Obra:
A Barcelona:
Casa Ant�nia Bur�s
al carrer Ausi�s March, 46 (1906)
Casa Joan Coma al carrer Marqu�s de Campo Sagrado, 29
Ind�stria de discos
Ode�n al barri de Les Corts
Casa Teodor Prat al carrer Bail�n, 9 (1899)
Casa Mart� Trias i
Dom�nech al Park G�ell (1903)
Casa Antoni Salvador al carrer Casp, 46 (1904)
Torre Fam�lia G�ell a l'Av. de Pedralbes, 15
Torre Gabriel Galobart al carrer C�ster, 17-19/ Vendrell, 2
A
Sabadell:
Casa Josep Bru Tiana, al carrer Gr�cia, 129-131/Escola Pia, 59
Casa Marcet-Font Grau,
al
carrer Joan Maragall, 7 (1903).
Casa Torrent, al carrer Font, 32
Cases particulars
al carrer Escola Industrial, 16-18 (1902-1906).
Despatx Lluch al carrer Industria, 10 (1908)
Escoles P�bliques al carrer Llobet, 79/Les Paus, 73 (1897) Reformada
(1982)
Fa�ana de l'Ajuntament (1901)
Hotel Su�s al carrer Industria, 55-57/Estaci�(1902)
Impremta Joan Comas Faura, al carrer Rambla/Lacy
Magatzem de vins Antoni Oliver, a la Rambla
A Sant Cugat del Vall�s:
Cases Enric Pi
(2), al carrer Sant Medir, 27-29
A Sant
Lloren� Savall:
El Marquet de les Roques
(1895)
A
Sitges:
Vil�la Remei
al carrer Artur Carbonell, 25
(1911)
Vil�la Subur al carrer Artur
Carbonell. 23 (1908)
A
Terrassa:
Antic Ajuntament
de Sant Pere de Terrassa
(1897).
Obra funer�ria:
Pante� dels Germans Josep i Jaume Gorina
i Pujol al Cementiri
de Sabadell
Obra desapareguda:
Caserna de la
Gu�rdia
Civil,
al carrer de Sant Josep de la Muntanya, 31-35 de Barcelona
(1909)
|
[1]
Biografia:
Juli Batllevell i Ar�s neix a
Sabadell l�any 1864. dintre d�una fam�lia benestant. El seu pare, Gabriel
Batllevell, era un professional de la
construcci�, mestre d�obres.
L�any 1890 obt� el t�tol d�arquitecte. Segueix el mestratge de
Llu�s Dom�nech i Montaner i col�labora amb
Antoni Gaud� en diverses obres, especialment en la
Casa Calvet.
Entre 1895 i 1911
Juli Batllevell �s arquitecte municipal de Sabadell.
A partir del 1912 deixa de treballar-hi i no li coneixem
noves obres fins a l�any 1922.
Juli Batllevell i Ar�s mort l�any 1928.
Obres destacades:
-
Caf� Euterpe (1892).
- Casa Bru (1893).
-
El Marquet de les Roques (1895) Interessant edifici pre-modernista
que ja anuncia molts dels elements distintius d�aquest moviment. L�edifici
principal va ser edificat respectant una antiga masia que actualment es coneguda
com "La Masoveria".
La nova construcci� est� realitzada exteriorment amb ma� vist i pedra vermella
del pa�s. L�edifici principal amb una imposant arquitectura s�obra per la seva
fa�ana principal a una amplia esplanada en la que es realitzen activitats
culturals diverses durant les nits d�estiu.
Davant de la casa s�aixeca una bonica capella del mateix estil a dos nivells.
- Casa
Enric Casassas (1897).
-
Despatx Lluch (1908): Aquest es un edifici d�unes interessants aplicacions per a
l��poca en que va ser constru�t. El promotor va ser Joaquim Taul� que era propietari
d�una casa al carrer de les Tres Creus. A la part
del darrere de casa seva hi tenia un espai lliure a on decideix construir un edifici, possiblement, amb la
intenci� de llogar-lo. El primer llogater, l�any 1911, es l�empresa Hijos de Miguel Tous.
Els Lluch, dels que prov� el nom amb que actualment es menciona l�edifici, lloguen el despatx l�any 1921, dos anys m�s tard el compren i l�any
1928 tamb� compren la casa del carrer de les Tres Creus. L�edifici est�
situat al carrer de la Ind�stria.
Els elements Modernistes es manifesten en la composici� de fa�ana
que presenta una combinaci� de ritmes horitzontals/ verticals i l�nies
rectes/corbes que podr�em definir com una fa�ana din�mica (Modernisme), en
contraposici� a la fa�ana est�tica
(Classicisme). Tamb� son elements Modernistes la adequaci� de la forma a la funci�, la introducci� de nous materials,
les Arts aplicades que s�hi poden observar com son reixes, rajoles, esgrafiats, estucs, motllures decoratives...
i tamb� la prol�fica utilitzaci� d�elements decoratius amb formes vegetals i florals.
- Hotel Su�s de Sabadell (1902):
Una altra construcci� amb un peculiar Modernisme.
M�s tard la seva obra es fa m�s conservadora encara que mantenint-se dintre del moviment
Modernista. Exemples d�aquest per�ode son les vil�les
Subur (1908) i
Remei de Sitges (1911).
|