Joan Maragall: TEXTOS

[English] [Fran´┐Żais] [Catal´┐Ż]
  POESIES  -1895-
 
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges ro´┐Żns,
d´┐Żna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aig´┐Żes esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regr´┐Żs:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabar´┐Ż mai m´┐Żs.

La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avan´┐Żant d'esma pel cam´┐Ż de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. ´┐Żs cega.
D'un cop de roc llan´┐Żat amb massa tra´┐Ża,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca ´┐Żs cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Per´┐Ż torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Despr´┐Żs aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tr´┐Żgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant l´┐Żnguidament la llarga cua.

Les minves del gener
Com al mig de l'hivern la primavera, 
aix´┐Żs el cel avui, i el sol i l'aire, 
obre de bat a bat balcons i portes 
i omple la casa de clarors, aimia. 
Gl´┐Żria dels ulls el cel, del pit les aures, 
s´┐Żn avui. Fins a cada moment sembla 
que han d'esclatar en verdor les branques nues, 
que l'horitz´┐Ż ha d'omplir-se d'orenetes, 
i que s'ha d'embaumar tota la terra. 
No sents una frisan´┐Ża, dona? Digues: 
no et sents la primavera a les entranyes? 
Llan´┐Ża't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa, 
te donaria un bes al mig dels llavis, 
al davant de tothom, sense vergonya 
de besar i ser besat, que avui n'´┐Żs dia. 
Som al mig de l'hivern: ahir gla´┐Żava, 
dem´┐Ż les neus blanquejaran la serra. 
La primavera ´┐Żs lluny del temps endintre, 
pro un dia com avui n'´┐Żs la promesa. 
Si promesa tu em fosses, estimada, 
ja cap mena d'hivern en mi cabria, 
ni ara, ni despr´┐Żs, ni mai, que portes 
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

 

Otros textos de Maragall: 
        
POESIAS - VISIONS I CANTS - LES DISPERSES - ENLL´┐Ż - SEQ´┐ŻENCIES - ART´┐ŻCULOS -
POEMAS

 

SUBIR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICIO