 |
|
Dades
pr�ctiques:
Adre�a:
Carrer del C�ster, 41
08022, Barcelona
Inter�s:
xxxxx
(3 sobre 5)
Estat de conservaci�:
Algunes humitats a les
voltes de l�esgl�sia i alguna decoraci� mural mostren el pas del
temps i les vicissituds sofertes per l�edifici. per� en conjunt
l�estat de conservaci� es
Bo.
Transport: Autob�s
123
Visites: El
monestir t� una hostatgeria. Pr�via petici� es pot visitar
l�esgl�sia i el claustre. Els hostes tamb� poden assistir als actes
lit�rgics de la comunitat. Els horaris son els seg�ents:
Dies feiners: Matines a
les 6.30 h. / Oraci� a les 7
h. / Laudes, T�rcia
a les 8 h. / Sexta a les 13 h.
/ Nona a les 15,25 h. /
Vespres a les 19 h. /
Completes a les 20,20 h. /
Missa di�ria consultar a la
comunitat.
Diumenges i Festius:
Matines
a les 6.30 h. / Laudes,
T�rcia a les 8 h. / Eucaristia
a les 11 h. / Sexta a les 13
h. /
Nona, Rosari
a les 15,15 h. / Vespres a les
19 h. / Completes a les 20,20
h.
Accessibilitat
per a minusv�lids:
L�entrada pel carrer
Cister presenta una pendent considerable, des d�aqu� hi ha una
pendent no tant pronunciada que porta fins al porxo de l�esgl�sia.
Tota l�esgl�sia es a peu pla i no presenta grans inconvenients. Per
visitar el claustre, cal salvar un desnivell de baixada de cinc
esglaons d�al�ada mitja amb baranes, abans d�arribar a un modern
ascensor de considerables dimensions que ens deixa a l�al�ada del
claustre. |
Historia:
L�orde del C�ster
Els cistercencs es crearen l�any
1098, com una branca dels benedictins, al monestir de C�teaux o Cister (Borgonya,
Fran�a), amb el prop�sit de viure segons la Regla de sant Benet en tota
la seva puresa.
Aviat, especialment per la forta personalitat espiritual
de sant Bernat (1090-1153), abat de Claravall, gran m�stic, predicador
de gran prestigi i autor de moltes obres d�espiritualitat i teologia
mon�stiques, els cistercencs (anomenats monjos blancs) proliferaren arreu
d'Europa.
Santa Maria de Valldonzella �s un
monestir de monges de l�Orde del Cister, actualment situat a la part
alta de Barcelona molt a prop de la gaudiniana Casa
Bellesguard, area que acull tamb� les restes d�un antic palau reial
a on hi va morir l��ltim rei de la dinastia catalana, Mart� l'Hum�.
Als
Pa�sos Catalans i a Catalunya en particular hi han
altres Monestirs Cistercencs entre els que citem:
-
Monestir de Vallbona de les Monges
(Urgell): Magn�fic monestir d�estil g�tic d�una singular
sobrietat i bellesa en qu� destaquen l�esgl�sia, els dos
cimboris i el claustre g�tic.
-
Monestir de Poblet (Conca de
Barber�): �s el conjunt cistercenc habitat m�s gran
d'Europa i fou declarat
patrimoni de la Humanitat
el
1991.
Desamortitzat el 1835, la comunitat mon�stica no hi
pogu� retornar fins al 1940.
-
Monestir de Santes Creus (Alt
Camp): �s, el monestir cistercenc que reprodueix millor
el pla de construcci� de Sant Bernard. Actualment no t�
vida mon�stica, el que permet una visita molt detallada.
-
Monestir de Santa Maria de la Valldigna,
a
Simat de la Valldigna (Valldigna).
- Monestir de la Real a l�illa de Mallorca
El
monestir de Valldonzella
Els inicis:
El monestir fou fundat inicialment a la torre de
Santa Margarida de Santa Creu d'Olorda (Barcelon�s),
en un lloc a�llat i bosc�s. Amb anterioritat al monestir cistercenc,
sembla que
hi havia hagut una petita comunitat femenina de
donades, amb una esgl�sia dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1147.
El 1226 el
bisbe Berenguer de Palou ced� el lloc al monestir de
Santes Creus de l'Orde del C�ster perqu� hi patrocin�s l�erecci�
can�nica d�un monestir de monges cistercenques.
La constituci� formal de la comunitat es va fer el
4 de novembre de l�any1237. La primera comunitat
la constitu�en un total d'11 monges presidides per
la priora Berenguera de Cervera.
El monestir durant la Baixa Edat Mitjana, Jaume I el Conqueridor:
Un anys m�s tard de la
constituci� de la comunitat
cistercenca, l�any1259,
els conflictes
armats del rei En Jaume I amb
els nobles catalans forcen les monges a refugiar-se a Barcelona - l�any
1263 la comunitat cistercenca va obtenir del rei Jaume I el perm�s per
traslladar-se a la ciutat -. Sembla ser que una part de la comunitat
mon�stica, s�havia oposat a aquesta iniciativa que finalment es va
portar a terme.
Es va construir un nou monestir a ponent de
la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, gr�cies
a l�auxili dels fidels als quals el bisbe conced� indulg�ncies si
ajudaven a la comunitat. El nou monestir va ser
inaugurat l'any 1269.
En
acabar la situaci� conflictiva no pogueren tornar al seu monestir, ja que el
bisbe Arnau de Gurb, no volgu� que residissin m�s en un despoblat,
per assegura�ls-hi la millor protecci� d�un entorn menys conflictiu.
En els anys seg�ents, la
import�ncia del monestir va cr�ixer considerablement i la comunitat
nodrida principalment per filles de la noblesa catalana va rebre molts
favors del rei En Jaume el Conqueridor, els seus successors i els bisbes
de Barcelona, arribant a l�extrem d�incorporar-hi la parr�quia de Sant
Esteva de Parets l�any de 1291. L�any 1308, la comunitat es componia
d�unes 35 monges.
Com a prova del seu
prestigi en aquells temps, el
1395 hi residir� el rei
Joan el Ca�ador i el
1410 hi emmalalt� i hi va morir el seu germ�, successor i
�ltim rei del Casal de Barcelona (dinastia catalana)
Mart� l'Hum�. Pocs anys despr�s, la seva v�dua
Margarida de Prades s�hi retir�.
La situaci� del monestir i l�observan�a mon�stica de la comunitat van
fer que, al s.XIV, els reis i la cort, en
entrar o sortir de Barcelona, s�hostatgessin sovint a Valldonzella. No
es estrany, doncs que el monestir gaudis de la protecci� i del
patronatge dels reis i la noblesa.
El Concili
de Trento i les vicissituds posteriors:
Les reformes originades en el Concili de Trento van afectar molt la vida del monestir,
ja que va insistir
en la clausura i va prohibir d�entrar-hi m�s nov�cies,
fins que la prohibici� fou atenuada per Roma el 1599
gr�cies a l�intervenci� de Felip II d'Arag� (Felip
III de Castella).
En
1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges
abandonaren el monestir i es traslladaren dins la
ciutat, essent el monestir destru�t el 1652
amb motiu del setge de Barcelona.
El 1674 la
comunitat pass� a viure a l�antic priorat de
Natzaret, a l'interior de la ciutat, situat al carrer que m�s tard reb� el nom
de Valldonzella, prop del portal de Sant Antoni de la muralla, on resid� pr�cticament fins el
1909, b� que durant el segle XIX les monges hagueren
d�abandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a
Matar� (una bona part de l�edifici fou destru�t, i
reedificat el 1826).
El
1835 van haver d�abandonar novament el monestir a causa
de la Llei de Desamortitzaci� que obligava els ordes religiosos
a abandonar les seves pertin�ncies (dites en mans mortes per
estar en poder d�institucions de les que mai sortia la propietat) en
favor de l'Estat. L�any
1847, les poques monges supervivents de l�exclaustraci�
tornaren a reunir-se residint-hi fins el
1909.
El segle XX,
la Setmana Tr�gica , l�actualitat:
Aquest any 1909 es van
produir els fets de la
Setmana Tr�gica que oblig� les monges a refugiar-se a la
Torre dels Pardals a
La Sagrera, propietat de la fam�lia Valls i Mart�.
Com
molts d�altres edificis religiosos, el convent fou destru�t
pel foc.
Despr�s d�aquest fet, l�abadessa
Esperan�a Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la
comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengu� la construcci� del
nou monestir que �s l�actua�l.
L�any 1913 es
traslladaren a l�indret actual de Bellesguard al nou monestir
projectat per
Bernad� Martorell i Puig,
encara que
l�esgl�sia no pogu� ser
acabada i consagrada fins al 1922. Aquesta
esgl�sia,
dedicada a l�Assumpci�, �s un notable edifici
modernista neog�tic.
Aquest estil amb
reminisc�ncies de l�art medieval, apareix a Europa en l��poca del romanticisme, a
finals del segle XIX, i t� el seu per�ode de major esplendor fins
al final de la primera d�cada del segle XX.
L�esgl�sia segueix dintre dintre del Modernisme una clara orientaci�
neog�tica, amb elements molt originals que es manifesten especialment a
l'interior de l�esgl�sia (per exemple: en els finestrals amb vitralls
fets cada un d�ells en honor dels sants de l�orde del C�ster, en els interessants refor�os ornamentals dels arcs dels creuer
i tamb� en l�original disposici� de les columnes arcs i voltes del
creuer i el transepte). El conjunt mostra una gran for�a
arquitect�nica i decorativa.
Descripci� de l�edifici:
|
