de la Junta Constructora de la Sagrada Fam�lia, va presentar-lo a Gaud� amb qui va tenir una bona relaci�3. Degut a aquesta relaci�, va treballar a aquest temple i m�s endavant va actuar tamb� com a Secretari de la Junta.
El seu primer despatx professional. el va instal�lar a la casa familiar del passatge Bernard�, 1, per� m�s tard es trasllad� al carrer Ausi�s March, 16 i a partir de l�any 1924 al seu propi domicili de la Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis.
Des de 1903, es membre de l'Associaci� d�Arquitectes de Catalunya per la que particip� en nombrosos actes. Al seu despatx professional, hi van treballar diversos arquitectes il�lustres com: Llu�s Riudor i Carol que va arribar a ser arquitecte cap del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona; Ignasi Maria Adroer i Calafell, catedr�tic de l'Escola d'Arquitectura; Mari� Roman� i Rius arquitecte; i el restaurador d'obres d'art Joan Sutr� i Vi�as de Figueras.
Es un dels representants m�s interessants del Modernisme tard�, encara que algunes de les seves obres, tamb� presenten caracter�stiques pr�pies de l�historicisme.
Molt aviat, un cop acabada la carrera  remata les seves primeres obres l�any 1904, es tracta del Col�legi de les Teresianes, a Vinebre i Can Ferran a Arenys de Mar.
Molt aviat tamb� comen�a la seva actuaci� com a arquitecte dioces� no nom�s a Solsona, sin� tamb� a Barcelona i Tarragona.
Per la di�cesi de Solsona signa l�any 1917 el projecte de l�esgl�sia de Puigreig, l�any 1919 la de Figols de les Mines, el 1928 la de Mollerussa.
Pr�viament  certifica diverses obres en esgl�sies del bisbat de Solsona, a m�s de les obres del seminari conciliar de Solsona l�any 1918 i a l�esgl�sia de Lladurs, l�any 1921. Potser per�, la seva obra m�s coneguda al bisbat mencionat es el cementiri d'Olius.
Es autor d�altres edificis religiosos com el Convent de Valldonzella de Barcelona (1910-1916), l�Esgl�sia de Sant Agust� de Sabadell (1932), Esgl�sia dels Escolapis de Sabadell (1924), Col�legi de les Teresianes de Tarragona (1926), Esgl�sia i Convent del Sant�ssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard a Barcelona (1926), l�esgl�sia parroquial de Nav�s (1931).
Edificis civils a senyalar son: les Escoles de Capellades i el celler de la Cooperativa de Cambrils (1921), Can Montal a Arenys de Mar (1921), la casa de Joaquim Duran i Barraquer a Sitges (1929). Una obra molt important a Solsona es l'Hotel Sant Roc, que encara que comen�at per l�arquitecte Ignasi Oms i Pons�, va ser continuat i acabat a la mort d�aquest per Bernard� Martorell.

Esperit viatger i aficions: Bernard� Martorell va poder con�ixer algunes de les m�s importants ciutats d'Europa. Al marge del seu primer viatge citat a Par�s, va viatjar amb freq��ncia a �ustria i en particular a Viena. Naturalment, dels seus viatges en va extreure uns coneixements, que despr�s va poder aplicar en la seva vida professional. Aquests viatges van ser en part la causa del seu gran coneixement de l�arquitectura europea dels comen�aments del segle XX i en particular del moviment anglic� Eclesiologist que defensava el neogoticisme4.
El seu viatge de noces el va aprofitar per visitar durant dos mesos Alemanya i It�lia, pa�s aquest �ltim que va visitar novament en altres ocasions. Tamb� va visitar repetidament Par�s, que tant l�havia impressionat en la seva joventut.
Per altre banda, era un gran aficionat a la lectura. Es va interessar en especial pels texts de Dante, Blaise Pascal, William Shakespeare, autors m�stics castellans, etc.
Martorell tamb� va tenir tamb� una altra afici� molt intensa amb la pintura, arribant a ser un bon aquarel�lista. Queda const�ncia de la presentaci� d�una aquarel�la que portava el t�tol "Font de Santa Maria del Mar" a l�Exposici� de Belles Arts de Barcelona l�any 1896. A l�arxiu dioces� de Solsona, di�cesi de la qual va ser durant molts anys arquitecte, es conserven diverses aquarel�les que fan refer�ncia a projectes seus per a aquesta instituci�5.

Matrimoni i fills:  Bernard� Martorell es va casar l�any 1910, ja a l�edat de 40 anys, amb Merc� Jord� i Pag�s, amb qui tingu� cinc fills: Bernard�, Merc�, Josepa, Rafel i Montserrat.

Influ�ncies: Com molts arquitectes modernistes catalans, Gaud� incl�s, Bernard� Martorell va rebre l�empremta d'Emmanuel Violet-le-Duc, per� en Martorell, encara es m�s patent la influ�ncia del neog�tics anglesos, seguint els estrictes postulats del High Church Ritualism que presta una atenci� extrema als detalls i la diferenciaci� entre els diferents espais dels temples, naus, presbiteri, baptisteri o pica baptismal, torres o campanars, etc, aplicant-hi una gran varietat de t�cniques i materials.
Aquesta influ�ncia, es manifesta tamb� en l�obre d�altres arquitectes modernistes d�aquell per�ode i ens referim com a exemples a Antoni Maria Galliss� i Soqu�, Josep Font i Gum�, Jeroni Martorell i Terrats i altres. Galliss�, com Dom�nech i Montaner, foren professors de Bernard� Martorell a l'Escola d�Arquitectes de Barcelona i es segur que la forta personalitat dels mestres el va influir fortament. En especial, l�obra vista, els falsos arcs en angle recte i les files de totxos alternant colors diferents tant t�pica de Galliss� i que els arquitectes de la generaci� de Bernard� Martorell van utilitzar abastament, en una visi� del modernista s�bria i molt lluny del "coup de fouet"6.

La mort: La guerra civil (1936-1939) va ser fat�dica per Martorell, ja que va ser empresonat, probablement a causa de les seves conviccions religioses i el seu treball per l'Esgl�sia Cat�lica. Potser el fet que intervingu�s activament en la defensa de les obres arquitect�niques durant la guerra i la seva vigorosa activitat en aquest sentit, van debilitar la seva salut.
El fet es que durant el segon any de la guerra, va morir a l�Hospital General de Catalunya (nom amb que en aquest per�ode es coneixia l�actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) a les tres de la tarda del dia 8 d�agost de 1937 a l�edat de seixanta anys i com a conseq��ncia d�una miocarditis aguda.
 

 
Imatges:

Casa Enric Laplana o Casa Mund� a Barcelona
 

Barcelona: Casa Enric Laplana o Casa Mundó (1907-1909)  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia: Valentí Pons i Toujouse) [2f]

 

Barcelona: Casa Enric Laplana o Casa Mundó (1907-1909)  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia: Valentí Pons i Toujouse) [2g]

Barcelona: Casa Enric Laplana o Casa Mundó (1907-1909)  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia: Valentí Pons i Toujouse) [2h]

 

Casa Bernard� Martorell a Barcelona
 
Barcelona: Casa Bernardí Martorell al Carrer Gran Via de les Corts Catalanes, 669 i Roger de Flor, 130  Arquitecte Bernardí Martorell i Puig (Fotografia: Valentí Pons i Toujouse) [2i]      
       

Convent de Santa Maria de Valldonzella
 a Barcelona (Veure tamb� pagina espec�fica amb amplia informaci� i fotografies)  Ubicaci� a Google Maps

 

 

Monestir de Valldonzella: Façana principal -  Arquitecte Bernardí Martorell i Puig  [2]

Monestir de Valldonzella: Església, El Presbiteri   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2a] Monestir de Valldonzella: Església, El Transepte -  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2b] Monestir de Valldonzella: El Claustre -  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2c]

Convent del Sant�ssim Redemptor a Barcelona

Monestir del Santíssim Redemptor: Vista general -  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [3]

   


Xalet al Carrer de Jes�s-Maria, 14 a Barcelona
(Ubicaci� a Google Maps)

 

   

Barcelona: Xalet al Carrer Jesús-Maria, 14 - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valentí Pons i Toujouse)  [3c]

Barcelona: Xalet al Carrer Jesús-Maria, 14 - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valentí Pons i Toujouse) [3d] Barcelona: Xalet al Carrer Jesús-Maria, 14 - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valentí Pons i Toujouse) [3f] Barcelona: Xalet al Carrer Jesús-Maria, 14 - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valentí Pons i Toujouse) [3g]


Celler de la Cooperativa a Cambrils (Baix Camp)
 

Cambrils (Solsonès): Celler de la Cooperativa -   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valenti Pons i Toujouse) [3l] Cambrils (Solsonès): Celler de la Cooperativa -   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valenti Pons i Toujouse) [3m] Cambrils (Solsonès): Celler de la Cooperativa -   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valenti Pons i Toujouse) [3n]  


Torre Maristany a Camprodon
 

Camprodon: Torre Maristany   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [3e]

     


Casa de la Campana a Sant Feliu de Guixols
 

Sant Feliu de Guixols: Casa de la Campana   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valentí Pons i Toujouse) [3h]      


Esgl�sia de Sant Agust� -Escolapis- a Sabadell
 

Sabadell: Església de Sant Agustí - Escolapis -   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valenti Pons i Toujouse) [3i] Sabadell: Església de Sant Agustí - Escolapis -   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valenti Pons i Toujouse) [3j] Sabadell: Església de Sant Agustí - Escolapis -   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valenti Pons i Toujouse) [3k]  


Glorieta de la Casa Riu a Solsona
 

Solsona: Glorieta de la Casa Riu - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [3p]

Solsona: Glorieta de la Casa Riu Vista lateral   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig [3q]

Solsona: Glorieta de la Casa Riu  Vista de la estructura del sostre   Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [3r]  


Hotel Sant Roc
a Solsona
 

Solsona: Hotel Sant Roc. Vista general - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [4]

Solsona: Hotel Sant Roc, Vista lateral . Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [4a] Solsona: Hotel Sant Roc, Menjador - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [4b] Solsona: Hotel Sant Roc, un plafó - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [4c]


Convent de les Teresianes a Tarragona
 

Tarragona: Escola de les Teresianes, entrada principal. Arquitecte Bernardí Martorell i Puig  [5]

Tarragona: Escola de les Teresianes, torre lateral. Arquitecte Bernardí Martorell i Puig  [5a] Tarragona: Escola de les Teresianes, Cos lateral de l'edifici. Arquitecte Bernardí Martorell i Puig  [5b]  


Sanatori de Torrebonica a Terrassa
 

Terrassa: Sanatori de Torrebonica  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig (Fotografia de Valentí Pons i Toujouse) [5m]

     
 

Fonts, notes i refer�ncies

Imatges: 
 [1] Retrat de Bernard� Martorell i Puig, Solsona, Hotel Sant Roc de Solsona 75e aniversari (1929-2004), Primera edici� 2004 Pag 32. Fotografia publicada amb autoritzaci� de l�Hotel Sant Roc de Solsona.
 [2] Fotografia de www.gaudiallgaudi.com
 [2a] [2b] i [2c] Fotografies de Josep Badia i Graells per a www.gaudiallgaudi.com i publicades amb l�autoritzaci� de la Comunitat Cistercenca de Valldonzella.
 [3] {3e] [3p] [3q] [3r] [4] i [4a] Fotografies de www.gaudiallgaudi.com
 [2f] [2g] [2h] [2i] [3c] [3d] [3f] [3g] [3h] [3i] [3j] [3k] [3l] [3m] [3n] [5m] Fotografies de Valent� Pons i Toujouse
 [4b] i [4c] Fotografies de www.gaudiallgaudi.com fetes i publicades amb l�autoritzaci� de l�Hotel Sant Roc de Solsona.
 [5] [5a] [5b] Fotografies de www.gaudiallgaudi.com

Total: 33 fotografies de 13 edificis.
Text:
 
1 Jes�s Mestre i Camp� . Diccionari d�Hist�ria de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1992, p�g. 663
 2 Expedient Acad�mic de Bernard� Martorell i Puig. Escola T�cnica superior d'Arquitectura de Barcelona, Barcelona
 
3 Joan Bassegoda i Nonell. El senyor Gaud�, Barcelona, Editorial Claret, 2001, pag. 348
 
4 S. Sabater Oliv�. "Benedicci� del nou temple de l'Escola Pia", La Ciutat, any 1, num.51, Sabadell, 1-V-1932.
 5 Joan Bassegoda i Nonell. L�arquitecte Bernard� Martorell i Puig (1877-1937), Barcelona, Butllet� de la Reial Acad�mia de Belles Arts de Sant Jordi, 2003, p�gina 49.
 6 Joan Bassegoda i Nonell. L�arquitecte Bernard� Martorell i Puig (1877-1937), Barcelona, Butllet� de la Reial Acad�mia de Belles Arts de Sant Jordi, 2003, p�gina 52.
Drets d�autor: Els texts, les fotografies i les imatges "de www.gaudiallgaudi.com" o "per a www.gaudiallgaudi.com", poden ser reprodu�ts segons el protocol GNU. Altres imatges i texts en que es mencioni l�autor, requereixen del seu consentiment expr�s per a ser reprodu�des.
 

Selecci� de LINKS a altres Webs sobre Bernard� Martorell i Puig

Bernard� Martorell i Puig - Viquip�dia Pagina de Vikip�dia sobre Bernard� Martorell i Puig  
Bernard� Martorell - Wikipedia, la enciclopedia libre Pagina de Vikip�dia sobre Bernard� Martorell i Puig  

Casa Bernard� Martorell - Barcelona - Hospital - Pobles de Catalunya  Pagina sobre la Casa Bernard� Martorell a Barcelona, C/ L'Hospital 99  
Casa Laplana (1907) Bernard� Martorell  Pagina sobre la Casa Laplana a Barcelona, C/ Passeig de Sant Joan, 6  
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/13594929878826721754491/021179_19.pdf  Pagina sobre la Casa de la Campana a Sant Feliu de Guixols  
http://www.fadweb.org/raconspublics/bmartorell.swf  Pagina sobre el Passatge Bernard� Martorell de Barcelona que va fer construir l�avi i hi va n�ixer l�arquitecte  
Escola Pia i Esgl�sia de Sant Agust� - Sabadell - Pobles de Catalunya  Pagina sobre l�esgl�sia dels Escolapis de Sabadell 
 

Bibliografia sobre Bernard� Martorell i Puig

Titol Autor Publicat per Any
 L�arquitecte Joan Martorell i Montells  Aymar i Ragolta, Jaume -prevere-  Tesi doctoral - Universitat de Barcelona, XI, 1993

1993

 75� Aniversari del monestir de Valldonzella  Altisent, Agust� - O.S.C.  Barcelona - Comunitat de Valldonzella

1988

 L�arquitecte Joan Martorell i Montells  Bassegoda i Nonell, Joan  Barcelona - Espais, 18, VII-VIII- 1939 1989
 L�arquitecte Bernard� Martorell i Puig (1877-1937)  Bassegoda i Nonell, Joan  Revista: Butllet� de la Reial Acad�mia Catalana de Belles Arts Sant Jordi ISSN: 1133-0341 Dades Font: 2003, 17: 31-55, 27 Ref 2003
 El gran Gaud�  Bassegoda Nonell, Joan  Editorial Ausa, Sabadell 1989
 El modernisme a Valldonzella  Bassegoda Nonell, Joan  Barcelona - Estudis Cistercencs - Germandat de Valldonzella 1975
 El senyor Gaud�  Bassegoda Nonell, Joan  Editorial Claret, Barcelona 2001
 El temple de l'Escola Pia    Sabadell, Cultura Cristiana, Any IX, n�m 17, 28-4-1932 1932
 Bellesguard i Valldonzella  Martorell i Puig, Bernard�  L�Abella d�Or. Arts i Construcci� 1932
 Monasterios barceloneses. Santa Maria de Valldonzella  Paul� i Mel�ndez, Antoni  La Hormiga de Oro, Any LIII, n�m 4, Barcelona 30-1-1936 1936
 Santa Mar�a de Valldonzella  Paul� i Mel�ndez, Antoni  Tip. Emporium, Barcelona 1972
 Inventari General del Modernisme  Pons Toujouse, Valent� / Bassegoda Nonell, Joan  Publicacions de la Reial C�tedra Gaud�, Barcelona 2001
 Inventario general el Modernismo  Pons Toujouse, Valent� / Bassegoda Nonell, Joan  Ediciones del Serbal, Barcelona, ISBN 84-7628-491-8 2006
 

Altres Arquitectes Modernistes Catalans

Antoni Gaud� i Cornet   Llu�s Dom�nech i Montaner   Josep Puig i Cadafalch   Juli Batllevell i Ar�s   Antoni Maria Galliss� i Soqu�   Josep Maria Jujol i Gibert   C�sar Martinell i Brunet   Bernard� Martorell i Puig   Francesc de Paula Morera i Gatell   Manel Joaquim Raspall i Mallol   Joan Rubi� i Bellver   Enric Sagnier i Villavecchia   Salvador Valeri i Pupurull   i altres.

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI